Maite Salord

Escriptora

El Barça de Guardiola

A poc a poc, els seguidors del Barça tornam a fer-nos témer públicament. Sense anar més enfora, jo mateixa: fa un any que tenc aquest bloc i és la primera vegada que en rall. La veritat, però, és que, fins fa poc, la situació del primer equip de futbol era per intentar passar el més desapercebut possible. Les coses han canviat, tanmateix. Cada dilluns dematí, torn a cercar aquell company, molt bon company, de l’institut , del Madrid a matar, per, amb un simple gest o un somriure burleta, recordar-li qui guanya i qui perd, aquesta temporada. O torn a enviar missatges de mòbil al nebot “merengue”. Res que ells no m’haguessin fet en el seu moment, tot sigui dit. I aquí hi ha la gràcia.

Ara bé, més enllà d’aquests entreteniments innocents i de bon rotllo, resulta evident que el que ha fet Guardiola amb el Barça, durant aquest pocs mesos que duu d’entrenador, és gairebé un miracle. Amb pràcticament la mateixa plantilla de l’any passat, l’equip exhibeix un joc que enamora. Què ha passat amb futbolistes com Márquez o Etoo? Quin és el secret del seu extraordinari rendiment? Sens dubte, l’entrenador, i això que jo era de les reticents quan van nomenar-lo. Em vaig equivocar, com tants altres, tot i que, analitzant la seva forma de funcionar, em sembla que de miracle, res. Un cap molt ben moblat i capacitat de feina. Aquesta és la clau de l’èxit.

Perquè la clau de l’èxit és sempre creure fermament en la feina en equip, saber cohesionar un grup perquè tothom, en el lloc que li correspon, se senti una peça fonamental i imprescindible. I per fer això s’ha de ser un autèntic líder. I en Guardiola ho és. Us haureu fixat, però, que és la discrecció i la prudència personificades. Potser a qualcú no li encaixarà amb la idea del lideratge. Pèro sí. Pens que l’autèntic líder és aquell que se sap guanyar el respecte dels altres amb la seva feina continuada, mesurant cada paraula per evitar tant les eufòries desmesurades com el pessimisme. Un líder és aquell que sempre ralla clar i que, per això, tant sap motivar com estar al costat dels altres quan les coses no surten bé. I no és fàcil, actuar així. I manco dins el món del futbol, rodejat de figures mediàtiques i d’egos ben pujats.

Responsabilitat, molta capacitat de feina, saber crear un bon ambient dins el grup, planificació, coherència, disciplina, organització, tocar de peus a terra, exigir-se a un mateix el que s’exigeix als altres, aprendre dels errors… Sembla fàcil, però no tothom té fusta de líder. Quantes vegades no s’ha confós el lideratge amb declaracions explosives, xuleries diverses, capacitat nul·la per encaixar les crítiques amb un mínim d’elegància, actuacions erràtiques de qui només cerca quedar bé…

En fi, que en Guardiola sigui, a més, un bon lector, un gran amant de les lletres, no pens que sigui casualitat. Reflexions, emocions i sentiments són imprescindibles per situar l’ésser humà, en la seva justa mesura, enmig d’aquest món nostre tan banal. La seva humilitat i la seva senzillesa el delaten. Una humilitat i una senzillesa que comparteix amb el seu estimat Miquel Martí i Pol: “Discretament, però amb aquella força/ que no se sap bé d’on procedeix,/ vull deixar dit això que dic, les coses/ elementals i clares que em commouen: uns sentiments, uns anhels, uns neguits, el fer i desfer senzill de cada dia”. Només això. L’únic realment important, al cap i a la fi. Encara que dissabte, un Madrid ferit, ens pugui guanyar (que no ho crec, tot sigui dit!).

38 comentaris a “El Barça de Guardiola”

  1. esperança camps Escrit el 09 des. 2008 a les 9:58

    imagina’m dissabte passat: a la redacció de canal nou, quatre o cinc persones de guàrdia. la retransmissió del barça-valència a tots els plasmes i monitors de la sala. tots em coneixen, i tots controlaven cada un dels meus gestos d’eufòria difilment continguda. imagina la seua cara quan a la meua taula va desaparèixer el so de la retransmissió de canal nou (la nostra) i va començar a sonar la retransmissió d’en puyal. quin gust! i quina partit! i quina retransmissió, la d’en puyal.

  2. Maite Salord Escrit el 09 des. 2008 a les 15:04

    Et puc imaginar, Esperança, et puc imaginar! I, per cert, en Prats devia tenir el cor dividit, o no?

  3. robert Escrit el 09 des. 2008 a les 15:53

    Molt bona entrada Maite. Llegint-la m’ha vingut al cap el plaer de llegir una entrada que refresca la temàtica del teu bloc. Confés que hi estic enganxat però que el tema polític ja em tenia un poc cansat. M’agraden les teves entrades de tema quotidià però que sempre li acabes fent punta. També m’agraden les teves entrades de literatura, la pròpia i les de crítica literària, tot i que no moguin gaire debat. He de dir, però, que trob a faltar-ne de la teva altra faceta professional i supòs apassionada: l’educació. T’has fixat que el teu vessant de professora de llengua i literatura traspua molt poc al bloc? No t’ho prenguis com una crítica sinó com un repte 😉
    M’he tornat a baratar el nick, esper que no hi hagi cap “robert” previ… Ja m’entens…

  4. Guillem Benejam Escrit el 09 des. 2008 a les 16:35

    La veritat és que no m’esperava veure’t parlant de futbol, Maite.

    Més avall, he vist, però, una mica el per què. A part de ser una blaugrana (com toca), ets una amant del Josep Guardiola (i no em ve de nou, pel que diuen algunes, sobre que el troben atractiu), més que res, però, per ser un amant de les lletres. D’això, precisament, n’estan fent paròdia al programa “Crackòvia”, i és d’on, segurament, tots sabem el per què d’aquesta passió que té cap a Martí i Pol.

    Estic totalment d’acord amb tot el que dius: crec que un equip funciona si té un entrenador com cal. I no pos cap dubte dient que, dissabte, el Madrid sortirà escaldat del nostre camp blaugrana…

  5. esperança Escrit el 09 des. 2008 a les 16:43

    no!!!!! en prats té el cor completament blaugrana. només na júlia, la petita de casa, és del valència. pel que fa a en guardiola…. ai, té tant de seny.. i això que faci treballar tots els jugadors “tots”, em sembla fantàstic. tots amb el mateix projecte al cap. i el líder, l’entrenador, davant de tots, exercint aquest lideratge. deu tenir una mà esquerra que no deu cabre damunt un llit de matrimoni.

  6. Maite Salord Escrit el 09 des. 2008 a les 17:44

    Robert, no me n’havia adonat, però tens raó: la faceta de professora és la que surt més poc al bloc, només de passada a qualque entrada. Deu ser que això de fer mitja jornada m’afecta! Accept el repte, però.
    Guillem, encara que et sorprenguis, m’agrada molt el futbol. He de reconèixer, però, que encara m’agrada més tocar la moral als del Madrid que, per cert, s’han quedat sense en Schuster.
    Esperança, records a en Prats-de-cor-completament-blaugrana. I, ara que deu estar ben -esportivament- content, li podries dir que m’enviàs qualque foto del darrer viatge a València!

  7. Dianye Escrit el 09 des. 2008 a les 20:09

    Esper que colque “simple gest o somriure burleta” vagi dedicat an Juanlu. També m’ha sorprès molt trobar aquesta entrada de futbol. Per cert, ja que ha sortit Martí i Pol, gràcies Maite per fer-me descobrir aquest fragment d’un poema seu, me va marcar molt as seu temps:

    “Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc,
    la cambra closa, els grans silencis;
    de tot això sóc ric, i de més coses,
    però no em tempta la fredor del vidre
    i sobrevisc, aigües amunt del somni,
    tenaç com sempre.
    Mira’m els ulls. Hi pots llegir el retorn”

  8. Maite Salord Escrit el 09 des. 2008 a les 22:37

    Veus, Ricard, en Dianye ja ha fet sortir la meva faceta de professora! I sí, efectivament, el simple gest o somriure burleta va dedicat a qui dius. El que em sorprèn és que et sorprengui aquesta entrada de futbol: no me n’he amagat mai, dels meus colors blaugranes al vent. Ara, tal vegada, els darrers cursos, com que el Barça feia tan flac, no devia fer, a classe, gaires comentaris al respecte. Enguany, esclar, ja en duc un quants. Les classes del dilluns sempre comencen amb la mateixa pregunta: Què ha fet el Madrid? I el Barça? Un cop calmats els ànims, entram en matèria: Terra Baixa, el Modernisme, Carner… Encara no hem arribat a Martí i Pol. Estic contenta que recordis les classes de literatura, aquest poema que a mi també m’agrada molt. Bona nit!

  9. Menorquit Escrit el 09 des. 2008 a les 22:37

    Marededeueta!!! El que ens faltava!! Políitca, futbol i literatura: Vaja tuti-fruti!!! Maite, sabia que eres del Barça, però no fins el punt de fer-hi una entrada. Tot i així, pens que hi ha caigut simpàtica l’exposició (pels qui som dels Barça, clar) El Reial Madrid sense en Schuster pot ser ara un altra. Tanamteix els líder de grup o d’equips no són sempre els entrenadors (vegi’s Reial Madrid), i més als equips grans. En Schuster estava sentenciat feia setmanes per la premsa i ha tingut la col·laboració de les “vaques sagrades del Bernabeu” que li han fet el llit.
    La grandesa del Barça, pens, són hi han estat sempre els bons resultats i el bon joc, si no hi ha açò, no hi ha entrenador que valgui. Cruyff o Rijkaard… també ens han fet embogir, però han acabat expulsats amb adjectius injustos, però açò va així als clubs grans. L’esport no té memòria i només viu el present.
    Per açò mateix, Maite, gaudim ara que és hora d’un Barça triomfant!!
    El que has arribat a fer de la ‘Plaça’! fins i tot hi has posat porteries. Quants recursos aquesta dona!!

  10. Juanlu Escrit el 10 des. 2008 a les 13:59

    Aquest any no!!!!!!! No puc amagar els meus sentiments madridistes, fins i tot surten a la teva web. Esper que les coses canviïn i et pugui tornar aquest somriure dels dilluns dematí, ja fa massa temps que els dilluns t’intent evitar, açò sí, sense èxit.
    Però, rallant del teu article, no et puc discutir res, tens tota la raó. I açò també és així a la nostra feina, hauria de ser així!!
    Fins dilluns…

  11. Maite Salord Escrit el 10 des. 2008 a les 15:21

    M’encanta que la “Plaça” ja tengui porteries! I sí, Menorquit, aquesta dona de recursos és prou del Barça com per dedicar-li una entrada al bloc… i més i tot!
    Juanlu, tot un honor que t’hagis estrenat al bloc rallant del Barça. Saps que m’ho he guanyat, però. Aquells anys, vuit, compartint despatx de cap d’estudis, amb aquella bandera del Madrid penjada ben davant dels meus ulls cada cop que guanyàveu una Lliga o una copa d’Europa… Hem de reconèixer, però, que aquestes petites “frivolitats” ens alegren molt el dia a dia. Fins dilluns… a veure qui s’amaga de qui!!

  12. Wenç Escrit el 11 des. 2008 a les 12:27

    Supòs i esper que aquest dilluns siguis tu Maite la que rigui. A just 800m de casa tenc el Camps Nou, segur que ben sentiré cada gol que fa el Barça! La veritat es que és ben ver que el que fa d’en Guardiola un entrenador especial és la seva tranquil·litat, la seva contenció i la seva serenor. No s’exalta, no es tira floretes ni deixa que els altres li tirin i el més important, ha aconseguit crear sentiment de grup en l’equip. Quan això s’aconsegueix és quan un equip esdevé impressionantment fort, cosa que mai és fàcil i més tinguen en compte que sempre hi ha el tema econòmic pel mig.

  13. Des de ca'n Ulises Escrit el 11 des. 2008 a les 17:31

    Benvolguda Maite:
    L’altre dia vaig rebre a casa meva el panflet que UPCM ha repartit per mitja Ciutadella i, en referència a això, hi ha una qüestió que la voldria compartir amb tu i que me va fer esgarrifar la pell.
    Si el llegeixes podràs comprovar que el titular de l’editorial del panflet de UPCM diu: “El más fuerte es más fuerte cuando está solo”, que coincideix exactament amb el titular del capítol octau de la segona part del llibre Mein Kampf (Mi lucha) de’n Adolf Hitler.
    Sabia que en Joan Triay era d’extrema dreta i, des del meu punt de vista, perillós. Però aquest fet me confirma que, a més, està com un llum. Com a votant del PSM de tota la vida i després de saber això crec que el PSM en cap cas hauria de pactar amb un personatge d’aquesta calanya. Una persona que té Mein Kampf com a llibre de capçalera no hauria d’estar dintre del sistema democràtic. Tenc molta por quan veig el resorgir d’una extrema dreta salvatge i perillosa.
    Maite, per favor, no pactis amb aquest individu.

  14. Maite Salord Escrit el 11 des. 2008 a les 19:10

    Gràcies, Des de ca’n Ulises, pel teu comentari. Primer, perquè m’has tret d’un error: atribuïa la frase a Nietzsche. Segon, i més important, per recordar-nos que la sinistra figura de Hitler té, encara i per desgràcia, seguidors que estan ben a prop nostre. Des del PSM, hem tingut molt clar sempre amb qui esteim rallant, la seva ideologia, la seva forma d’actuar. Una ideologia i una forma d’actuar que, més enllà del tracte cordial i educat del dia a dia, fa, certament, com dius tu, esgarrifar la pell. Com a mínim, a mi.

  15. Matilde de la Mole Escrit el 11 des. 2008 a les 20:31

    Ara resulta que en Triay fa propaganda citant Hitler !!! Gràcies per la troballa, Des de can Ulisses. Estic esgarrifada. Ja ho deia en els meus comentaris a l’anterior entrada: Ubú és perillós, i el perill augmenta si li donem respesctablititat asseient-nos amb ell. Ja ho deia Durruti, que no era precisament un prodigi de democràcia però que a vegades encertava: “Amb el feixisme no es discuteix, se’l combat”. Però per si cal una cita més políticament correcta, penseu en el que deia Sandro Pertini: “el feixisme és l’antitesi de la política, perquè oprimeix tots els que pensen diferent”.

    Prou per avui, no caigueu en el parany bona gent del PSM, i tornem a en Guardiola que al manco dóna satisfaccions i alegra la vista.

  16. j. podrit Escrit el 11 des. 2008 a les 23:31

    Benvolguda Maite,

    si mal no ho record, aquesta frase sí pertany a Nietzsche -trob que al Zaratrusta, però ara no tenc el llibre a mà i tampoc n’estic absolultament segur-, i és ben sabut que el nazisme més primerenc interpretà les seves lliçons “sui generis”, per dir-ho benèvolament. Bé, encara fou pitjor en altres casos: el concepte “Nach und Nebel” (“nit i boira”) per referir-se a la deportació i a la “Solució Final” prové d’uns versos d’una òpera de Wagner.

    I quan en Guardiola reciti de memòria qualque estança d’en Riba en una roda de prensa, llavors sí que podrem somniar a guanyar la Champions tres anys seguits!

  17. j. podrit Escrit el 11 des. 2008 a les 23:39

    “absolutament” i PREM-M-M-M-M-MSA!!!

  18. Matilde de la Mole Escrit el 12 des. 2008 a les 2:47

    Salut j. podrit, si trobes la cita a Nietzsche m’agradaria que me la ubiquessis, no la conec i sóc una enamorada de les cites. Jo no la record al Zaratustra, encara que sí parla de l'”home fort” que la societat vol controlar mitjançant creences i valors ètics que, segons ell, s’han de superar. El que és indubtable és que el nazisme va beure de la iconografia i el llenguatge nietzscheà com bé assenyales. Allò que és curiós és que Ibsen diu que “l’home més fort és el que està més sol”, gairebé les mateixes paraules per dir exactament el contrari.
    Allò que és ben cert és que la frase -plagiada o inspirada en Nietzsche- és, com ens ha informat Can Ulisses, el títol d’un capítol del Mein Kampf. No ho sabia. Ara ja ho sé, ho he comprovat, i sé també que encapçala, vergonyosament, el panflet d’Ubú. Precisament al capítol que porta aquest títol el genocida escriu: “Mai s’ha d’oblidar que en aquest món no va ser obra de coalicions, sinó el resultat de l’acció triomfant d’un home sol”. Pot ser Ubú es creu aquest home fort que sol triomfarà per damunt dels caps de tots els altres. Cal pensar-hi.
    Ara me’n vaig a llit, però abans desinfectaré l’ordinador, embrutit per haver citat la bèstia que Ubú empra com a inspirador de la seva propaganda.

  19. Maite Salord Escrit el 12 des. 2008 a les 8:20

    Veig que, mentre era al ple, ahir vespre, vaig deixar el bloc en bones mans. Curiosament -o no (!?)-, ahir aquesta frase de, sí, de Nietzsche, com jo em pensava i confirma en Jordi Podrit (tot i que és cert, citada per Hitler) va aparèixer enmig del debat -tens, com sempre- entre la portaveu del grup mixt i el d’UPCM. Aquest darrer va dir que era una frase del filòsof i va evitar, així, Hitler.
    Matilde estimada -em permetràs la familiaritat després de tants de comentaris compartits!-la cita del Mein Kaft (“Mai s’ha d’oblidar que aquest món no va ser obra de coalicions, sinó el resultat de l’acció triomfant d’un home sol”), en les actuals circumstàncies polítiques de Ciutadella, no deixa de tenir la seva -diguem-ne- “gràcia”.
    A Guardiola: “Com el cabdill que amb peu alat/ va passant entremig de sa gent adormida/ i tusta gentilment a l’espatlla fornida/ de cad’un dels qui en son pensament ja ha triat;/ i ells van alçant-se i prenen l’espasa pel combat…”. Carles Riba, Estances.

  20. j. podrit Escrit el 12 des. 2008 a les 9:01

    “Així a l’assemblea dels ciutadans el guia/ fiat obre les ales del seu discurs seré/ i d’home a home passa una ardent correntia/ i alcen tots junts els braços amb igual voler” Estances I, 32.

    Pel que fa a la cita, Matilde, seria bo que na Maite demanés a l’Ubú l’endreça exacta al proper ple: saber si la font és directe (filòsof) o indirecta (dictador) o descontextualitzada (recull aforismes de revista de ca’l barber) ho explicaria tot.

  21. Des de ca'n Ulises Escrit el 12 des. 2008 a les 12:21

    He estat mirant per internet aquesta frase i sempre se l’atribueix a Adolf Hitler. No he vist enlloc cap referència a Nietzsche. Crec que en Ubú ha dit al Ple lo de Nietzsche per despistar.
    En qualsevol cas, aquest fet confirma l’ideologia que inspira la forma d’actuar de’n Ubú. S’han perdut les formes, s’està duent a terme un procés de radicalització que Ciutadella no es mereix. Un tipus com en Ubú és molt perillós per la pròpia democràcia.
    I com molt bé diuen altres comentaristes, en Ubú ha agafat honorabilitat perquè la dreta i també l’esquerra l’ha assegut a la seva mateixa taula. Crec que s’hauria d’aïllar a n’Ubú. Els que no respecten la democràcia no poden estar amb els demòcrates.
    Estaria profundament defraudat i avergonyit que l’esquerra pactés amb aquest personatge. Si això es produís no crec que anés mai més a votar.

  22. Joan Escrit el 12 des. 2008 a les 12:58

    Ara en faré un d’artista
    -a tu te la vull dedicar-
    ja que xerres de barcelonisme
    i de lo bé que vos va
    sa política ja pots deixar
    i a l’Sport a fer de columnista.

  23. Menorquit Escrit el 12 des. 2008 a les 13:59

    La frase pinta i descobreix quelcom de les persones, cert, però no marca els fets. De Can Ulises es diu “aquest fet confirma l’ideologia que inspira la forma d’actuar de’n Ubú”, en tinia qualcú dubtes? Sempre he tingut clar la ideologia i les finalitats de Joan Triay, a més quan s’encaparruta amb una cosa no la amolla! Trob que ja ho vaig comentar un vegada, la seva és ‘LA’ veritat, no n’hi ha més que la seva. Però no massa més explicacins a qui téun sol regidor. Foragitem aquestes ideologies. Democraticament hem de dir que no ens agraden i les rebutjam. Prou. Pensau que en si del PP hi ha gent amb la mateixa ideologia d’en Triay. Aquest té per a mi una virtut (i no el vull defensar) i és que no s’amaga del que és i sent. A més, si som demòcrates, cal acceptar que hagi estat representat per una part del poble, que faci la seva política, i decidesquin altres si hi estan d’acord o no. Menys dramatisme!
    Si el PSM diu que es vol seure per tractar una solució a una alternativa de govern, que ho faci, sinó que no ho hagués dit d’un principi. Em remet als fets; al que diu i fa en Triay, el PP, na Tonyi Gener, el PSOE… no a les frases que empri un o altre. Si amb Triay ha de ser un caos pactar, que es digui i ja està: NO HI HA PACTE AMB EN TRIAY!! Tot i així pens que a l’hora de fer pactes de salvació està més net en Triay que na Gener, una altra cosa és la seva ideologia, que escarrufi!! Però per damunt de tot, siguem coherents. Que sàpiga tothom que en Joan Triay no canviarà ni el seu discurs ni la seva forma d’actuar. Quan hagi acabat amb els dissidents, (si ho aconsegueix i clar amb l’ajuda dels altres) dirigirà tota la seva energia cap a l’esquerra i en especial el PSM.

    Hala!! Que dineu bé! i millor digestió.

  24. Matilde de la Mole Escrit el 12 des. 2008 a les 17:00

    Ben d’acord amb la teva conclusió final, benvolgut menorquit. També pens que el millor seria dir clar i català que amb Ubú no hi ha res a parlar. De fet he dit per activa i per passiva que asseure’s amb ell, només contemplar la possiblitat de pactar-hi, el que fa és engreixar-lo. Pensau que fins fa no res, per raó de la seva ideologia ultradretana, era un pària polític, ara, gràcies al cementiri, al PP, als trànsfugues…i a la ingenuïtat de l’esquerra s’ha convertit gairebé en un àngel exterminador.

    També ens dius, menorquit, que a ca’l PP també n’hi ha que tenen la mateixa ideologia d’Ubú. Sens dubtes, però no és el mateix perquè ja saps que jo pens que les paraules fan les coses…i l’exibició impúdica de la demagògia feixistoide està creant un clima perillós. Però això és un debat que ja hem tingut i no cal repetir-lo.

    Ubú a mi em fa pena i fàstic alhora. El fàstic nascut de veure en estat pur la manipulació, la mentida, el egotisme, el menyspreu per la dignitat de les persones…La pena de veure la ridiculesa que la autosatisfacció acrítica pot generar, la pena que em fan els pallassos. I en certa manera també em fa por, la por que Gorki diu que es tan sana per l’esperit com l’aigua pel cos.
    Cal que l’esquerra, el PSM, es deixi anar de romancós. Que digui clar que amb Ubú no es va enlloc. Fins ara el PSM ha estat l’únic partit que ha mantingut una línia coherent, cal però que tingui el valor de donar la última passa i ser capaç- com ja vaig dir- de fer el “gran rifiuto” de que parla el Dant. Ara és el moment, perquè com diu el Tao, “el valor d’un acte es jutja per la seva oportunitat”. No s’ha d’esperar més. Els qui creim en el PSM, els qui l’hem votat, els qui com jo l’hem animat en el llarg calvari que és la política a Ciutadella esperem que es pronuncii. Com diu un poeta que segur que tu, menorquit, coneixes millor que jo “al seu moment hauràs de dir un mot precís d’aclariment”. El mot d’aclariment del que parla Vicent Andrés Estellés és ja necessari, és el moment precís.

  25. Francesc Escrit el 12 des. 2008 a les 17:54

    Sembla mentida que ara a tothom se li hi olvidi sa manera de gestionar ses ares de UPCM durant es 11 mesos que va estar a n’és Govern, pues a jo no. 11 mesos on es van complir ses lleis, on es van llevar es aparcaments des regidors, on es van reduir sous, on es van reduir gastos, 11 on es van aprovar moltes més mocions de s’OPOSICIÓ que en tota sa legislatura pasada. Ara sembla que a tothom se li olvida aquest fet, ara sembla que era sa manera de gestionar d’un partit extremista. Durant es 11 mesos ningú deia res de sa seva ideologia.
    Pensem-hi bé per un moment, voltrus creis que es sa manera de governar d’un partit extremista¿? Sa Upcm a qui representa Joan Triay ja es va definir com un partit de dretes i social i fins aqui arriba sa discussió sobre sa seva ideologia, lo únic que ha fet en es seus escrits es defensar-se de ses acusacions que li havien dit amb es mateix to amb es que l’acusaven.
    Qui es es qui ens ha robat?, qui es qui ha fet ses mil porcades durant anys en benefici propi?, qui es qui gasta es doblers de tots de manera desproporcionada? i sobretot i sa mes important qui ho ha intentat impedir? qui ho denuncia? Jo crec que sa Upcm està fent bona feina, seguramnet sense ella no sabriem res des cas Turisme, ni de lo des mòbils, també ho podría haver denunciat s’oposició.
    No entenc sa postura del PSM ahir quan es va demanar que es revisesin ses contes de sa legislatura pasada i no s’hi sumes. Jo no sé lo que s’hi podria torbar, però potser més coses malfetes?

    Ara discutim sobre una frase que va esciure Nietzsche i que tothom relaciona amb el nazisme, heu llegit s’escrit on está aquesta frase? No te res a veure amb nazisme, de fet tracta de sa llibertat de expresió de lo que suposa que un pugui votar en solitari per ses propies conviccions, per lo que una serie de gent ha decidit lo que s’ha de votar de manera independent i sense estar sotmesa a pressions de cap tipus, cosa que cada vegada segons crec es més anormal i que per lo vist pot arribar a molestar moltíssim.

    Es meu pensament es totalment diferent a n’es de sa gent d’aqui pero potser aporti una mica de llum a n’es final des tunel que jo no veig tant negre, per sort encara queda gent honrada a sa esquerra i a sa dreta però es dies van passant i es grup mixt està a sa seua cadira i qui dia passa any empeny.

  26. Kintet Escrit el 12 des. 2008 a les 18:46

    Maite, he estat llegint en un altre bloc (no diré quin és perquè: a) me fa vergonya, b) com tu bé dius: “es diu es pecat però no es pecador” i c) me costa admetre ses meves infidelitats, encara que siguin interactives), si ho he entès bé, que el PSM va bloquejar o no va acceptar que es revissessin els comptes de l’anterior legislatura de s’Ajuntament. He de reconèixer que em costa de creure, i per açò m’he espantat un poc.
    Què hi ha de cert? Què hi falta?

  27. Matilde de la Mole Escrit el 12 des. 2008 a les 20:56

    He llegit el comentari de Francesc. En primer lloc, crec que es pot opinar allò que es vulgui, a aquest bloc i allà on sigui. Però em fa l’efecte que equivoca els termes. La frase que s’atribuiex a Nietzsche i que en tot cas sabem que empra Hitler és el de manco. El que a mi em preocupa, em fa fàstic i, sincerament, m’irrita profundament és que Ubú estigui utilitzant les formes democràtiques per crear un clima antidemocràtic no dubtant a arribar a l’insult, la desqualificació personal, l’atac barroer i malaltís. L’espectacle que es produeix plenari rere plenari n’és un exemple. Ubú té tot el dret a tenir les seves idees, com qualsevol dels que escrivim aquí tenim el dret a dejectar-les.
    No m’agrada Ubú ni UPCM, mai m’ha agradat, per molt que es qualifiqui de “dreta social” per a mi és el feixisme maquillat. Així ho crec i així ho dic. Tant se’m dóna que ara es vesteixi de fustigador de la corrupció perquè a dintre porta una corrupció molt més greu, seriosa i perillosa: la creença que la democràcia és només un instrument. Per als democràtes és quelcom més: una forma de pensar, sentir i viure. Aquí rau la diferència. En aquests moments (i mira que els he criticat !!!) em sent més proper als trànsfugues que no a Ubú. Al manco saben guardar unes mínimes formes de convivència.
    Bona gent del PSM, Ubú s’està llevant la careta, comença la cacera. Ahir, pel que m’han dit, al plenari us vau negar a que Ubú convertís l’afer dels mòbils en una mescla d’auto de fe i d’akelarre que el permetés mantenir el seu protagonisme encès en odi “ad aeternum”. Ben fet. No li doneu ales a aquest personatge. Però, ja veis, us oposeu a les seves obsessions i comença la cacera: mentides, atacs, desqualificacions…Els pallassos que es creuen déus salvadors…tenen això, quan se’ls contradiu es revolten. Pensau que passarà quan l’enfrontament total arribi, que arribarà.
    Recordeu que a Hitler alguns no se’l prengueren seriosament, altres es vegeren com el netejador de la, per a ells, corrupta democràcia…d’Ubú una cosa al manco sí sabem: empra les mateixes frases que Hitler, siguin o no originàries de Nietzsche.
    Bona gent del PSM, acabarà arribant, prest o tard us haureu d’enfrontar a aquest personatge. No ho retardeu més. Quan més estareu més s’engreixarà. Això no és un joc, ni Ubú un jugador. Ubú és tot allò que un demòcrata no poc acceptar. Ubú ha començat la cacera, va pel PSM, no us faci por. Al cap i a la fi contra personatgets d’aquesta mena ja hi heu batallat, i heu guanyat. Però no deixeu que es pensi que significa res més que una escorrialla més de la història i no oblideu que com deia Edmund Burke “el poble no renuncia a les seves llibertat sinó és sota l’engany d’una il·lusió”. Ubú això ho sap, és el que portaren a la pràctica tots els feixismes. No deixeu que la il·lusió- la mentida- que va creant la cregui més gent.

  28. Maite Salord Escrit el 12 des. 2008 a les 23:00

    Maradedeueta (amb permís de Menorquit)!!! Vam començar rallant del Barça i mirau on hem arribat. En fi. Intentaré contestar la pregunta que em fa en Kintet. La moció sobre els mòbils presentada per UPCM constava de tres propostes. El PSM va votar a favor de dues (que tornassin els doblers malgastats amb els mòbils i que, a partir d’ara, es detallassin les factures d’aquests mòbils). El punt que va dur més discussió va ser el segon: que es revisassin les factures dels mòbils de la passada legislatura. El PP va presentar una esmena: que es revisassin les factures de mòbils de totes les legislatures. El PSM es va abstenir en tots dos casos. El motiu? Perquè consideram que la moció d’UPCM havia aconseguit el seu objectiu: deixar-los en evidència, que tornassin els doblers i que sabessin que, a partir d’ara, les factures serien detallades i, per tant, no podrien amagar res. La idea de remuntar-nos als darrers quatre anys, ens va semblar una espècie de cacera de bruixes, un atac més personal que polític perquè, com ja he dit, políticament ja havien quedat en evidència, ben humiliats.
    Sincerament, la política municipal de Ciutadella s’ha de viure de prop per entendre, en tot el seu abast, el sentit de la meva explicació. Ahir, l’alcalde, mentre discutíem el punt del mòbils, va haver d’interrompre el ple perquè un simpatitzant d’UPCM (era la segona vegada que passava) el va insultar greument. La situació va ser patètica, deplorable, de vergonya aliena i jo ja no en puc dur més. Així de clar. Per això no vam voler donar suport a una proposta que pensam que només pot contribuir a enrarir una situació que ja és més que tensa. No tenc clar que la línia entre la part política i la personal se separi, en segons quines actuacions. Pensa, Kintet, que el més fàcil per al PSM era votar-hi a favor. Però, en consciència, no ho podíem fer. Si has anat seguint aquest bloc crec que ho podràs entendre. A partir d’aquí, ens poden atacar, ho sé. Pel que dius, ja ho fan. Però estic convençuda que van fer el més sensat.
    Finalment, voldria dir-te, també, que en el ple d’ahir, es va aprovar una moció del PSM perquè es revisàs el pressupost de la piscina descoberta perquè resulta que el constructor ens vol fer pagar un 30% més (240.000€) quan hi falten la meitat de coses. Potser no és una moció tan “popular” però, si surt bé, serà infinitament més beneficiosa per al poble. I sense haver hagut de muntar cap espectacle. Bona nit!

  29. Kintet Escrit el 13 des. 2008 a les 0:43

    Gràcies, Maite. En realitat només era curiositat (mesclada amb incredulitat i despreci cap a s’insultant), ja imaginava que era una visió molt simplificada de lo que fos. No és per ceguera ni per fer sa pilota, però crec que simplement es pot confiar en tu i en es teu equip, i que si feis algo tindreu es vostres motius. I no entrar a s’ull per ull, dent per dent me sembla una bona raó per bloquejar una moció.
    Vaig venir a sa roqueta la setmana passada, i vaig poder veure es pamflet que fan els d’UPCM. Per favor… què ridícul… D’un altre temps, certament. Fa vergonya, tant d’insult fàcil i barat.
    Ja que obres es fil de sa piscina… d’es mandat PP-PMQ s’està carregant tots els merders n’Avel·lí Casasnoves, però n’Al·lí Babà no estava tot sol ni molt menys, en aquella cova i, per exemple, no es diu res d’en Llorenç Casasnoves, quan segur que té més d’un compte a aclarir (Curiositat: president de s’Atlètic-fundador d’un partit polític a una localitat costanera-regidor de l’equip de govern-ningú sap què fa i els merders se’ls carreguen els altres… just sembla sa història d’en Jesús Gil xD Ja ho diuen, s’home és s’únic animal que tropissa dues vegades amb sa mateixa pedra).
    Bona nit, que es comença a fer tard…

  30. Maite Salord Escrit el 13 des. 2008 a les 16:10

    S’agraeix la confiança, Kintet. Saps què passa? Com que sé perfectament que mai faré les coses al gust de tothom -i molt manco en política- com a mínim les faig al meu gust. Així, cada vespre puc dormir ben tranquil·la. Excepte les nits del segon dijous de cada mes, que és quan, a Ciutadella, feim els plens. Aquesta nit, des de fa dos mesos, tenc malsons com feia anys infinits que no tenia. Un dia, tal vegada, m’atreviré a explicar-los. Els que els coneixen, es fan un fart de riure! Jo, no tant.

  31. Menorquit Escrit el 14 des. 2008 a les 1:30

    Aparquem en Triay i les seves polítiques que ha guanyat el Barça, i vos record que aquesta és una entrada del Barça.
    Tal vegada el Manuel Fraga demanarà també ‘penjar’ el barcelonisme, perquè és allò quelcom diferenciat i que no fa Espanya. Vaja un altre personatge!!
    Barcelonistes!! vius amb ses copetes de més.

  32. Maite Salord Escrit el 14 des. 2008 a les 10:29

    Vam patir, vam patir… però, al final, 2-0! Hem de reconèixer que no va ser una victòria fàcil perquè el Madrid es va defensar molt bé però… ja esteim a 12 punts. A casa, érem tres del Barça per un del Madrid (que, tot sigui dit, es va portar molt bé) i un altre del Madrid via missatge de mòbil. Al final, una copeta de cava, que hem d’agrair al del Madrid, i ben contents al llit. No podem demanar més.

  33. natàlia Escrit el 29 gen. 2009 a les 9:51

    Hola Maite,

    Sóc Natàlia Sans. Estic preparant un article, i recordava que a algun llibre parlares o publicares en torn a Miquel Martí i Pol. Ara el llibre que tenc a les mans és “Mquel Martí i Pol, vida i poesia”. d’Alex Bronch / Xevi Planas. Però no hi trobo la teva ressenya. Em podries dir a quin llibre ho publicares?
    t’estaré molt agraïda
    Salutacions

    Natàlia

  34. Maite Salord Escrit el 29 gen. 2009 a les 18:30

    Natàlia, l’únic que he escrit sobre Miquel Martí i Pol és un text breu, arran de la seva mort, que surt a Freqüències, el recull de comentaris que, durant una temporada vaig fer a la COPE de Menorca. És un text senzill que no sé si té prou interès més enllà del comentari radiofònic més divulgatiu. Si et puc ajudar en res, però, estaré encantada. Salut.

  35. natàlia Escrit el 01 febr. 2009 a les 20:36

    Gràcies Maite per contestar,

    senzillament demà dilluns ho necessitava saber perquè en parlarem. Per si havies comentat que Martí i Pol morí d’esclerosi múltiple, o si l’esclerosi morí amb ell. Recordava que ho havia llegit i no recordava a on ho havies escrit. Per favor, em pots dir què escrigueres?

    Gràcies Maite
    Salutacions

    Natàlia

  36. Maite Salord Escrit el 01 febr. 2009 a les 20:47

    Natàlia, aquesta frase que cites no record haver-la escrita. En qualsevol cas, el text breu que vaig publicar està recollit a Freqüències (IME, 2006).
    Aquest és el text sencer:
    7- HA MORT MIQUEL MARTÍ I POL
    La setmana passada moria Miquel Martí i Pol, el poeta més llegit i més estimat de les lletres catalanes. Avui, m’agradaria que les meves paraules fossin un homenatge, petit, a la seva memòria. Una forma de compartir la seva poesia amb tots el que ja el coneixeu i, sobretot, amb tots els que encara no heu tingut el plaer d’endinsar-vos en els seus versos. Perquè, tant de bo, el seu record sigui una excusa per revisitar les seves pàgines o, fins i tot, descobrir-les.
    Miquel Martí i Pol era una persona humil i fidel a les seves idees. “Sóc d’un poble petit, fill d’una família treballadora i la meva classe social és la classe obrera”, deia. I les seves paraules tanquen els seus eixos vitals definitoris. El seu poble, la seva feina a la fàbrica tèxtil, el seu compromís amb els obrers i amb el país. Només caldria afegir-hi, per acabar de dibuixar la seva biografia, la greu malaltia que contragué pels volts de 1970, una esclerosi múltiple que li impedí de moure’s i de parlar amb normalitat i que finalment li provocà la mort.
    A aquests fets que marcaren la vida de Miquel Martí i Pol, encara hauríem d’afegir-n’hi dos més de fonamentals: la seva disposició des de jove a interrogar-se i la seva dedicació a la poesia, que em sembla que vénen a ser el mateix. Ja ho deia ell: “Els qui poc o molt escrivim, ho fem, em penso, perquè ens agrada, i també, em sembla, perquè a còpia d’escriure, intentem comprendre les coses, explicar-nos-les i, a més, explicar-les als altres. Per a mi la poesia ha estat sempre com una mena de gran interrogació. Cada poema aclareix, en certa manera, uns àmbits més o menys obscurs, però al mateix temps planteja nous interrogants” (“Qui sóc i perquè escric”)
    Així, la seva poesia és fruit de la reflexió profunda. D’una reflexió sobre el seu ésser i el seu destí, sobre la realitat que l’envoltava -la fàbrica on treballava, el seu poble, el seu país-, sobre la malaltia i sobre la mort, sobre el desig i l’amor. A qualsevol dels seus poemes hi reconeixerem la Vida en majúscules i, a més, la reconeixerem fàcilment. Perquè, com deia el poeta, “l’essencial es diu amb senzillesa”. No era, però, un poeta que caigués en la facilitat i el sentimentalisme. La seva seguretat lingüística excepcional i el seu domini dels recursos mètrics de la llengua li ho impedien. Amb senzillesa, feia versos que arribaven a l’ànima perquè eren capaços de connectar la seva experiència vital amb la dels altres. Per això era un poeta tan proper i tan estimat. Un poeta que enyorarem però que ens queda per sempre en els seus versos. Voldria llegir-ne uns que va escriure arran de la mort de la seva primera dona i que ara tenen un sentit especial: “No tornaràs mai més, però perdures / en les coses i en mi de tal manera / que em costa imaginar-te absent per sempre”.
    A nosaltres també ens costa imaginar-nos a Miquel Martí i Pol absent per sempre. Perquè sempre hi serà ni que sigui a través de les seves paraules: La fàbrica, La pell de violí, Estimada Marta, L’àmbit de tots els àmbits, Llibre d’absències …. En qualsevol de les seves obres ens podem retrobar amb el poeta estimat. En aquests moment, el millor homenatge que podríem fer-li.
    20-11-03

  37. natalia Escrit el 02 febr. 2009 a les 13:54

    Sí Maite, sols era aquesta frase que acabo de llegir “…i que finalment li provocà la mort”.

    Ja està. Ja en podem parlar amb detall del tema,

    gràcies Maite, per incloure el text,

    Salutacions,

    Natàlia

  38. natàlia Escrit el 05 febr. 2009 a les 12:48

    Hola de nou Maite,

    Ja està, ja n’hem pogut parlar amb el grup d’esclerosi múltiple.

    Tots estem d’acord en que “… no ens provocarà la mort” la esclerosi múltiple. Al igual que no li provocà la mort al Miquel Martí i Pol.

    L ‘esclerosi morirà AMB nosaltres.

    Gràcies per haver adjuntat el que escrigueres,
    Salutacions

    Natàlia

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari