Maite Salord

Escriptora

Tiroide

La senyora Rosa Estaràs ha dimitit de presidenta del PP balear perquè té problemes de salut. Concretament, amb la glàndula tiroide, que li produeix taquicàrdies, la qual cosa he de confessar que, quan tiroides.jpgho vaig llegir, també em va produir un lleuger augment del ritme cardíac: no hauria de dimitir, també, d’eurodiputada, em vaig demanar, amb preocupació. Perquè jo, que tenc un alt grau d’empatia, i un respecte important a volar, em vaig posar a la seva pell: avió va, avió ve, turbulències, retards, pèrdues de maletes… I me la vaig imaginar amb el cor sortint-li per la boca. I em vaig preocupar, francament.

Perquè, jo, com la senyora Estaràs, i com milions de persones al món, la majoria que conec, dones, tenc problemes amb la meva tiroide. Fa anys, em van detectar una sèrie de nòduls a la glàndula en qüestió, benignes, no patiu, que fan, però, que anualment m’hagi de fer analítiques, ecos i qualque punció. Fins ara, no tenc cap símptoma. Bé, em pensava que no tenia cap símptoma, però després de llegir les declaracions de la senyora Estaràs veig que també estic ben fotuda: jo també tenc taquicàrdies, quin horror! Tenc moments, durant el dia, que el cor se’m desboca. Jo, innocent, ho atribuïa, però, a la feina de regidora: projectes que no arriben a hora; doblers que hauríem de tenir i no surten, negociacions difícils, viatges, tres actes a la vegada…

Per uns moments, m’he plantejat seriosament presentar la meva dimissió al partit però, de moment, trob que em donaré un marge de temps per veure si la cosa va a més. Quan pens amb els alts càrrecs del PP que han passat pel jutjat aquests dies pel cas Palma Arena, estic segura que ells també confessarien haver tingut taquicàrdies, suor freda i qualque diarrea, un dels altres símptomes que diuen que dóna el mal funcionament de la tiroide. Jo, fos d’en Matas, començaria a demanar hora a l’endocrí. De ver.

11 comentaris a “Tiroide”

  1. Menorquit Escrit el 12 set. 2009 a les 11:24

    Em pensava, Maite, que la pròxima entrada aniria de “pèpits”. Com diu en VVV, s’anava a robar ginjols, però també “pèpits” (a Maó es diuen ametlons). A mi, en VVV m’ha duit també a la infantesa amb allò dels ginjolers de les ‘cases barato’; la cantonada de can Castelló (per cert un home gros de pel blanc que feia guiterres); al davant, un altre ginjoler, el de can Massana… el ranxo… quin paradís. Desconec les propietats dels “pèpits” ni si la grafia és la correcte (no surt al DEC). Per tant, que apareguin els filòlegs, per favor.
    .

  2. Pau Gener Escrit el 12 set. 2009 a les 11:40

    No sé si en Matas ha de menester l’endocrí, Maite; sols amb en Conde Pumpido i en Perea ja té uns bons especialistes que el decanten del mal averany.

  3. susana Escrit el 12 set. 2009 a les 13:08

    Pèpit sembla ser que és el mot amb el que els ciutadallencs anomeneu el fruit de s’ametller, a la qual cosa es maonesos diem ametllons, i entre altres coses es fa servir per designar un individu grandiós o una bona clatellada ben donada! com diria un madrileny, un “almendruco”!!! L’Institut d’Estudis catalans no el recull al diccionari supòs que pel seu caràcter dialectal!!! Na Maite ens ho confirmarà, però no vaig mal encaminada, no??? Avam si aquest curs acab sa carrera! Salutacions de fi d’estiu!

  4. susana Escrit el 12 set. 2009 a les 13:15

    no hi ha res com fer un comentari lingüístic d’una entrada política-mèdica…per cert, el fruit de s’ametller ha de ser tendre…sinó ja no seria cap pèpit! I que n’hi ha de pèpits pel món!

  5. Menorquit Escrit el 12 set. 2009 a les 14:14

    Susana: A Ciutadella s’anomena “pèpit” quan és ametló, o sigui verd, tendre, d’una pell verda suau i el fruit a dintre sense haver madurat, cobert de membrana, però sucós. El “pèpit” no és encara una ametla. Però sí, vas ben encaminada.
    .
    Sobre el que dius de clatellada o individu grandiós, no ho havia sentit. Per clatellada, sí havia sentir a dir ‘clèsquit’, que per ser més exacte és un cop al cap amb el nus d’un dit amb la mà tancada. “Clèsquit” tampoc surt al DEC.
    .
    Ja ho veus, anam a palpentes!! Maite, pots resldres alguna cosa. Perquè no crec que puguis resoldre els problemes físics i de salut del PP.

  6. VVV Escrit el 12 set. 2009 a les 17:13

    Un altre fruit que també tenia fretura de ser robat eren els codonys. Anar a fotre codonys era tota una excursió, atès que no podies fer gaire llarg perquè esmussen de valent. Sino vaig errat el professor López en tenia una bereneta-de-mots al setmanari Es Carrer que parlava dels pèpits, a ponent tenim una camada que porten el malnom de pèpit… I n’Estaràs hauria de demanar hora a la consulta del doctor Vallory que li receptaria un règim de gínjols i de ben segur es posaria bona sense haver de perdre la gràcia i com diu aquella glosa:
    que granin ets ametlons
    i anirà barato es torró,
    que jo no som des més vius
    ni tampoc des més enturions…

  7. Maite Salord Escrit el 12 set. 2009 a les 18:10

    Encara em fareu fer feina, avui capvespre! Efectivament, “pèpit”, segons l’Alcover-Moll, és, només a Ciutadella, el fruit tendre de l’ametller i, figuradament, una cosa, persona o animal de grans dimensions, i, també, una clatellada o cop de puny. “Clèsquit”, per la seva banda, és, a Menorca, un cop pigat al cap. També es diu “clespi” o “clesqui”. La seva etimologia prové de l’onomatopeia del renou que produeix el cop al cap. Són dos mots molt dialectals.
    Finalment, esper, com en Pau, que els jutges li posin un bon règim (de visites, no alimentari!) al senyor Matas.
    Ara, miraré si trob l’etimologia de “pèpit” al Coromines. Com veis, a la vostra disposició, això que juga el Barça, però fa flac.

  8. Maite Salord Escrit el 12 set. 2009 a les 18:19

    Etimologia possible de “pèpit”: que vingués de la mateixa arrel de “pipida”, “pituïta”, pel suc espès en què neden les llavors. Com que el “pèpit” és, com molt bé diu Menorquit, sucós, sembla prou lògic.

  9. VVV Escrit el 12 set. 2009 a les 18:37

    Els confessors tenien una taula de penitència que mai vaig poder discernir (la metodologia religiosa), em sembla que era una taula que s’aplicava relativament, ja sabeu, segons es sants, es ensems… Volia dir, emperò, que si havies robat pèpits no era el mateix que si haguessis robat gínjols i ja no diguem codonys! El nombre de parenostres i avemaries a resar variaven segons el tipus de fruit que havies furtat, d’açò sí que me’n record…

  10. Menorquit Escrit el 12 set. 2009 a les 19:57

    Bé, Maite!! amb el segell de la casa; ‘Made in Home’: agilitat de recerca i resposta a l’instant. Bona filòlega, a pesar de tenir una novel·la per acabar. I mentre… el Barça per enmig. Per cert ha guanyat 0-2 (Ibrainovic i Messi).
    .
    I avui sopar del Barça. 25 aniversari de la Penya Barça Ciutadella amb l’humorista Manel Fuentes. Que vos he de dir! quin dissabte!

  11. silve Escrit el 13 set. 2009 a les 13:21

    Aquest matí he passejat pel mercat de Santa Maria del Camí, he firat, com diuen per aquí. He vist uns gínjols enormes. Sempre els record petits als gínjols però els d’avui matí eren cosa sèria. n’Estaràs és més del Mercat de Santa Catalina que fa més “in”, però ahir no hi vaig trobar ni gínjols ni n’Estaràs. Què n’hi donaran de gínjols dins l’avió cap a Europa??? Per cert, a Santa Maria fan una campanya per recuperar el pebre vermell de tap de cortí, altrament dit “prebe bord”: els penjen de les façanes de les cases perquè es sequin. Un poble engalanat de “prebe bord”, catifes vermelles que cauen pels enfronts com domassos carmesí en dies de festa. Tot un plaer viure en un món de gínjols i pebres, si senyor.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari