Maite Salord

Escriptora

Vertigen

Pèrdua dolorosa d’Àngel Mifsud. Llàgrimes. Festes de Nadal eternes. Paciència. Coordinadora del PSM Més per Menorca. Il·lusió. Felicitacions. Gratitud. Atacs en forma d’articles, comentaris i silencis. Resignació. Pintades insultants a casa. Més resignació. Mostres, moltíssimes, de suport. Emoció. Retorn a les aules. Nervis. Filla se’n torna a Barcelona. Buit. Hores i hores de classe. Vocació. Mocions, propostes d’acord i preguntes. Responsabilitat. Esquinx d’una altra filla. Corregudes. Reunions polítiques. Futur. Vespre. Cruiximent. Dinars i rentadores. Rutina. Lectura. Desconnexió. Dentista del fill. Proves i proves.  Incertesa. Patiment. Full en blanc. Creativitat. Alumnes. Calidesa. Converses. Complicitats. Pèrdua dolorosa de Josep Miquel Vidal...

4 comentaris a “Vertigen”

  1. Menorquit Escrit el 11 gen. 2013 a les 0:55

    Deu ser el destí marcat, o no; deu ser el temps, que fa i desfà, o no; potser ens correspon a la vida recórrer els períodes de sofriment i de felicitats, però no en sabem el seu calendari… i ens arriba aleatori. Ara riu i ara plora.
    .
    Les tristeses i alegries, potser siguin les respostes (negatives i positives) a allò que idealitzam. A vegades ens corresponen, a vegades no.
    Potser sigui açò… o potser no.
    .
    El teu nou escrit et mostra humana, però també amb un ben estructurat equilibri emocional.
    Ànims!

  2. M Escrit el 11 gen. 2013 a les 8:37

    Atacs de la dreta. POR. Atacs de l’esquerra comunista. FOSCOR. Esperança. MAITE.

  3. eugenia Escrit el 11 gen. 2013 a les 20:08

    Llàgrimes. Paciència. Il·lusió. Gratitud. Resignació. Més resignació. . Emoció. Nervis. Buit. Vocació. Responsabilitat. Corregudes. . Futur. Cruiximent. Rutina. Desconnexió. Proves i proves. Patiment. Creativitat. Calidesa. Complicitats…
    Sí que dóna vertigen, Maite. I també tristesa i serenitatt.

  4. Francesc Perelló Felani Escrit el 11 gen. 2013 a les 21:00

    UNA IL·LUSIÓ DE CANT

    Una il·lusió de cant sempre viva
    contra el segrest de tantes il·lusions.
    Com una llum jove que s’insinua,
    lenta claror primera d’un nou dia.
    T’he sentit amb tots els meus sentits, vida,
    i estime el camí que anem fent junts,
    les mirades que hem posat sobre els arbres,
    les llargues passejades del desig
    i aquests cossos ferits de temps viscut,
    de temps i contratemps, desajustats,
    discutidors, discordants, orgullosos.
    Tristos si un dels dos és trist. Contents
    si un dels dos és content. Estimant.
    Estimant.

    Una il·lusió de cant sempre viva
    contra el segrest de tantes il·lusions.
    Com una llum jove que s’insinua,
    lenta claror primera d’un nou dia.

    T’he sentit amb tots els meus sentits, vida.
    Vida.
    Una il·lusió de cant sempre viva
    lenta claror primera d’un nou dia.
    D’un nou dia, d’un nou dia…

    RAIMON

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari