Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Activitat política'

La gestió del turisme a Menorca

 

Tot i que Menorca és l’illa amb el model econòmic més diversificat, el turisme és, sens dubte, el motor de l’economia insular. Per tant, el repte és continuar treballant per una indústria exportadora forta; per un sector agrari i pesquer capaç d’enfrontar-se als nous reptes amb garanties de futur; per un petit comerç singular; per empreses de recerca i innovació que donin sortides laborals als més joves; i, evidentment, per un turisme de qualitat, no només en un sentit econòmic, sinó en tant que respectuós amb l’entorn natural i interessat en la cultura (patrimoni, gastronomia, tradicions, etc).

Així, quan es parla de la gestió del turisme a Menorca, cal recordar que, el 2003, ja vam ser capdavanters a l’hora de definir-la a través del Pla Territorial Insular (PTI), que,  en incloure el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT), va regular el creixement turístic, els límits del qual ara es reclamen a nivell d’Illes: el 2003 ja vam veure que “sense límits no hi ha futur”. No podem oblidar, a més, que les estratègies territorials proposades en el POOT tenen com a objectius globals els principis següents: sostenibilitat de la qualitat ambiental i l’entorn; diversificació de l’oferta; promoció de la qualitat; desestacionalització de la demanda; i, finalment, generació d’una imatge pròpia de Menorca.

És indubtable que aquests objectius són, avui per avui, totalment vigents. Estam treballant amb la voluntat d’allargar la temporada, de mostrar els valors de Menorca més enllà dels mesos d’estiu, amb l’objectiu d’equilibrar el nombre de visitants durant més mesos i intentar treure pressió durant el juliol i l’agost. I la feina que s’està fent des de la Fundació Foment del Turisme de Menorca està donant els seus fruits, sense negar l’evidència que la difícil situació d’indrets competidors de la Mediterrània, per desgràcia, ens ajuda.

L’any passat es va reduir l’índex d’estacionalitat en 1,2 punts, passant del 64% al 62,8%, cosa que vol dir que un 37,2% dels turistes van arribar fora dels mesos de juny a setembre. El nostre objectiu és continuar treballant per mantenir el nombre d’arribades i consolidar una proporció entre temporada alta i mitjana/baixa del 60% – 40% amb vistes a assolir, en un futur, una proporció òptima del 55%-45%. Aquest nou escenari suposaria la progressiva recuperació d’una temporada turística de sis mesos, amb el que això representaria en termes d’activitat econòmica i estabilitat laboral.

Tanmateix, per aconseguir modular l’arribada de visitants a l’illa i evitar les concentracions dels mesos d’estiu, que no satisfan a ningú i que tenen efectes ambientals i socials molt negatius  ̶ sense arribar a la situació d’altres illes però ben conscients que hi estam a prop ̶ , serà clau, entre altres mesures, la revisió que s’està fent del PTI (cal recordar que s’hauria hagut de fer el 2013) per marcar els límits del creixement turístic en un moment en què tenim una nova realitat creada pel boom del lloguer turístic.

Així, amb la revisió del PTI, Menorca torna a tenir l’oportunitat de demostrar que sap perfectament quina illa vol, sense oblidar que cal estar atent a lleis tan importants com la del sòl, la turística, l’agrària o la de l’habitatge, que s’estan tramitant en el Parlament balear. Perquè ningú no nega que la feina feta durant tots aquests anys en matèria d’ordenació territorial i gestió ambiental ha estat determinant per marcar el nivell de qualitat de vida dels menorquins i, a la vegada, ens ha permès competir amb altres destinacions turístiques en una posició d’avantatge. Aquest compromís amb la terra no és visible només en el grau de conservació del paisatge i del medi ambient, també ho és en la riquesa patrimonial i cultural. I qualitat de vida i patrimoni (sigui natural, social o cultural) són grans actius que, tot i no computar en el PIB, generen una riquesa tan inqüestionable com imprescindible.

(Article publicat al diari Menorca dia 12 d’agost de 2017.)

Deia Joseph Goebbels, el pare de la propaganda nazi, que si una mentida es repeteix mil vegades, s’acaba convertint en veritat. I sembla que el PP de Menorca, una vegada més,  s’ha proposat recuperar aquesta  idea com a única arma per fer oposició (?) al Consell Insular de Menorca, ara per proclamar als quatre vents que l’equip de govern, en general, i una servidora, en concret (en tant que consellera de Promoció Turística) estam en contra del turisme. Els darrers plens de maig i juny, en va ser un molt bon exemple.

Com que estic convençuda que la majoria de la gent té molt més sentit comú del que el PP es pensa, respondré amb arguments i realitats que desmunten un discurs d’una feblesa esfereïdora, tot i que ja sabem que la seva capacitat per fer demagògia és infinita.

El primer que vull deixar clar és que el PTI del 2003, en incloure el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT), ja va regular el creixement turístic, els límits que ara es reclamen a nivell d’Illes, la qual cosa ens permet afirmar que Menorca va ser capdavantera en aquest sentit: el 2003 ja vam veure que “sense límits no hi ha futur”.

Per tant, és evident qui tenia i té un model turístic per a Menorca. Les estratègies territorials proposades en el POOT (inclòs en el PTI) tenen com a objectius globals els principis següents:

  1. Sostenibilitat de la qualitat ambiental i l’entorn.
  2. Diversificació de l’oferta.
  3. Promoció de la qualitat.
  4. Desestacionalització de la demanda.
  5. Generació d’una imatge pròpia de Menorca.

Així, estam treballant amb la voluntat d’allargar la temporada, de mostrar els valors de Menorca més enllà dels mesos d’estiu, amb l’objectiu d’equilibrar el nombre de visitants durant més mesos i intentar treure pressió durant el juliol i l’agost. I la feina que s’està fent des de la Fundació Foment del Turisme de Menorca està donant els seus fruits, sense negar l’evidència que la difícil situació d’indrets competidors de la Mediterrània, per desgràcia, ens ajuda.

L’any passat es va reduir l’índex d’estacionalitat en 1,2 punts, passant del 64% al 62,8%, el que vol dir que un 37,2% dels turistes van arribar fora de la temporada alta. El nostre objectiu és continuar treballant per mantenir el nombre d’arribades (important per combatre el debat de la massificació) i consolidar una proporció entre temporada alta i mitja/baixa del 60% – 40% amb vistes a assolir, en un futur, una proporció òptima del 55%-45%. Aquest nou escenari suposaria la progressiva recuperació d’una temporada turística de sis mesos, amb el que això representaria en termes d’activitat econòmica i estabilitat laboral.

Aquestes són algunes de les actuacions que estam fent per aconseguir-ho:

  • Promoció encaminada a reforçar la imatge de Menorca com a destinació natural i cultural.
  • Més accions promocionals en mercats desestacionalitzadors.
  • Més accions promocionals adreçades a parelles joves i adultes que no depenen de calendari escolar.
  • Col·laboració amb el Govern i les patronals ASHOME i PIME en la campanya #BetterinWinter.
  • Presentació, a través de les xarxes socials, de l’illa com una destinació atractiva més enllà de l’estiu.
  • Més accions adreçades a mobilitzar el client final, aquell que planifica les vacances per lliure, sense les limitacions dels paquets turístics.
  • Feina amb les companyies aèries perquè allarguin l’operativa.
  • Treball per crear i estructurar productes turístics (Camí de Cavalls, Llatzeret o Coves de Cala Blanca).

Com podeu veure, per molt que es repeteixi una mentida, la realitat és la que és, encara que no encaixi amb el discurs del PP. És evident que tenim molta feina a fer encara, sobretot per equilibrar l’arribada de visitants a Menorca i evitar les concentracions dels mesos d’estiu que no satisfan a ningú i que tenen efectes ambientals molt negatius, sense arribar a la situació d’altres illes però ben conscients que hi estam a prop.

I, en aquest sentit, serà clau, entre altres mesures, la revisió que s’està fent del PTI (cal recordar que s’hauria hagut de fer el 2013) per marcar els límits del creixement turístic en un moment en què tenim una nova realitat creada pel boom del lloguer turístic. Però aquest tema, per la seva complexitat, es mereix una altra entrada.

Menorca i el turisme 1911-2017: Almon s’està com aquí

 

Aquests dies, es pot veure, a la sala del Roser de Ciutadella, una mostra que, sens dubte, promet ser una de les apostes expositives més interessants d’aquest estiu. M’estic referint a l’exposició “Almon s’està com aquí. Menorca i el turisme 1911-2017”, organitzada pel Consell Insular de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis, amb la col·laboració dels ajuntaments d’Alaior,  Maó i Ciutadella, i coordinada per Alfons Méndez, garantia de rigor i qualitat.

Aquesta iniciativa ens permet veure com el turisme, des dels seus orígens, fa un ús intensiu de la il·lustració i la fotografia per crear una imatge de l’illa que s’ha anat transformant al llarg del temps. Hi podeu veure cartells preciosos, guies, fulletons, maquetes i plànols d’urbanitzacions que no van arribar -per sort!- a ser realitat, entre moltes altres curiositats.

Cal dir que el turisme actual és el resultat d’un procés de maduració de més d’un segle, durant el qual ha esdevingut un dels sectors més puixants de l’economia menorquina, fet que justifica l’organització d’una exposició dedicada a aquesta activitat. Tanmateix, la interacció entre visitants i locals té multitud d’altres facetes, que aquesta mostra intenta explorar: cultural, social, històrica, arquitectònica, urbanística, paisatgística…

Si no l’heu vista, no us la podeu perdre. Serà a Ciutadella fins dia 1 de juliol; a Maó, del dia 6 de juliol al 28 d’agost; i a Alaior, del dia 1 de setembre a 1 d’octubre. I una darrera cosa: el catàleg val molt la pena!

Següent »