Arxiu
- [+] 2023 (12)
- [+] 2022 (1)
- [+] 2021 (7)
- [+] 2020 (10)
- [+] 2019 (12)
- [+] 2018 (25)
- [+] 2017 (48)
- [+] desembre (4)
- [+] novembre (3)
- [+] octubre (2)
- [+] setembre (2)
- [+] agost (4)
- [+] juliol (3)
- [+] juny (2)
- [+] maig (3)
- [+] abril (3)
- [+] març (3)
- [+] febrer (8)
- Realitat i aparença
- Crònica d'un Ple XXII: patrimoni, impost turístic, competències...
- Els moixos i en Bach
- Crònica d'un Ple XXI: Comissió de greuges, suport als autors literaris...
- L'administració té l'obligació de planificar
- Equilibri
- Discurs institucional de Sant Antoni
- Crònica d'un Ple XX: llengua, connectivitat aèria, turisme, bon govern
- [+] gener (11)
- Testimoni d'un temps fosc
- Crònica d'un Ple XIX: Pressupost 2017
- Víctimes menorquines als camps nazis
- Crònica d'un Ple XVII-XVIII: solidaritat, turisme, patrimoni...
- Restaurar la terra cremada
- Crònica d'un Ple XV-XVI. Accessibilitat, dades, aparcaments...
- Del Full de ruta al Pla d'usos de Llatzeret, la feina continua
- Discurs d'investidura 2015-2017
- Al pic de l'hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre, Xavier Serrahima
- Crònica d'un Ple XII-XIV: reestructuració, refugiats, llengües, carreteres...
- Any nou, blog renovat
- [+] 2016 (14)
- [+] 2015 (32)
- [+] desembre (4)
- [+] novembre (2)
- [+] octubre (1)
- [+] setembre (2)
- [+] agost (2)
- [+] juliol (1)
- [+] juny (2)
- [+] maig (2)
- [+] abril (5)
- La gestió cultural de l'Ajuntament de Ciutadella (2009-2011): Can Saura i el Teatre des Born (II)
- La gestió cultural de l'Ajuntament de Ciutadella (2009-2011): Can Saura i el Teatre des Born (I)
- Crònica d'un Ple XLVI (2a part): el No traspàs de promoció turística
- Crònica d'un Ple XLVI (1a part): Rebuig del TTIP
- L'alè de les cendres tanca una primera etapa. Continuarem.
- [+] març (4)
- [+] febrer (1)
- [+] gener (6)
- [+] 2014 (37)
- [+] 2013 (41)
- [+] desembre (5)
- [+] novembre (2)
- [+] octubre (7)
- On és la consellera Camps?
- Crònica d'un Ple XXVI (2): quan el senyor Huguet dóna lliçons d'honradesa
- Crònica d'un Ple XXVI: Cesgarden o l'oposició no ens ha dir el que hem de fer
- Divendres 18, aules buides
- President i diputat Tadeo: entre les bones paraules i els fets lamentables
- La pesta, Albert Camus
- D'odi, ressentiment i síndrome d'Estocolm
- [+] setembre (3)
- [+] juliol (3)
- [+] juny (4)
- [+] maig (4)
- [+] abril (5)
- [+] març (4)
- [+] febrer (1)
- [+] gener (3)
- [+] 2012 (64)
- [+] 2011 (105)
- [+] desembre (6)
- [+] novembre (7)
- [+] octubre (6)
- [+] setembre (8)
- [+] agost (8)
- [+] juliol (11)
- [+] juny (10)
- [+] maig (7)
- [+] abril (10)
- [+] març (15)
- Ni piu
- Operació Xoriguer
- Càstig de l'orgull, Charles Baudelaire
- Inaugurant
- Boc'n Roll
- Clot i bony (III): Trobats!
- Transport
- Jordi Teixidor, El retaule del flautista
- Decàleg
- Certeses
- Menorquinisme i municipalisme
- Parlen les dones, Montserrat Abelló
- Model turístic
- Pacte
- Diàleg, diàleg, diàleg, Eugeni d'Ors
- [+] febrer (8)
- [+] gener (9)
- [+] 2010 (91)
- [+] 2009 (96)
- [+] 2008 (92)
- [+] desembre (12)
- [+] novembre (7)
- [+] octubre (6)
- [+] setembre (6)
- [+] agost (5)
- [+] juliol (5)
- [+] juny (5)
- [+] maig (8)
- [+] abril (7)
- [+] març (12)
- A l'observatori, ja hi caben 600 persones... morts inclosos!
- Dia mundial del teatre
- Persones
- Dia Mundial de la Poesia
- Vocabulari bàsic per entendre Ciutadella (II)
- Sexe i política
- Es Carrer plega
- Reflexions post-electorals
- El gènere de la política
- Los girasoles ciegos, d'Alberto Méndez
- Al Senat, sumam
- El difícil art de la crítica (política)
- [+] febrer (10)
- Sort i gràcies!
- Vocabulari bàsic per entendre Ciutadella (I)
- Les revolucions perdudes, de Josep M. Quintana
- El meu vot "útil": Unitat per les Illes
- Les formes masculines
- Jordi Porta a Menorca
- Victimisme i inoperància del PP
- Amor de febrer
- Tots els éssers. Poetes de Menorca pels drets humans.
- Saber trobar el to
- [+] gener (9)
- [+] 2007 (14)
Categories
- Activitat política (109)
- Amb totes les lletres (153)
- Llibres i autors (117)
- Textos literaris (35)
- Conferències (1)
- El país de l'altra riba #PremiProa2021 (2)
- El pensament ordenat/Opinió (444)
Twitter
Tweets by @maitesalordInstagram
Instagram has returned invalid data.
Maite, el barça t’ho deixa en safata ehhh!!! esper que el tercer cel o eclipsi, jo ja no sé què veig amb tant de color balaugrana,el puguis també penjar per aquí. visc el barça!!! copaaaaaaaaa, lligaaaaaaa i xampions!!! anem per bon camí i esper que ho poguem anar a celebrar davant, darrera o al costat de LA catedral, però no a dins SA catedral que ens fotrien fora de l’escàndol!!! molts records des de Canaletes!!!
ara que ho veig, la A que li sobra a BLAUGRANA li falta a VISCA!!! quines coses!
Susana, ja no tenc més fotos. Passi el que passi dia 27 de maig, aquest Barça ja és Campió, en majúscules!
deliciós, el Barça. deliciós, el perfil de guardiola que avui publica El Pais. I l’entrevista a Messi de La Vanguardia.
Anit veiem Eurovisió per la tele i el Madrid per internet. Els grecs no ens van donar ni un punt, i açò que tenim una reina grega! en canvi els del Madrid ens han fet campions! Avui tenim un dinar que començarà tard perquè un dels convidats (té 16 anys) ha anat a l’aeroport de Son Sant Joan a rebre els jugadors i ara mateix deu ser a l’entrada del Maliá Victoria fent-los passadís (ell creu que els jugadors del Mallorca n’hi haurien de fer 2 de passadissos al Barça). A més aquest jove company ha escrit una pancarta que avui lluirà al camp; com que no em vol dir què possa i no pens anar al camp, veuré IB3 (ves quin remei) i miraré just darrera la porteria per veure la pancarta del nostre junior. I ves per on aquest Barça haurà aconseguit que miri un partit del Mallorca per IB3…una vegada més: “Si vivim coses veurem”.
Silve, el Reial Madrid ens ha fet campions? Pensa-ho una estona, a veure!!! El Barça s’ha fet a si mateix campió.
.
Aprofitant l’entrada barcelonista i en referència als anti-barça, dir que la Copa del Rei, és la Copa. És una segona competició que existeix a gairebé tots els esports i a tots els altres estats o països. La Copa sempre ha estat la Copa i no sempre ha estat la del Rei. Abans era la copa del Generalísimo, com a altres llocs és la Copa de la República el nom de la copa del país e qüestió. Fixau-vos el gir que li fa el barcelinusme, desmitifica el sentit de ‘Rei’ i s’atribueix a ell mateix, el Barça és ara el ‘Rei de Copes’.
.
A aquells que diuen no de mesclar política i esport amb allò de l’himne nacional espanyol, cal dir que l’esport l’han utilitzat sempre la Politica. En Franco ho va fer amb el Reial Madrid per servir-se de l’espanyolisme i per tapar aspectes socio-polítics del moment, però també ho ha emprat el Barça per fer política contrària al règim i ho fa ara.
.
Allò de la final de Copa a Mestalla té molta trascendència. Les aficions, majoritàriament, van mostrar el rebuig als simbols espanyols, als reis i al seu himne. Llibertaaaaaaaaaat!!! Fins i tot les dues aficions, basca i catalana, van donar mostres d’esportivitat i respecte, sense violència. Un exemple que diu clarament que aquests tipus de manifestacions i reivindicacions estan dins el marc de la decmocràcia i la llibertat, pesi a qui pesi.
2ª part i esperem que hi hagi també una 3a part de campions!!! Jeje Jo també vot perquè el Mallorca faci dos passadissos al Barça.
Per cert també hi va haver una 2a part de càrrega de Mossos… entre els aficionats estàvem discutint avera si era perquè son del Madrid o si era perquè són pericos, ves a saber!
Menorquit tens tota la raó, el barça ha guanyat per mèrits, és evident; el que volia dir era que hem estat oficialment campions el dia que el Madrid ha perdut. Mai he volgut dir que els blancs ens hagin regalat la lliga. Salut
Veus, quan qualcú té raó no em costa gens donar-la-hi.
.
Em mirava la qüestió des d’una perspectiva i em semblava –m’ho sembla encara- que hi havia certa contradicció en relació a la protesta durant la celebració de la copa del rei de futbol i deia que al Borbó de ben segur li convé més ser objecte de xiulades que ser objecte de la més absoluta indiferència. Tampoc no entenia gaire bé la joia republicana a l’hora de festejar una copa monàrquica.
.
Tot d’una després de fer el comentari vaig veure que la qüestió també es podia mirar sens dubte des d’un altre punt de vista, igualment vàlid, o més: la festa del futbol és la festa del poble –o dels pobles- i ha de ser el poble qui vengui d’acord –o no- amb la persona o la institució que la representa.
És a dir, es miri com es miri, en aquest cas política i esport van tan units com sempre i actualment la representació política de l’esport és certament enfora de ser la desitjada.
Ja que parlem d’himnes, encara hi sona per Sant Antoni? Fa quatre o cincs anys vaig anar i el silenci que es va crear donava un poc de por, a mi em donava vergonya i el meu cos anava posant-se rígid sense adonar-me.
Perquè no fa falta ser nacionalista per sentir un enorme rebuig quan sona la musiqueta tan lligada a la dictadura-catòlica-del espiritu-nacional que vaig arribar a conèixer.
A veure si hi ha sort i aquest estiu quan passi per davant la catedral, em trob amb els músics “de carrer” que tant alegren les places.
Una recomanació.
http://www.youtube.com/v/Us-TVg40ExM&hl=es&fs=1
Molt millor, sens dubte, la cançó internacionalitzada que ens recomanes, Eugenia. M’ha agradat molt el vídeo. Tan de bo les places tinguessin aquests plaers musicals.
Bona nit,
Es nota que arriba el bon temps i la Plaça s’anima. Entre gol i gol del Barça han surtit temes molt interessants, lligïstisc, sociologics politics… i fins i tot un record als “36 anys de pau”. Jo també vaig viure aquells anys foscos, i tristos. Aquella educació rància, aquell sentiment de culpabilitat continu. També em va tocar estudiar FEN (Formación del Espiritu Nacional), sempre impartida per una dona de la Secció Femenina, a l’gual que la gimnasia (per cert amb faldilla i “bombachos” no sé com es diu en català).
Però Eugenia em sorpren que relacionis tot açò a l’himne nacional (La Marcha Real) La Marcha Real és dels himnes nacionals més antics d’Europa i no té autor conegut. És l’himne de l’Espanya de les Corts de Cadís, de la primera Constitució Espanyola (La Pepa). És l’himne de’Espanya des del segle XVIII, amb l’excepció de la II República (1931–1939), la qual va adoptar com a himne nacional l’Himno de Riego. L’únic pecat que la Marcha Real a fet és que el generalisimo Francisco Franco la va restablir com a himne després de la guerra civil. Però açò ja és un altra història.
Lucrecia, no puc deixar de relacionar l’himne nacional amb el franquisme. Que sigui dels més antics d’Europa i de Les Corts de Cadiz, que els seus orígens siguin Reals i no franquistes tant se m’endona.
Sí crec que durant la guerra civil i la postguerra no va ser l’himne en el que tothom es sent identificat, característica important dels himnes.
Ja ho deia Antonio Machado: “entre una España que muere y otra España que bosteza”.
Sí que vaig tenir una educació rància, però finalitzant el batchillerat i fent el COU, tot va començar a canviar molt ràpid, els professors no semblaven el mateixos, ni els pares, el any 75 va ser especial.
Salut!
Si tot al món fos tan polit com el Barça, diferent anirien les coses! Ai senyor!