Menorca ha d’apostar per un model econòmic diversificat, sostenible, equilibrat i just. Per això, des de les administracions, s’ha de treballar amb l’objectiu de reduir les diferències (PIB i nombre de treballadors) entre el sector turístic i altres sectors productius (indústria, comerç, agricultura, artesania i construcció). En aquest sentit, és fonamental que l’administració acompanyi les empreses en els processo de reconversió o re-industrialització.
És fonamental apostar per les fortaleses que té Menorca i que són moltes. Deixant a part el model turístic (que ja vaig analitzar en una altra entrada), cal defensar el model de petits i mitjans comerciants amb establiments comercials ubicats a l’interior dels nuclis urbans i que donen vida als centres de les poblacions. Apostar per la figura de l’empresari-emprenedor (que sempre ha tingut Menorca en sectors com el bijuter, el de calçat o la construcció) que arrisca i aposta els seus recursos per generar feina i riquesa que repercuteix en la societat menorquina. S’ha de donar suport a les empreses constructores de Menorca. No és lògic que les grans obres no les puguin fer empreses d’aquí, que n’hi ha i de molt preparades. Sabem que és difícil perquè la lliure concurrència no ho permet, però hauríem de ser capaços de trobar fórmules perquè no tot el pes, a l’hora d’adjudicar, sigui econòmic, evidentment, sempre des del respecte més absolut a la legalitat. Cal fer menció especial als autònoms, com una figura essencial en una economia innovadora: equiparar els seus drets i deures amb la resta de treballadors, regular l’opció dels autònoms a temps parcial, adaptar la formació ocupacional i contínua a les seves possibilitats.
Sens dubte, el sector agrari és un sector estratègic i cal donar valor als productes de Menorca (D.O com el formatge; Indicacions Geogràfiques Protegides com el vi; marques de garantia com la carn-i-xulla, etc). S’ha de revitalitzar el camp a partir de potenciar el pas d’una agricultura i ramaderia “convencional”, que hi ha de continuar essent, a una altra de més ecològica i amb pràctiques més sostenibles. Dins aquest sector, és indispensable continuar treballant en el “Contracte Agrari” que compensa la feina dels pagesos per cuidar el paisatge.
En tots els casos, però, és fonamental alleugerir procediments administratius aplicant el principi d’agilitat i celeritat i el principi d’economia processal en totes les tramitacions administratives per agilitzar-les i evitar reiteracions burocràtiques.
Així, no podem oblidar que Menorca és una illa, reserva de la biosfera, que ha sabut mantenir, fins ara, l’equilibri entre el medi natural i el socioeconòmic. Que ha sabut mantenir un patrimoni heretat que és a dia d’avui, allò que ens fa diferents i que ens dóna un valor afegit. Cal apostar pel camí de la sostenibilitat perquè aquest garanteix, sense dubte, el nostre futur.
- El pensament ordenat/Opinió
- 18 comentaris
M’agrada el tema que has obert ,ja que sempre he estat un ferm convençut de que,si cuidam la industria,(calçat i bisuteria)el camp,la pesca,i tot el que tradicionalment feiem abans del “bum” turistic,no ens veuriem amb la necesitat de anar a demanar llimosna als touroperadors per un turisme “rebentat” que ve a un preu “rebentat” i que fora de l’hotel no es prenen ni un miserable “rebentat”. De que ens val que enfoquem el manteniment de, les platjes,el camp,les ciutats de cara al turisme,si els turistes tan sel hi enfot,lo que volen es “tot incluid” i que el servei d’animació de l’hotel faci unes bones representecions.
Invertir amb productes d’aqueste illa,llet,formatje,carn,embotits,vi,gin,per consum propi i per dur el sobrant a fora.
Fer sabates com abans,amb calitat, no “made in taiwan”.
Bisuteria i cadenes d’or,amb prestigi…com abans.
Boses-monederos de malla de plata,amb nom…com abans.
Potenciar l’artesania,les empreses artesanes,que se puguin deixar de pares a fills,sabiguent cert que si continuen l’empresa familiar, es “salvaran”.
No tot-hom serveix per doctor,catedratic o inginier,hi ha d’haver de tot en aquet mon.
Tal vegada hi haura qui no estigui d’acord amb jo..pero jo sempre he cregut amb l’ensenyança a peu de fabrica,a les botigues….res de cursillos que avegades no desperten l’interes de l’alumne,apendre amb les ensenyanses del mestra a prop,amb el producte que se esta manufacturant,ja sigui sabate o vi o formatge o fer de cambrer o cuiner….al “pie del cañon” s’apren de dever. Es lo que jo pens.
Salut i feine
Jo sí estic d’acord amb tu, Joan. Però jo crec que la formació acadèmica i professional és fonamental. El que expliques sobre aprendre “al pie del cañón” eren fórmules de’n primer perquè la formació professional era encara enfora de la realitat i molts s’iniciaven en un ofici entrant de mosso per anar aprenent i augmentar coneixements per ascendir de grau laboral en l’empresa.
.
Ara, la formació professional teòrica contempla pràctiques laborals a empreses mentre finalitzen els estudis. És una solució intermitja al que exposes i és el que s’hauria de combinar bé entre les patronals, sindicats i administració.
.
La formació professional és una gran sortida al programa que ha exposat na Maite: formació, coneixements i pràctiques pseudo-remunarades. Açò ja passa en varis sectors i estaria bé s’hi aprofundís seriosament.
.
Encaminar l’economia cap a les petites i mitjanes empreses menorquines n’és una aposta de futur, malgrat alguns segueixen apostant “pel sopar de marisc” el dissabte que ve; però pel pa torrat pel demà.
La formació profesional com tu l’exposes es una manera de formar els futurs obrers.Pero hi ha una pega,els formadors.
Per l’escola de cambrers del Mª Angels Cardona,hi van dur un parell de joves de Mallorca que no havien fet de cambreres mai. Açó si el titol de mestressa el tenien i el CAP per donar classes de cambrer/ra també. No se qui els hi havia donat,pero a sa Figuera ni van anar un parell(alumnes) a fer practiques i no sabien ni extendre un mantell,marcaven els cuberts amb el guenivet al reves…
Al IES cap de Llevant,a l’escola de Auxiliars d’infermeria….els alumnes rebien les classes de una i un Biolegs……..aprenien més amb les practiques que a l’escola,ont un 80% de teoria al final no els serveix per res. I te estic rallant de Grau Mitjá.
L’escola de monitors de temps lliure ….aço ja era d’escandol.Tenien tan pocas classes que la majoria de temps eran al pati a jugar a futbol……
Jo no estic d’acord amb la explotació infantil,ni crec amb la formula de” si no es bo per estudiar a fer feine”. Tot hom ha de fer el periodo escolar que toca,pero me sembla excesiu arribar als 16 anys sensa fotra res a l’escola,cuant la FP podria començar als 14 sensa “traumatitzar” als JOVES que ja no son al-lots.I si fan practiques a alguna empresa,que les facin cobrant el que se guanyin,o sigui valorats per uns profesionals que si sapiguen de que van.
salut
També té un perill Joan “formar-se” a les empreses. Crec que la Conselleria ha d’intentar que els profesors estiguin suficientment preparats i és pel que hem de lluitar.
Jo hem vaig “preparar” l’exàmen de Aux-Inf. en tres mesos i el vaig aprovar. Crec que em va servir haver estudiat abans fins al COU. Desprès vaig fer el 2on grau, Técnic en Dietètica i Nutrició, la primera promoció que es feia a Menorca. Els profesors feien el que podien, alguns alumnes estaven més interessats en la dietètica que els propis profesors, i açò ho pensava jo mentre em menjava un “bocata” de sobrassada i decepció en el bus o en el cotxe d’alguns companys.
Entenc perfectament el que vols dir. Però és imprescindible que a l’escoles es possin les eines, tant acadèmics com professionals, per a que la formació profesional tingui sentit i sigui atractiva pels joves.
Dels cursos del SOIb, Inem, o altres estic segura que els que realment treuen “beneficis” són les empreses. No és el mateix estar contractat a una empresa com aprenent que anar a fer pràctiques.
Totalment d’acord Eugenia.
Sols una puntualització,vull suposar que te vas presentar a les proves lliures de Aux. D’infermeria. Ho dic per que al curs de TCAE,alguns/as no aproven,a les proves lliures…aproven casi tots/tes. Açó es degut ,crec jo,a l’interes per trobar feine dels que s’hi presenten. Aqui es ont vull arribar jo. A que l’interes per trobar feine i guanyar un sou sigui lo principal en els joves,mostrar-lis que el pas per la vida no es facil,i que en contra de lo que puguin pensar alguns,no es culpa nostra que hagin nascut.Que no sols en aquesta vida hi ha xauxes,movils,motos,alcohol,drogues, i Port i Plá,i jiji jaja…. etc. etc.
Hi ha que fer-lis veure que el futur es seu,que si tenen present es gracies a noltros i si noltros tenim futur sera gracies a ells.
Ells son els que han de continuar el model economic que bonament els deixem.
Trob que me enrollat….
Salut i bon dia a tots i totes.
A Espanya hi ha 3 alumnes universitaris per cada alumne de FP; a Alemanya la proporció és la inversa. Això és un disbarat com una casa de pagès. Com que les nostres universitats són subvencionades segons el número d´alumnes, el nivell que es demana a selectivitat cau d´any en any i les famílies benestants porten els seus fills a les universitats privades. Les mateixes llumbreres pedagògiques que van parir la LOGSE (primer govern González) en van pomoure la seva creació. D´això no se´n va escandalitzar ningú. Però, ai!, Joan, si en certs ambients proves de dir que als 14 anys ja hi ha al.lots que haurien de ser preparats per entrar al mercat de treball és possible que et responguin que ets un reaccionari: aquí sembla que tots hem de ser enginyers o llicenciats en clàssiques
Estic contenta que es faci, en aquest bloc, el comentari den Schorske. La LOGSE ha estat el gran fracàs educatiu de la història d’Espanya. S’ha devallat el nivell d’exigència en tots els segments educatius. Si algún professor posés als seus alumnes d’ara un examen del que es posaven fa vint anys,no aprovaria ningú. El nivell està pel terra.
I sí, sí, un al·lot de 14 anys, si no vol estudiar, que vagi a fer feina o a Formació Professional on l’ensenyin a desempenyar un lloc de feina.
I ja està bé de tonteries pseudoprogres. Aquí s’ha de pujar el nivell, posar en valor l’esforç i el sacrifici, i deixar-nos de punyetes.
L’STEI i el Moviment de Renovació Pedagògica han estat un frau que ens han conduit a una educació de cou cuineta. I ara veim els resultats.
Aquí no sembla que tots hem de ser enginyers o llicenciats en clàssiques.
El que es defensa (jo? només jo?) es que tots tinguin l’oportunitat de aconsseguir-lo. Per cert està el món laboral com per a afegir al menors, als de 14 anys.
Jo no sé que vol dir na Coloma amb això del nivell d’exigència. Mare meva! el sacrifici… l’esforç… T’ha faltat “la letra con sangre entra”. Quin martiri de dona és aquesta cosa. Resultats?
Un país de llicenciats sense lloc de treball. Com a Cuba.
Ai Coloma, passeja el teu cuerpo serrano i el teu cervell per altres pàgines, per altres mons, surt de la cuadrìcula on vius i la teva ombra s’allargarà feliç i amb sort t’arrastrarà a tu, un moviment de renovació biológica, pujaràs el nivell de la teva espècie.
Què hi té a veure el MRPM amb la fallida LOGSE? saps, Coloma, quina és la feina i l’objectiu del MRPM? a què et refereixes quan dius que “aquí s’ha de pujar el nivell?” el nivell de què? d’aprenentatge o de mitges aritmètiques que ens facin estar a dalt de tot de l’informe PISA? ni tant, ni tant poc. Per cert: “posar en valor” és una expresió errònia i “posar en valor l’esforç i el sacrifici” ja és per llogar-hi cadires…i no cal ser del MRPM per saber-ho.
Posar en valor l’esforç i el sacrific és el que s’ha de fer, sobretot després de que el pseudoprogressisme hagi inculcat que les coses cauen del cel, que sense esforç es pot lograr qualsevol meta, la cultura del pelotazo (implantada pel ministre Solchaga), etc. És clar que sí que hem de posar en valor l’esforç i el sacrifici.
Ja sabia que amb el meu comentari, els pseudoprogres sortirieu tot d’una.
I sí, el MRPM té la seva part de responsabilitat amb el fracàs del model educatiu actual. S’ha d’augmentar el nivell d’exigència. Sí. S’ha de pujar el nivell d’aprenentatge. Donar menys tonteries i menys excursions i més matemàtiques i llengua.
I com molt bé diu n’Eugènia, al final Espanya serà un pais ple de llicenciats sense feina, com a Cuba. S’ha de potenciar a aquell que vol estudiar i s’ha de dirigir cap a un aprenentatge més tècnic i pràctic (formació professional) a aquell que no vol estudiar. No es possible mantenir fins als 16 anys a alumnes que no volen estudiar i que l’únic que fan és enredar a la classe.
I el PSM, en el fracàs educatiu, també en té, i molta, de responsabilitat.
Xandall, em sap greu defensar un argument de na Coloma-Toni, però el Moviment de Renovació Pedagògica és evident que, amb altres, és responsable de la situació de l’educació a Menorca. Bo faríem que ara el tema no anés amb ells. També en són responsables les famílies, el professorat, inspecció educativa i la Conselleria. Però el MRPM participa de la situació de l’educació, en el que hi ha de positiu i de negatiu. Promovent uns cursos de formació o uns altres, uns debats educatius o uns altres i posa bona part de cullerada a l’educació.
Culpes, errros o aportacions negatives del MRPM, per exemple?
Ràpidament, perquè me n’he d’anar, el fracàs escolar és un fracàs de tots: escola, famílies, societat, administracions… La majoria de professorat de fora de l’illa, se sorprèn del nivell educatiu a Menorca i del grau de compromís de la immensa majoria del professorat. És fonamental que tothom assumesqui la seva responsabilitat, els professionals de l’ensenyament i, sobretot, els pares. La crisi pot servir per fer veure, entre els joves, la necessitat i la importància de la formació.
Si com veim a diari la LOGSE ha estat un fracas…perque mantenim aquesta llei?
Salut
Joan, ara tenim la LOE. Que és la LOGSE amb un poc de maquillatge.
Per cert, Maite, és curiós que, en el moment en que el nivell d’exigència és més baix, és quan més fracàs escolar hi ha.
És possible que tothom tengui part de responsabilitat en aquest fracàs. Però els que més responsabilitat tenen són els legisladors, que han fet unes lleis totalment equivocades, i els professors que ho han aplicat.
Les famílies tenen un paper testimonial a les escoles i s’han de conformar en organitzar alguna festa, alguna sortida i poca cosa més. Ojalà en els centres educatius els pares tinguessin major poder de decissió.
Culpes, errros o aportacions negatives del MRPM, per exemple?
O és que tornarem a vomitar porqueria sense demostrar res.
On són les dades Colometa? Demostrar-ho, perquè no fas res més que gitar porqueria per destruir.
Coloma, m’has malintrepretat o jo segurament no em vaig explicar prou bé.
Resultats:
“Un país de llicenciats sense lloc de treball. Com a Cuba.”
Vaig intentar fer una continuació dels teus arguments. Ja veig que no ho vaig expressar prou be.