Maite Salord

Escriptora

Consorts

El meu home, pacífic i tranquil, avui migdia,  m’ha amenaçat: estic per apuntar-me al feisbuc (tens enveja perquè jo ja ho he fet, he pensat)… i crear un grup de “consorts de polítics”! I de polítics de tots els colors, eh, ha rematat. Davant la meva cara d’estupefacció, i després de fer-li un llistat ràpid de quins podrien ser els seus amics/amigues del club, ho ha intentat compondre: tampoc es tracta d’organitzar sopars, només aprofitaríem per criticar-vos un poc.

Era una amenaça de broma, esclar. Ara bé, pobres consorts de polítics! Perquè ells no han triat el seu paper. Supòs que n’hi ha que ja s’hi troben bé. En general, però, diria que predominen els que tenen la sensació que els ha caigut al damunt una bona terrossada. He de reconèixer que, en el meu cas, renega poc. Poquíssim, pels motius que li don. I que, a més, acostuma a agafar-se les coses amb filosofia: que “tenim”, avui vespre? Però això no treu que la cosa no sigui gens fàcil.

Així que, ben mirat, potser això del feisbuc de consorts podria funcionar bé. Una mena de teràpia de grup molt sana. L’únic problema que li veig són els titulars de premsa que en podrien sortir: “La regidora de cultura manifesta sentir-se molt tranquil·la davant les acusacions de…”. Subtítol via feisbuc: “El seu marit, però, afirma que fa dies que no dorm i que, quan acluca l’ull crida el nom de…”. Us imaginau que el debat del divendres abans de les eleccions, al Cercle Artístic, fos de consorts?

10 comentaris a “Consorts”

  1. Josep MIr Escrit el 03 juny 2009 a les 18:21

    Molt malament el tema de TV3.

    Tema TV3:Manco comunicats i més solucions. Fa un munt de mesos, per no dir anys que es congriava aquesta endemesa i no heu fet res positiu. No m’estranya que al final la gent trobi molt més eficaç la dreta. Mira si ho és eficaç el PP que, en Mates i el PP, com EL Cid, després de morts i sense governar aumon s’ha carregat el futur de la televisió en català a les Balears, perquè ja sabeu que passarà quan tornin a guanyar ells, tots solets o en coalició amb UPyD.

    Deixau-vos de Països Catalans i posau més intel•ligència i seny (fins i tot punyeteria, que no en teniu gens, és una cosa que us honora) per defensar la nostra llengua i la nostra cultura.

  2. Maite Salord Escrit el 03 juny 2009 a les 18:54

    Josep, el tema és molt complex perquè s’hi mescla un aspecte econòmic de drets d’emissió a les Illes que hauria d’assumir TV3. Per tant, és una decisió política -a més d’econòmica- que tant de bo depengués del PSM. Et puc assegurar, però, que ens movem. Jo també vull veure TV3. N’Eduard Riudavets ha fet una entrada al seu bloc sobre aquest tema i fixant la postura del PSM.

  3. gavineta Escrit el 03 juny 2009 a les 21:17

    Jo diria que en tema dels consorts a la política hi ha molt de masclisme; molt més que en altres àmbits de la societat. Fins i tot el teu comentari, encara que no de manera clara, fa un cert tufet… Un polític home, amb parella i fills, que acrediti una gran dedicació a la vida pública, i encara tengui temps per la seva família (encara que passi només unes hores setmanals amb els seus descendents) està molt ben vist. En canvi, una política dona que dediqui més temps als afers polítics que a la família ja no és el mateix.
    Alguns diaris van publicar que al famós primer govern del “fifty-fifty” de Zapatero, la suma dels fills dels ministres era més del doble que el nombre de fills de les ministres. Curiós.

  4. lucrecia de borgia Escrit el 03 juny 2009 a les 22:19

    Molt bona l’entrada dels consorts!

    He llegit aquesta entrada dues vegades i encara crec que la tornaré a llegir perquè encara ric, i diuen que riure és molt bo per la salut.
    Si que és veritat que els consorts dels polítics estan exposats a la crítica com a convidats de pedra.
    Però llevat açò tots els consorts de dones amb responsabilitat, tenen aquest aire de sofridor en casa. Si i tots, més o menys esplícits, demanan, que tenim avui?. I és que si la dona té alguna cosa ell té el doble de feina. Però he de dir que tots els que conenc se’l prenen molt bé i n’estan molt orgullosos de les seves consortes.
    Gavineta no és masclisme és la vida. Les dones també renegam (tal vegada més) quan els homes estan tot el dia d’aquí cap allà. És més trob que nosaltres renegam més que ells, perquè ells ha de ser moderns i nosaltres no hem demostrar res.
    Així que Maite diga-li al teu home que si al “feisbuc” admentram personal solidari que jo m’ha apunt

    Ja Ja Ja!!!!

  5. Anna Escrit el 05 juny 2009 a les 14:12

    Hola Maite,
    Jo només he entrat per fer-te una pregunta.
    No sé si és del tot cert, però si ho és, ben dever estic decepcionada amb tot aquest sistema que mus envolta.
    Tu creus que és cert que tots els Eurodiputats que anam a votar diumenge cobraran 13.000 €uros per mes (segons dades de “La sexta”, no sé fins quin punt seran certes)¿? Perquè si és així, qui ha dit crisi? Aquests mateixos que votarem perquè defensin es nostros drets davant aquesta crisi (siguin des partit que siguin) no sabran ni lo que és si han de cobrar això.

  6. Matilde de la Mole Escrit el 05 juny 2009 a les 20:02

    Al manco, Maite estimada, tu tens consort!! N’hi ha que sense consort, amb sort ens hem de conformar amb els “passatgers dels llençols blancs” com deia la Plath. Si hi ha debat hi serè de claca i ams sort coneixeré bíblicament qualque consort.

  7. Maite Salord Escrit el 06 juny 2009 a les 9:25

    Anna, la xifra que dones és correcta. Sincerament, no em pensava que cobrassin tant. A més, també he pogut saber que mantenir dues seus (una a Brussel·les i l’altra a Estransburg) suposa una despesa afegida d’uns 300 milions d’euros. Tot plegat, coincidesc amb tu, molt poc ajustat a un moment de crisi com el que patim.
    Matilde, dubt molt que hi hagi debat de consorts el 2011. Ja faré bo si encara em queda “consort”!

  8. lucrecia de borgia Escrit el 06 juny 2009 a les 14:46

    Bé no és que sigui molt llesta però jo ja sabia que ser eurodipatat era un “xollo” cobres molt i no faré referència a la feina que fan perquè no la sé però la veritat no puc fer de manco que suposar el pitjor.
    Torn a riure, (Ja Ja JA) amb el debat dels corsorts. Tal vegada al 2011 els adjudiquin un sou per soferts. A mi m’agradaria.
    I si, Maite els consorts darrerament anant un poc cremats i tal vegada es teu es rebel·li. Però un consell de vella si el consort que arribat fins ara es rebel·la és que els teus fills li fan queixes df’amagat, i que no et faran a tu per si de cas et surt la vena de dona ferida. Però els fills saben molt bé quina tecla han de pitjar quan volen alguna cosa. Cosell de vella.

    salut i reflexió

    PD Els fills mai seran el mateix per un home que per una dona. I jur que açò em fa una ràbia que em mort però jugam amb fets consumats al·lotes. Al tema dels sentiments el feminisme no té res a fer (malauradament). Ahhh i ja sé que em caurà es pèl per fer aquesta afirmació. Però així és la vida. De moment…

  9. silve Escrit el 06 juny 2009 a les 16:05

    Amb sort o sense sort, sempre ens quedarà el conhort de tenir un gran consort i saber fer, si escau, de digne consort, fins i tot en el dol. Segur que ho agafes al vol, Maite aimada.
    Avui pipius, per Sant Joan besades.

  10. lucrecia de borgia Escrit el 07 juny 2009 a les 15:15

    Silve,
    Ara m’has ofès perquè jo també tinc un gran consort, i que el de na Maite sigui proietat del PSM ho trb molt injust.
    Parlam seriosament en el dol és on es retracten els consorts.
    Silve el cohort deixa’l`per latre moment…

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari