Dia 17 de gener, la meva fotografia va passar a formar de la galeria d’expresidents del Consell Insular de Menorca en representació de Més per Menorca. Aquí teniu les paraules que vaig dir sobre el meu pas per la política el dia que, de manera simbòlica, es tancava definitivament.

Presidentes, autoritats, amics i amigues,

No negaré que em fa respecte formar part de la galeria d’expresidents del Consell Insular de Menorca. Quan vaig ser investida presidenta, ja vaig dir que era un honor i una responsabilitat que vaig assumir amb tota la il·lusió i les ga nes, una il·lusió i unes ganes que em van acompanyar fins al darrer moment. Amb un objectiu molt clar que, avui, dia de Sant Antoni, Diada del poble de Menorca, no vull oblidar: fer d’aquest Consell, cada dia un poc més, l’autèntic govern  de la gent de Menorca.

Vaig entrar en política el 2005, com a regidora de l’ajuntament de Ciutadella, i ho vaig fer per compromís amb el meu poble i amb Menorca i amb la voluntat de contribuir a fer de l’illa un lloc un poc millor per a les generacions futures.

Tot i que havia dit que, en política, no passaria de la Costa Nova, el 2011 vaig entrar en aquesta casa com a consellera a l’oposició, una tasca que sempre he defensat com a imprescindible dins una democràcia i que reclama d’altes dosis de rigor i de constància per no perdre mai la credibilitat, segurament el valor més important de qui es dedica a la política.

Quan el 2015 vaig ser investida presidenta, es va rompre amb més de trenta anys de bipartidisme al capdavant d’aquesta institució i es va fer un govern plural i més equilibrat que mai en la seva composició. Una pluralitat i un equilibri que ja sabíem que no seria fàcil però que, si ha arribat fins a avui, ha estat perquè vam saber generar espais de col·laboració, de consens, de diàleg des de la diversitat de punts de vista, opinions i propostes polítiques, sempre des del respecte mutu. Convé no oblidar-ho.

Han estat setze anys intensos a primera línia política. Anys de projectes engrescadors i d’amistat i estima de moltes persones. Amb moments complicats i durs, també, és clar. Anys en què, com vaig escriure no fa gaire, vaig viure frenèticament amb la mirada enfora. Ara he girat la mirada cap endins, en el pensament, en la reflexió, en les classes, en la lectura i en l’escriptura. He recuperat la meva feina, el silenci i la calma i el temps per dedicar-me a les persones a qui estim.

Vull acabar amb unes paraules escrites l’any 2000 per l’enyorat Joan López Casasnovas i que són el que ara mateix tenc al pensament: “Ni em penedesc del pas per l’experiència institucional, ni retenc cap fal·lera per la representació política. He vist de tot, però no pas de res… llevat de la mort, si fos possible; però no ho és.”

Ara han de ser uns altres els que, com va dir el poeta Pere Xerxa, “ impulsin el navegar/ de Menorca, barca i pàtria”.

Moltes gràcies!

• Activitat política
• Sense comentaris

Assistim a una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents en el món globalitzat, d’abast profund i amb unes conseqüències impensables fa tot just un any. Aquesta és la realitat que no podem defugir i que hauríem de ser capaços de mirar cara a cara amb valentia i honradesa. Perquè el positivisme necessari davant qualsevol situació adversa de la vida com és aquesta, no ens hauria de fer caure en un bonisme, de vegades ridícul, que en el fons només intenta dissimular-la.

Gestionar les administracions públiques en temps de pandèmia no és fàcil. Gens. Més que mai, exigeix lideratges polítics sòlids, capaços de transmetre confiança i credibilitat en moments en què tot tremola. Una confiança i una credibilitat que s’han de guanyar dia a dia amb organització, planificació i decisió. Així mateix, no lidera qui no treballa en equip perquè estarem d’acord que és a partir del diàleg i de la discussió d’idees que s’arriba a les solucions realment òptimes. I, finalment, és clau saber comunicar el missatge que es vol donar amb rigor, seguretat i proximitat amb qui l’escolta. A la sèrie The Crown, Isabel II l’hi va resumir perfectament a una personalista Margaret Thatcher que havia vist qüestionat públicament el seu lideratge: el poder no és res sense autoritat.

En aquest context, no podem obviar que una gran majoria de menorquins veuen el Consell Insular, en el seu doble paper, com l’autèntic govern de l’illa. D’una banda, és administració local i el de Menorca té, en aquest sentit, un clar perfil d’ens que propicia la coordinació i dona suport als ajuntaments de l’illa. I, d’altra banda, des de la reforma estatutària del 2007, els consell insulars són, també, per primera vegada, govern de Menorca en els mateixos termes que el govern autonòmic.

Així, el repte i la responsabilitat del Consell Insular de Menorca en aquests moments crítics és enorme. Però és, també i sobretot, la gran oportunitat de demostrar que ha de ser, més que mai, l’administració de referència dels menorquins, amb capacitat de reivindicació de les nostres singularitats en temps de pandèmia. Tenim el deure de continuar eixamplant, amb fermesa, l’autogovern de Menorca. I, com ja he dit en altres ocasions, ho hem de fer amb tota l’ambició possible. Perquè Menorca és un territori amb identitat i cohesió suficients per ser una entitat política pròpia que, amb totes les seves similituds i particularitats, s’articuli, de forma sòlida i efectiva, en el context de les Illes Balears.

Però coordinació no és submissió. Igualtat no és equitat. L’objectiu és que les decisions es prenguin en base al reconeixement de les diferències. Les solucions no han de venir de fora de Menorca. No hem d’acceptar respostes que no responguin als nostres problemes. Menorca ha de fer sentir la seva veu sense tuteles d’ens a qui, no ho oblidem, el marc estatutari ens reconeix en igualtat. Només així, n’estic convençuda, es pot gestionar en benefici de la comunitat.

• Activitat política , El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari

COVID

La situació que estam vivint és, sense cap dubte, molt greu. La crisi sanitària que patim actualment, sense precedents en l’actual món globalitzat, ve acompanyada d’una crisi econòmica provocada per una disminució de l’activitat. I el Consell Insular ha fet passes decidides, des del primer moment, per donar-hi resposta, en la mesura de les seves possibilitats, aportant tot allò al seu abast. Així, s’han dedicat 3M€ a la gestió del COVID-19: 1M€, a despesa social, a acompanyar les persones i garantir que tenguin cobertes les necessitats bàsiques; i 2M€ a la reactivació econòmica per fer front a la davallada de l’activitat en el sector primari, la indústria, els serveis turístics i les entitats del tercer sector i comerç local.

Actuacions concretes fetes des del Departament:

• Des del primer moment, amb la declaració de l’estat d’alarma, es van implantar mesures de prevenció en els contractes de recollida i tractament de residus, tant per als treballadors com per als usuaris. En aquest sentit, es va assegurar l’ús dels equips de protecció individual adients per a cada cas, es van programar neteges i desinfeccions de contenidors i instal·lacions i es van difondre instruccions a la població per prevenir possibles contagis i gestionar correctament els residus. D’altra banda, es van adaptar els serveis i els horaris a les circumstàncies excepcionals, amb algunes adaptacions de funcionament i mesures de seguretat addicionals a l’Àrea de gestió de residus de Milà o adequant els horaris de les deixalleries a la situació. Progressivament es va recuperar la normalitat, mantenint però algunes mesures de prevenció necessàries.
• A nivell general, l’objectiu del departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera ha estat, durant aquests darrers mesos, generar despesa corrent per impulsar la reactivació econòmica a partir de contractes amb petites i mitjanes empreses de l’illa i que van en la línia de la sostenibilitat. És el moment d’enfortir el nostre model econòmic i social basat en la declaració de Menorca Reserva de Biosfera, perquè la sostenibilitat és sinònim de salut i de benestar, de diversificació econòmica i d’innovació.

PROJECTES. PRESENT I FUTUR.

• Aprovació PDS Residus. La fita principal ha estat l’aprovació definitiva del pla director sectorial de prevenció i gestió de residus no perillosos de Menorca, que posteriorment a l’aprovació inicial del mes de maig de 2019 ha requerit resoldre i informar les al·legacions rebudes, incorporar les aportacions de les diverses administracions afectades, obtenir la declaració ambiental estratègica favorable de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, així com informe favorable de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental per a les instal·lacions mixtes i superar el tràmit de la Comissió de Coordinació de Política Territorial, per finalment ser aprovat definitivament el mes de juny de 2020.
• Actuacions derivades del Pla. Aquest pla, amb una vigència de 6 anys, dóna cobertura a diverses actuacions en infraestructures clau per a la gestió dels residus a Menorca, algunes ja executades, com el segellament de l’abocador de Milà II o les reformes de sis de les set deixalleries de Menorca, altres en execució com la planta de tractament de residus de Milà o l’ampliació de Milà II. De cara al futur, s’haurà de construir la planta de tractament de residus voluminosos i la planta de biometanització. D’altra banda, estableix les bases per modificar els serveis de recollida de residus, amb la implementació de la recollida porta a porta que ha de permetre capgirar els percentatges de recollida separada de residus en origen per complir amb els objectius europeus, per valoritzar el màxim de residus i reduir al mínim els que acabin enterrats a l’abocador. I, en aquest sentit, estam treballant perquè sigui una realitat el 2021 als municipis de Maó i es Castell.
• Llei Reserva de Biosfera. En les properes setmanes, presentarem l’esborrany de l’Avantprojecte de Llei de Reserva de Biosfera de Menorca. L’objectiu és que la declaració de Menorca com a reserva de biosfera, vint-i-sis anys després, vagi acompanyada d’un instrument normatiu específic que representi donar un fort impuls a la reserva en un moment clau per a Menorca. Així, la finalitat primera de la llei Menorca Reserva de Biosfera és assegurar que avancem en la línia del desenvolupament sostenible, tal i com contemplen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 adoptats per l’ONU, per la qual cosa la sostenibilitat ha de ser, de manera indefugible, l’eix de totes les polítiques que es duguin a terme a l’illa, amb la voluntat de consolidar i enfortir un model de desenvolupament que harmonitza els usos humans i el patrimoni natural, avui, el valor més preuat de Menorca i allò que ens diferencia de la resta de territoris. La llei que es promou vol assegurar que la declaració de reserva de biosfera no sigui només un distintiu o un segell ambiental i vol assegurar, també, la dotació de recursos econòmics suficients per innovar i implementar experiències pilot d’actuació, així com per executar els programes, projectes i actuacions prevists en el Pla d’Acció Reserva de Biosfera. La nostra voluntat és que sigui una llei participada i debatuda, cosa que es farà amb els diferents grups polítics del Consell just comptar amb un esborrany de la llei i en els òrgans de gestió –Consell social i Consell científic- de l’Agència Reserva de Biosfera.
• Estratègia 2030. Aquest primer any de mandat s’ha centrat en la posada en marxa de la primera fase de l’Estratègia 2030, amb la voluntat d’assolir els objectius de descarbonització i transició energètica establerts a l’estratègia, amb dues fites destacables: l’Oficina d’impuls Menorca 2030, un servei d’assessorament a la ciutadania en matèria d’eficiència energètica, implantació de renovables i accés a subvencions, que ja ha atès més d’un centenar de sol·licituds de particulars i empreses; i el Cens d’Empreses del Sector de l’Energia a Menorca, creat per donar visibilitat al sector i els serveis que pot oferir a ciutadania, empreses i administracions. A més a més, l’oficina també ha esdevingut un servei clau catalitzador de projectes que s’emmarquen dins l’Estratègia. Així, el darrer any a Menorca han proliferat projectes de generació renovable que ja estan completant la tramitació, entre els quals destacam el projecte fotovoltaic de Son Salomó, gràcies al conveni signat entre la propietat, l’empresa promotora, la plataforma Amics de Punta Nati i el Consell Insular, que farà possible assolir els objectius de generació renovable prevists a la primera fase de l’Estratègia.
  També hem sumat 2 instal·lacions d’autoconsum en edificis del CIME (Sa Vinyeta i Trepucó I i II) que se sumen als 6 ja existents. També caldria destacar l’obtenció de la subvenció per part de l’IDAE, per realitzar els projectes d’instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques a 11 aparcaments públics de l’illa, amb una inversió que supera el 4,6 M€, dels quals IDAE aporta el 50% dels fons.
• Inversió a la Cova de s’Aigua de Cala Blanca. S’han iniciat les obres que permetran obrir la Cova de s’Aigua de Cala Blanca al públic. Es tracta d’un projecte per al condicionament interior i d’accés a la Cova de s’Aigua de Cala Blanca. Les obres per habilitar l’accés a la cova compten amb certa complexitat a nivell tècnic i ha suposat la realització de diversos estudis espeleològics i arqueològics per obtenir les autoritzacions pertinents. En tot el procés s’ha comptat amb l’ajuda de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), que ha estat l’organisme encarregat d’oferir assesorament sobre el projecte. És la primera fase d’un projecte més ambiciós que passa, també, per mostrar al públic una cova nova d’una bellesa i un valor indiscutible, com bé explica Pedro Robledo, responsable de l’Institut Geològic i Miner (IGME) a Balears. Finalment, hi quedaria la Cova de na Megaré, l’obertura de la qual, més complexa, tancaria el projecte. Les Coves de Cala Blanca tenen una triple importància: pels seus valors naturals; per les seves característiques i valors ecosistèmics; i per la seva potencialitat turística. Cal destacar, també, que es tracta d’una iniciativa pública, cosa gens habitual, i que crearan un precedent, en ser un projecte que garanteix la sostenibilitat de les coves.
• Pla Director Arquitectònic de Llatzeret. Hem donat a conèixer el Pla director arquitectònic de Llatzeret que té un doble objectiu: d’una banda, recuperar, posar en valor i preservar els valors patrimonials del bé, associats a l’antiguitat i a l’originalitat; i, de l’altra, convertir-lo en un exemple de sostenibilitat i reforçar, així, el compromís de Menorca amb el desenvolupament sostenible. És molt important comptar amb un instrument tècnic i econòmic que garanteixi programar, de la forma més adient i en funció de les prioritats tècniques i econòmiques, les futures actuacions per tal de conservar, protegir i posar en valor el conjunt que conforma el Llatzeret de Maó, declarat Bé d’Interès Cultural, com equipament públic, i adaptar-lo als nous usos que s’hi donin, principalment, amb finalitat formativa, cultural, social i turística. En aquest sentit, d’entre les moltes inversions i millores que s’han fet al Llatzeret durant aquest any, destacam la inauguració de la Sala de Congressos, amb una capacitat per a 260 persones i dotada de tots els equipaments necessaris per dur-hi a terme esdeveniments de primer nivell.

• Activitat política
• Sense comentaris