global network connections, innovative technology in science and communication concept, Earth in human hands. earth day. energy saving.
Quan l’any s’acaba, és inevitable girar la mirada enrere i fer balanç dels darrers dotze mesos, com si el temps es pogués ficar dins una càpsula i desar-lo a qualsevol lloc. Però la memòria és indòmita i no sap de mesos, d’estacions, d’anys. La vida és feta de retalls de memòria que van i venen sense control. De records lluminosos, que maldarem per deixar ben a la vista, com si fossin únics. De records grisos, que intentarem amagar i que ens esforçarem a tractar com si fossin aliens a nosaltres perquè són una nosa i fan mal.
Tancam un any, un altre, i hi voldríem poder deixar a dins tot el dolor viscut, com si fos possible. Tanmateix, no es pot dominar la cara més fosca de la vida perquè no hi ha forma humana de controlar-la, ni tan sols d’esmorteir-la. Potser l’única arma que tenim per sobreviure dins les tenebres és l’esperança. Aquell convenciment que surt de les entranyes i que dona forces per lluitar contra la desesperació més absoluta. Aquella fe irracional que és capaç de vèncer la tristesa que, per moments, talla l’alè i ofega. Hi ha qui diu que l’esperança és una virtut. Només sé que sense ella cauríem per sempre dins el pou massa profund i fosc al qual tantes vegades la vida ens aboca. És l’única que permet plantar cara a la desesperació quan el camí ha desaparegut i només hi ha l’abisme.
Començarem un nou any i amb el darrer gra de raïm no podrem fer desaparèixer els bocins de vida, esmolats com un raor, que es claven a la pell i que deixen marca de manera silenciosa. Conviurem amb ells per sempre. Ens donaran forma i ens recordaran que, per llarga que hagi estat la nit, la claror torna sempre. Encara que de vegades costi de veure-la i s’hagin de descórrer vels molt feixucs per deixar-la entrar. Encara que, de vegades, només sigui un raig massa prim que travessa la foscor sense esvanir-la. Perquè l’esperança, tenir fe en la vida, no és mai un acte passiu. L’esperança és la lluita contra un mateix. Contra les pors i les febleses que ens sabem i que no volem que ens barrin el camí.
(ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA SERRA D’OR DE DESEMBRE DE 2023)
- El pensament ordenat/Opinió
- Sense comentaris