Maite Salord

Escriptora

El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera

EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor qui puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
oh vida! oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada
com l’au dels temporals.

22 comentaris a “El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera”

  1. Shylock Escrit el 12 oct. 2010 a les 14:15

    Alguna reflexió motiva aquest poema ??? Força que tot es mal temps passa, tot i que avui plogui. Salut

  2. xúric de ciutadella Escrit el 12 oct. 2010 a les 15:20

    Aprofitant el temps que avui fa a Menorca m’ha resultat molt reconfortant la nova entrada.

    Gràcies Maite per aquest regal de poema.

  3. Baldritxa Escrit el 12 oct. 2010 a les 16:27

    Sempre m’ha agradat molt aquest poema. Em recorda quan sóc per punta Nati i es veu Mallorca que retalla la mar.

  4. Maite Salord Escrit el 12 oct. 2010 a les 16:33

    Sempre m’ha agradat, aquest poema, el seu missatge de fortalesa, de lluita constant per vèncer. Després d’un dia gris i plujós, veig un tros de cel blau per la finestra. Cal mantenir l’ànim fort i creure en el que fas. Conviccions fermes i la seguretat que dóna saber que fas el camí acompanyat per moltes persones. Per moltíssimes més del que uns quants es pensen.

  5. Maite Salord Escrit el 12 oct. 2010 a les 16:34

    Mentre escrivia el comentari, s’ha publicat el de Baldritxa: coincidim!

  6. Schorske Escrit el 12 oct. 2010 a les 16:37

    Sempre que llegeixo aquest meravellós poema em ve a la memòria aquest altre de Hölderlin. Qualcú ens podria il.ustrar sobre les possibles relacions entre Costa i Llobera i el romanticisme alemany? Amb Hölderlin certament comparteix la seva veneració pels clàssics grecs i llatins…

    Els roures

    Deixo el jardins i vinc a trobar-vos, nadius de muntanya!,
    lluny dels tancats on, reclosa, viu pacient la natura
    cultivada i atesa, veïna del tràfec dels homes.
    Mes vosaltres, sublims!, us alceu com un poble titànic,
    en un món cohibit; sols vosaltres compteu i l´eteri
    -que us nodrí i us pujà- i la terra on un dia nasquéreu.
    Res no sabeu, tanmateix, de l´escola opressora dels homes,
    i sortint de les fortes arrels, alegres i lliures,
    tots units, cap amunt -com les àligues arpen la presa-,
    a l´espai aferrats (poderosos els braços), als núvols,
    solelloses, alceu serenes les altes capçades.
    Sou un món cadascú de vosaltres, talment les estrelles
    dalt al cel; igual com els déus, concordes i lliures.
    Si pogués endurar la greu servitud, cap enveja
    no us tindria, en vinclar-me de grat a la pauta dels homes.
    Si el meu cor no em lligués, per amor, a la vida,
    com em plauria restar dignament habitant sota vostre!

    Trad. Josep. M. Marlès

  7. Coloma Torres Escrit el 12 oct. 2010 a les 18:19

    Un poema preciós. I, com molt bé dius, Maite, has de tenir l’ànim molt fort i saber el que fas, per seguir treballant amb la mateixa il·lusió del principi.
    En aquests moments de serioses dificultats on se’t deuen passar pel cap moltes coses, és molt important tenir l’ànim fort i saber molt bé el que fas.
    I segur que estaras acompanyada per molta gent en aquest camí. La llàstima és que en aquest camí hi anam tots els ciutadellencs. I molts començam a estar bastant espantats de com va l’arròs.

  8. Bep Joan Escrit el 12 oct. 2010 a les 18:26

    Un poema-emblema per a molta gent de lluites i llargs trajectes. És una meravella, una joia que daura la literatura… i l’ànim.
    .
    Després de la lectura, l’he escoltat amb la veu que li correspon. Per a qui el volgui sentir: http://www.youtube.com/watch?v=Vwj3lQIHi_E
    .
    Preciós també el poema de Hölderlin que ens ha deixat Schorske.
    .
    Salutacions.

  9. silve Escrit el 12 oct. 2010 a les 19:32

    Ja ja Bep, sabia que penjaries el poema musicat! realment Costa i Llobera va saber transmetre d’una manera sublim les sensacions més íntimes i terrenals. Pasturar per ses mallorques m’ha ajudat a entendre el que significa Costa i Llobera pels mallorquins i la simbologia del Pi de Formentor; i té molt a veure, com diria en F. de Borja Moll, amb la “pàtria íntima”.

  10. Guillem Escrit el 12 oct. 2010 a les 21:21

    Excel·lent!

  11. Jorge Rodríguez Escrit el 12 oct. 2010 a les 21:35

    Lo de la poesía va muy bien para despistar al personal y tenerlo entretenido. Si en el fondo lo vuestro es la poesía. Sentados en una pared seca junto a las verjas de Faro Nati y desde allí contemplar la silueta de Mallorca mientras, con voz impostada, leeis el Pi de Formentor.
    Va muy bien lo de la poesía para evadirse de la dura realidad.
    Pero cuando se acaba la lectura, los problemas siguen allí. Y el sarao del ayuntamiento también.
    Ya puedes leerle el Pi de Formentor a la Carbonero…, a ver si se despeja un poco, que falta le hace.

  12. Àlmax Escrit el 13 oct. 2010 a les 8:35

    Un poema preciós, amb unes imatges molt potents. Va bé per un dur dimecres-dilluns matí de tornada a la feina després de quatre dies de pont!
    Bep Joan, gràcies també per l’enllaç!

  13. Coloma T. Escrit el 13 oct. 2010 a les 9:08

    Avui m’ha agradat veure que el PSM s’ha recuperat del seu aturdiment i ja ha llançat un primer avís a l’alcaldessa Carbonero, davant la seva ineficaç gestió.
    M’ha agradat perquè a la fi sembla que el PSM existeix i que mostra públicament la seva preocupació vers la catastròfica situació del PSOE.
    Endavant Maite. Aquest és el camí.

  14. Jorge Rodríguez Escrit el 13 oct. 2010 a les 21:18

    Tranquila Paloma, lo de hoy no irá a más. Han mandado un escrito a la prensa, se han mostrado molestos, han dado la pataleta que les correspondía, y ya está. Nada más.
    El PSM necesita al PSOE. Sin ellos no son nada. Y jamás romperán un acuerdo por complicado que sea la convivencia.
    Y Carbonero seguirá con sus tempos. La volverá a cagar dentro de nada y todo se irá deteriorando. Hoy sale en la prensa lo descuidadas que están algunas zonas de Ciutadella. La escuela de artes plásticas (Palau Saura Morell) todavía funciona con contador de obras, cuando se prometió que se resolvería a principios de año (y esto es competencia de nuestra “eficaz” Maite Salord). En fin, este gobierno ha sido un auténtico fiasco. ¡Y todavía habrá que aguantar hasta el mes de mayo que viene!

  15. Nom Necessari Escrit el 13 oct. 2010 a les 21:31

    El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera
    .

    Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
    revincla per les roques sa poderosa rel,

    .

  16. Jorge Rodríguez Escrit el 13 oct. 2010 a les 21:42

    El Pi de Formentor, Miquel Costa i Llobera
    .

    Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
    i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
    oh vida! oh noble sort!

    .

  17. Maite Salord Escrit el 13 oct. 2010 a les 22:17

    Ja sé que no és molt poètic, però, en aquestes hores, només puc dir: “brams d’ase, no arriben al cel”. Res a veure, evidentment, amb l’au dels temporals que va per les ventades sense immutar-se. Bona nit!

  18. Jorge Rodríguez Escrit el 13 oct. 2010 a les 23:22

    Completamente de acuerdo contigo, Maite: “brams d’ase, no arriben al cel”.

  19. eugenia Escrit el 14 oct. 2010 a les 0:28

    Des de que asessin, tenc una espècie de ceguera i veig paraules, punts, comes, que sempre es repeteixen en segons quins comentaris…
    Sense adonar-me’n (cap ordre surt cap els meus ulls que miren aquests comentaris que no em fan ni fred, ni calor) no sent res, estàn però no n’hi ha “ningú” al darrere.

    Habia escoltat el Pi de Fomentor, no coneixia al seu autor. Ara mateix he tornat a escoltar-la. M’han entrat ganes.

    Avuí quan he llegit la teva entrada, la llegia i la cantava al mateix temps, perquè per segons què el meus ulls (sense rebre cap ordre) llegeixen, i em fan sentir… “Mon cor estima un arbre….

  20. Shylock Escrit el 14 oct. 2010 a les 2:08

    Cap as llit que ja ha acabat Kill Bill 2. Dedicat a qui no veuen que els problemes son realment a casa seva:

    – Yo sabía lo que le pasaría a mami al dispararle. Lo que no sabía al dispararle a mami era lo que me pasaría a mi.
    – ¿Y qué te pasó?.
    – Que me puse triste. Y así, aprendí que hay cosas que luego ya no pueden arreglarse.

    (Mamba Negra)

    Salut

  21. Coloma T. Escrit el 14 oct. 2010 a les 9:27

    Veig que el PSOE us ha donat la portada als morros. Diuen que fa estona que volen parlar amb el PSM i que voltros us hi heu negat. I estan sorpresos que ara us dirigigueu al comité insular del PSOE per arranjar l’enderrosall de l’Ajuntament.
    Pel que sembla, el PSOE està “encantado de haberse conocido”. No reconeixen els seus errors i, lògicament, no volen corregir el seu rumb. I ja us han avisat, heu de ser més solidaris.
    Quin desastre!

  22. Matilde de la Mole Escrit el 14 oct. 2010 a les 11:08

    Deia Goethe que “l’home sord a la veu de la poesia és un bàrbar”. Tenia raó.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari