Maite Salord

Escriptora

El sentit de les paraules

400_F_32942890_ro4gMKmk8JbAhgT1lCRgFzIEhmNOueBb

L’estiu passat es va tancar de manera dolorosa. La mort del germà. Es rompia el fil amb què els pares van unir els fills amb tant d’amor i constància. Tanmateix, ja ho vaig escriure llavors: la vida flueix i, per sort, t’agafa de la mà i no et permet que la ignoris. Som més forts del que ens pensam. Dreceres per no perdre’ns mai. Lliçons que ens fan un poc més savis, un poc més humans. Les paraules i els gestos tornen suaus perquè res no és prou important per alterar-los. Tot es mira des de la perspectiva de l’abisme i tot, de cop, es fa petit, més insignificant en la seva grandesa.

Avui, set mesos després, puc reiterar que em mir la vida de manera diferent. He après la lliçó. Potser per l’edat, aquests cinquanta; potser perquè va ser una mort sobtada. No ho sé. Només sé que tenc més clar que mai que la vida s’ha d’enfrontar amb la força guanyada d’allò que és realment important.

Però llegesc que els meus adversaris polítics em presenten com una exaltada que em deix endur per la passió. Parlen de l’estat d’exaltació que exhibesc als plens del Consell. I, en llegir-ho, no puc fer res més que somriure. Un somriure serè, tranquil, perquè les coses insubstancials m’afecten poc. I em ve al cap que exaltar també vol dir elevar en dignitat i poder una persona. I que la  passió és creure fermament en el que es fa.

6 comentaris a “El sentit de les paraules”

  1. Laia Escrit el 05 abr. 2016 a les 20:45

    Sense pasió, es menys vida!
    M’ agrada molt el teu escrit .

  2. Menorquit Escrit el 05 abr. 2016 a les 23:20

    “No ho sé. Només sé que tenc més clar que mai que la vida s’ha d’enfrontar amb la força guanyada d’allò que és realment important”.
    .
    Un fragment, com altres, que defineixen el seny, el camí recorregut, les lliçons de la vida…
    .
    El sentit de les teves paraules, Maite, són el contrapès serè i assenyat a tant de tuf feixista, encara, i per desgràcia. La impotència i la intolerància només es poden expressar amb l’idioma de la impotència i la intolerància. La consciència clara i neta té virtuts, a pesar dels errors, perquè aquests hi seran com a fites de la dretura. Ja no val tot per fer política. I amb açò també aportau el canvi.
    Força, “que tot està per fer i tot és possible”

  3. Joan Carles Escrit el 06 abr. 2016 a les 8:05

    Com diria Francesc Florit:
    “Miserable qui no cremi tot per dintre.
    Miserable qui no il·lumini els ulls”

  4. Toni Taltavull Escrit el 06 abr. 2016 a les 12:14

    Maite, no pretenguis fer pena i donar llàstima.
    Una cosa és la mort d’un germà, que tots lamentem, respectem i ens dol, i una altra cosa és la crítica política, en la que el PSM -avui MÉS- és un expert.
    Maite: t’has acostumar a acceptar la crítica i assumir els teus errors.
    El “paperot” que heu fet Més per Menorca (tu, Nel Martí i Mateu Martínez) anant a Mallorca per a evitar el cessament d’Esperança Camps i precipitant la seva dimissió ES HISTORIC. Passarà a la història dels esperpents del PSM, perdò, Més i Més errades.

  5. Maite Salord Escrit el 06 abr. 2016 a les 15:55

    Gràcies pels vostres comentaris.
    Toni, em sembla que el sentit del text és absolutament contrari a la voluntat de fer pena: la vida m’ha mostrat ha ser més apassionada, més positiva, més pacient… Més vital que mai.
    Respecte a la dimissió de n’Esperança, et deix aquí el que vaig escriure a facebook l’endemà mateix:
    “Sempre he dit que fer autocrítica és un exercici molt saludable. En política, a més, imprescindible. N’Esperança Camps ha deixat de ser consellera i em sap molt de greu, a nivell personal i a nivell polític. Em sap greu, molt, no haver estat capaç de reconduir la situació tensa i d’enfrontament que es vivia dins la Conselleria. Aquesta és la veritat i no vull amagar-la.
    És cert que, a títol personal, m’havia expressat la idea de dimitir si no es produïen determinats canvis dins la Conselleria. Però no és manco cert que, just després de fer-ho, i d’expressar-li el nostre suport total, vam valorar que, abans de prendre decisions dràstiques, la prioritat era dur a terme aquests canvis i esperar un temps prudencial a veure’n els resultats. La voluntat era reconduir la situació. Així estaven les coses quan, fa una setmana, vaig fer un escrit aquí mateix desmentint que n’Esperança dimitiria en els pròxims dies. No vaig dir cap mentida. Malauradament, però, els fets s’han precipitat. I em dol profundament.”
    Un tema diferent és l’actitud del PP d’aprofitar aquest tema per presentar-me com una exaltada, cosa que no he estat mai i que, ara, tal i com explic a l’entrada, encara som manco. Valor massa la vida, les coses importants de la vida, perquè el que el PP digui a un Ple em pugui alterar. Volia deixar-ho clar.
    Salut!

  6. Menorquit Escrit el 06 abr. 2016 a les 22:24

    No hi veig cap paperot en voler reconduir la situació que es va viure dins la Conselleria. Que tres membres de Més anessin a Palma per parlar amb el personal o amb la consellera és voluntat d’aclarir les coses, si es poden aclarir. Heus aquí l’intent. On és el paperot? És una manera d’actuar que han fet molts altres partit quan han tingut una situació similar.
    Clar que s’han d’assumir les situacions, assumir responsabilitat si n’hi ha i revisar les actuacions. L’autocrítica és bona, però el que fa qui firma com a “Toni Taltavull” no és ni crítica. No té ni cap ni peus i reprodueix quasi exacte el que han dit alguns mitjans.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari