Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un Ple XXXIII-XXXIV: confessions i confusions

Avui la crònica dels dos darrers Plens del Consell Insular de Menorca anirà de confessions i confusions. Començarem per les confessions. La primera, que des que el PSM Més per Menorca té pàgina  web (per cert, si encara no hi estau subscrits, us anim a fer-ho: així rebreu tota la informació puntualment) i hi penja els resums de les propostes que presentam al Ple del CIM, em facilita moltíssim aquestes cròniques. Així, puc parlar més de les formes i les sensacions i no tant del fons dels temes tractats.

Segona confessió: quan repàs els temes de què he de parlar als Plens, pens que, si mai m’haguessin dit que jo defensaria temes de planejament urbanístic, econòmics, de medi ambient, de patrimoni, de turisme, de pesca…, m’hauria posat a riure: amb els d’educació i cultura en tenc de més, hauria contestat. I, tanmateix, ho faig, encara que em dugui hores infinites de preparació o d’encalçar entesos en els diferents temes perquè m’ajudin. Sort d’ells: gràcies!

Així, les meves intervencions en els dos Plens que hi ha hagut al CIM en una setmana, han abraçat, entre molts d’altres, temes com el cèntim sanitari que volem que ens retornin, l’educació de 0-3 anys, la promoció turística, el finançament dels consells insulars o la Norma Territorial Transitòria. Com podeu veure, un bon còctel. La veritat és que ser l’única representant d’un partit en una institució és dur, tot i que jo hauria dit que ho duia prou bé. Tanmateix, quan vaig veure la fotografia que teniu més avall, em vaig adonar que la cara, tensa i amb un pèl de mala bava o d’oi, em delatava. Ja em perdonareu. Però sí, supòs que aquestes són les sensacions, durant un Ple. Com em va dir una germana: sort que els diumenges, no fas aquesta cara! Però és que els  dinars familiars són una altra cosa…

Així les coses, aquesta era la meva cara en el Ple de dilluns passat. D’altres, però, feien cara de derrota i posat de derrota. Vaig començar explicant perquè duia la camiseta verda (en solidaritat amb els membres de meses i votants que havien tingut problemes per dur-les el diumenge electoral) i, també, en suport a Jaume Sastre, professor que fa una vaga de fam, que ja dura 21 dies, i que demana, al president Bauzá, diàleg amb els ensenyants. Era conscient que no em cenyia al tema i que el President m’advertiria de la qüestió en pocs segons. Però no ho va fer. Tampoc va intervenir en un Ple en què es tractava el tema més important del mandat, el seu tema estrella, des del 2003 que es va aprovar el PTI: la Norma Territorial Transitòria. Estrany, tot plegat. O no.

I acabarem aquesta crònica amb les confusions. La consellera Vidal va concloure el Ple dient que una servidora estava confusa per diferents motius: primer, perquè no acceptava la legitimitat del PP i de la seva majoria per plantejar la Norma Territorial (i ho va dir l’endemà de perdre una quantitat de vots més que important: 74.000 vots va tenir el PP a Balears; 100.000 persones van sortir al carrer demanant un ACORD per l’educació!); en segon lloc, estic confusa perquè la Norma ha generat un gran consens (només té el vot favorable del PP!); i, finalment, perquè no hi ha desordres públics culpa de la Norma! Sí, ho heu llegit bé, no us heu confús: jo sí que hi estic, segons la consellera, perquè no hi ha desordres públics. Supòs que ara ja no us estranyen les cares que faig als Plens…

3 comentaris a “Crònica d’un Ple XXXIII-XXXIV: confessions i confusions”

  1. ricard Escrit el 29 maig 2014 a les 10:42

    El poder s’obté un cop cada 4 anys, la legitimitat s’ha de guanyar cada dia i no és el mateix tenir un dret que abusar del dret.

  2. Sonia Escrit el 29 maig 2014 a les 12:18

    Sort que a aquesta gent del PP els hi queden tres telediarios! Ja ho ben crec que en Tadeo no tenia ganes de dir res. A veure si comencen a entendre que han d’escoltar i no ser tan prepotents.

  3. Maite Salord Escrit el 29 maig 2014 a les 17:19

    Ricard i Sonia, gràcies pels vostres comentaris. Esper que els resultats de diumenge signifiquin un canvi polític d’aquí un any. Us ben assegur que la feina que feim va en aquest sentit. I tenim tota la il·lusió del món i les ganes de capgirar la situació. Ànims a tots!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari