Maite Salord

Escriptora

Arxiu de abril 2017

Pasqual Calbó

El 16 de novembre de 2015, el Ple del Consell Insular de Menorca va declarar per unanimitat l’any 2017 com Any Pasqual Calbó.  També es creava la Comissió Any Calbó, formada per representants d’institucions, d’entitats i per estudiosos, amb la voluntat de preparar activitats diverses per recuperar la persona i l’obra del pintor il·lustrat menorquí més important. L’exposició que dia 6 d’abril es va inaugurar al Museu de Menorca és una de les fites d’aquest any dedicat a Calbó.

Dimecres dia 12 d’abril, va fer dos-cents anys justos que Pasqual Calbó i Caldés va morir a la seva casa, situada al número 29 del cèntric carrer de s’Arraveleta de Maó. Tenia 64 anys, i deixava un llegat que, avui, dos-cents anys més tard, els menorquins i menorquines de la nostra generació volem reconèixer, homenatjar, i transferir a les futures generacions.

Aquest llegat de Pasqual Calbó és, en primer lloc, la seva excel•lent obra pictòrica, resultat d’una formació artística i tècnica de gran nivell, rebuda en els anys de joventut primer a Maó, després a Venècia, Roma i Viena, i consolidada al llarg de tota la vida. Una part molt significativa d’aquesta obra, fins a un total de 45 peces, és la que podem gaudir en aquesta exposició. Al cap d’uns anys del seu establiment a Menorca, decideix emprendre una gira americana que donarà com a fruit alguns dels quadres més originals i saborosos nascuts dels seus pinzells.

Però  la celebració d’enguany vol posar de relleu d’una manera especial la faceta de Pasqual Calbó com a pedagog, a partir de la recuperació, estudi i edició dels seus tractats didàctics, un autèntic curs matemàtic adreçat als joves menestrals menorquins. Aquesta obra es pot veure per primera vegada en aquesta exposició, després d’haver estat restaurada. He de dir que personalment, com a filòloga i professora que som, em fa una il·lusió especial poder llegir una de les poques mostres de literatura científica en llengua catalana de principis del segle XIX. En aquell moment, el català havia entrat en franca decadència arran del procés d’uniformització castellana, i els tractats científics de Pasqual Calbó, escrits en la llengua en què parlava i vivia el pintor menorquí, representen una aportació cultural d’un valor incalculable per a la història de la nostra cultura.

La transcripció i edició d’aquests tractats, el primer volum dels quals veurà la llum la tardor d’enguany, serà, idò, un altre dels moments cabdals d’aquest any institucional, que les persones que formen la Comissió Any Calbó i totes les que hi col•laboren estan preparant amb tanta passió com encert.

Que la memòria i homenatge de Pasqual Calbó ens ajudi a continuar aprofundint i projectant cap al futur l’aportació de Menorca a la cultura europea.

 

Setmana vertiginosa

Setmana vertiginosa: visita del cònsol de França; cap a Barcelona a presentar el I Congrés de Més per Menorca; concert -magnífic, extraordinari- de la Capella Davídica, l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, Joan Pons i Maria Camps a la Sagrada Família; de retorn a Menorca, visita a les zones més afectades pels caps de fibló; plenari del Consell; dinar amb el director de la representació de la Comissió Europea a les Illes; dia de feina a Palma; Junta de Batles; inauguració de l’exposició -imprescindible!- de Pasqual Calbó; inauguració de la Fira de Turisme d’Alaior i ponència sobre la feina que es fa des de la Fundació Foment del Turisme de Menorca; reunions de feina diverses i sobre temes de futur, importants per a Menorca…

I, entremig, Més per Menorca surt del Govern de les Illes a causa d’una sèrie de contractes -presumptament irregulars- adjudicats al cap de campanya de Més per Mallorca. Només vull afegir, al que s’ha dit fins ara, que, mentre la justícia fa el seu camí, així com sabem assumir responsabilitats, sabrem defensar-nos d’injúries i calumnies, com ja hem hagut de fer aquesta setmana. I, sobretot, que continuam fent feina, amb més ganes que mai, per tirar endavant un projecte, el de Més per Menorca, que estic convençuda que és imprescindible per a la nostra illa.

Les crisis serveixen -haurien de servir!- per reflexionar, per millorar, per posar en comú diferents punts de vista. Per créixer, en definitiva. Per constatar que, més enllà de diferents perspectives insulars ben lícites, les estimes personals es mantenen intactes. I, també, per sentir l’estaló de tanta gent que, moltes vegades des de la distància, ens anima a continuar treballant com fins ara; i, a la vegada, per ser agraïts amb tots aquells que, durant aquests mesos al Govern, han dedicat tots els seus esforços a superar les dificultats per dur a terme una bona gestió. Gràcies a tots.