Maite Salord

Escriptora

Joan Lacomba i L’alè de les cendres

20150608_113308

Bellver, 20 de desembre de 1936

Estimats pares,

Jo bé, el mateix desitjo per a vosaltres. Mare, vaig rebre el paquet i amb ell he rebut quatre pastilles de tabac, dues capses de mistos, dues de paper de fumar, uns calcetins, una muda interior, una calçons, un mocador i la boina. En el proper paquet enviau-me unes espardenyes i l’abric perquè fa molt de fred. Suposo que veureu que això és escrit meu, ja em direu si ho enteneu. Segurament ja sabreu que en Martí ja no està amb mi, donau records a la seva família. Margalida, encara no he rebut carta vostra ni de na Isabel, tal vegada la rebré més tard. Res més, donau records a na Juanita,a n’Andreu i a Dña Juana i una besada al nin. Igualment a tots els que demanin per mi. Record als meus germans. Vosaltres rebeu una forta abraçada.

Ramon Lacomba Esteva

———————————

Recuperar el temps.  L’immediat i el llunyà. Prest farà un any de la publicació de L’alè de les cendres. Un any intens. De lectors que m’han retornar part de la meva història. El primer, Joan Lacomba. Nascut al barri de Son Espanyolet de Palma. Un cafè a la terrassa de casa. Emocionant. Jo vaig conèixer el teu avi. Em tallava els cabells, quan era petit. Tenia dos pots per posar els doblers. A un, els que cobrava per la feina de barber. A l’altre, els del silenci: per ajudar els companys tancats, les seves famílies, les viudes. Només un murmuri.

Després del cafè, van venir els correus. Un parent tancat, també, a Bellver. Les seves cartes: “Avui matí mateix, en acabar el llibre, he rellegit algunes cartes del tio Ramon, i n’hi ha una força interessant, dirigida a la seva germana Margalida, datada el 21-11-36 que entre altres coses diu: Dirás a casa de Isabel que les escribí una carta… ; acaba la carta amb una PD : Recuerdos de los amigos Martin, Antonio y Juanito.”

He retrobat en Joan Lacomba a les presentacions que he fet de L’alè a Palma, a Can Alcover i a les Converses del Terreno. Sempre ha fet la darrera intervenció. Perquè, després de les seves paraules, ningú volia obrir la boca. Paraules intenses, sentides, plenes de vida i de mort. I un altre regal: el catàleg d’una exposició: Rompre els murs de silenci (2011). Els artistes recuperaren la memòria a través de l’art. Com havia fet jo amb paraules. La seva obra duu el títol de “La darrera carta”. Gràcies per tot, Joan.

PS. Ramon Lacomba Esteve va morir a 27 anys. Fadrí. La seva mort constitueix un misteri, car era un home totalment apolític. Feia de pescador perquè era fill de pescador. (…) La primera quinzena de gener de l’any trenta-set se l’emportaren a afusellar a Porreres. No podia imaginar-ho. En el Castell de Bellver, servava l’optimisme i aprenia d’escriure. (Llorenç Capellà, Diccionari Vermell)

 

Un comentari a “Joan Lacomba i L’alè de les cendres”

  1. Joan Lacomba Escrit el 08 juny 2015 a les 16:46

    Gràcies a tu Maite Salord Ripoll, amb el teu llibre vaig reviure molts records, uns directes, d’altres de les converses que, de nin, escoltava a casa. Contràriament al que solia succeir, a casa sí se’n parlava dels amics republicans massacrats.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari