Maite Salord

Escriptora

Neteja

Curiosament (o no!), he estat dos dies sense ordinador a causa d’un virus que, cada dos per tres, em http://www.elpardo.com.mx/ipublish/data/images/93104_plumero_corto.jpgfeia aparèixer coses estranyes a la pantalla. I, mentre em netejaven l’aparell, jo m’he dedicat a fer neteja de biblioteca. Amb les parets llampants, acabades de pintar, començava la feina de (re)col·locar els centenars (milers?) de llibres que, a munts, m’omplien el terra de l’altell.

 Us he de confessar que ha estat tota una experiència. Pinzell en mà, he redescobert exemplars que ja no recordava que tenia; he tornat al viatge a Estocolm de fa vint anys en què vaig llegir els Contes d’hivern, d’Isak Dinesen (encara no havia descobert en Mankell!); a les classes del professor Molas amb Memòries d’un llibre vell, d’Emili Eroles, que em va fer comprar per ajudar-me en un treball sobre Salvat-Papasseit; he recordat que vaig deixar un dels llibres que tenc més gelosos: Vida secreta, de Salvador Dalí; he trobat un llibre de tangos de la meva mare; he tornat a obrir les Memòries literàries de Narcís Oller, un dels llibres que, de l’època d’estudiant a Barcelona, record amb més afecte; he recuperat l’etapa de la meva vida en què, compulsivament, vaig devorar Shakespeare; tot el material sobre les avantguardes (manifestos de Marinetti, catàlegs d’exposicions, revistes de l’època…); les novel·les de John Irving (hauré de tornar a llegir Fins que et trobi, una part del qual passa a Amsterdam, on m’agradaria fer una escapada?), etc, etc.

 La vida, entre les pàgines polsoses dels llibres. Una dia vaig afirmar que jo era el que escrivia. Avui, vull afegir que, també, som el que he llegit. I he llegit molt i em queda tant a llegir, encara. És per això que, davant de tantes històries commovedores, tants poemes que se’t claven a la pell, tants personatges entranyables, tot, absolutament tot, es relativitza. No hi ha res com la bona literatura per oblidar-te dels virus estranys. No hi ha res com una cuirassa feta de paraules justes per mantenir a ratlla aquells que només cerquen de destruir. O el silenci. Com aquest silenci que m’ha acompanyat, pinzell en mà, entre munts de llibres.

10 comentaris a “Neteja”

  1. itziar Escrit el 04 ag. 2010 a les 21:34

    Per què la Vida Secreta de Dalí és tan dificil de trobar?

  2. Maite Salord Escrit el 04 ag. 2010 a les 21:46

    A mi, Itziar, em va fer comprar la Vida secreta de Dalí el professor Joaquim Molas. Record que ens va fer anar al Corte Inglés i en tenien a munts (et rall de fa 23 anys!) i els venien per quatre peces. Tota la vida (meua, que no és gaire secreta!) me n’he penedit de no haver-ne comprat deu o dotze més per regalar. L’edició que jo tenc és d’Edhasa, crec recordar, i és molt polida, amb dibuixos del pintor. Després, hi ha una edició d’Empúries, dels anys 90, que també està esgotada. Sé d’alumnes que han intentat comprar-lo (sempre que explic(ava) avantguarda n’acab(ava) rallant!) i no el troben. Com que a mi m’agrada molt, no puc entendre perquè no es reedita. Només que el compràs tothom a qui l’he recomanat, ja valdria la pena!

  3. Pep Escrit el 05 ag. 2010 a les 0:52

    Si la setmana que ve em deixen fer vacances, pensava acabar de llegir La vida secreta de Salvador Dalí, que em van deixar ja fa prou temps i encara no he tornat. També pensava dedicar els fosquets a la lectura d’altres títols pendents, algun d’ells també recomanat per tu i que se m’ha entrevessat.
    Per cert, quin plaer passar una tarda espipollant entre llibres, no et passa que acabes deixant damunt una taula un munt de llibres de lectures pendents? Aquell llibre que havies llegit dins el tren durant un viatge a França i que ara vols rellegir, aquell altre que no vas aconseguir acabar mai…

  4. Joan Riudavets Escrit el 05 ag. 2010 a les 8:54

    Virus? encara tens sistemes operatius que es refreden?
    fa cinc anys que me vaig passar a ubuntu (linux), primer me tractaven de friqui, però veient que jo no tenia cap problema i els meus germans cada dos o tres mesos hi tenien virus, els vaig fer passar a ubuntu. Sistema operatiu de franc, i infinitament moooolt més segur que el windows.
    És provar-ho i ja no hi tornes.
    Ara que també si vols un sistema operatiu privatiu, també provinent de UNIX, et pots passar a mac os, (Apple).

  5. itziar Escrit el 05 ag. 2010 a les 14:56

    A jo m’el va recomanar un professor d’Història de l’Art per fer un treball a sa universitat i as final vaig haver de conformar-me amb Diari d’un geni, que ja està prou be també. Seguirem cercant!

  6. MAite Salord Escrit el 05 ag. 2010 a les 15:35

    Itziar, si no l’has llegit, quan me’l tornin te’l deixaré.

  7. Plumero Escrit el 05 ag. 2010 a les 20:13

    Curiosa imatge sa d’es “plumeros”, no hi era en bandera espanyola?

  8. Maite Salord Escrit el 05 ag. 2010 a les 21:31

    Plumero, no és si em creuràs però, fins ara, no havia vist que els “plumeros” de la imatge eren republicans! Amb tot, la combinació de colors em va agradar. Deu ser el subconscient, que em va trair. S’ha de dir, però, que la bandera republicana també era espanyola.

  9. eugenia Escrit el 05 ag. 2010 a les 22:39

    És cert que el subconscient ens traeix. L’altre dia un amic portava un metxer amb la bandera espanyola que li van regalar a un estanc, estava una mica fart ja que tots li demanavem el perquè d’aquest metxer tan patriota. La seva resposta: Ningú me’l roba, ni inconscientment.

  10. Capitanito Escrit el 03 set. 2010 a les 1:19

    Cuanto mas se mas cuenta me doy de lo que me falta por aprender. Aplicado a tu redescubrimiento de libros olvidados, se podria decir que cuanto mas leo mas cuenta me doy de lo que me falta por leer.
    En cuanto a los plumeros,con un par de colores mas te sale el estandarte gay.
    Saludos y cuidado con los acaros que les encanta comer literatura.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari