Maite Salord

Escriptora

Pluja

Plou. Una pluja de tardor cau a l’altra banda del vidre. Cau damunt l’aigua del port i damunt pluja.jpgl’asfalt. De vegades, m’agrada veure ploure. De vegades, m’ompl de tristesa. Les gotes semblen llàgrimes que s’evaporen lentament i deixen, només, un pòsit imperceptible de dolor. La pluja és l’aigua que purifica. És, també, el foc de la tempesta que només endevinam darrere els núvols grisos que tapen el cel.

Plou. He obert la finestra i, a l’altra banda, he vist el meu fill assegut al seu pupitre. M’ha mirat fixament. No suporta la tristesa i li he somrigut. Record nítidament, com una gota de pluja, el dia que vaig descobrir la tristesa en els ulls de la meva mare. Una dona forta que, de cop, se’m va fer dolorosament fràgil. O una dona fràgil que em semblava la més forta del món. Tant se val.

Plou. L’aigua és un mirall que reflecteix rostres estranys. Veus estranyes. Em costa reconèixer la meva fesomia. Les meves paraules. Al vidre, petites gotes de pluja es resisteixen a desaparèixer. I em mir els ulls i dibuix un somriure: avui, no m’agrada veure ploure. Les gotes de pluja semblen llàgrimes de criatura que s’ha perdut quan tornava a casa. Llàgrimes de tristesa que, en sortir el sol, s’evaporaran lentament.

9 comentaris a “Pluja”

  1. Xavier Escrit el 22 oct. 2009 a les 19:22

    Maite, avui desprès de la pluja que ja fa dos dies cau del negre cel a sortit l’arc de Sant Marti mes bell que mai he vist. Per un moment el dol a desaparegut del meu interior. He mirat al cel amb ulls de nen.

  2. Menorquit Escrit el 22 oct. 2009 a les 19:45

    Quan les gotes de pluja ens mostren la manifestació de la naturalesa, ens poden semblar tristes. Hi ho són, però són passatgeres. Tanmateix, quan la pluja descarrega gotes metàl·liques que enfosqueixen el cor, sabem que estem davant la tristesa perenne que crea la pròpia humanitat.
    .
    Un món que contraposa l’estètica sobre l’ètica, i el drets a la submissió irracional, és una pluja àcida, dolorosa, que ens esquitxa l’ànima i ens fa uns humans del tot obscurs.
    (Clicau sobre el nom)
    .
    Que les gotes de pluja siguin enviades sempre des la naturelesa física; nítides, passatgeres, i dins la mateixa tristor, acollidores.

  3. Vela Escrit el 22 oct. 2009 a les 21:37

    Sempre m’entristeix, la pluja, malgrat reconèixer que és del tot necessària. Aquesta tristor, un dia, em va fer escriure aquests versos:

    Plou

    i la pluja m’ha deixat el dia trist.

    Plou

    un silenci fosc, enutjant.

    Plou,

    fora plou,

    i, dins meu,

    s’esquincen totes les felicitats.

  4. Maria Escrit el 22 oct. 2009 a les 21:49

    Plou i fa vent. Els cops d’una porta, empesa per la força de l’aire, rompen el silenci. Un silenci que ja fa dies que dura i que, per desgràcia, sembla que acabarà amb llàgrimes als ulls de molts.

  5. Libèl·lula Escrit el 23 oct. 2009 a les 9:43

    Llàgrimes de tristesa i de vida. El plor és emoció i testimoni de que encara som vius. És el predeceix la fresca olor del camp banyat i el seu color; de l’arc de Sant Martí -com bé diu en Xavier- i de l’emergència del sol, que apareix com un amorós pare que abraça al seu fill. De vegades ha de ploure per apreciar tot açò.

  6. Libèl·lula Escrit el 23 oct. 2009 a les 9:43

    Llàgrimes de tristesa i de vida. El plor és emoció i testimoni de que encara som vius. És el que predeceix la fresca olor del camp banyat i el seu color; de l’arc de Sant Martí -com bé diu en Xavier- i de l’emergència del sol, que apareix com un amorós pare que abraça al seu fill. De vegades ha de ploure per apreciar tot açò.

  7. TDT Escrit el 23 oct. 2009 a les 12:48

    Sra. Salord: què em sabria dir com s’ha de fer per poder usar la sala Xec Coll per fer una exposició al Saura Morell, és que ho vaig demanar a Dalt la Sala i no em van sebre donar la neta. Disculpi que no parli avui de la pluja. Un altre dia serà.

  8. Maite Salord Escrit el 23 oct. 2009 a les 14:47

    Textos i imatges (fantàstiques, Menorquit) colpidors banyats per la pluja. I, entre les gotes, una pregunta directa de qui em tracta de vostè (per què ho fa?). Resoldrem aquí l’enigma que a Dalt la Sala ningú (a qui ho va demanar?) no va saber:
    1- L’Espai d’Art Xec Coll està pensat per acollir exposicions de petit format (pintura, fotografia, filatèlia, etc). Uns mesos a l’any (inici i final de curs i vacances) són els professors de l’Escola d’Arts qui fan la tria. La resta de mesos, la tria es fa des de l’àrea de Cultura a partir de les propostes que ens arriben o que, també, podem anar a cercar.
    2- Per tant, qui vulgui fer-hi una exposició ha de venir a presentar el projecte a la regidora i/o director de l’àrea els quals valoraran el seu interès. Tanmateix, de cara a l’any vinent, la idea és que la Comissió d’Art que ja existeix sigui qui assessori sobre les propostes. La idea és que no decidesquin unes poques persones sinó un grup més ampli d’experts en el tema.
    No cal dir que estic a la seva disposició per a tot el que consideri oportú. Avui no plou. No cal parlar de pluja.

  9. eugenia Escrit el 24 oct. 2009 a les 3:17

    Ahir no em podia dormir, la pluja i el vent em tenian ben desperta ( i també arribar després de 15 dies de “vacances”) avui és el silenci i dos llagrimes de pedra a punt de sortir, que m’han atrapat en el misteriós món del insomni.

    TDT: Sent curiositat, qué vols exposar?

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari