Publicada el 1955, Lolita és el relat en primera persona del protagonista masculí de l’obra, Humbert Humbert, un professor europeu que arriba a Amèrica per cobrar una herència i que l’atzar el portarà a allotjar-se a casa de la senyora Haze, la filla de la qual, de dotze anys, impactarà de forma colpidora sobre l’home. El matrimoni amb la senyora Haze oferirà a Humbert la possibilitat de restar al costat de l’adolescent i s’iniciarà, així, el viatge angoixant d’HH i Lolita. Aquesta, conscient del poder que exerceix sobre l’home, es convertirà en una “temptació fatal” per al professor. Seran unes relacions en què amor i odi, desig i repulsió s’aniran alternant en l’adolescent, provocant la desesperació d’Humbert.
Nabòkov va haver de defensar la seva obra de les acusacions, entre altres, d’immoralitat. Res més adient que la descripció de pornografia que el mateix autor ens dóna a “A propòsit de Lolita” per descobrir, justament, tot el que no és la novel·la: “L’obscenitat s’ha d’apariar amb la banalitat i tota mena de fruïció estètica ha de ser substituïda de soca-rel per la simple estimulació sexual(…). Així, a les novel·les pornogràfiques, l’acció s’ha de limitar a una copulació de clixés. L’estil, l’estructura, la imatgeria no han de distreure mai el lector de la seva tèbia concupiscènia.” I és que a Lolita trobarem, per contra, plaer, bellesa, tendresa, detalls, ingenuïtat, seducció, sofriment.
La protagonista, Lolita, pertany a un gènere de nenes precoçment seductores, la naturalesa veritable de les quals “no és humana sinó ninfal (és a dir, demoníaca)”. Precocitat, ardor, despreocupament, vulgaritat, però, també, tendresa i ingenuïtat són alguns dels adjectius que la poden definir. Així, la nimfa desplegarà el seu poder de seducció al llarg de tota la novel·la, deixant només un espai, entre el patètic i el desesperat, per a Humbert.
La lectura d’aquestes pàgines és un autèntic plaer, potser agre-dolç, però, al capdavall, un relat que magnetitza el lector i el fa participar de la “perversitat” dels personatges, en entrar a formar part de tots els seus jocs amorosos i, en un sentit més ampli, de tota la vida que els envolta.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 7 comentaris
Vaig llegir “Lolita” fa molts anys (tenia l’edat d’ella) i em va encantar. Temps després vaig tenir oportunitat de veure la pel·lícula, la de Kubrick, i també em va agradar bastant. Però no fa gaire van fer per televisió la nova versió, la de Jeremi Irons i Melanie Griffith, i la vaig trobar horrorosa. Llegint la teva entrada d’avui, he pensat que potser convé rellegir la novel·la de Nobokov (record que és un dels primers llibres que vaig llegir gairebé d’una tirada) per llevar-me el mal gust. El problema és que mai trob el moment per rellegir llibres perquè n’hi ha tants que no he llegit…
Gavineta, jo també vaig llegir Nabòkov per primera vegada fa anys però he de reconèixer que, de tant en tant, hi torn. Ara, tenc ganes de tornar a llegir Ada o l’ardor. Quan vaig començar el bloc, aquest espai de “Amb totes les lletres” era la secció quinzenal que tenia a “Es Carrer” i, com que la idea era recomanar novetats, fins ara, havia continuat igual. Fa uns mesos, però, arran d’una trobada amb el grup de lectura de Ferreries -del qual sempre aprenc molt- en què em van demanar pels meus “clàssics”, vaig pensar que estaria bé incloure’ls en aquesta secció. I, a partir d’avui, és el que em propòs. Novetats i clàssics. És una bona excusa per revisitar la bona literatura.
Per una vegada no coincidim, benvolguda Maite, mai m’ha agradat el Nabokov, pot ser és que el vaig llegir en una mateixa onada amb el Henry Miller i agregats. Bé, no dic que no tingui mèrits literàris però a mi m’avorreix a mort. Si he de llegir sobre seduccions a mi que em donin a Choderlos de Laclos.
Salutacions
Maite, d’aquest llibre no en puc donar cap opinió, no l’he llegit, però aquesta entrada m’ha fet pensar en un bloc que crec que t’agradaria. Es diu El cafè literari (cafeliterari.blogspot.com) i el duen endavant el meu mestre d’informàtica i una amiga seva.
És un bloc exclusivament literari que, tot sigui dit de passada, no està gens malament!
Maite, ara mateix l’estic llegint. És un d’aquells llibres que tenia a la llista des de feina massa estona i fa un parell de dies el vaig començar i crec que és genial a tots els nivells: imaginatiu, descriptiu, literari… És d’aquells que no pots deixar, però no perquè sigui un llibre de trama ràpida, sinó per la complexitat de tot…
Bon dia i salut!
Maria
Matilde, veig que no coincidim en el cas de Nabòkov, encara que, en el cas de Miller, t’he de confessar que no tenc cap record especial de la seva lectura.
Vela, gràcies per la recomanació. Hi passaré, segur.
Maria, primer enhorabona pel premi del Menorca. Tot i que era al sopar, vaig relacionar la guanyadora amb tu l’endemà. Com veus, de vegades, som lenta de reflexos! M’hauria agradat felicitar-te personalment. Ja trobarem l’ocasió. Ja és casualitat que estiguis llegint Lolita, com dius, una excel·lent novel·la (amb permís de la mademoiselle!). Bona lectura.
Sí que és casualitat! Va ser un vespre de molt moviment, jo sí et vaig veure però entre tanta gent i tanta cosa… Gràcies, la veritat és que estic la mar de contenta! Vagi bé! 😉