Maite Salord

Escriptora

L’illa de Llatzeret, ubicada a l’entrada del port de Maó, constitueix un conjunt arquitectònic de gran valor monumental i històric, que va ser declarat bé d’interès cultural (BIC) el 1993, i regit per tant per la Llei estatal de patrimoni històric quant a protecció i ús. Des del 1985, després d’una important inversió, per part del Govern central, per a la rehabilitació d’una part de les seves instal·lacions, el des de llavors denominat Centre de Formació de Llatzeret acull diverses trobades de caire formatiu i cultural, com l’Escola de Salut Pública de Menorca. Per mitjà del Decret 38/2014, de 29 d’agost, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va assumir el traspàs del Centre de Formació del Llatzeret de Maó. El Consell de Govern de les Illes Balears, en data 17 d’octubre de 2014, va aprovar el traspàs al Consell Insular de Menorca del Llatzeret, traspàs que va ser aprovat per unanimitat de tots els grups polítics en la sessió plenària de dia 27 de febrer de 2015.

A partir d’aquí, el 10 de desembre de 2015, tot just fa un any, a iniciativa de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca, es va constituir el grup de treball de Llatzeret, un grup ampli i representatiu dels sectors implicats, d’una manera o altra, en el projecte, grup integrat per representants de l’Escola de Salut Pública, IME, UIB, PIME, CAEB, ASHOME, CCOO, UGT, Cercle d’Economia, Joves Empresaris, Col·legi Oficial d’Arquitectes, ajuntaments de Maó i es Castell i de tots els grups polítics del Consell. La finalitat no era altra que elaborar un full de ruta per a la gestió de les instal·lacions, que permetés anar definint el futur pla d’usos de Llatzeret. I amb aquesta finalitat es va anar reunint fins al mes de juny del 2016, moment en el qual es va aprovar un full de ruta fruit de les hores compartides de propostes i debats, el qual ha servit de base al Pla d’usos que es va presentar fa unes setmanes.

Així, el full de ruta ja marcava els usos que el Pla desenvolupa d’una manera més concreta. El primer seria l’ús formatiu i de recerca, la pedra angular del qual és, sens dubte, l’Escola de Salut Pública, tot un referent dins i fora de Menorca i que any rere any creix en nombre d’assistents, fins arribar als 750 de la darrera edició, per la qual es proposa ampliar el nombre d’aules i dotar-la d’una residència de 200 places per a estudiants i personal docent que, permeti, a més, augmentar l’oferta formativa i de recerca. S’està estudiant, també, que aquestes places puguin ser ocupades per visitants de l’illa, quan no hi hagi activitat formativa.

En segon lloc, l’ús cultural, lligat a activitats diverses, una de les quals, les visites al complex, ja s’han duit a terme durant el 2016, entre els mesos de maig i novembre, amb un nombre de visitants que gira al voltant de les 2000 persones que, a més, ja han pogut visitar el cementeri gràcies a les feines de neteja i condicionament que es van realitzant contínuament dins l’espai, per part dels treballadors de Llatzeret. Aquest ús aniria lligat, també, a un centre d’interpretació de Llatzeret que explicaria la seva singularitat arquitectònica a la Mediterrània, a partir d’objectes de l’actual museu i d’altres recursos museogràfics. El centre d’interpretació també podria comptar amb una botiga per comercialitzar objectes de record de la visita.

I, finalment, l’ús turístic i d’hostatgeria, un ús que requerirà d’estudis més aprofundits tant pel que fa al model de la instal·lació com a la viabilitat econòmica. En qualsevol cas, ha de ser un equipament diferent, perfectament integrat dins l’espai magnífic de l’illa de Llatzeret i que, d’alguna manera, lligui amb la filosofia del lloc: tranquil·litat, salut, etc. L’hotel ha d’estar pensat tant per a visitants com per als menorquins molts dels quals, aquests darrers mesos, han (re)descobert aquest lloc emblemàtic Menorca que no deixa indiferent a ningú.

Així, del Full de ruta de Llatzeret al Pla d’usos, la feina continua. Tenim damunt la taula tot un seguit de propostes, ambicioses i rigoroses, que s’hauran d’anar perfilant, algunes en els pròxims mesos, unes altres en els pròxims anys. La voluntat, tanmateix, és que, peça a peça, ben prest comencem a fer realitat un projecte que, sens dubte, permetrà mantenir i posar en valor un patrimoni que és únic i del qual els menorquins ens sentim orgullosos.

(Article publicat al diari Menorca, dia 4 de gener de 2017.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari