Maite Salord

Escriptora

Mitjans de comunicació i capacitat d’influència

 

Poc després que Pedro Sánchez dimitís com a secretari general del PSOE, el novembre de 2016, en una entrevista que li va fer Jordi Évole, va carregar durament contra el diari El País, acusant-lo d’haver boicotejat el seu pacte amb Podem. La resposta del diari, òbviament, no es va fer esperar, amb una encesa defensa del paper dels mitjans de comunicació en una democràcia i recriminant a Sánchez una actitud pròpia de “règims totalitaris”.

El tema ha tornat a ser notícia –mai més ben dit- arran de les primàries del PSOE en què, de manera descarada, El País (però no només), va fer campanya per Susana Díaz o, potser seria més correcte dir, en contra de Sánchez. El resultat de les votacions ja és conegut per tothom: els militant del PSOE es van expressar de manera clara i van donar l’esquena a la candidata Díaz. I, de retop, també a tota la premsa que li havia donat suport incondicional.

Poc després, un editorial de El País en contra del guanyador va encendre els ànims dels seus lectors. La resposta del diari va ser clara: l’editorial és l’opinió del diari, agradi o no. Res a dir. Tanmateix, a partir d’aquí, la meva pregunta és: fins a quin punt tenen capacitat d’influència els mitjans de comunicació? Poden condicionar l’opinió de la gent, en un moment en què les xarxes socials poden desmuntar, fàcilment, els “discursos oficials”? Quina credibilitat els atorguen els ciutadans? La defensa d’un model bipartidista és el que la societat reclama?

Ningú no discuteix que el paper dels mitjans és clau. Ja ho vaig dir el 2016, durant el sopar de Sant Antoni organitzat pel diari Menorca:  “En els últims anys no hem deixat d’escoltar allò que ‘sense periodisme no hi ha democràcia’. I és cert, però jo hi afegiria més. Aquesta illa, aquest món, necessita uns mitjans informatius que estenguin la llavor de l’esperit crític. La ciutadania demana uns mitjans que respectin la pluralitat de la societat, un periodisme equànime, capaç de cercar el rerefons de les noticies. Només així és possible ser un referent informatiu, creïble i veraç.” Aquest és el repte, em sembla.

Un comentari a “Mitjans de comunicació i capacitat d’influència”

  1. Borja Escrit el 27 maig 2017 a les 12:24

    Existeix a Occident un imperi mediàtic monopolístic pretesament mundial encara que no s’hagi aconseguit sa seva implementació total (multiplicitat de mitjans, uniformitat del missatge que difonen). Així, podem trobar El País fent campanya per Hillary Clinton, NYT fent campanya per Macron, La Vanguardia difonent calúmnies contra Maduro o Duterte o Clarín protegint de manera semblant Temer i Rajoy. Els vincles entre mitjans a nivell internacional són de sobres coneguts i estudiats.
    Com els hi he dit a ells (però no només), tal vegada comença a ser hora que facin campanya pel candidat que NO volen. Es públic els ha “pillat” i ha arribat un punt en què tal vegada més gent vota CONTRA lo que demana “El País (però no només)” que no A lo que demana.
    I qui diu El País diu El Menorca…

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari