Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Activitat política'

Carretera ME-1: Preguntes i respostes

 

Amb la voluntat que els ciutadans tenguin la màxima informació sobre les obres que s’iniciaran a la ME-1 en els pròxims mesos, volem, amb aquest escrit, donar resposta als dubtes que es plantegen al voltant d’aquesta actuació.

Per què es van paralitzar les obres a la ME-1 entre Maó i Alaior?

En primer lloc, perquè era un compromís electoral dels partits que actualment governen el Consell Insular de Menorca, amb la voluntat de reconduir el projecte partint de tres premisses bàsiques: sostenibilitat ambiental (no consumir més territori de l’estrictament necessari), sostenibilitat econòmica (cenyir-nos al pressupost) i seguretat (prioritària).

Tanmateix, encara que haguéssim volgut continuar les obres iniciades, hauria estat impossible per culpa de les deficiències del projecte i la problemàtica que envoltava l’execució de l’obra. Recordem que, segons les previsions del PP, aquest tram, el juliol del 2015 havia d’estar executat en un 90 %; però la realitat és que el vam trobar just en un 20 %, amb un sobrecost  reconegut, tot i que no aprovat, per obra executada i no prevista, de 190.901 € (irregularitat, entre moltes altres, denunciada per la Sindicatura de Comptes fa pocs dies) i una demanda milionària de la UTE per mancances en el projecte.

Què s’ha fet, des de llavors, per reconduir el projecte entre Alaior i Maó?

Des del primer minut, reconduir el projecte de la carretera general ha estat una prioritat de l’equip de govern i, per això, s’han anat seguint tots els tràmits necessaris sense cessar ni un moment. Per reconduir el projecte Maó-Alaior, el primer que vam fer, segons marca la llei,  va ser rescindir el contracte d’execució, cosa que es va aconseguir sense haver de pagar indemnitzacions (febrer 2016), un procediment complex des del punt de vista jurídic. Després, hem revisat i aprovat el projecte de l’enllaç d’entrada a Alaior (en el qual sempre hi ha hagut consens) i, en aquests moments, ja hem iniciat el procediment d’adjudicació de les obres, que podrien començar abans de l’estiu. Finalment, estam aclarint dubtes tècnics en relació amb l’enllaç de l’Argentina perquè, segons els informes, estaria dins una zona inundable, a la vegada que es revisa la resta del projecte. L’objectiu és que, un cop s’hagi construït l’enllaç d’entrada a Alaior, es continuï amb la resta de tram fins acabar-lo.

Per què es comencen les obres del tram Ciutadella-Ferreries abans de les del tram Maó-Alaior?

Perquè, com ja hem explicat, reconduir el projecte Alaior-Maó ha estat molt més complex que revisar el projecte que hi havia del tram Ciutadella-Ferreries. En aquests moments, ja s’ha adjudicat l’execució de l’obra, que començarà (si els recursos interposats per un particular no reïxen) en poques setmanes. Val a dir, tanmateix, que les obres dels dos trams s’iniciaran amb poques setmanes de diferència.

Per què es comencen les obres just a l’inici de l’estiu?

Perquè, a la vista de la durada de les obres, és inevitable que no coincideixin, en algun moment, amb aquests mesos de màxima afluència de visitants i, sobretot, perquè la planificació que s’ha fet d’ambdues obres preveu que es començarà pels vorals i que, en cap cas, s’actuarà damunt la calçada, per la qual cosa les obres no influiran en el trànsit de la carretera.

I què passarà amb el tram central, entre Ferreries i Alaior?

L’objectiu és que, durant aquest mandat, s’executin les obres de Ciutadella-Ferreries i Alaior-Maó, i que es deixarà aprovat el projecte Ferreries- Alaior.

Per acabar, volem expressar la voluntat de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca d’anar informant, puntualment, de com es van desenvolupant les obres de millora de la ME-1, un projecte que, en pocs mesos, començarà a fer-se realitat.

(ARTICLE PUBLICAT AL DIARI MENORCA)

La sessió plenària del passat mes de gener va començar amb un punt ben nou: la lectura de la primera memòria elaborada pels membres de la Comissió de Greuges. Aquesta comissió  ja era recollida com a fórmula de participació ciutadana en  el Reglament orgànic del Consell Insular de Menorca, aprovat pel Ple en sessió ordinària de 16 de desembre de 2002, i en el Reglament de participació ciutadana, aprovat pel Ple en sessió extraordinària de 31 de gener de 2005. Tanmateix, el procés de constitució d’aquest òrgan col·legiat no es va  engegar fins el 2015, gràcies a la iniciativa del nou equip de govern.

La Comissió de Greuges és un òrgan comissionat pel CIM que té com a missió vetllar perquè els drets de la ciutadania envers l’Administració insular siguin reals i efectius, i a aquest efecte podran supervisar-ne també l’activitat administrativa. Per tant, la Comissió té la funció d’atendre les queixes de totes les persones o d’entitats i associacions de la societat civil que es troben desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació del Consell Insular de Menorca. Vetlla, també, pel seu bon funcionament i actua, per tant,  com a supervisor i col·laborador, amb l’objectiu d’ajudar a millorar-ne el funcionament. En l’exercici de les seves funcions la Comissió de Greuges actua de conformitat amb els principis de legalitat, justícia, independència i imparcialitat.

Per tant, només vam poder que agrair la feina feta a les tres persones que integren aquesta Comissió de Greuges (Emili de Balanzó, José Baber i Gràcia Seguí)  que exerceixen la seva funció de  forma altruista i amb objectivitat, llibertat de criteri i independència.

D’altra banda, m’agradaria destacar l’aprovació d’una iniciativa de l’equip de govern: el Pla de suport als autors literaris de Menorca, iniciativa que sorgeix pel fet que atorgam molta importància al sector de la creació. Aquest pla preveu una sèrie d’actuacions que són un suport genèric a la literatura de Menorca i a la seva promoció i difusió; però, a més, inclou com a novetat el programa anomenat Circuit d’Escriptors, que té per objectiu la promoció de la literatura de Menorca i va dirigit al públic en general, tot i que adreçat a públics específics segons l’activitat.

El propòsit marc és oferir un suport directe als creadors literaris en les seves activitats extraliteràries i, com a conseqüència, incidir en un doble sentit: fomentar la lectura dels nostres escriptors i facilitar la difusió de la seva obra. D’aquest circuit d’escriptors, se’n poden beneficiar centres escolars de tots els nivells educatius, la Xarxa de Biblioteques de Menorca, els clubs de lectura, les editorials, les llibreries i qualssevol altres entitats que treballen entorn del llibre i la lectura. El programa posa en relació els escriptors i els lectors, i és una eina que articula aquesta relació entorn de la creació literària. Les activitats d’aquest programa poden ser diverses i tenir formats diferents: tertúlies literàries, tallers de creació, presentacions de novetats, col·loquis, recitals, concerts, lectures, etc. Per la part que em toca, i per evitar mals entesos, ja he signat un document que diu que, en cap cas, em puc beneficiar d’aquest pla, mentre sigui càrrec del Consell.

Finalment, també ens vam adherir al pacte de política alimentària saludable i sostenible de Milà; vam parlar de benestar social i de temes de turisme i de territori que, com que encara no estan tancats, ja comentarem en el seu moment.

I, amb aquesta crònica, ens posam al dia. La pròxima, ja serà la d’aquest mes de febrer. Objectiu assolit!

L’administració té l’obligació de planificar

Fa unes setmanes, el diari Menorca publicava un article titulat La “fiebre de los planes en el Consell”, article que feia referència a l’elaboració de diferents instruments de planificació per part del govern insular. En aquest sentit, és interessant –i, fins i tot, m’atreviria a dir que imprescindible—que es clarifiquin una sèrie de qüestions que, sens dubte, ajudaran els ciutadans a situar molt millor la informació donada.

Així, poden estar tranquils que l’actual equip de govern del Consell no té una dèria planificadora injustificada. Ben al contrari, la majoria de plans que  redactarem o revisarem durant el 2017 serà per mandat legal, o sigui, perquè la llei ens obliga: Pla territorial insular, Pla d’intervenció en àmbits turístics, Pla director sectorial de carreteres, Pla territorial d’emergències, Pla d’emergències del Museu, Pla de gestió del patrimoni històric, Pla director sectorial de residus, Pla insular de transport regular, Plans d’emergències i simulacres, Pla d’acció Menorca Reserva de Biosfera o Pla de pedreres. A més, la major part del pressupost que invertim en redacció de plans és, justament, per a aquests que s’han de fer obligatòriament per complir la llei, alguns dels quals, ja s’haurien d’haver revisat en el passat mandat.

També hi ha altres plans que corresponen, certament,  a una clara voluntat política d’abordar una temàtica determinada i que responen a una demanda social existent: Pla de Vivenda Social, Pla d’usos del Llatzeret, Pla de millora de l’eficiència energètica, Pla de foment de les arts escèniques o Pla insular de suport a la família.

Així les coses, tant en aquells que venen determinats per la llei com en els voluntaris, es tracta de plans diversos perquè els àmbits d’actuació del Consell són molt diversos: social, territorial, econòmic, ambiental, turístic, etc. Aquesta diversitat, a més, és indicativa, precisament, del fet que l’equip de govern no es vol quedar aturat, sense abordar aquestes problemàtiques. El més fàcil seria l’anar fent, passar el dia a dia sense cap objectiu a mitjan i llarg termini, cosa que no és el cas, en absolut.

Estarem d’acord que l’administració, per actuar correctament, ha de planificar. Si no es planifica, s’actua per impulsos, conveniències del moment o interessos personals, quan el que cal és saber quines són les necessitats i com es gestionen de forma eficient els recursos per arribar a les solucions. A més, la qüestió clau és, per una banda, que aquests plans es facin amb la participació de la societat i dels sectors implicats; i, per altra banda, que aquests diferents plans siguin coherents entre si, que apuntin cap a un model social i territorial solidari, sostenible, al servei de la gent, i que n’asseguri el benestar.

Així les coses, planificar significa analitzar, debatre, organitzar, prioritzar, prendre decisions, concretar, ordenar, fomentar la participació… En definitiva, una feina conscient  i responsable que serveix per posar les bases del futur, en aquest cas, de Menorca, amb rigor i convenciment.

(Article publicat al diari Menorca, dia 11 de febrer de 2017)

Següent »