Maite Salord

Escriptora

Crisi

De la “Crisi? Quina crisi?” a la “CRISI” en majúscules, passant per la “desacceleració econòmica”, fa setmanes que només parlam de la crítica situació econòmica mundial. Avui, sense anar més enfora, mentre llegia el diari, he acabat per comptar les notícies que s’hi referien, algunes d’elles ben sorprenents, la qual cosa m’ha fet adonar que els seus efectes  arriben a tot arreu. Anem a passar revista a unes quantes d’aquestes informacions.

En primer lloc, m’ha cridat l’atenció que, segons el Col·legi d’Advocats de Barcelona, la crisi hagi fet créixer, en un 48%, la demanda d’advocats del torn d’ofici. Això vol dir, per tant, que la crisi econòmica ha entrat de ple dins l’àmbit legal. L’augment de la conflictivitat laboral i el fet que es tracta d’un servei d’assistència jurídica gratuït, en serien les causes. D’altra banda, també és notícia avui que la crisi duu els locals d’oci a fer fora un 20% d’empleats, la qual cosa evidencia per on comencen les retallades dels pressuposts familiars. Fins i tot, els que no poden prescindir de la sortideta periòdica, han variat els seus costums: amb una consumició, hi poden passar mig vespre i, per tant, no hi ha rotació de clients, es queixen els empresaris. Tampoc tantes ressaques, hi podríem afegir.

Ni les pàgines esportives se salven dels esquitxos de la crisi: a Londres, no aconsegueixen diners per tirant endavant la Vila Olímpica i el Centre de Comunicacions, dos punts neuràlgics del projecte olímpic del 2012. Ni tampoc les pàgines de successos: un assessor financer en atur mata la seva família i se suïcida després a Los Angeles, encara que, en aquest darrer cas, segurament la crisi no era el problema més greu d’un individu capaç de dur a terme aquesta carnisseria.

I, entre una cosa i l’altra, surt en ZP a tranquil·litzar-nos: s’eleva a 100.000 € per titular la garantia dels dipòsits en cas de fallida bancària. Uff, qui alè! No, perdó, que jo som del 80% de mortals que tenen manco -molt manco!- de 20.000 € en cada compte bancari. I que consti que no tampoc no tenc cols sembrades a casa. Cols, com les de la senyora Ordinas que amaguen, al costat de les seves arrels, capses de llauna que han substituït el Cola-Cao per 240.000€.

Certament, és que la crisi econòmica -no la mundial, sinó una que va començar el maig del 2007-, fins i tot ha arribat a cal PP.  S’ha acabat la llagosta, els viatges i les cols miraculoses. Esper, això sí,  que tornin tots els doblers que ens han robat, encara que no siguin suficients per eixugar la crisi.

4 comentaris a “Crisi”

  1. jonarz Escrit el 08 oct. 2008 a les 23:21

    Benvolguda Maite,

    Ja fa quasi 20 anys varem passar una situació de crisi similar a l’actual, potser la diferència es que molts pensaven que una situació com la viscuda no es tornaria a repetir, i ves per on ara diuen que serà la CRISI (en majuscules).

    A hores d’ara pens que el ciutadà no té una sensació de que les mesures anti-crisi que des del govern de central vagin dirigides cap a al majoria, sinò tot el contrari, són mesures que beneficien especialment a n’aquell qui més té, com en el cas que comentes de garantia dipòsits fins a 100.000 €, o bé el cas de la compra d’habitatges per tal de solucionar el problema als promotors immobiliaris, que durant el temps de bonança han guanyat el que han volgut (si no s’han sabut administrar … que se’ls arreglin ells solets!).

    Per una vegada voldria veure una administració compromesa amb el ciutadà, que donés solucions als problemes, especialment ara que les coses venen mal donades, que d’una vegada els nostres polítics se n’oblidin de les polítiques de cara a la “gal·leria”. Un exemple que ara me ve al cap es el dels famosos 400 euros den ZP, van solucionar econòmics de la gent (jo péns que no) o més bé va ser una proposta per tal d’atraure les simpàties de l’electorat en campanya?

  2. Mínimo Común Escrit el 09 oct. 2008 a les 9:50

    Crisi financera, crisi mundial, crisi immobiliària, crisi alimentària, crisi ecològica, crisis energètica… (tot està connectat)
    Sinó fossim tants i no estéssim tan globalitzats, no estariem tan afectats. I el fet que el americans ho passesin una mica malament gariebé ens n’hauriem d’alegrar: menys armes, menys contaminació, menys guerres, menys consum… Però no! ara la crisi d’un de gran toca a tothom.
    Si, és cert, que la crisi immboliliària també és espanyola, però no ens hauria d’alegrar que s’acabi la política de ciment i formigó sense límits! O volíem Menorca tota urbanitzada. I tanmateix, per tenir cents de pisos i cases buides! Ah! si és que açò ens reportava directa o indirectament uns bons dieners a la butxaca i, per tant, era positiu!
    Sempre que hi ha bonança ecomòmica i veiem els desastres ecològics pensem “perquè permeten aquests crims?!”, dons la reposta és clara, per poder seguir amb el nostre modus vivendi en abundància.
    Almenys si consumin menys i no podem viatjar tan, el mòn farà un petit respir de fum!
    I és que a lo millor a partir dels anys vinents estem obligats a decrèixer i tot! Llàstima que no sigui voluntàriament.

  3. Albert Escrit el 09 oct. 2008 a les 15:18

    I ès aquest mateix govern dictatorial de ZP què es gastarà 445 millons de euros del pressupost 2009 per integrar als inmigrants????

  4. Maite Salord Escrit el 11 oct. 2008 a les 10:59

    Quins dies! No he tingut ni temps de contestar els comentaris que heu deixat. Mentre els llegia, m’ha vingut al cap una altra notícia que vaig llegir ahir al diari: “una asseguradora nordamericana paga estades als seus directius després de rebre ajuts públics per evitar la fallida”. És senzillament escandalós: mesures que beneficien al qui té més, amb els doblers de tots. Avui, per acabar-ho d’adobar, surt que n’Ordinas inflava el cost d’una fira de bijuteria per “guanyar” 200.000€ a l’any. Una altra indecència, i més si tenim en compte els esforços del sector per mantenir vives les poques fàbriques que queden a Menorca. Potser estaria bé que, en la línia del que diu Mínimo Común, aquesta “crisi” ens servís per aturar i reflexionar per adonar-nos que, per aquest camí de creixement sense control, anam cap a les penyes.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari