Maite Salord

Escriptora

El passat dilluns dia 15 de juliol, el PP va dur a Ple una proposta per adaptar el coneixement de llengua catalana, per part dels treballadors del Consell, al que marca la Llei 9/2012 (Llei Gornés) de la Funció Pública. I ho va fer proposant, al peu de la lletra, la rebaixa de coneixements de la llengua pròpia que aquesta contempla: 1) Davallen el nivell de coneixement de català que fins ara s’havia de tenir i 2) Redueixen el nombre de places que duen implícit el coneixement de català.

1r. En les places d’ordenança per a les quals s’estableix com a requisit el coneixement de català, es demana el certificat A2, la qual cosa ―com que no s’ha modificat la Llei 9/12 per adequar-la a la nova Ordre d’equivalències dels títols, diplomes i certificats de català (BOIB núm. 34 de 12 de març de 2013), que modificava l’anterior, en la qual es basava la Llei 9/12― a la pràctica representa que es demana bàsicament un nivell de comprensió oral de la llengua catalana, sense necessitat de tenir prou competència lingüística per parlar-la fluidament. Per tant, si es volgués mantenir el nivell de coneixement de català que es demanava fins ara, per a les places que en el Catàleg s’estableix el requisit de tenir el certificat A2, hauria de dir B1. La conclusió és que ens podríem trobar amb ordenances que tinguessin dificultats a l’hora de dirigir-se en català.

2n. La proposta del PP, seguint la Llei Gornés, exigeix el coneixement de català només al personal que fa atenció al públic; però, a més de les places previstes, en l’Administració hi ha molts altres llocs de treball que, des del nostre punt de vista, atenen el públic. Sense anar més lluny: secretaris i secretàries de consellers, tècnics d’habitabilitat, de mobilitat, de cultura, d’esports, de cooperació local, de turisme, bombers, etc.

Des del PSM Més per Menorca consideram que, a part de les places esmentades abans, també és imprescindible, si parlam d’igualtat de drets de catalanoparlants i castellanoparlants, que conegui ambdues llengües tot el personal de l’àrea de benestar social: menors, atenció a la dona, psicòlegs, drogues, salut mental, Trepucó, Casa de la Infància, geriàtrics i serveis socials en general; ja que tots ells tracten temes molt sensibles i delicats i les persones usuàries i ateses per tots aquests serveis (no només ordenances, sinó també infermers, auxiliars d’infermeria, facultatius, psicòlegs, etc.) han de poder expressar-se lliurement en català per tal d’explicar i transmetre sense cap tipus d’entrebanc la seva problemàtica.

D’altra banda, també el personal exclusivament administratiu ha de tenir certs coneixements de català si es vol complir el Reglament d’ús de les llengües catalana i castellana al CIM, que en l’article 6.1 diu: “Els procediments tramitats pel Consell Insular ho seran en català que, com a llengua pròpia de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ho és també del Consell Insular de Menorca”.

Finalment, cal recordar un fet importantíssim: el Parlament va aprovar, a proposta del PSM Més per Menorca, la possibilitat que cada administració pugui establir, en el seu catàleg de llocs de feina, les places per a les quals és necessari el coneixement de català com a requisit, independentment de les que estableix amb caràcter de mínim la Llei Gornés. Per tant, el Consell de Menorca tenia l’opció, com han fet diferents ajuntaments de Mallorca, de presentar una proposta més àmplia de places amb el requisit de coneixement de català. Però no ho fa i, per tant, estan avalant una llei que discrimina els catalanoparlants.

I no només això: amb la dèria d’arraconar el català de l’administració, s’ataca, a més, el principi de l’eficàcia que ha d’inspirar el funcionament de les administracions públiques. Perquè la realitat és que l’Administració serà més eficaç si els funcionaris coneixen i dominen les dues llengües oficials (no només una), tant en el cas de les places que tan sols han de fer atenció oral al ciutadà (que han d’entendre les dues llengües i saber-s’hi expressar per poder contestar als ciutadans en la llengua que utilitzin) com en el cas d’aquells tècnics que han de poder estudiar i resoldre expedients redactats en una o altra llengua.

És del tot il·lògic i impensable que el coneixement de la llengua oficial d’un territori no sigui un requisit per accedir a la funció pública del territori en qüestió; i, si hi ha més d’una llengua oficial, els funcionaris les han de conèixer totes, sense discriminar-ne cap, la qual cosa la relegaria a llengua de segona categoria. El PP, el de Bauzá i el de Tadeo, ha trencat el consens que hi havia hagut fins ara a les nostres Illes en aquest tema i  la voluntat de no fer de la llengua una qüestió política, sinó de convertir la llengua catalana en l’element cohesionador de la societat de les Illes Balears, que és un dels objectius recollits en l’exposició de motius de la Llei de Normalització Lingüística, aprovada durant el govern presidit per Gabriel Cañellas.

Així, i com a conclusió, podem dir que l’equip de govern del Consell Insular de Menorca, amb el president Tadeo al capdavant, accepten, servilment, una vegada més, allò que, des de Mallorca, dicta el president Bauzá. Ara, en temes lingüístics. Per arraconar la llengua pròpia dels menorquins de l’administració. O de l’escola. Fan, perquè ens entenguem, d’escolans d’amén. Un trist paper, certament.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari