Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un ple (III)

Amb uns dies de retard, aquí teniu la crònica del darrer ple del Consell Insular de Menorca. Intentaré ser objectiva i moderada, tot i que he de reconèixer que de cada dia em costa més controlar les “emocions” que em provoquen certs consellers i conselleres del PP.  És el que hi ha, però.

La primera proposta que va presentar el PSM més per Menorca demanava a l’equip de govern que informàs l’oposició sobre els canvis que han anunciat que faran al Pla Territorial Insular. La discussió va ser interessant per dos motius: el conseller Huguet va manifestar que “encara no sabia què volia fer amb el PTI” (!) -com si fóssim tots uns ingenus- i, sobretot, el president Tadeo el va forçar a pactar un proposta esmenada que mantenia viu, però, l’esperit de la demanda. Va ser l’única proposta que el PP va votar a favor. Vaig agrair el gest conciliador del president i esper que, al llarg d’aquest mandat, en tengui molts més com aquest.

La segona proposta es referia a executar el projecte de centre d’interpretació Menorca Reserva de Biosfera a s’Enclusa. És un tema prou conegut. Només voldria destacar que és un projecte que neix de l’acord entre tots els partits i el teixit associatiu de l’illa i de Ferreries en concret i que, ara, no sabem ben bé per quin motiu, el PP sembla que no vol executar. Perquè el tema econòmic ja no serveix d’excusa: és una inversió estatutària que el Govern Balear ja ha cobrat i, curiosament, hi ha doblers per fer altres inversions contingudes en el mateix conveni però no per fer aquesta. Sospitós, com a mínim. El tema continuarà.

En tercer lloc, vam presentar una proposta d’inclusió en el debat sobre el full de ruta turístic que s’està fent, dels sindicats, d’entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles i, evidentment, dels partits polítics de l’oposició. El PP hi va votar en contra i, sense cap tipus de vergonya, va votar en contra del seu propi programa electoral i de les promeses fetes durant la campanya i en el discurs d’investidura del president. Pura prepotència.

La darrera proposta d’acord era per garantir els ajuts a les escoletes de 0-3 anys, una etapa fonamental en el desenvolupament humà i que, avui, gràcies a la feina feta per  educadores, famílies i administració, és un referent fora de Menorca. El Consell va garantir els seus ajuts però va votar en contra de demanar al Govern Balear que convocàs els del 2011 i es comprometés a mantenir la mateix quantitat en els pressuposts del 2012. Una mostra més de la por que té el PP de Menorca a plantar cara a Mallorca.

I, finalment, la interpel·lació a la consellera de cultura sobre els criteris seguits a l’hora de prescindir, dins la Comissió Assessora de Patrimoni, dels partits de l’oposició, del Bisbat i de la UIB. Va ser esperpèntic. Al final, l’agressivitat de la consellera -que em va acusar de tot i més- va quedar explicada: com que, després de l’aberració de declarar que volia fer una carretera i aparcament a Santa Àgueda, una servidora li va dir que era indigna d’ocupar el càrrec, ja teniu la qüestió explicada. La vaig ofendre tant que, en veure el seu estat, li vaig haver de demanar les meves més sinceres disculpes. Ara bé, a mi, cada vegada que pot, el conseller d’ordenació del territori em diu que no en tenc ni idea d’urbanisme i encara no m’he ofès. Només li vaig dir que seria un excel·lent contador de rondalles perquè és ben cert: es va treure de la màniga una estructura narrativa de nines russes (una història dins una història dins una història…) que, al final, ens va fer oblidar que el PP tornava a votar, en el tema del Pla Insular de la Costa, en contra del seu programa electoral. Té mèrit, o no?

En fi. Això va donar de si el ple. Un ple, com tots, que és, només, el reflex d’unes actituds que ens acompanyaran -si no van en augment- durant els pròxims anys. I si faig aquestes cròniques és perquè crec que n’heu d’estar informats i que heu d’informar les persones que us envolten. És cert que el PP té vuit consellers però, més que mai, el paper de la ciutadania és i serà imprescindible per plantar cara a mesures que atempten contra els drets més bàsics, contra el diàleg i el consens. No hem d’oblidar-ho.

7 comentaris a “Crònica d’un ple (III)”

  1. Joan Riudavets Escrit el 26 nov. 2011 a les 11:54

    Gràcies per la informació.

  2. Noli Seguí Escrit el 26 nov. 2011 a les 17:14

    Una pregunta: els ciutadans poden assistir als plens del Consell Insular?

  3. Maite Salord Escrit el 27 nov. 2011 a les 10:08

    Sí, Noli, sí. Ara bé, millor carregats de moral… i no perquè durin unes quantes hores!

  4. Baldritxa Escrit el 27 nov. 2011 a les 17:48

    Es poden dur crispetes, cacauets i altres?

  5. Esther Camps Escrit el 27 nov. 2011 a les 20:57

    És una vertadera vergonya i la veritat és que res em sorprèn. Diria tantes coses que no sé ni per on començar. Em sap molt greu el que està passant perquè en realitat ho paguem els menorquins i menorquines i ho paga sa nostra illa preciosa que els costa tant conservar. El discurs sempre és el mateix, n´hi ha que n´estem molt cansats del diàleg inexistent, dels acords inexistents i de la manca de respecte cap els partits que no comparteixen la seva ideologia.

  6. Pep Dallonses Escrit el 27 nov. 2011 a les 22:48

    Ànims, Maite!

  7. potser Escrit el 28 nov. 2011 a les 16:56

    A mí em rebenta especialment la poca vergonya, sobèrbia i prepotència de marujes i huguets varis, que sense ser més que els altres utilitzen formes despreciatives contra la oposició i contra tot allò que no els vé de gust. Pocasoltes!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari