Maite Salord

Escriptora

Arxiu de desembre 2017

Escriptora, professora i política

Al meu compte de Twitter em present així: escriptora, professora i política. Per aquest ordre. Per què? Segurament perquè, de manera conscient o no, em vaig definir seguint la lògica temporal de la meva dedicació a cadascuna d’aquestes facetes de la meva vida. Per entendre’ns, escriptora ho he volgut ser des que tenc memòria i ho seré sempre; professora, fins que em jubili, i encara m’hi queden uns quants anys; i política en actiu, sens dubte, és  la que tindrà un recorregut més curt.

La veritat és que m’he dedicat a totes elles de l’única manera que sé fer les coses, amb un compromís total i absolut, malgrat els errors que hagi pogut cometre pel camí. I, en contra del que molta gent es pensa, jo som una, amb virtuts i defectes, i és aquesta persona la que es pot intuir a les pàgines de les meves novel·les o la que explica Ausiàs March a les aules o la que intenta tirar endavant un projecte complex dins un despatx. Ordre, claredat, rigor i, sempre que sigui possible, un toc d’ironia perquè, amb un somriure, les coses surten millor, podrien definir la meva manera “ideal” de fer feina. La realitat, de vegades, va per un altre camí, ja ho sabem.

M’agrada, la gent. Sempre he pensat que les persones som un misteri apassionant i complicat. A les terminals dels aeroports, dins l’autobús, pels carrers atapeïts de les grans ciutats, no puc evitar demanar-me quina història amaga aquella gent que va i ve davant dels meus ulls. I, com que no ho puc saber, m’ho imagín. Cada setembre, comença una nova aventura apassionant, la de descobrir aquelles aules carregades de cares expectants disposades a posar-te a prova -i tu a ells!-, en un recorregut de nou mesos que, de vegades, va més enllà. I, si una cosa et permet la política és treballar per la gent, dur a terme propostes amb el convenciment que milloraran la societat en què vivim i, a la vegada, m’ha ofert la possibilitat de conèixer persones que mai hauria conegut i de les quals he après molt. Tot plegat, un luxe.

Escriptora, professora i política. Per aquest ordre. Durant molts anys, van ser ocupacions compatibles. Des de fa dos anys i mig, no ho són. La dedicació política m’ha tret de les aules i ha deixat l’escriptora reduïda a la mínima expressió, mai més ben dit. Però, cada cosa té el seu moment. La clau és fer-ho amb il·lusió, amb entusiasme. Construir una història. Compartir coneixements amb els més joves. Projectar propostes de futur per a Menorca. I tots ens coneixem les il·lusions i els enyors.

(Autora de la imatge Mercè Rodoreda)