Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Activitat política'

Diversificar

 

Fa unes setmanes, en una jornada organitzada per Més per Menorca, vam tenir l’oportunitat d’escoltar l’economista Miquel Puig -tot un luxe- parlar de diversificació econòmica. En la seva intervenció, va exposar quines són, al seu parer, les claus de com diversificar: en primer lloc, partir del que tenim i que, per tant, coneixem més i millor; en segon lloc, ser capaços d’establir un diàleg social que permeti arribar a grans acords sobre les decisions que s’han de prendre i que han de servir per millorar; i, finalment, formació i innovació.

En el llibre La sortida del laberint, Puig afirmava: “S’ha fet una aposta excessivament gran per un model productiu basat en el turisme de masses, i aquesta aposta és la que porta irremeiablement a la inestabilitat, a la immigració, a experimentar taxes d’atur tant elevades i a la mediocritat econòmica i fins i tot educativa. (…) El turisme és part del nostre problema però un millor turisme seria part de la solució. Tot i així, la conclusió és que només una aposta per la indústria és compatible amb la reducció de l’atur, amb la prosperitat i amb la cohesió econòmica.””

En aquest sentit, repetiré el que ja he escrit en altres ocasions: tot i que Menorca és l’illa amb el model econòmic més diversificat, el turisme és, sens dubte, el motor de l’economia insular. Per tant, el repte és continuar treballant per una indústria exportadora forta; per un sector agrari i pesquer capaç d’enfrontar-se al futur amb garanties; per un petit comerç singular; per empreses de recerca i innovació que donin sortides laborals als més joves. I, evidentment, i sense cap dubte, per un turisme de qualitat, no només en un sentit econòmic, sinó en tant que respectuós amb l’entorn i interessat en la cultura.

Així, ens enfrontam a un doble repte: diversificar l’economia insular i insistir, també, en la diversificació del sector turístic, no només quant a producte sinó també quant a mercats. Menorca té unes platges conegudes i reconegudes arreu però és, també, patrimoni, gastronomia, tradicions o un entorn natural privilegiat per a la pràctica esportiva. D’altra banda, és clau insistir en mercats diferents per no dependre, en moments d’incerteses internacionals i grans fluctuacions, de mercats majoritaris. La idea és clara: es tracta de reduir riscos i d’aconseguir els objectius. I quins són aquests objectius?

En primer lloc, rompre amb l’estacionalitat i allargar la temporada en uns moments en què un 39,2% de les arribades són fora de temporada d’estiu, una dada prou positiva però sens dubte millorable. En segon lloc, augmentar en qualitat, cosa que aquests darrers anys en què el creixement de la despesa turística ha marcat rècords es va aconseguint i, també, en uns moments en què els nostres visitants el que més valoren de l’illa és un entorn protegit. I, finalment, millorar la connectivitat fora de l’estiu, seguin l’exemple del que s’ha aconseguit amb la ruta Menorca-Londres que s’ha pogut recuperar durant tot l’hivern, amb dues freqüències setmanals.

D’altra banda, no cal dir que aquesta millora de la rendibilitat econòmica del sector turístic s’ha de transformar, també, en una millora de la rendibilitat social.  De res serveix tenir un major volum d’ingressos si no repercuteix en una millora de la qualitat laboral i de vida de milers de treballadors  i emprenedors de la indústria turística. L’adequat repartiment dels beneficis econòmics que deixa el turisme és un eix d’acció irrenunciable.

Per acabar, i com a resum, m’agradaria fer-ho amb unes paraules publicades al diari Menorca aquest setembre: “Avui, Dia Mundial del Turisme, em permetreu que faci una reivindicació de la diversificació de l’economia i de la sostenibilitat perquè sense aquestes difícilment tindrà futur el primer. Per entrar en matèria, plantejaré dues preguntes: què seria d’un territori (o destinació si parlam en clau turística) sense activitat agrària, sense indústria, sense innovació, sense cultura, sense artesania, sense patrimoni, sense natura? Quins serien els seus actius per ser turísticament competitiu?”

Els quarters des Castell seran públics

 

Avui, Ajuntament des Castell, Consell Insular de Menorca i Govern Balear han anunciat que comença el compte enrere perquè els quarters des Castell siguin públics, una reivindicació històrica que prest serà realitat gràcies a la feina constant, des de fa molts anys, de les entitats ciutadanes i  a la feina coordinada de les institucions. He participat de tot el procés com a presidenta del Consell, entre el 2015 i el 2017, i després com a vicepresidenta. Tanmateix, avui m’agradaria recordar la meva intervenció en el debat que hi va haver el 20011, just el dia abans de l’inici de la campanya electoral en què em presentava amb el PSM Més per Menorca. Aquí en teniu un resum:

“Acabam de veure un documental sobre la història -i la història de les reivindicacions històriques- dels quarters des Castell i, si m’ho permeten, començaré pel final: és tot un encert haver-lo dedicat a Gabriel Cardona, a qui hem pogut recuperar a través d’aquestes imatges, un gran expert en història militar contemporània, molt respectat i molt estimat per les persones que el coneixien. Feta aquesta valoració, voldria dir que es tracta d’un documental molt complet. D’una banda, segueix el fil de la història, des del naixement del municipi fins ara mateix, d’una forma àgil i rigorosa. I d’una forma molt plural, donant veus a historiadors, economistes, professors i a la població, especialment molta gent jove. En aquest sentit, i perquè de la resta en rallarem avui vespre al llarg d’aquest debat, em qued amb una frase de Xavier Martín que ralla de la necessitat de crear “poble”, enfront d’una realitat que converteix, en molts de casos, es Castell, en una ciutat-dormitori.

Ciutadella va ser es primer municipi de l’illa a apostar per un “Projecte de Ciutat” del qual ens sentim molt orgullosos. Aquest PdC parteix d’una doble definició de la ciutat en tant que espai o territori, i, sobretot, ciutat com a realitat humana, els seus habitants. Les ciutats han de ser vives i la vida els hi donen les persones que hi habiten. Però aquestes persones, certament, necessiten espais on desenvolupar-se socialment, culturalment i educativament. Si no és així, la ciutat- espai físic-  es va morint.

El tema que avui vespre tractam se situa, em sembla, en el centre de quin model de ciutat model. Què volem que sigui Es Castell. I perquè es Castell sigui el que volem hem de tenir ben present una altra frase que es diu també en el documental: “aprendre dels errors”. Fonamental. Crec que al llarg d’aquests anys n’hem comès tots, d’errors, i seria absurd no admetre-ho. I més absurd seria encara que l’experiència negativa no ens servís de res.

Acabam de veure un resum del passat, el present i el futur que volem per es Castell. I hem de començar a fer feina amb dues eines que són imprescindibles, i que de cada vegada ho seran més: consens i planificació. Sense consens i planificació no es construeix res. Al contrari. Ja ho hem vist. Aquest és el repte que tenim per endavant.”

I encara que hagi costat més del que voldríem, així ho hem sabut fer: hem après dels errors i amb consens i planificació avui podem anunciar que els quarters des Castell ben prest seran de tots. Estam d’enhorabona!

 

A les sessions plenàries de maig i juny, vaig intervenir per respondre a una proposta del PP sobre creuers i per donar les dades referents a turisme del primer quatrimestre de l’any 2018. Comencem pel primer tema, els creuers.

Ja ho hem dit moltes vegades: tot i que Menorca és l’illa amb el model econòmic més diversificat, el turisme és, sens dubte, el motor de l’economia insular. Per tant, el repte d‘aquest equip de govern és continuar treballant per una indústria exportadora forta; per un sector agrari i pesquer capaç d’enfrontar-se als nous reptes amb garanties de futur; per un petit comerç singular; per empreses de recerca i innovació que donin sortides laborals als més joves; i, evidentment, per un turisme de qualitat, no només en un sentit econòmic, sinó en tant que respectuós amb l’entorn natural i interessat en la cultura (patrimoni, gastronomia, tradicions, etc).

Però entrem en el tema concret de la proposta d’acord que són els creuers. És cert que les dades del 2019 davallen, però no com diu el PP perquè qui governa no vol turistes o na fa feina perquè n’hi hagi. Res més enfora de la realitat i ara ho demostraré amb fets.

  • Es fa feina, conjuntament, APB, Ajuntament de Maó, Consignatari del Port i Consell per analitzar la situació i trobar solucions.
  • Fa setmanes que hem demanat una reunió amb la companyia que treu el nombre més gran de creuers l’any que ve. Estam pendents de data i del lloc on es farà la reunió.

Per tant, és evident que aturats no hi hem estat ni hi estam. Dit açò, però, hem de tenir clar quin és el problema: l’eslora dels creuers augmenta, per reduir costos i augmentar beneficis. Els creuers petits es destinen a ports exclusius del nord d’Europa.

Les característiques del port de Maó són les que són i els creuers grans no poden entrar sense fer unes obres que impliquen una modificació important del fons del port, a més de la instal·lació de punts d’amarrament molt costosos. Decisions que entenem que s’han d’estudiar molt bé, per tot el que impliquen, i compartir el debat amb els ciutadans.

Així, en el plenari vam acordar: col·laborar amb el Pla estratègic que està fent l’Autoritat Portuària de Balears»;  continuar estudiant el tema per trobar solucions; i promocionar Menorca com a destinació de creuers però sempre de la mà dels ajuntaments de Ciutadella, es Castell  i Maó, i seguint la línia encetada per l’APB amb el producte “Rutes mediterrànies”, que “promociona la qualitat monumental i paisatgística, el passat històric comú, la gastronomia i el turisme sostenible de les ciutats on es fa escala”. Maó seria el punt de partida de creueristes europeus, mentre que els americans sortirien de Roma o Barcelona.

Pel que fa a les dades del primer quatrimestre de l’any (gener-abril), aquest seria el resum de les més rellevants:

  • Aquesta temporada, segons les dades fetes públiques per AENA, creixen les places aèries (+1,84%) i les operacions programades (+4,24%), uns percentatges que s’han de posar en relació amb els increments de dos dígits que hem tingut els darrers dos anys. També tindrà un bon comportament el trànsit marítim de passatgers.
  • Des del mateix Aeroport de Menorca s’afirma que se superaran els 3,5 milions de places (arribades i sortides), “una xifra rècord”. I es considera “normal” que el creixement es moderi venint d’exercicis amb importants augments. En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat Exceltur. Segons aquestes mateixes dades, els mesos de juny i setembre tindran previsiblement creixements, fet positiu ja que apunta a la consolidació de dos mesos que són cabdals per enfortir la temporada turística. La previsió de places per a l’octubre, a hores d’ara, també està en nombres positius: +2,3%.
  • La primavera, però, no està tenint el mateix comportament. Si bé el març ha registrat un increment del 9,4%, impulsat per la Setmana Santa, l’abril ha tancat amb una caiguda del 6,9%, motivada en gran part per la mateixa raó. A més de la Setmana Santa, els efectes de la fallida de Monarch encara es noten. Les dades dels darrers mesos relatives al mercat britànic han confirmat que les altres companyies no han absorbit tots els slots que van quedar lliures després de la caiguda de la companyia britànica. Més sobre el mercat britànic: en els darrers 3 anys ha crescut quasi un 30%! L’any passat va assolir la xifra històrica d’1,3 milions de places. És obvi que no pot créixer indefinidament si no és a costa d’altres mercats. Les places són les que són, els recursos són els que són, i s’ha d’harmonitzar l’activitat turística amb la realitat d’una illa que és Reserva de Biosfera.
  • Amb tot, s’ha de tenir en compte que del gener a l’abril el trànsit de passatgers ha crescut un +1,2%. Per tant, ens movem en xifres positives, més tenint en compte que l’any passat va ser un bon any.
  • D’altra banda, s’ha de valorar també que la despesa turística per persona i dia ha crescut d’un any per l’altre un 26,7% (dades del mes de març). Això és un indicador de qualitat i també de distribució.

Fins aquí, els temes estrictament turístics. Tanmateix, no puc acabar aquesta crònica sense esmentar una altra proposta d’acord que es va tractar a la sessió plenària de juny i que és una excel·lent notícia per a Menorca: la compra, per part del Consell, del poblat talaiòtic de Son Catlar. I no ho puc fer per la importància del tema des del punt de vista patrimonial i de reforç a la candidatura de Menorca Talaiòtica sinó, també, perquè servirà per reforçar la imatge turística de Menorca pel que fa al turisme cultural.

Com molt bé ha explicat el conseller de Patrimoni, Miquel Maria, “si volem que Son Catlar desplegui tot el seu potencial de socialització (règim de visites ample, participació social, voluntariat, activitats didàctiques, vinculació de les escoles, especialment de Ciutadella, etc), és recomanable que sigui públic. Un altre enorme potencial és el de la investigació i restauració. Els propietaris privats i els equips d’arqueòlegs poden rebre subvencions del Consell, però si volem recuperar integralment Son Catlar faran falta inversions més ambicioses. Si el Consell n’és el titular, podrem obtenir ajudes de l’1,5% cultural del Ministeri de Foment. Les mateixes ajudes que enguany ens permeten excavar i restaurar un talaiot i una cova a Montefí, adquirit pel Consell fa cinc anys; el Ministeri hi aporta 200.000€, el 75% del cost total.”

Per tant, amb aquesta adquisició els menorquins estam d’enhorabona!

Següent »