Maite Salord

Escriptora

Retorn a la universitat

Dimecres, dia 7 de maig, va celebrar-se a la Universitat Autònoma de Bellaterra una “Jornada Jaume Cabré” en la qual vaig tenir la satisfacció de poder participar. Va ser un dia intens i molt, molt enriquidor. Un dia en què es va parlar de les novel·les de Cabré, dels seus personatges, de la seva tècnica narrativa, de la força de les seves paraules. A més, vam poder sentir, a càrrec dels actors Lluís Soler i Mercè Pons, una esplèndida lectura d’una selecció de textos feta per Roser Trilla, interrompuda, tanmateix, pels crits dels estudiants que, a fora, es manifestaven demanant la llibertat d’en Franki, el jove empresonat per atrevir-se a despenjar una bandera “roja y gualda”. Potser no és casualitat que paraules com compromís, veritat, dignitat, poder o repressió, referides a l’obra de l’escriptor, es poguessin escoltar moltes vegades durant la jornada, dins la Sala de Graus de la Facultat de Lletres.

He de confessar que, mentre escoltava les diverses comunicacions i ponències sobre l’obra de Jaume Cabré, em vaig tornar a sentir un poc “estudiant”. Vaig tornar a aquella època d’universitària, a la Central de Barcelona, que -ai, els anys!- record com una de les millors de la meva vida. Devorava llibres, aprenia de Mestres (Molas, Badia, Tayadella, Llobet, Arnau, Veny…), començava a embastar, amb la meva màquina d’escriure, qualque paràgraf en un paper, veia tot el cine i el teatre que la meva economia em permetia, feia amistats que encara consider imprescindibles…

En fi, he tornat, com sempre que vaig a activitats relacionades amb la literatura, amb tantes ganes d’escriure. Com va dir en Ferran Torrent: allò que estressa un escriptor no és escriure: és NO poder escriure! I, avui dematí, en posar un peu a Menorca, em trob que el PP demana la meva dimissió com a regidora. I -no m’ho tingueu en compte-, per un moment, he estat d’acord amb la meva homònima: i si tingués raó, he pensat? Tanmateix, el primer que he escrit avui ha estat una carta al director en resposta a les seves amables paraules. Sempre ho veureu així.

2 comentaris a “Retorn a la universitat”

  1. A.P.T. Escrit el 08 maig 2008 a les 21:50

    Això què és? El món al revés? Ara resulta que és l’equip de govern qui demana la dimissió d’una regidora de l’oposició. Quines ganes de riure que fan. De tota manera, trob que és un bon senyal. Deu voler dir que fas bé la teva feina dalt l’Ajuntament. Ànims i endavant!

  2. Maite Salord Escrit el 09 maig 2008 a les 12:31

    Idò, sí: he de dimitir per dir mentides. Dimecres, dia 7 de maig, sortien, a UH, unes declaracions que vaig fer respecte a la impossibilitat de fer complir l’ordenança d’ocupació de via pública a Cala’n Bosch perquè hi havia uns decrets, signats per Antònia Salord que permetien l’incompliment. Les meves paraules concretes, com es recullen, en part, a la informació d’UH, no així en el titular, espectacular (jo no vaig demanar la dimissió de ningú), van ser: “Si es confirma aquesta informació –que jo no puc confirmar perquè no m’he anat a mirar els decrets-, seria un delicte de prevaricació i, si és així, per dignitat hauria d’anar-se’n a casa”. Com que no faig cap afirmació taxativa (si es confirma, seria, hauria…), no sé quina mentida puc haver dit, però… així esteim.
    No sé si, com tu dius, que vulguin que me’n vagi és un bon senyal. Sigui com sigui, m’hauran d’aguantar uns quants anys més i, esper i desitj que, d’aquí a tres anys, ho facin des de l’oposició. Gràcies pels ànims.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari