Maite Salord

Escriptora

El martiri mensual

Períodicament, patesc -no som l’única, és cert- un fenomen que m’altera la vida durant uns dies. calendari.jpgSupòs que ja sabeu a què em referesc. Es tracta d’un fenomen cíclic que, més o manco, es produeix cada trenta dies i que encara hauré de patir, segons diuen les previsions, durant uns quants anys més.

Aquesta mena de martiri mensual em produeix una sèrie de símptomes que, com més va, més s’accentuen: tensió, intranquil·litat, mal de cap, ganes de menjar coses dolces, palpitacions, insomni, rigidesa muscular, mal d’esquena, cansament i fatiga, ansietat, irritabilitat, dificultats de concentració, etc. Cal dir, tanmateix, que no tots es produeixen a la vegada i que, segons el mes, poden ser més o manco lleus.

Em direu que això són coses de la vida i que més val resignar-se i agafar-s’ho amb bon humor. I, efectivament, això és el que intent fer. Perquè, em podeu ben creure, veure com passen les setmanes i que s’acosta el dia terrible, el segon dijous de cada mes, el dia en què a l’ajuntament de Ciutadella se celebren els plenaris, és una experiència indescriptible. Una experiència que no es pot comparar a cap altra.

Són quatre hores interminables de discussions polítiques profundes que em deixen esgotada, físicament i mentalment. I, quan ja ha acabat tot, arriba el més terrible. L’hora de ficar-te al llit i demanar-te: l’haurem encertada, després d’una hora i mitja de debat, votant a favor que es posi arena de Sant Joan en un carrer o altre?; no hauríem hagut de fer venir un tècnic a explicar-nos, amb absoluta precisió, quin és el preu de la tona d’arena?; em va quedar prou clar això de l'”arena rentada” de Sant Joan?; no hauríem d’haver donat més temps als portaveus de l’oposició perquè poguessin remuntar la discussió als orígens de la vida -o de la festa- a Menorca?… Em podeu ben creure, amics i amigues, un autèntic martiri.

4 comentaris a “El martiri mensual”

  1. Mínimo Común Escrit el 15 juny 2010 a les 9:10

    No he anat mai a veure aquest dijous “sagnant”, però sa veritat és que em fa ben poques ganes.

  2. Maite Salord Escrit el 15 juny 2010 a les 14:19

    Molt bo, el comentari, Mínimo! De moment, la “sang” plenària encara no ha arribat al riu. Esperem que duri.

  3. eugenia Escrit el 17 juny 2010 a les 1:51

    I jo he de confessar que quan els meus ovaris estaven a punt de rebentar i que no entenia res, zas! ben enmig del cerebel, un “cop” baix (alt, en aquest cas).
    No sé perquè, però quants de martiris tenim! Setmanals, mensuals, anuals..
    M’en vaig uns dies, el 22 de’aquest mes i a la gran majoria tenc que donar-li explicacions!!!
    En el meu últim dijous sagnant, aquell de “Roma no perdona a traidores…” vaig decidir que no tornaria més al circ.
    Será hora de començar a plantejar-se si aquests PLENS que et (ens) deixem tan buida cal fer alguna reestructuració.
    I res més, a mi m’ha agradat com descrius EL TEU MARTIRI MENSUAL. Molt.

  4. Novel·lista frustrat Escrit el 17 juny 2010 a les 11:27

    He assistit a diverses d’aquestes sessions de tortura, i puc confirmar una a una les paraules de na Maite. Difícil és trobar algun altre escenari on es perdi més el temps que al Saló Gòtic. L’espectacle és per fer-se analitzar. Algun antropòleg se’n fregaria les mans. Els egos es treuen les caretes i actuen sense vergonya. I dic sense vergonya perquè és molt trist veure com els suposats nostres representants polítics perden el temps discutint sobre arenes de Sant Joan, sobre sous, sobre si tu ets més lladre que jo, i en canvi, Ciutadella, aliena al circ mensual, passa dia rere dia empenyent.
    Algú hauria de posar seny, però és trist veure com la batlesa, en aquests plens, en comptes de cridar a l’ordre, es limita a fer de marcador: senyor Triay, ha xerrat deu minuts; senyora Gener, mitja hora… S’haurien de portar millor. Però res de tallar intervencions ni posar seny on no n’hi ha. Des d’aquí, convido a algun antropòleg a que faci una anàlisi acurada dels plens de Ciutadella. Qui sap si el Saló Gòtic no pot formar part de la ruta turística de Menorca: la Naveta, on s’enterraven els morts; la piràmide, monument a una derrota; el Saló Gòtic, escenari de desgavells, o desgavellòdrom.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari