Maite Salord

Escriptora

Liquiden la cultura

La Consellera de Cultura del  Consell de Menorca ha posat a la venda 5000 llibres dels fons de la institució al preu d’1€, recaptació que després serà donada a Càritas. Quan vaig veure la notícia a la premsa, el cor se’m va encongir perquè la imatge  que es dóna de la cultura feta a la nostra illa no pot ser, em sembla, més depriment.

Així, parlar de “muntanyes de llibres” en el context econòmic que vivim, no fa més que reforçar la idea que, des del PP, es vol donar de la cultura com a despesa supèrflua i, per tant, prescindible. Però invertir en cultura no és un luxe ni un malbaratament de doblers: la cultura genera ocupació, representa un atractiu per als nostres visitants i, sobretot, és la base per formar societats preparades per sortir de la crisi. És molt fàcil fer demagògia amb la cultura. i el PP en fa. I molta.

A més, crec que és important destacar que tenir un  fons  amb 10.000 exemplars, una institució com el Consell de Menorca, no és una quantitat desproporcionada. Així, si els dividim entre 30 anys, i a una mitjana de 15 publicacions anuals, dóna un excedent de 22 exemplars per llibre publicat. Tenint en compte que de cada llibre se’n fan entre 400 i 1000 còpies, que en quedin 22 és tot un èxit de vendes que hauria de satisfer la consellera.

D’altra banda, en el l llistat que hem pogut consultar a la web del Consell, fins i tot es posen a la venda llibres del 2009, la qual cosa representa una greu competència deslleial a les llibreries de l’illa, sobretot si es té en compte el preu fixat de 1€ que no correspon amb el preu aprovat.

És lamentable  que l’actual consellera de cultura no valori la feina feta pels seus antecessors, sobretot, en unes èpoques en què no era fàcil posar en valor el patrimoni històric i literari de Menorca. A més, cal no oblidar que si, avui, Menorca és Reserva de Biosfera, en part, és perquè és una illa que s’ha sabut estudiar, que s’ha sabut conèixer i donar a conèixer. En llibres. En llibres com els que es troben custodiats a la seu del Consell de Menorca i que ara liquiden a 1€.

Ja ho va dir l’alcalde de Ciutadella en el ple d’aprovació del pressupost d’enguany: “si es pensen que jo pagaré, amb els doblers de tots, els gustos culturals d’uns pocs, ho tenen clar”. Ho tenc claríssim, no es preocupi. Liquiden la cultura. O la cultura a preu de saldo, com deia un titular encertadíssim. Aquesta és la idea que el PP té de la cultura. Ens voldrien pobres d’esperit. Tanmateix, no ho aconseguiran.

2012

(Fotografia Toni Cladera)

INICI DE CÀNTIC AL TEMPLE

“Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comenceu a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes”.
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.”

SALVADOR ESPRIU

A caixes destrempades

Amb el suggerent títol A caixes destrempades, dia 30 de desembre, a les 21,30h, a la Sala Multifuncional des Mercadal, es presenta el primer disc dels “Sonadors de Son Camaró”

El disc inclou aquelles cançons que ja s’han fet ben populars, com és el cas  del pasdoble “Marcial”, la cançó del guàrdia civil que s’enamora d’una independentista; la versió en ska de “L’amo de Son Camaró”; “A Aló amb tu”, una petita història d’amor i esclata-sangs; la “Piccolissima migjornera”, etc, etc. A més, també hi podem trobar una versió especial de la  “polèmica” cançó sobre la infanta Elena, la cunyada d’aquell que augur que prest també en tindrà una de ben polida.

Així, A caixes destrempades reuneix dues condicions que em semblen importants. D’una banda, bona música. No debades, a part dels components del grup, hi  han col·laborat diversos músics amb instruments com saxos, trombó, trompeta, flauta, piano, veu, marimba, i en les mescles i masterització hi ha participat un tècnic de la talla de Toni Pastor als estudis Swing de Palma.

D’altra banda, la segona condició és el bon humor. Perquè, sens dubte, el disc ens farà riure. I, justament ahir vespre, llegia un llibre de títol inconfessable que deia: “El riure de bon gust, franc, obert, el riure plaent, allibera les endorfines cerebrals que són la nostra morfina natural. Calma el dolor i disminueix les inflamacions”.

Aixi que, ja ho sabeu, si voleu tot això, a escoltar A caixes destrempades. A més, l’entrada al concert de divendres és gratuïta. No es pot demanar més!

-