Maite Salord

Escriptora

Tu: Esperança, Àngel Mifsud Ciscar

monet

TU: ESPERANÇA

Ara que tot ha acabat,

pens en la teva lliçó:

posares dignitat on solament vèiem injustícia;

on tan sols hi havia ràbia, ens donares serenitat.

Segur que,

on sigui que siguis,

si hi ha Déu,

en cloure’t els teus ulls mortals,

t’haurà obert també

aquells altres de més grans,

que el poeta li demanà

per veure la seva faç immensa.

Ara, estimat,

tot  s’atarda en aquestes

avingudes solitàries;

i el sol ponent daura

les fulles que cauen,

lentes,

com desistint.

Ara, ets amb mi a casa, pertot…

m’esperes.

Un comentari a “Tu: Esperança, Àngel Mifsud Ciscar”

  1. xelo llopis Escrit el 24 febr. 2015 a les 23:15

    colpidor

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari