Maite Salord

Escriptora

La foto del dia

Podria haver posat la foto dels tres personatges sinistres, caputxes al cap, que avui han anunciat un -altre- alto el foc d’ETA. No m’inspiren confiança. Al contrari. Em fan por. Voldria poder-me’ls creure. Si fos així, ells serien la imatge del dia. Mentrestant, haurem d’esperar que, d’una vegada, anunciïn el final de la lluita armada i deixin de matar per sempre.

Podria haver posat la foto de les mostres de dolor pel tiroteig d’Arizona: sis persones assassinades i una congressista demòcrata entre la vida i la mort. Em fa mal veure on pot arribar la crispació política. No només a la llunyana Amèrica. La premsa local publica una entrevista ben interessant a una dona que és néta de Francesc d’Albranca i filla de l’apotecari Martí i Bella, dues persones de pes dins la cultura menorquina, i els comentaristes anònims li tiren pedres perquè és, també, la mare d’una política de pes dins Menorca. Vomitiu. Llàstima que qui té la sensibilitat d’oferir-nos aquestes pàgines no la tengui per impedir els insults.

Podria haver posat la foto de Xavi o d’Iniesta. Però ha guanyat la Pilota d’Or Messi. També m’hauria agradat posar la de Guardiola, per ha guanyat Mourinho. Un bon entrenador. Un personatge que no m’agrada.  He optat, per tant, per posar la cara amable del dia. Ja tindrem temps de parlar de totes aquestes coses més serioses: l’odi, la mort, la covardia, el victimisme…

6 comentaris a “La foto del dia”

  1. Pilar Escrit el 10 gen. 2011 a les 23:26

    Estic dácord en tot el que dius en aquesta entrada. Tant sols dir-te que en Mou ho trob molt atractiu. També en Guardiola, però mira en Mou m’estira més. Que hem de fer. Dir-te també que em sap molt greu que Iniesta no hagi guanyat el famòs “balon de oro”. Em cau bé, molt bé. Té una actitud molt diferent a la majoria dels futbolistes. Deu ser per açó. Com que no m’agrada el futbol… però ara s’ha de parlar-ne sí o sí, doncs jo em mir qui m’agrada, qui en resulta atractiu, aquelles petites coses frívoles en les quals en de fixar-nos quan la realitat es tan dura que de tant en tant hi ha que fer un “Kit Kat”

  2. capitanito Escrit el 11 gen. 2011 a les 1:46

    Sens dubte,Maite que es un plaer,com tu dius,sentir rallar els mes joves.Hasta aqui puedo leer….(como decian en un conocido concurso televisivo).
    En mi caso hasta aqui puedo escribir “en catalan”,ya que como habras podido comprobar,la ortografia no es mi punto fuerte en nuestra lengua y en catalan, si no es copiando(como en el primer parrafo de este comentario)soy incapaz.
    Nada me gustaria mas que manejar ambas lenguas con la soltura que para mi se merecen.
    ¡Miento!…Hay algo que me gustaria mas:que los niños supieran que los pepits antes de pertenecer a la alta gama tecnologica fueron unos tiernos y ricos almendrucos., palabra que he podido comprobar que tristemente desconocen la gran mayoria de nuestros jovenes ¿bilingues?.

  3. capitanito Escrit el 11 gen. 2011 a les 2:39

    Siento mandarte mi comentario a destiempo pero como lo tenia escrito no me a parecido mal el publicarlo.

  4. Baldritxa Escrit el 11 gen. 2011 a les 11:55

    Sa pàgina web d’UH sol estar freqüentada per estols de voltors a l’estil camises negres de Musolini…

  5. Pilar Escrit el 11 gen. 2011 a les 22:40

    Que fort!!!

  6. Quico Escrit el 14 gen. 2011 a les 15:17

    To the parrot!
    He llegit que hi ha espies a sou que roden aprop..

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari