Avui matí, quan he llegit l’editorial del diari Menorca, no he pogut evitar pensar que el Carnaval havia arribat a la premsa: la valoració que s’hi fa de la presència de docents de verd, en un acte del Consell Insular de Menorca, m’ha recordat tant les queixes del PP, després de la processó de Sant Antoni en què també hi va haver una protesta verda -silenciosa i respectuosa sempre-, que la disfressa m’ha semblat impecable.
Si fa unes setmanes, el PP renyava (amb glosa insultant d’una regidora d’educació i cultura inclosa) els manifestants de verd que van aprofitar Sant Antoni per fer evident el seu rebuig a les polítiques educatives del Govern Bauzá, avui ha estat un editorial que reprodueix, fil per randa, el mateix discurs. Han canviat els emissors però no el missatge ni els receptors.
Així, resulta evident que no estic d’acord amb l’editorial del diari Menorca per diversos motius. Motius que intentaré exposar de forma clara i sintètica:
1- Sempre, sempre, l’actuació de la comunitat educativa (famílies, alumnes, docents) ha estat absolutament respectuosa. No puc dir el mateix de les declaracions que fan els polítics del PP sobre els professors.
2- És absolutament fals que el guió i el contingut de l’acte (al qual no vaig poder assistir per motius familiars) s’hagués pactat amb l’oposició: com a consellera que som, vaig saber que el president Bauzá hi assistia només 24 hores abans i, fins llavors, l’únic que havia fet l’equip de govern era limitar-se a “informar-nos” de l’acte en qüestió. Com ja us podeu imaginar, el conferenciant tampoc va ser “consensuat”.
3- Resulta esfereïdor -indecent?- que s’empri la figura d’un president mort -i admirat i estimat- per desqualificar, encara més, la protesta silenciosa dels docents. Fins on arribarem?
4- Finalment, no s’esforcin per voler vendre el producte: la imatge final del president Bauzá parlant amb els representants dels docents no és ni de diàleg ni de consens. Forma part de la comèdia a què ja ens tenen acostumats els càrrecs del PP.
I una darrera pregunta: es pot creure, qualcú, que si els docents ens sentíssim escoltats i respectats, per qui correspon i on correspon, perdríem el temps anant a actes com el de dimecres? Hi anam a posar en evidència la nostra impotència. Però, sobretot, la nostra convicció -ferma, absoluta, responsable- que allò que reivindicam, des de fa mesos, davant un President i una Consellera que ens ignoren i ens insulten, és una reivindicació justa i argumentada i que, sobretot, dóna veu al drama que es viu a les aules, amb l’aplicació improvisada del TIL, les víctimes del qual són, sens dubte, els alumnes.