Maite Salord

Escriptora

Arxiu per 2015

2016

 

2155_1360973382

Cridà l’amic en alt a les gents, e dix que amor los manava que amassen en anant e en seent, e en vetlant e en dorment, e en parlant e en callant, e en comprant e en venent, e en plorant e en rient, e en plaer e en llanguiment, e en guanyant e en perdent; e en qualsque coses faessen, en totes amassen, cor d’amor n’havien manament.

Ramon Llull, Llibre d’Amic e Amat

Més per Menorca després del 20-D

IMG_0216

Després de les eleccions del 20 de desembre, són moltes les anàlisis que s’han fet d’uns resultats que deixen el futur govern de l’Estat en una situació d’incertesa absoluta, fet que, lògicament, preocupa els ciutadans. Tanmateix, avui, m’agradaria centrar la meva reflexió en aquells aspectes més propers, aquells que afecten directament el projecte de Més per Menorca

Així, la meva anàlisi -personal i discutible, no cal dir-ho- parteix de certeses i d’intuïcions. Comencem per les certeses. La primera: el resultat de la candidatura de Més al Congrés no ha estat el que hauríem volgut perquè, tot i haver estat el millor en unes eleccions generals, el nombre de vots no ha estat suficient per assolir la presència d’una veu pròpia que defensàs, per damunt de consignes de partits estatals, els interessos illencs a Madrid.

A partir d’aquí, una segona conclusió clara: en tots els anys de democràcia, no hem estat capaços d’explicar als ciutadans per què era i és tan important poder comptar amb un diputat al Congrés -encara que només fos un- que posàs damunt la taula, sense condicionants partidistes, temes imprescindibles per a les Illes, com el finançament o el transport aeri, i que obligàs, per tant, o moure fitxa, o no, a la resta de representants dels altres partits. Resulta evident, idò, que el missatge s’ha de treballar amb temps i no només durant les poques setmanes prèvies a les eleccions. Si altres territoris de l’Estat ho han aconseguit i el resultat ha estat positiu, nosaltres hem de fer-ho possible també aquí. Aquest és el repte.

D’altra banda, podríem constatar, també, la importància que tenen els mitjans de comunicació d’àmbit estatal a l’hora de fer visibles els líders dels partits majoritaris i d’influir en allò que s’anomena “vot útil”, espais en què, no cal dir-ho, un partit com Més no hi té cap tipus de presència. El fet no és cap novetat i pens que no ha de servir d’excusa per amagar uns resultats decebedors. Al contrari: com que ja coneixem la situació, hauríem de ser capaços de trobar alternatives per arribar a la gent.

Fins aquí les certeses i, en conseqüència, una pregunta que em sembla clau: qüestionen aquests resultats d’àmbit estatal el projecte de Més per Menorca? I les meves intuïcions: estic convençuda que no, que aquelles persones que el mes de maig van dipositar la seva confiança en les llistes de Més per Menorca hi continuen essent, properes, atents, crítiques (com ha de ser!), il·lusionades… Perquè ho he tocat amb les meves mans, m’ho han dit persones properes que van votar Més a Consell i Parlament -i que ho tornarien a fer sense dubtar ara mateix- i que, ves per on, el 20-D es van decantar per altres opcions polítiques que consideraven més “útils”. Sé que aquest suport no es pot quantificar però es pot percebre, dia a dia, a través de paraules, de gestos, de complicitats.

Així, el projecte de Més per Menorca, el meu projecte, és aquí, carregat de vida, integrat per persones amb ganes de dur a terme aquelles iniciatives que consideram que són positives per a la nostra illa. Molt ben acompanyats per la gent que ens empeny i ens esperona a fer-ho sempre un poc millor. Només esper que, un dia, tots junts, puguem fer arribar la nostra veu de manera clara, nítida i contundent a Madrid. Jo no hi renuncii.

CIME-1024x683

En el Ple del Consell Insular de Menorca del mes de novembre, es van aprovar tres propostes de l’equip de govern relatives a cultura, canvi climàtic i participació ciutadana.

La primera va ser declarar l’any 2017 com Any Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817), en el 200è aniversari de la mort de l’insigne artista menorquí. La voluntat del  Consell Insular de Menorca és reconèixer la seva valuosa i variada obra cultural com a pintor, autor de tractats científics i projectista d’obres arquitectòniques. És per açò que, a més, vam aprovar crear la Comissió de l’Any Pasqual Calbó que tindrà per objecte l’elaboració de propostes i la coordinació de les activitats que es duguin a terme en el marc de l’Any.

Pel que fa al canvi climàtic, vam acordar l’adhesió del Consell a la campanya “29N, Menorca Marxa pel Clima. De casa a París”, amb la voluntat de contribuir a la conscienciació de la societat menorquina de l’abast real del canvi climàtic, i vam animar el poble de Menorca a participar activament en les activitats que es van dur a terme en el marc d’aquesta campanya.

Finalment, es van nomenar els tres membres de la Comissió de Greuges, òrgan comissionat pel CIM que té la funció d’atendre les queixes de totes les persones o d’entitats i associacions de la societat civil que es troben desemparades davant l’actuació o la manca d’actuació del Consell Insular de Menorca. Vetlla, també, pel seu bon funcionament i actua, per tant, com a supervisor i col·laborador, amb l’objectiu d’ajudar a millorar-ne el funcionament. Els tres síndics han estat escollits per unanimitat per tots els grups polítics i exerciran la seva funció amb objectivitat, llibertat de criteri i independència, i de forma altruista i sense cap tipus de remuneració per part de l’administració.

Per la seva banda, l’oposició, bàsicament, va continuar insistint en les crítiques a l’impost turístic (tot i que ja vol opinar sobre en què s’ha d’invertir!) i en cantar les bondats de la Norma Territorial Transitòria, que desvirtua el model territorial de Menorca que dibuixa el Pla Territorial Insular. En fi, res de nou.

Següent »