Maite Salord

Escriptora

I no ha passat a Ciutadella

M’heu de permetre que, avui, us expliqui una notícia que vaig llegir al diari. Veureu, a Cardedeu, una població a 37 km de Barcelona i 16.000 habitants, l’únic regidor del PP al consistori va registrar, fa uns dies, una moció a favor de l’autodeteminació. Sembla que el text demanava adhesions a la iniciativa legislativa popular (no del PP!)  promoguda pels 10.000 a Brussel·les.

Ja us podeu imaginar la reacció de la resta de regidors en veure aquesta proposta del PP. Una proposta que, evidentment, va rebre el suport de ERC, CIU i la CUP i les abstencions de PSC i ICV. El regidor del PP -per acabar d’arrodonir l’escena-, amb l’excusa d’un refredat, va plegar del plenari abans que es votàs la seva moció. Una moció que, finalment, va tenir 11 vots a favor i 5 abstencions.

El PP català es va assabentar tard de tot plegat. La seva representant comarcal va arribar al plenari quan el seu company de files -encara- havia hagut de marxar atacat pel virus del refredat. Amb tot, el partit va emetre un comunicat en el qual deia que “el text signat per tots els grups en favor de l’autodeterminació no respon a les tesis defensades pel PP”. Una tranquil·litat!

Quan vaig arribar a casa, vaig trobar el diari obert per on hi havia la notícia en qüestió: això no ha passat a Ciutadella, em vaig haver de sentir a dir, en to irònic. Tanmateix, com més hi pens, més clar tenc que hauríem de proposar un agermanament entre Ciutadella i Cardedeu. Bé, entre el PP de Ciutadella i el de Cardedeu. Perquè, al cap i a la fi, ben mirat, què han fet els “mistos” si no exercir el seu dret d’autodeterminació? En fi, si és que de “separatistes”, n’hi ha per tot arreu. No sé, però, si això serà un consol per al PP de Ciutadella.

69 comentaris a “I no ha passat a Ciutadella”

  1. Menorquit Escrit el 28 març 2009 a les 11:55

    Bon dia, Maite:
    .
    En primer lloc, com va el Govern de Ciutadella?
    Fa temps que no participava a la plaça, però vos mirava amb prudència. He llegit a gent molt nerviosa i que tot just arriba al govern ja vos recriminen accions i actituds. Els de l’esquerra tenim açò, que sempre tenim fil a tòrcer. També et diré que les membres sinicals de l’Ajuntament agafen forces reivindicatives quan governa l’esquerra, quan ho fa la dreta no n’apareix cap. Hi ha por? També notaràs amb el temps que gent d’esquerra (?) s’anima molt més ara a ser crític amb el Govern d’esquerres. Quan governa la dreta no hi són.
    He vist que fins i tot membres de la Policia ja participen a la teva plaça. Quina plaça la teva!! Tanmateix he de dir que ho han fet amb molta correcció. En Toni, un bon fotògraf i crec que un tal Ignasi, que fari prop a ser el Cap de la Polícia. Però la consider encertada la seva explicació.
    .
    Sobre allò de l’Ajuntament de Cardedeu, autodeterminació de què? Certament, sigui quina sigui la finalitat d’autodeterminació, és un paraula que sempre ha escandalitzat a PP i PSOE. Dius que allà el PSC i ICV s’hi van abstenir. Ja faràs una moció semblant aquí veuràs què voten PSOE-PSIB i EU.
    .
    PSOE i PP a nivell estatal es reciminen mútuament per imcomplir acords internacionals sobre guerres i invasions estrangeres. Fa dècades que els dos incompleixen els acords de les Nacions Unines sobre el dret d’autoderminació. “Tots els pobles són iguals en dignitat. Tot poble té dret a constituir-se políticament en Estat nacional..

    Bon dia i salut.

  2. Menorquit Escrit el 28 març 2009 a les 11:56

    Aaaaa!!!
    I ara que vengui qualcú i ens digui que entem per Poble.

  3. sisca Escrit el 28 març 2009 a les 12:01

    mai havi entrat en aquesta web i s’altra dia me van comentar que a sa pagina de na maite s’havien fet comentaris sobre el marit d’una regidora des PSOE i vull dir unes coses. me consider una persona d’esquerres i he votat sempre partits d’esquerres segons s’equip que han presentat a s’ajuntamnet. es comentaris que he llegit a nes teu blog no m’han agradat gens ni mica, perque conec a n’aquesta regidora i se que no se mereix aquests comentaris que s’estan fent. aqui sembla que s’unic partit que ntenta defensar s’interés públic es es PSM i no puc estar d’acord. el psoe ha demostrat que també els defensa i amb molta cohrència. crec també que es PSM es un partit que denuncia la corrupció i que també ho està demostrant. lo que me crida molt s’atenció es que en aquest blog ningú fagi cap comentari damunt sa notícia que s’alttra dia va sortir as diari de que sembla que es PSM té intenció de renovar es carrec de confiança de gerent de l’hospital. conec es geriatric perque es un tema que me toca de prop perque tenc gent que hi fa feina i perque sempre m’ha interesat. se que ses families han criticat durant estona que ses coses no anaven massa bé i me preocupa que lo primer que hagi fet es PSM sigui mantenir a n’aquest carrec de confiança. estic desebuda i desecantada. simplemet no ho entenc. pensava que es PSM sabia lo que passava a l’hospital però m’han desebut. ja poden xerrar des PSOE però el PSOE i sa seua regidora, persona feinera i honesta com poques, estic segur que no caurà en aquestes incoherències.

    gràcies

  4. Maite Salord Escrit el 28 març 2009 a les 12:10

    L’altre dia, en una entrevista, Arcadi Espada (!) deia que Catalunya no era una nació perquè no tenia estat. I va quedar tan feliç! Bé, Menorquit, després del que han fet a Euskadi PP i PSOE, poca cosa hi podem afegir. Em sembla tan vomitiu que ni ganes he tingut d’escriure del tema. Diuen que el gran Pla va dir: “el que s’assembla més a un espanyol d’esquerres és un espanyol… de dretes” (o a l’inrevés, tant se val). Genial.
    Com va Dalt la Sala? Va, que no és poc. Ens anam situant i intentant solucionar les coses més urgents. Esperem que la gent, al carrer, també respongui. Hi ha de tot, però. De moments, els ciutadans que ens han rebut millor són aquells a qui l’ajuntament deu factures amb molts de zeros (i són molts!).
    Salut.

  5. Maite Salord Escrit el 28 març 2009 a les 12:34

    Mentre contestava a Menorquit, s’ha penjat el comentari de Sisca. En primer lloc, he de dir, per enèsima vegada, que els comentaris que aquí es fan no reflecteixen la postura del PSM. Per tant, no hem de confondre una cosa amb l’altra: el “PSM” no xerra de la regidora del PSOE. Ho fa la gent que, com tu, té ganes d’opinar en aquest bloc.
    Respecte als càrrecs de confiança, a les àrees que gestiona el PSM, en tenim dos, el director de l’escola de música i la gerent del geriàtric. En els dos casos, hem decidit mantenir-los perquè pensam que és el més prudent quan només hi queden dos anys de mandat. És cert que, en el cas que comentes, hi ha coses a millorar i, com pots comprendre, les coneixem perfectament. Però crec que hem de donar una oportunitat per intentar redreçar la situació. Hem de deixar passar un temps pequè el nou regidor pugui aplicar el seu sistema de feina. No podem oblidar que hem estat molts de mesos sense regidora encarregada del Patronat de l’Hospital.
    Gràcies per expressar aquí la teva opinió. i, per cert, compartesc del tot, com ja he dit en altres ocasions, la valoració que fas de la regidora del PSOE.

  6. eugenia Escrit el 28 març 2009 a les 18:34

    The times they are a-changin
    Sí, aquesta salordiana plaça a mi em fa l’efecte que està cambiant, jo mateixa era lectora-pasiva uns mesos abans. No és la pàgina del psm però crec que ve del psm i es converteix en un espai amb les portes i les finestres ben obertes per a fer possible la participació ciutadana i quant més gran sigui aquesta més saludable serà la placeta. Un petit-gran símbol.
    M’agradaria olvidarme’n dels dos anys i pensar que és un començament, no esper grans coses, sí esper que no es repeteixi la corrupció, l’abandon, l’enxufisme… i que les decisions es prenguin amb certesa, sense tenir el pes del que és politicament correcte i el temps.
    He dit que no esper grans coses, perquè som conscient que la “herència” que hem rebut dòna por. No sé si estic equivocada, però pens que una auditoria és necessaria i el que és més barat, que els aspersors de sa contramurada enviïn l’aigua on toca.
    M’en vaig per los cerros de Ubeda, Maite, els teus comentaris literaris m’encanten i em confirmen el plaer de la lectura.
    Salut!

  7. Maite Salord Escrit el 28 març 2009 a les 19:07

    Efectivament Eugenia, com molt bé dius, aquesta no és la pàgina del PSM però jo som del PSM i això no es pot obviar. El que he volgut sempre, però, és que el bloc no es vegi limitat per aquest fet. Al contrari: aquestes portes i finestres ben obertes a què tu et refereixes són el més important per a mi. Per posar un exemple ben clar: jo no tenc ni idea de qui ets ni si ets simpatitzant o votant del PSM i, francament, no m’importa el més mínim saber la resposta. M’és indiferent. M’interessa saber què penses de les coses, compartir amb tu opinions, diferències… Res més. El problema és que hi ha qui està convençut que aquí ens coneixem tots i que quan qualcú, a través d’un comentari, llança un tema, és perquè el PSM vol. I puc ben assegurar que hi ha comentaris que m’han creat més d’un problema.
    Quan un té un càrrec públic sap que està exposat a la crítica i, encara que no sigui agradable, sempre he trobat millor que et diguin les coses a la cara -en un espai com aquest, per exemple- i tenir, així, l’opció d’explicar-te, de defensar-te, de reconèixer un error. El que no faré mai és, ara que som regidora, tancar aquest bloc per no haver-me de sentir criticada. I el que tampoc faré mai és dir-vos de què podem rallar i de què no, sempre que les opinions s’expressin de forma correcta.
    A més, la part literària del bloc és també molt important. Més o manco, la proporció d’articles és 2 d’opinió per 1 de llibres i l’explicació és clara: els articles literaris impliquen més temps (llegir, mirar bibliografia, redacció més elaborada), però, per a mi, són fonamentals. Imaginau que ara digués que, per evitar problemes, només faré articles de literatura. Estic segura -i voldria no equivocar-me- que no us podríeu limitar a comentar-los prescindint de l’actualitat municipal. Per tant, llarga vida al bloc rallant de tot el que trobem. I amb les portes i finestres ben obertes i sense cortines, que mai no m’han agradat gaire.
    Salut!

  8. Nom Necessari Escrit el 28 març 2009 a les 20:25

    Oh, Què bé, aquí es torna a animà quan ralles de política, Maite.
    .
    I dic açò sense voler menysprea gens la vessant literària del bloc (…“bloc”, sona malament, eh? però anomenar-lo com “aquesta plaça” sabent que se’l va inventar na Matilde, aquest nom, quasi em fa por, tu, no fos que se’ns emprenyés i em fes fora amb els seus fiblons literaris ).
    .
    -“No ha passat a Ciutadella”, dius…
    -Ni passarà mai, crec jo, a Ciutadella son gent de “seny”, diuen.
    He posat “son”, i no “som”, ja que potser els altres ja podem anar a cercar el “cervell” allà on en venen, “a sa plaça” (no la mateixa “plaça” que va inventar na Matilde, clar).
    .
    Bé, Maite, perdona’m aquesta intromissió a ca teua sense gaire sentit, ja saps, només ho faig per picar “de La Mole”, que m’encanta llegir-la.
    .
    Ah, i estic segur que Matilde és una dona, encara que aquí un dia jo ho posés en dubte; i dic que m’encanta “ella” perquè a mi els “ells” no m’encanten gens, com no m’encantava gens el govern municipal que teníem abans de voltros, …les governantes encantadores de l’Ajuntament.

    Bona nit i bona sort.

  9. Menorquit Escrit el 28 març 2009 a les 21:04

    Si el PSM governa amb el PSOE (En Carod-Rovira ja ho va dir un dia Ciutadella: no faceu cas de les sigles que no signifiquen res), el PSM no el pot criticar. Clar!
    I no vull entrar a fer crítiques inútils sobre els uns i els altres quan just han começat a governar junts (Creia inoportú els comentaris d’uns dies amb el tema “policia-marit” i mirau per on, jo també hi caig). Sobre el que no està que faci el PSM i el que no està bé que faci el PSOE, cara mateix no és fer altra cosa que lleva les pedres del cami al PP. Pensem-hi.
    .
    Però amb tots els respectes a Sisca, no cal confondre l’herba sana amb el formatge de sa Canova. Em sembla lloable la defensa de la ‘regidora-esposa’ del policia, però defensa, en tot cas, el fet polític del policia-marit. Ningú ha questionat la perversitat-bonhomia d’un o altre, sinó el fet polític. Que ‘els cometaris no t’han agradat gens ni mica’ és una qüestio de gustos, com a mi no m’han agratat els teus, però també et diré que alguns sobre el ‘cas poli’ tampoc em van agradar. Ara, com que no t’han agradat els comentaris, a L’Hospital no ho fan bé, perquè hi tens amics i…. I ja hi som amb els amics i la política!!
    .
    Maite, no he havia llegit cap comentari de Sisca amb l’anterior govern, ni de l’Hospital, abandonat ‘políticmnt’. Veus com surten els esquerrans que fins ara no hi eren!!
    .
    L’avorriment d’en Necessari de nom, no té nom. Per picar, a les pedreres. Ara si està conveçut de que Matilde és un dona… I ara l’opinió varia? I no li agraden ‘ells’, Mare de Déu de Dalt es Penyals!!

  10. eugenia Escrit el 28 març 2009 a les 23:28

    Maite,
    Just ara que em decideix a sortir del armari dius que no t’importa qui soc.
    És broma.
    Nom necessari i Menorquit, no acab de entendre el que voleu dir.
    Podreu explicar-vos amb altres paraules?
    Bona nit, que tinc el diccionari tremolant.

  11. Matilde de la Mole Escrit el 29 març 2009 a les 8:38

    Malgrat Kipling no és un poeta que m’agradi especialment, m’he permès versionar-lo per dir la meva. “If” és prou conegut, així que us prec em perdoneu la gosadia.
    .
    Si guardes en el teu lloc, el cap tranquil,
    quan al teu costat tothom té el cap perdut.
    Si tens en tu mateixa una fe que et neguen
    i no menysprear mai, els dubtes que ells tinguin.
    Si esperes en el teu lloc, sense fatiga en l’espera.
    .
    Si enganyada, no enganyes,
    Si no busques l’odi, per molt odi que et tinguin …
    Si ets clara i no fingeixes ser millor del que ets,
    Si al parlar no exageres el que saps i vols.
    Si somies, i els somnis no et fan el seu esclau.
    Si penses i no rebutges el que penses en va.
    .
    Si ensopegues el triomf, si arriba la teva derrota,
    i als dos impostors els tractes d’igual forma.
    Si aconsegueixes que se sàpiga la veritat que has parlat,
    malgrat els sofismes del món desvergonyit.
    .
    Si tornes al començament de l’obra perduda,
    encara que aquesta obra sigui la de tota la teva vida.
    Si arrisques en un cop i ple d’alegria,
    els teus guanys de sempre, a la sort d’un dia,
    i perds, i et llances de nou a la batalla,
    sense dir res a ningú del que és i el que era.
    .
    Si aconsegueixes que els teus nervis i el cor et assisteixin,
    encara després de la seva fugida, del teu cos en fatiga,
    i s’aferren a tu quan no quedi res,
    perquè tu ho desitges i ho vols, i manes.
    .
    Si parles amb el poble i guardes la teva idea.
    Si marxes al costat de poderosos amb el teu pas i la teva llum.
    Si ningú que et fereixi, arribi a fer-te la ferida,
    Si tots et reclamen i cap te precisa.
    .
    Si omples un minut envejable i cert,
    de seixanta segons que et duguin al cel ….
    Llavors la nostra terra coneixerà el treball
    que has fet i molt més encara,
    seràs persona enmig de la tempesta.

  12. Maite Salord Escrit el 29 març 2009 a les 10:21

    Gràcies, Matilde, per aquest bellíssim poema. És tota una lliçó de Vida. D’actitud davant la vida. Quan estigui ales baixes, el llegiré per tornar a enlairar-me, per continuar endavant sense por però, alhora, molt conscient del que m’envolta: persona enmig de la tempesta. Només tu podies dibuixar amb tanta precisió les incerteses i les il·lusions que m’envolten en aquests moments. Els estats de l’ànima, que deia Villalonga. I la meva, pel que veig, no té secrets per a tu. Deu ser per allò tan científic de la “intuïció femenina”… Mademoiselle, mademoiselle, quina peça esteis feta! De l’andanada més corrosiva, al poema més delicat. Realment, sou tot un personatge. La meva més sincera admiració.
    Ja ho veis, els comentaris de Matilde de la Mole són ja un clàssic a la plaça. I diria que prest en tindrem d’altres: els diàlegs impossibles entre Menorquit i Eugenia, per exemple. No hi ha manera de poder-se entendre. Això promet.
    Bon dia.

  13. silve Escrit el 29 març 2009 a les 11:32

    Bonjour, aquest “catalinero” d’adopció (Donya Obdúlia Moncada em tindria tírria) aprofita les pluges d’aquest diumenge per repassar cassos i coses. Dimecres vaig dinar amb un amic de fa anys que és de Palma. Éll, ara, és càrrec de confiança de dos polítics d’aquesta comunitat imputats per presumptes delictes. El seu partit (on n’hi ha que volen molt amunt) és a les antípodes del meu PSM, però com a bons amics, ens aconsellam en moltes coses. Ell em deia que creu que ara és el moment d’entrar en política i afiliar-se, però té el dubte de si seria capaç de reaccionar en casos com els que ara afecten als seus caps. Abans si voliem entrar en política ens plantejavem temes ideològics, de principis i de coherència moral; avui ens plantejam si serem capaços de campejar temporals…curiosa evolució. Vosaltres, Maite, heu arribat a un barco que fa la ruta més difícil de totes, teniu assegurades tempestes, corrents marines, colque pop amb massa tentacles i alguna rissaga anual. Però porteu el timó amb la solidesa d’unes conviccions ideològiques que no us han de fer témer res. Açò és el que ens diferencia dels altres, sinó mireu les cares que us envolten, molts no saben d’on vénen ni tenen clar on van. Aquesta és la riquesa del PSM: la coherència ideològica.

    Matilde, permeteu-me acompanyar-vos i dedicar a na Maite uns fragments de “L’animal que no existeix” del poeta mallorquí Andreu Vidal:

    “Passen, ingràvids, espectres sobre el mar.
    El món s’acaba
    en cada extrem de roca, cada còdol
    beu l’aigua negra de l’oblit,
    i res no es queixa.
    Trement, en la fondària
    la cega fauna s’arrombolla
    al voltant dels defallents,
    pro res no esquinça:intactes,
    els membres disgregats
    dins el silenci vaguen com un rés,
    amb dòcil gest badant la pau obscura.
    (…)
    I així que algú, desobtadament, canta.
    I els salzes morts, dins el desclòs espai,
    cobren membrança
    i el nom d’un antic vent murmuren,
    entremesclant gemecs.”

  14. xandall Escrit el 29 març 2009 a les 11:50

    Uep, si que n’hi ha de poetes avui. es veu que amb això de canviar l’hora vos heu aixecat inspirats. A jo me mata que em treguin una hora del cap de setmana. Maite pots estar contenta que amb els ànims que et donen per aquí sembla que no estas sola. He llegit el que ha passat aquests dies i crec que el PSM no ha de donar explicacions del que fan els del PSOE a l’ajuntament. No va quedar clar que només vos ajuntaveu a governar perquè era una situació anormal? idò no teniu perquè justificar res que novagi amb vosaltres.
    Matilde de la mole vaig llegir la teva reflexió de l’altre dia sobre lo de l’ajuntament i és que ja t’anyorava. Hauríes de tenir el teu propi bloc, perquè no t’animes? segur que som molts de fans teus.
    Silve (què ets el que feia feina a Cadena Cien? perquè sempre posaves la cançó d`’Antònia Font L’animal que no existeix??). Bonu Maite, vaig a canviar l’hora dels rellotges que ara no sé si berenar o dinar. Adéu.

  15. Silve Escrit el 29 març 2009 a les 12:03

    Xandall,
    sí que era jo el de la ràdio. Quina gràcia que t’hagis recordat, ja deu fer 3 anys. Efectivament L’animal que no existeix és un meravellós llibre de poemes de n’Andreu Vidal. Al seu disc A Rússia, els mallorquins Antònia Font van escriure una cançó amb aquest títol, i gràcies a ells vaig conèixer l’obra de Vidal. Cada divendres a les 17.00h quan despedia el programa de la ràdio ho feia amb aquesta cançó tot dient: “Si vos avorriu aquest cap de setmana, feis com jo i aneu a cercar s’animal que no existeix!” Després de tres anys, encara escolt Cadena Cien, conec personalment als Antònia Font i llegesc Vidal, el que encara no he trobat i segueixo cercant és s’animal que no existeix…
    És dòcil, té vida,
    si el mires ja no hi és,
    té un membre que respira,
    és s’animal que no existeix…
    Maite, perdona que t’hagi usurpat aquest espai, però m’he emocionat pensant que algú, després de tres anys, recordés aquest detall. Per mi l’època de la ràdio va ser molt important; de fet tu i jo, Maite hi vam coincidir. És que un ha fet tantes coses a n’aquesta vida que a vegades sembla que tengui múltiples personalitats. Salut i bona setmana.

  16. Bep Joan Escrit el 29 març 2009 a les 13:05

    Bon dia i bona hora.
    .
    Hora nova, qüestió de temps? He llegit el que significa per alguns l’hora manllevada aquesta passada matinada. És tant el temps i tan poc alhora!
    .
    Amb els comentaris fets aquí m’heu fet reflexionar, en allò de la vida, el temps, la memòria… Certament, Xandall, potser hi ha quelcom d’inspiració en “el dia de l’hora de menys”.
    .
    Matilde de la Mole (aprofit per a fer-te arriba una cordial salutació Madame) reflexiona sobre aspectes vitals, de consistència anímica i de coratges…Fortalesa de dona.
    (…) “Si omples un minut envejable i cert,
    de seixanta segons que et duguin al cel ….
    Llavors la nostra terra coneixerà el treball
    que has fet i molt més encara,
    seràs persona enmig de la tempesta”.
    .
    En Silve recoda vells temps de paraules, records i altres inexistències que tanmateix seguim cercant…
    …”És dòcil, té vida,
    si el mires ja no hi és,
    té un membre que respira,
    és s’animal que no existeix…”
    .
    Potser m’equivoqui, imbuït per una reflexió molt meua, però hi veig el temps en aquest fragment, Silve.
    .
    Na Maite parla ‘d’intuicions femenines’ i encara s’hi referma més la meua relexió aquí, avui. Per açò, entre tots m’heu fet recuperar un fragment narratiu, escriptures que a vegades m’ajuden a omplir les hores buides que els temps ens dóna.
    Allunyat de l’opinió polítca, de moment, permeteu-me que reproduesqui aquest paràgraf, que qui sap com acabarà:
    .
    “…Durant els darrers 12 anys la viduïtat havia desfigurat aquella Joana Vinent alegre, oberta, espavilada i riallera. Ara, reclosa a la casa centenària del carrer sant Joan, veu passar els dies que el rellotge de paret de la seua cambra marca, impassible, amb el tic-tac del temps exacte en la vida dels vius; i contempla, també, el va-i-vé d’aquella engronxadora, immortal, que les ha servat a totes, que roman vora la finestra que dóna al carrer, rere les cortines de fil. Aquella cambra de la vida, avantsala de la mort, espai de memòria i d’espera, és la cambra de na Joana Vinent, on hi amuntega anys i més anys i on, molt de tant en tant, somia amb els passatges més lúcids i foscos de gairebé el seu segle de vida….”
    .
    “I és que el març, marceja”, diu el refrany.
    Salutacions.

    PS. Per cert Silve i Maite, el micròfins de què parlau, un servidor els fa servir encara, on setmanalment hi deix els meus alens esportius. Silve cada dia et veig a un gran requadre que penja a dins els estudis; micro en mà, ulleres de sol i ‘posse yeye’ davant un cartell de Cadena Cien.

  17. toni Escrit el 29 març 2009 a les 13:22

    Puc estar d’acord amb xandall que el PSM no ha de donar explicacions del que fa el PSOE, però no era el cas de l’anterior equip de govern que es queixava que en JOan Triay es ficava per tot. I ara que passa? que han de callar? , que sempre han de tenir els ulls tancats?, que no es podràn criticar entre ells?
    Ja els va anar bé a PSOE-PSM que en Triay es ficàs per tot, el problema es que ara aquest senyor calla, no diu res ni dirà res, ja ha aconseguit el que volía i es l’home més feliç de Ciutadella.

    Venga ja, vivim en un món d’hipòcrites, cada un fa el que vol quan governa i moltes vegades s’estimen més no veure ni sentir allò que els diuen. Comprenc que moltes diferéncies que puguin tenir les aclariran dins els despatx (com a de ser), però si anau encaixant “gols” Ciutadella hi perd.

    En quan als comentaris d’aquests dies dels temes relacionats amb la policia de Ciutadella (regidora-marit), allà ells, si així són més feliços millor, però ha estat arribar ells i el malestar general hi es, hi serà i així ho disfruten. Pensau que d’aqui uns dies hi ha exàmens per entrar a l’ajuntament de varis llocs en concret, entre ells també de policia, hi haura sorpreses?, jo pens que si.

  18. Silve Escrit el 29 març 2009 a les 13:53

    Bep Joan (així en plà, que en castellà és Pepe Juan i em trasllada a la bancada popular del Parlament on encara hi seu l’ex conseller Cardona i em fa yuyu) certament hem compartit micros, i em reconforta pensar que encarà, tot i ser-hi en format póster, m’hi tenen present. Bons records. I sí, el pas del temps em fa rellegir Andreu Vidal i precisament qui era un mestre en aquest tema era Jaime Gil de Biedma magnífic poeta català de la generació del 50, que com deveu saber, s’està rodant un biopic de la seva vida. Jordi Mollá serà Gil de Biedma i l’amic Pep Linuesa serà l’editor Carlos Barral.
    Dos aforismes dominicals:
    el primer referent al “dia sense hora” que és avui: “La vida és un dia de recança entre dos llits “. de Laforgue
    el segón és de O.W. de Lubicz Milosz i fa referència a n’aquest moment del que parlava en Bep Joan: “Vosaltres anau rere el temps,jo esper

  19. Silve Escrit el 29 març 2009 a les 13:56

    El portàtil no és el meu i no em creu. Volia dir: “Vosaltres anau rere el temps, jo esper que el temps em segueixi”
    Llegiu Vidal, Gil de Biedma, escolteu Antònia Font i no deixeu, ni per un moment, que el pas del temps sigui una barrera al camp…els menorquins som els millors botant barreres!
    salut

  20. bep Escrit el 29 març 2009 a les 14:16

    Reconec que mai he llegit un llibre de poemes, però pens que ja ha arribat l’hora, Maite, Silve, Matilde, per començar, quin llibre em recomanarieu?, que em direu alguns autors?, gracies.

  21. Silve Escrit el 29 març 2009 a les 16:16

    bep, no sé quina edat pots tenir però a l’escola o a l’institut haurien de facilitar la lectura de poesia, ens faria a tots una mica millor. No et puc ajudar a donar-te un nom perquè la poesia és una part de la nostra vida que ens ajuda i depèn de cada moment vital en que ens trobem un autor o un altre ens pot fer sentir identificats. Sempre he dit que cada edat té un tipus de poesia i que cada persona té un poema per dia; així et recoman que cerquis un poema per cada dia de la teva vida…el meu bagatge poètic va començar ben prest des de la poesia medieval catalana i castellana, passant pels poetes àrabs, Walt Whitman, Lorca i els poetes de la Generació del 27, Manuel Altolaguirre, Cernuda, etc. Els llatinoamericans amb César Vallejo al capdavant, Pablo Neruda o Gabriela Mistral, Machado i els seus Campos de Castilla, Becquer, Gil de Biedma, Gabriel Celaya, Martí i Pol, les poeteses americanes, africanes i catalanes (Maite això et toca a tu), els catalans contemporanis, etc. Et recoman que comencis amb la poesia més musical (la medieval, Cantar del Mio Cid), més melòdica; i que la llegeixis en veu alta. Alterna català i castellà (traduccions) i fes que la poesia resoni dins tu. Llegeix abans d’anar a dormir i quant t’allitis, pensa en el que has llegit, en el que has entès, en el que has sentit, en el que ha volgut dir l’autor o autora i si a tu et serveix pel teu moment vital. Hi ha molta poesia musicada (Serrat, Paco Ibáñez, Llach…) que pot facilitar l’apropament als poetes.
    No et puc ajudar amb un nom o amb un llibre, bep, però sí et puc dir que la poesia és sentiment i que les persones sensibles podem compartir sensacions i identificar sentiments amb altres persones gràcies a la simbiosi que es produeix quan llegeixes un poema que et diu alguna cosa. Tampoc està malament començar pels poetes menorquins…

  22. BEP Escrit el 29 març 2009 a les 16:20

    Gracies pels teus consells Silve, segurament serà bò començar pels menorquins. Salut

  23. Nom Necessari Escrit el 29 març 2009 a les 17:23

    Maite,
    Moltes versions, i/o traduccions te aquest poema de Kipling, que ens ha transcrit na Matilde.
    Fins i tot n’hi ha que es van emprar amb orientacions de trista memòria,

    http://www.youtube.com/watch?v=zfasr59oTcs

    Ara bé, tot es pot mirar en la vesant més rosa,.

    http://www.youtube.com/watch?v=pWlVSXofdO4

    …com la que veig que has llegit ara tu.
    Me consta que molts ex-falangistes tenen ben guardat aquest poema, en la versió castellana, clar; la que acaba dient: “Serás hombre, hijo mío”

    “hombre” eh, en masculí.
    Aaaaaaaaah. …però no Matilde ho sap escriure tot molt bé, i aquí té ja el seu “altar”.
    Amén, amén.

  24. Maite Salord Escrit el 29 març 2009 a les 18:21

    En Silve i en Bep Joan recorden temps compartit de ràdio. En Bep demana poetes (Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Salvador, Espriu, Vinyoli, Rosa Leveroni, Roselló-Pòrcel, Josep M. Llompart, Gumersind Gomila…). En Toni, en un diumenge sense Barça, ens recomana que no encaixem més gols. Xandall enyorava Matilde de la Mole. I Nom Necessari diu que la tenim dalt un altar. I, mentrestant, una servidora corregeix i corregeix comentaris de La plaça del Diamant… I, a més, m’han robat una hora i m’hi queden poques pàgines per acabar el segon llibre de Larson i no sé si tindré temps de fer-ho tot. Definitivament, no m’agraden els diumenges capvespre.

  25. Matilde de la Mole Escrit el 29 març 2009 a les 20:22

    Ja hi tornam a ser. Retorna la diversió, i és que, per a mi que en Nom Necessari s’ha posat gelós. O simplement li molesta que hagi tornat aparèixer al bloc. Però per si de cas, deixem les coses clares.
    Primer: Kiplng. Sé perfectament qui era Kipling, sé perfectament quines interpretacions se n’han fet de la seva poesia.
    Fins i tot sé d’alguns poemes seus amb connotacions més aviat racistes com per exemple “La càrrega de l’home blanc”.
    Així i tot m’agrada “If”, i molt, i per això l’he versionat. Perquè jo sí he llegit Kipling, i un poema com “Helen all alone”, per posar només un exemple, és un gran poema. Ja el pots cercar al youtube per saber de que et parl.
    Allò que no he fet i no farè és entrar en aquest bloc per atacar gratuïtament, amb insinuacions o potadetes, a algun altre visitant de la plaça. Això sí, sé defensar-me i sens dubtes em fa xalar una bona picabaralla.
    Nom necessari, et retrates. La veritat és que convindria que t’apliquessis a tu mateix el final original del poema: “you’ll be a man”. Ho seràs mai?.
    .
    Per cert, no sé jo el que tenen els falangistes a ca seva. Tu si?. Conta.
    .
    El meu altar?. Ai, nom necessari. Des d’un principi que he vist el teu joc. Jo escric el que sent i pens. Si agrada o no, si està bé o malament, sens dubtes no serè jo mateixa la jutgessa. Ho seràs tu?. Te’n creus amb prou coratge i discerniment?. He de recordar aquí les teves malevolències, una darrere l’altra al llarg dels mesos?. He de recordar els teus canvis de rumb, talment un penell, segons d’on bufa el vent?. Fas bona la frase de Humpty-Dumpty: “Allò que han de significar les paraules depen de qui mana”. Et describeix.
    .
    Estic xalant. Però, Nom Necessari, només un prec: no passis tan barroerament de l’afalac a la insidia. Com deia un capellà, ben valorat pels falangistes dels qui dius conèixer els gusts literaris: “l’home empra la hipocresia per enganyar-se a sí mateix més que per enganar els altres”. T’hi reconeixes?.
    Pot ser quan apareix al bloc Matilde de la Mole tens la imperiosa necessitat d’escopir verí. Li enveges l’altar en que tu, i només tu, li poses amb les teves infantils gelosies de nen malcriat. Deia Tolstoi que l’estudi de les disciplines del saber l’havia convençut de la seva inanitat. Tu, pel que sembla, has estat més llest que el savi de Yasnaia Poliana: t’has estalviat l’estudi, has anat directe a la inanitat. És tot un mèrit.
    .
    Els mesos de silenci m’han vingut molt bé. Torn a gaudir de la polèmica. Si més no desitjaria un debat de més altura. Pobre Kipling, única excusa per atacar de gairell i no de cara. Però, em resign, també deia Tolstoi que “cal valorar l’opinió dels estúpids, són majoria”. No tenia raó, no són majoria, però qualcun sí se’n troba.
    .
    Bé, ja necessitava esmolar les ungles. Estic satisfeta/satisfet. Per cert, fa uns dies el Nom Necessari va fer la segona brometa homòfoba a aquest bloc: no li encanten gens els “ells”. Aquestes brometes descriuen el pensament íntim de les persones. Sóc dóna i m’encanten ells i elles. Si fos home també m’encantarien ells i elles. I això ho deia, el Nom Necessari, després de donar fe de la meva feminitat. Com si això fos necessari!. Com si el sexe de les persones condicionés les seves opinions i paraules. Em fa venir al cap la famosa frase feminista: “Si un home et diu que necessita espai, deixa’l fora”.
    .
    Vinga, prou diversió per avui. A mi tampoc m’agraden els diumenges capvespre, però avui el Nom Necessari m’ha alegrat la vetllada. Al cap i a la fi ja ho deia fa un munt segles el poeta xinès Li-Tai-Po: “el món està ple d’alegries, l’art consisteix en saber distingir-les”.
    .
    Abans d’anar-me, i disculpeu tantes paraules però estic divertint-me i en vena, un altra poema, un fragment irreverent d’un revolucionari:
    .
    “S’apagarà la flama estimada,
    en pols es convertirà el cor.
    Els amics posaran una pedra gris
    amb una alegre inscripció.
    Però, jo pensant en la trista mort
    així per a mi l’escriuria:
    Va estimar la seva pàtria, la seva terra,
    com un borratxo la seva taberna”.
    .
    És d’Esenin. Ara Nom Necessari a més d’acusar a Kipling de falangista –i a mi de rebot- també pots titllar-me de vella borratxa. En la primera acusació vas errat, en la segona no n’has de fer res. Senyora dels Pecats, doneu-me cada dia aquestes alegries.
    .
    Bona nit, confrares de la salordiana plaça.

  26. Nom Necessari Escrit el 29 març 2009 a les 22:09

    Matilde,
    En primer lloc dir que què bé que ens divertim; jo també encara que m’apallissis.
    .
    Deus tenir molta raó, Matilde. Jo per contestar-te no m’estendré gaire ara, perquè, com ja veig que saps, no ho puc fer degut a les meves limitacions lingüístiques i expressives.
    .
    T’he de dir, Matilde, que deus tenir molta raó i no tota, just perquè et vull puntualitzar un comentari que, tant tu com Menorquit, crec que de mi heu interpretat malament; o, com bé deus saber també, som jo qui no m’he sabut expressar. Es tracta que quan vaig dir -o escriure- allò de que no m’agraden els “ells”; volia dir els “ells” de l’Ajuntament, ja que seguidament bé vaig afirmar que m’agradaven les “elles” (governantes municipals).
    Però ben pensat no sé perquè vos poseu amb els gustos dels altres.
    És que a un no li pot agradar el que li roti?
    Potser m’ensenyareu ara el que m’ha d’agradar. És patent que hi ha moltes maneres de reprimir la llibertat, però bé, potser segon voltros n’estic fent mal ús, perdoneu-me idò.
    .

    – “Un dels pilars de la llibertat tracta de poder fer mal ús d´ella”. (Luis Antonio de Villena, escriptor castellà)

  27. Matilde de la Mole Escrit el 29 març 2009 a les 23:32

    Nom Necessari, si no tenies intenció de fer un comentari homòfob et deman disculpes. Sé apallisar però no se’m cauen els anells a l’hora de excusar-me si cal fer-ho. Al cap i a la fi, com deia Amiel “la veritable humilitat és estar satisfet”, i jo no estic satisfeta si no reconec un possible error.
    .
    Si més no, llavors de dir que en Menorquit i jo mateixa t’hem mal interpretat, intentes fer veure que la nostra crítica al teu comentari és gairebé una mena d’imposició. I ara ets tu qui caus en l’error. Ningú ha parlat dels teus gusts, per què ho has de reduir tot a quelcom personal?. No és una qüestió afectiva, ni molt manco genital.
    .
    Hem parlat del llenguatge, del comentari burleta que desvetlla -o ens semblava que ho feia- una convicció que per a mi és degradant: el tracte diferenciat i depreciatiu pels “ells” a qui els hi agraden altres “ells”.
    .
    He dit altres vegades -i ho hem debatut a fons precisament amb en Menorquit- que les paraules fan les coses. Aquesta mena de brometes sexistes potencien l’inconscient col·lectiu que encara ben present dins la nostra societat desqualifica la diferència. I recorda que a finals del XVIII ja predicava Condorcet que la discriminació de la diferència, sigui pel que sigui, suposa a la llarga l’abjuració del drets de tots.
    Així que si no és el que pretenies amb el teu comentari, et prec que la pròxima vegada siguis més acurat amb el llenguatge. Per evitar-nos i evitar-te males interpretacions.
    .
    No sé quin ús en fas de la teva llibertat. No és de la meva incumbència. Però sí m’atany, perquè en som parroquiana, allò que es diu a la plaça. Deia S. Johnson que “el llenguatge és el vestit dels pensaments”. Això és tot.
    .
    Però com de les teves primeres explicacions deduesc que no pretenies menystenir a ningú, vet aquí llavors uns fragments poètics:
    .
    “En el pit el meu cor s’oprimeix
    només de mirar-te, ni la veu encerta
    a sortir de la gola, i trencada
    calla la llengua”.
    .
    “Ara sí, ara que s’ha assegut a la taula del costat,
    reconec cada moviment que fa, i sota els seus vestits,
    torno a veure, nus, els membres estimats”.
    .
    “No dic una paraula, i esguardo i endevino
    brodat el blanc coll pels folls cabells,
    sota la brusa, els bells dons,
    la corba de l’esquena, el seu costat diví”.
    .
    Tres fragments d’amors diferents. No distingim a qui s’adrecen, ell estima ell, ell estima ella, ella estima ella. Quin és cadascú?. No importa. El llenguatge no ho vol diferenciar perquè no té importància.
    .
    Bona nit, gent de la plaça lliure.

  28. Joan Triay Escrit el 30 març 2009 a les 0:57

    Apacible velada paseando por la Plaza. El nuevo Gobierno me ha dejado tan desocupado que no tengo nada mejor que hacer. Antes sólo tenía tiempo en ocasiones muy especiales como la Navidad. Sigo la recomendación de un adversario de distraerme un poco, ya se sabe: “del enemigo el consejo”. A derecha e izquierda hay quien critica que no “me meta” con un Equipo que ya lleva casi quince días. Todo llegará, a su debido tiempo, si lo hacen mal desde nuestro punto de vista. Especialmente si lo hacen mal objetivamente, cuando las cifras y los hechos hablan por si mismos. Esto último creo y espero que no será el caso.
    Esencialmente rebatir la entrada de “Bep”, del día 20, en que afirma que yo “también” coloqué “a un policía de inspector”. Porqué me limité a sustituir a uno por otro. A uno que cumple con su deber y hace bien su trabajo, en lugar de uno que pienso que no lo hacía tan bien. ¿Acerté? El cambio fue positivo en la medida que se acabaron las quejas vecinales y se hicieron cumplir las normativas. Por mi parte ninguna duda de la absoluta profesionalidad del Inspector.
    Fue, de todos modos, una simple sustitución, que es lo que deseo aclarar. Porque su antecesor y el antecesor de su antecesor y… podría seguir con la redundancia hasta tiempo inmemorial… eran policías.
    En chorradas tan gordas como las que se dicen por ahí, ni voy a entrar, como no entré en su día en si determinados policías eran ascendidos por ser parientes o amigos de la ex-“Jefa”, aunque lo que criticaís se trataría de un “descenso” más bien y después de pasar por un tribunal médico.
    Accesoriamente, confesar que me encanta la obra de Rudyard Kipling, tanto la poesía como la prosa. Incluso me gusta la película “El hombre que pudo reinar” impregnada de optimismo y coraje, compatible con una sana ironía sobre la capacidad humana para encontrar “profundas” razones en que basar insignificantes enemistades tribales. Como me gusta la prosa de Bakunin, por ejemplo. Me atrevo a nombrarlos porque fallecieron hace tiempo. No sea que les pasase factura mi gusto por sus obras y terminasen enjaulados por un tiempo como otro de mis predilectos Erza Pound. Bueno siendo realista “enjaulados” seguro que no. Denostados.

  29. Menorquit Escrit el 30 març 2009 a les 1:49

    Quan la llibertat discrimina, deixa de ser llibertat. Potser no som el més indicat per fer justes interpretacions del llenguatge, de les paraules, com a element de comunicació i de pensament. Segur que no. Però puc interpretar, encara que em pugui equivocar, de fet ho ho fet moltes vegades.
    .
    Per al·lusions en allò d’interpretacions, m’agraderia puntualitzar, tot i que no és la meva voluntat embrutar la plaça salordiana ni banalitzar la finalitat d’aquest preciós espai de paraules i sanes opinions.
    .
    El teu escrit, Nom ncessari, és interpretable, i d’igual manera ho hem fet aquí, almenys dues persones: Matilde de la Mole i jo mateix. Cap problema en demanar disculpes si ho he mal interpretat. Tanmateix, com he fet jo, m’agradria que rellegissis el que vas escriure:
    .
    1.- “Bé, Maite, perdona’m aquesta intromissió a ca teua sense gaire sentit, ja saps, només ho faig per picar “de La Mole”, que m’encanta llegir-la”. És una entrada amb intencions, allunyada de contingut: la meva interpretació és que se cerca la persona.
    .
    2.- Vas escriure textualment: “i dic que m’encanta “ella” perquè a mi els “ells” no m’encanten gens, com no m’encantava gens el govern municipal que teníem abans de voltros…”. Deixes ben clar el que està en negreta. Però a qui et referies quan dius que “… perquè a mi els “ells” no m’encanten gens”? Per tant, Nom Necessari no em val la teva darrera puntualització, almanco no l’entenc quan dius “volia dir els “ells” de l’Ajuntament”. No, no, els de l’ajuntament ja ho deixes clar després quan dius com no m’encantava gens el govern municipal anterior…
    .
    No et vull fer cap judici, faltaria més! Puc entendre perfectament que puguis tenir uns gustos, lliures clar, però com ho vas expressar sonava a despectiu i aquí és allà on rau la clara explicació de Matilde, però mai en els gustos. Tampoc et diré el que t’ha d’agradar o no. I açò no es fer mal ús de la llibertat, el que no cal confondre és què la llibertat d’expressió sigui irrespectuosa. Pens que no era la teva intenció però així ho vas dir. Altrament, caldria més disculpar-se, que dir en segona instància i amb un to de víctima de llibertats que et referies als de l’ajuntament anterior en allò que no t’agraden els “ells”. No imposam res i rectificam si ens equivocam. Sigues benvingut a la llibertat, que és comuna. “La llibertat no fa feliços els homes, els fa senzillament homes”. I no ho va dir un filòsof, ni un poeta, ho va dir un polític: Manuel Azaña.
    .
    No sé si coneixes el poeta Guillem Cabrer (per cert Bep, te’l recoman). Guillem Cabrer, l’home, va tenir els gustos que va voler i per açò no l’hem de jutjar, ni que sigui en comentaris irrespectuosos. Ell parla, valent, lliure d’amors i de sentiments, fins i tot en uns temps molt més difícils. A més com a poeta és una meravella:
    .
    “Tan sols per companyia tenc jo la mala fama
    que em volta i m’agombola traçant un just conhort;
    com que ella és generosa, a aquell que la proclama,
    el fa gaudir en vida, venjança de la mort.
    .
    La mala fama obstenta segura una ampla gamma
    de facultats possibles que brinda a l’home fort;
    encén l’enginy i forja la soca on pren la flama
    i cavil•lant disposa la fira de la sort.
    .
    Per mi no valen normes ni lleis autoritzades
    que em vinclen a la forja davant els preceptors;
    tampoc costums ni dogmes de potestats sagrades
    .
    que menyspreant condemnen els gust dels meus amors.
    Vull viure aquesta vida marcant un pas de dansa
    amb ritme d’home lliure, forjat en l’esperança”.
    .
    I acab en aquesta “ensalda mixta’ político-literària i moral amb un altre poema de Cabrer:
    .
    “Tombat vora el safareig
    dosser tenc amb l’alzinar
    i mir el bell jovençà
    com qui juga a veig no veig;
    prou m’incita el remoreig
    de l’aigua que escup bromera,
    quan a frec d’una arbocera
    -suant la carn de l’apetència-,
    he vessat amb violència
    la llavor de l’estimera”.
    .
    Que els gustos volin lliures; que pensi cadascú, respectuós, el que vulgui, però aquest poema és una meravella, bastit d’excelsa pulcritud i d’inevitable condició humana.

  30. L'etranger Escrit el 30 març 2009 a les 1:56

    Estic totalment d’acord amb la Sisca i el seu post. Però, a més, a mi m’agradaria saber si hi ha cap tipus de relació entre el fet que el PSM hagi decidit mantenir a la gerent del Geriàtric (Pilar Gonzalo) en el seu càrrec i la circumstància que aquesta persona, funcionaria del Ajuntament, si fos cessada com a gerent del geriàtric hauria de tornar al seu anterior lloc de feina, la qual plaça ocupa actualment una neboda de la Maite Salord. És sabut que la Cristina Mercadal (que així es diu la neboda) ocupa un lloc important a serveis socials i de ben sou… suposo, Maite, que a ningú li ve de gust provocar ‘un mal rotllo familiar’… tot i que la conseqüència d’evitar-ho sigui mantenir en el seu càrrec (proporcionat pel PP) una persona que prou problemes ens ha donat a la gent que hem tingut familiars al geriàtric. Respecte als comentaris publicats a aquesta pàgina i que ataquen a una regidora del PSOE: Com diuen els castellans “hay quien ve la paja en el ojo ajeno y no la viga en el suyo propio”

  31. Matilde de la Mole Escrit el 30 març 2009 a les 7:17

    De bon matí llegir això que ha escrit l’etranger m’ha regirat l’estòmac. Com es poden, sota la fórmula hipòcrita d’una pregunta aparentment ben intencionada, llençar insinuacions tan falses, mentides tan brutes, paraules tan verinoses…
    .
    Deixaré, és clar, que na Maite contesti el que vulgui, però em permetré, perquè aquesta plaça és lliure, deixar unes coses clares:
    .
    1. L’eficàcia o no de la gerent del geriàtric és opinable. L’etranger té queixes pels seus familiars. Jo no.
    2. Si la gerent del geriàtric fos remoguda del seu lloc per res afectaria a la neboda de na Maite Salord a la que no conec de res, però sí que conec el funcionament municipal. Dir això que diu l’etranger és una infàmia.
    3. El PSM té tot el dret del món de mantenir al seu lloc a qui consideri, per mor que, pot considerar -raonablement- que cal donar l’oportunitat que s’apliquin les seves directrius. Sempre és a temps de cessar o remoure qualsevol càrrec de confiança.
    4. No voldria veure una cacera de bruixes dins el funcionariat.
    .

    Però l’important no és el que diu l’etranger, l’important és el que intenta. Atacar amb mentides el PSM per difuminar la responsabilitat del PSOE. Ja ho deia Wendell: la mentida és un mànec que es pot aplicar a molts instruments.
    .
    Respecte a la comparancça insidiosa amb la regidora del PSOE només aclarir que res a veure. No és el mateix un lloc polític que un càrrec funcionarial. La regidora del PSOE ha demostrat una manca d’ètica i estètica aclaparadora. Ha forçat- contra el parer del PSM- l’ocupar un càrrec polític que la converteix en la cap del seu marit. I això no es pot disfressar. Diu el mestre de Vinci que “el propi interès es serveix millor no deixant-se emportar per ell”. Tot el contrari del que ha fet el PSOE. No conec de res a n’Ana, la regidora, però la seva actuació no es correspon a allò que es demanaria a una persona amb principis.
    .
    Peerò d’on surten les insídies de l’etranger, i d’altres que he vist circular per aquesta plaça…jo ho tinc clar. De la casa pssoecialista. Estic segura que voldrien amordassar aquesta plaça, censurar-la, tencar-la entre els barrots del silenci. Encara no han après que com deia Franklin “la meva pàtria és on hi viu la llibertat”, en aquesta plaça hi ha llibertat.
    .
    No m’esper res dels psoecialistes, però us assegur que si creixen les insidies, si pretenen enterbolir les aigües, si el que volen és fer callar les veus lliures per la via de les mentides…una cosa és segura: Matilde de la Mole parlarà clar, i si així ho faig, això de la regidora i el marit seran floretes d’estiu respecte al que puc arribar a desvetllar. Una n’està força assabentada. M’havia promès a mi mateixa no entorpir amb les meves paraules aquest pacte tan difícil. D’aquí que vaig estar mesos en silenci. Però s’ha acabat. Aquí, a la plaça, o als diaris, al carrer o allà on sigui, diré la meva. Perquè a vegades com deia Unamuno “el silenci és la pitjor mentida”.
    .
    Bona gent del PSM, quina creu us espera, quatre anys de govern amb aquesta colla que només us demanarà silenci i obediència!. No els hi faceu cas. Al cap i a la fi són ells que tenen la vergonya a casa, per moltes mentides que llencin res amagarà la seva putrefacció interna.

  32. Silve Escrit el 30 març 2009 a les 7:46

    L’etranger, el fet que l’actual regidor de Serveis Socials hagi decidit mantenir en el seu lloc a l’únic càrrec de confiança del seu departament és tan lícit com que hagués decidit el contrari. A dos anys vista de les eleccions i amb només dos anys per desenvolupar polítiques d’esquerres a la institució municipal crec que seria un error perdre temps muntant i desmuntant estructures i personal. Dit açò, que algú sigui tan retorçut de pensar que els llaços familiars de la portaveu del PSM a l’ajuntament puguin afectar la situació laboral de terceres persones em sembla vergonyós. Qui és capaç d’insinuar tal cosa només pot ser una persona enduita per l’odi o la revenja. I sens dubte és una persona que no coneix al regidor Muñoz ni a la regidora Salord. Referent a la vàlua professional de les senyores Gozalo i Mercadal no hi entraré perquè no em pertoca. L’etranger, mal anam si volem defensar una postura utilitzant joc brut i barroer.

  33. Matilde de la Mole Escrit el 30 març 2009 a les 7:56

    Parlant d’un tema més agradable que les infàmies que abans m’ha tocat- des del vòmit- refutar, vull dir-vos que estic aclaparada!!!.
    .
    Ara resulta que Ubú i jo compartim gustos literaris. M’agrada Kipling, al manco part de la seva poesia. La prosa de Bakunin és excel·lent, en especial “La crida als esclaus”. Ezra Pound per molt mussolinià i antisemita que arribàs a ser té poemes encisadors…i per si això fos poc també m’agrada la pel·lícula “L’homè que va poder regnar”. Mirau per on.
    .

    “Anem, cançons meves, expressem les nostres baixes passions,
    expressem la nostra enveja pels homes amb ocupació
    permanent i sense preocupació pel futur.
    .
    Sou ocioses cançons meves
    por em fa que malament acabeu.
    .
    Us planteu al carrer,
    gandulegeu per les cantonades i a les parades dels autobusos,
    del tot no feis res.
    Ni tan sols expresseu les nostres nobles qualitats.
    acabareu malament.
    .
    I jo? He mig enfollit.
    Tant he parlat, que gairebé ja no us veig
    bestioles insolents, pocavergonyes, mancades de roba!”
    .
    (Fragment de “Instruccions Ulteriors” d’Ezra Pound)
    .
    Serà veritat que la literatura venç totes les fronteres?

  34. Bel Escrit el 30 març 2009 a les 8:51

    Per la meva feina conec bé els serveis socials, i això que diu etranger és una mentida. Na Pilar Gozalo no ocupava la plaça de na Cristina, perquè la plaça de na Cristina és d’assistent social, i la feina de coordinadora no és una plaça sinó una responsabilitat. Etranger no sap res de com funciona s’ajuntament i diu mentides. Estic d’acord amb en Silve i na Matilde.

  35. JoanT. Escrit el 30 març 2009 a les 8:54

    Algú ha vist el pasquí que ha repartit l’homo de n’Ana del PSOE? M’han dit que, emprant el nom d’un sindicat, es dedica a fer comentaris polítics?. També m’han dit que n’Ana ja ha intentat col·locar millor que als altres al seu homo?. M’ho han dit policies així que no sé si és cert.

  36. L'etranger Escrit el 30 març 2009 a les 9:36

    Poc ha tardat la guarda nacionalista en respondre. He d’acceptar la rectificació de Bel en quan la Cristina Mercadal, certament, no ocupa formalment la plaça de la Pilar Gonzalo. Però a la pràctica la Cristina Mercadal, neboda de na Maite, si desenvolupa les funcions de coordinadora dels Serveis Socials. Una tasca que abans pertocava a l’actual gerent de l’Hospital. I de tot això, simple lògica matemàtica, es un fet clar que si el partit de la Maite Salord retira la confiança a la Pilar Gonzalo i aquesta torna al seu lloc de funcionària, la Cristina Mercadal, llavors, haurà de deixar de ser coordinadora dels Serveis Socials i deixar, també, de gaudir de un sou mes elevat i unes condicions de feina millores. O no?

    PD (no dubto en cap cas de la vàlua professional de la Cristina Mercadal. En cap cas).

  37. Suarez Escrit el 30 març 2009 a les 11:25

    Ni por asomo comparto las opiniones del PSM, de hecho tendría mucho que decir sobre el nacionalismo del que abomino. Pero lo cortés no quita lo valiente y la verdad es la verdad. No es cierto que la Sra. Pilar Gonzalo de ser cesada como gerente del centro geriátrico tuviera que ocupar la plaza de coordinadora de servicios sociales. Es una absoluta falsedad que el Sr. Etranger debería haber comprobado antes de lanzar este infundio. La Sra. Gonzalo, si fuera cesada, recalaría en la plaza de psicóloga municipal que sí tiene en propiedad. La aseveración que realiza en el comentario anterior el Sr. Etranger es fruto del desconocimiento o la mala fe. Espero que sea el primer supuesto, pero en todo caso su ignorancia podría haberla solventado simplemente consultando el catálogo municipal de puestos de trabajo. La ignorancia no es patente de corso para mentir descaradamente.
    Respecto a la Sra. Concejala de Gobernació sólo decir que de tomar cualquier decisión que afecte a su marido incurrirá en manifiesta incompatibilidad según lo dispuesto en la legislación sobre incompatibilidades de cargos públicos.
    Atentament

  38. Matilde de la Mole Escrit el 30 març 2009 a les 12:00

    Després de la contundència en les aseveracions de Ratolí sobre el cas regidora-marit i les afirmacions del Sr. Suarez, que abomina dels nacionalistes, però no es talla tampoc a dir mentider a aquest Etranger i deixa les coses ben clares, només em cal afegir una puntualització.
    La guarda nacionalista ha sortit sí, ràpidament, a dir la veritat, perquè tot el aquest Etranger amolla des de la mala fe- jo no li presupòs desconeixement- és una total i absoluta mentida.
    Res del que diu sobre el cessament de la gerent del geriàtric és cert. Mentida, absoluta mentida.
    Una mentida interessada, una mentida amb tota la intenció de fer-nos callar les boques sobre l’afer de la parella regidora-polícia. Però no ho aconseguiran perquè com diu el vell proverbi jueu “amb una mentida es pot anar lluny però sense esperances de tornar”.
    N’Etranger ha anat lluny però des de la mentida, i noltros -aquesta guarda nacionalista- des de la veritat ben comprovable tornarem a insistir quantes vegades faci falta sobre la manca d’ètica dels psoecialistes. Al manco jo sí ho faré en aquest benaurada plaça sense censura.
    No m’allarg més -ara no tinc temps- però quedi clara una cosa: hem de dir, ara més que mai, tot allò que ens fa mal perquè com diu el gran Goethe “res hi ha més terrible que una ignorància activa”. Hem de desemmascarar les mentides, les infamies que des de la conscient i activa ignorància de la veritat volen emporcar la vida política.
    (En consideració al Sr. Suarez que, malgrat abominar dels nacionalistes, acaba en català, jo ho farè en castellà:
    Atentamente)

  39. Susana Melià Escrit el 30 març 2009 a les 12:13

    Na Pilar Gonzalo no ha tengut mai en propietat la plaça de coordinadora de serveis socials, així que sí deixa el geriàtric no hi tornaria, aniria a fer de psicològa. Però per què han de llevar na Pilar Gonzalo, jo tinc familiars a l’hospital i no estic mal satisfeta. Només perquè la va posar el PP?. Això és sectarisme. I ho demana el PSOE mentre posa com a regidora de gobernació a una que només vol afavorir el seu home?.

  40. Suarez Escrit el 30 març 2009 a les 12:48

    Sra. de la Mole
    Que abomine del nacionalismo no significa que no respete y aprecie la lengua catalana. No escribo en catalán porque no lo domino, como casi nadie de mi generación por otra parte.
    En todo caso gracias por su muestra de consideración.

  41. Maite Salord Escrit el 30 març 2009 a les 14:16

    Com molt bé ha explicat Suarez, el fet de cessar la gerent del Patronat de l’Hospital no implica cap canvi en el lloc de feina de la meva neboda. Esper que, així com jo deix expressar tothom, “Etranger” rectificarà, assumirà el seu error i demanarà disculpes. Ho esper. I ho esper, sobretot, perquè, a diferència d’altres comentaris, ha posat per escrit una injúria en tota regla i, a més, amb noms i llinatges. La veritat és la que és i, en contra d’això, poca cosa hi poden fer intervencions com la seva.
    D’altra banda, del tema de la policia -i com ja vaig dir fa uns dies en un altre comentari- no vull que ningú posi en dubte una malaltia que és absolutament certa. És indigne que qualcú pugui dir el contrari sabent el sofriment que situacions així provoquen. Una cosa és entrar a valorar les formes però no el fons. És per això que, vistes les opinions de “Ratolí”, i perquè pens que afecten a persones i per temes molt delicats, consider que el més correcte és esborrar el seu darrer comentari. Amb tot, esper continuar comptant amb les seves intervencions, sense perdre de vista mai, però, quin són els límits que tenim establerts a la plaça. Esper que ho entengueu.
    Gràcies a tots.

  42. Suarez Escrit el 30 març 2009 a les 14:33

    Sra. Salord, le honra que haya decidido borrar un comentario, que le era favorable, porqué atacaba duramente a sus socios de gobierno y en cambio no lo haya hecho con comentarios llenos de infundios que pretenden difundir mentiras contra usted misma y una familiar. Merece usted mi respeto.

  43. cris mercadal Escrit el 30 març 2009 a les 14:56

    Encara que no tenc massa costum de participar a aquesta plaça si que m’agrada llegir les entrades que na Maite fa així com els comentaris que s’hi deixen. Crec que els espais de participació són fonamentals per conèixer, compartir, rebatre i manifestar els nostres interessos, opinions i són una forma d’implicació en la vida de la ciutat. Per tant, enhorabona i que aquesta plaça no es tanqui mai!.
    Curiosament acab de llegir el meu nom a diversos comentaris que heu anat fent i evidentament tenc alguna cosa a dir ja que davant falsetats les quals m’afecten amb noms i llinatges és de rebut explicar-vos la veritat, contrastable evidentment.
    Mirau com van anar les coses: El 20 de gener de 2007 l’ajuntament emet una resolució de personal en la qual s’aproven les bases de la convocatòria per a proveïr un lloc de Director de l’àrea de serveis socials, pel procediment de lliure designació (la lliure designació amb convocatòria pública consisteix en l’apreciació discrecional per l’òrgan competent de la idoneïtat dels candidats en relació amb els requisits exigits per l’acompliment del lloc).
    Decideixo presentar-me a la convocatòria la qual es resòl favorablement cap a la meva persona per tal de dirigir els serveis socials d’atenció primària municipals.
    Així en data 31 d’octubre de 2007, l’Alcaldia mitjançant resolució de personal resòl que a partir de l’1 de novembre de 2007 passàs a ocupar la plaça de Directora de l’àrea de serveis socials la qual agradi o no, això és ben discutible, està assignada a una servidora. Per tant, la incorporació, si s’arribàs a produïr, de l’actual gerent del Patronat de l’Hospital Municipal cap a serveis socials, es produiria ocupant aquesta la plaça que té en propietat, que és la de psicòloga i de la qual ara n’està en excedència. En cap cas seré jo la que passaré a tenir altres funcions dins el propi servei que no siguin les de direcció.
    Per tant de tot el suposat joc d’estratègies familiars, res de res. Deixem que la família tengui el paper -importantíssim- que li correspon i que aquest mai es mescli amb qüestions professionals ni laborals. Això a l’administració pública hauria de ser impensable i vergonyós per qui no ho apliqui.
    Per acabar, no crec necessari extener-me més, la claretat, la veritat, la transparència i els principis per endavant i vomitiva és la falsetat, la mentida i la difamació.
    Salut!!

  44. Maite Salord Escrit el 30 març 2009 a les 15:07

    Gràcies, Suarez. En el meu cas, no m’importa el que puguin dir de mi: si és cert, ho admetré; i, si no, aprofitaré per rebatre l’opinió amb arguments, com he fet fins ara. És més, crec que ja està bé que es puguin aclarir les informacions errònies-malintencionades que la gent planteja. Però no tothom pensa com jo. Hi ha qui s’estima més no sentir segons quines coses, com si, així, pogués fer que la gent no les pensàs. És com aquella criatura que es tapa els ulls i creu que ja no el veu ningú. Però, en fi, així són les coses.
    Salut!

  45. maria Escrit el 30 març 2009 a les 17:21

    jo conec de molt aprop es geriatrig i estic d’acord amb na maite en que val mes deixar sa gerent que anar a cercar a un de nou que comenci de baix.si na sisca el conegues tambe sabria que no ho ha fet tant malament dins ses seves possibilitats i que no tot el que es diu per es carrer es veritat .informis bé.

  46. bep Escrit el 30 març 2009 a les 17:56

    Na Cris Mercadal ha dit una gran frase ,” deixem que la família tengui el paper importantíssim que li correspon ” (i no mesclem ous amb cargols).

    El món esta carregat d’odi, enveja i gent que li agrada anar a fotre als altres. Anims Cris, i que no et tregui sa son.

    Menorquit, et farè cas també amb el poeta Guillem Cabrer, gracies.

  47. L'etranger Escrit el 30 març 2009 a les 19:13

    És realment encisador veure com la colla dels nacionals-socialistes menorquins troba els més diversos arguments per justificar com els seus sempre són intocables Dalt la Sala. Els baorrers són els altres, pensen. I per això quan un d’ ells es posa tan nerviós que ha de recórrer a escopir bajanades(Ratolinet) sempre acaba per sortir la mare protectora (Maite Salord) amb la finalitat d’ amagar la poca vergonya que hi ha dins el seu partit. Maite t’ agraieixo sincerament que la censura que s’aplica als propis no es fagi extensible a les opinions i denuncies que porten les meves paraules. Pero anem per feina.
    Tornem al tema que ens ocupa des d’ ahir… és cert que al meu escrit inicial, es porten a terme algunes confusions de nomenclatura. Però a la resta dels vostres aclariments també. Tenir una plaça en propietat és distint que ocupar un lloc de feina. La persona que té en propietat la plaça de psicòloga realitzava les tasques de direcció i gestió de Serveis Socials però no ocupava aquest lloc de feina perquè no estava creat. El 2007 es va crear un lloc de feina anomenat directora de Serveis Socials que és ocupat per una persona que té una plaça fixa, sigui quina sigui la plaça. El tema és que si tornés la Pilar per tal d’ocupar la plaça que té en propietat, no podria, evidentment, realitzar les tasques de direcció dels serveis socials com fèia abans, perquè aquest lloc de feina està creat i ocupat. Dons, si durant aquests darrers anys no s’ha provist la plaça de psicologia, quina seria la plaça que solaparia l’altre o quina seria la plaça innecessària? Aquesta és la qüestió que es volia plantejar.
    És a dir que el PSM no vol cessar a la Pilar Gonzalo simplement perquè fer-ho deixaria en evidència les contradiccions de tot l’organigrama de Serveis Socials que regeix a l’Ajuntament de Ciutadella, i el PSM, “per dos anys” diu que no vol tocar res… i encara més, té la poca vergonya de fer judicis sobre el PSOE, que, de moment, està actuant amb mà ferme i responsabilitat.

    PD: Comptar amb una plaça en propietat és distint que ocupar un lloc de feina determinat. Les persones que ocupen llocs de feina determinats estan exposat a deixar-los…. i per motius polítics….. I tant, Sr. Silve…. I tant……

  48. sisca Escrit el 30 març 2009 a les 19:38

    sa veritat es que si arrib a saber que es comentari sobre lo de l’hospital genera aquesta polèmica absurda i inútil m,’ho hagués pensat dues vegades antes d’escriure. només un parell de coses: crec que no és correcte fer comentaris sobre terceres persones. es carrec de directora de serveis socials s’està duent molt bé des de que hihà s’actual responsable, per tant no crec oportú que questioni aquesta persona. d’altra costat, lo que jo volia explicar era que sa gestió que s’ha dut a l’hospital ha estat posada en questió per part de moltes persones i sobretot per part de bona part de ses families. simplement era açò lo que volia dir. trob que es PSM està amb es seu dret de fer lo que ha fet. acta seguit, com ja vaig explicar s’altra dia, ses esquerres trob que haurien de fer tot lo possible per deixar de banda aquestes polèmiques esterils i anar tots junts. no crec que ajudi gaire que els comentaris de n’etrager ni de na matilde de la mole. es PSM i PSOE son dos partits condenats a governar junts i estic segura que es dos partits conten amb gent bona que vol tirar endavant Ciutadella. crec que hiha temps per discutir sobre ideologies però ara no crec que sigui lo més oportú ja se barallaran quan quedin uns mesos per ses eleccions. noimés un comentari a na matilde de na mole: no tinc es plaer d’entrar molt en aquest blog, però m’agrada com escriu però n’ estic convençuda que si emprés tota s’energia que posa en criticar al PSOE( ” seran floretes d’estiu respecte al que puc arribar a desvetllar” sona a amenaça¡¡¡) en fer propostes que ajudin a nes partits d’esquerres a que tot lo de s’ajuntament vagi bé, jo com a ciutadana progesista li agrairé .

    gràcies i disculpes per si he ferit a algun

  49. Maite Salord Escrit el 30 març 2009 a les 20:18

    L’etranger:
    1- Dones per suposat que “Ratolí” és del PSM. Jo no sé qui és. Diria que, dels seus comentaris, no es pot deduir de forma clara. Critica una decisió del PSOE però això no vol dir que, necessàriament, hagi de ser pròxim al PSM.
    2- Resulta evident -potser massa- que tu no amagues la teva filiació política clarament pròxima al PSOE.
    3- No crec que, dins el PSOE, ni tampoc dins el PSM, hi hagi gent tan curta de gambals que, en aquests moments polítics, tengui tantes ganes d’encetar una guerra PSOE-PSM que només beneficiaria a l’oposició.
    4- Per tant, només puc creure que la teva -com potser altres- és una intervenció interessada per cercar diferències entre els dos partits que governam a Ciutadella.
    5- Dit això, i pel que he entès del teu comentari, vull dir-te que la plaça de psicòloga està coberta per una persona que, de tornar la gerent, seria la que se n’aniria al carrer. Aquesta és la situació que, com veus, no afecta en res la coordinació de l’àrea.
    6- Veig que entens molt en el tema tant de personal com d’organització de l’àrea de Serveis Socials i, per tant, estic ben segura que el nou regidor de l’àrea estarà encantat d’escoltar les teves propostes, si et sents capaç de donar la cara, com faig jo.
    7- Per tant, com he fet fins ara, no cauré en el teu joc. Si els altres (la colla de nacionalssocialistes!) ho volen fer, endavant. Ara bé, jo no pens dir res més del tema. Qui el vulgui tenir clar, té tots els arguments per fer-ho.
    8- Finalment, us confessaré que tenc la sensació que hi ha qui vol boicotejar aquest bloc. Que hi ha qui seria molt feliç si na Maite anunciàs que el tanca. Potser, només que posàs barreres a la plaça seria suficient per aquells a qui no agrada gens aquest espai de llibertat. Una autèntica dosi d’autoestima: al·lots i al·lotes, Matilde, Menorquit, Ratolí, Àlmax, Nom Necessari… si volen que callem, és perquè arribam a la gent! Fantàstic. I, malgrat tot, com que aquí tots som molts pacífics, aplicarem allò de “fes l’amor i no la guerra”. Segur que, a segons qui, els comentaris no li sortirien tan agres. Bona nit!

  50. Matilde de la Mole Escrit el 30 març 2009 a les 20:36

    Mai havia vist junta tanta rancúnia i covardia en un mateix paquet. Aquest Etranger a cada moment és més patètic. L’heu vist com recula?. Ara diu el que no ha dit, i interpreta el que volia dir. De pena!!.
    .
    Na Sisca em demana que no ataqui el PSOE, però si he estat mesos calladeta!!!. A més, maca, una servidora fa el que li rota. Faltaria més. Però pensa una cosa, criticar actuacions del PSOE no és difícil, i és cert que call més del que dic, entre altres coses perquè conec molt bé- massa, el que a aquella casa es cou.
    Però no pateixis, ara faré bonda…mentre especímens retorçuts com aquest Etranger no facin de la infàmia un argument per atacar el PSM. D’acord?.
    .
    Tornem a l’Etranger. El que ara ens dius no té res a veure amb el que abans digueres, t’has quedat, infeliç, amb les vergonyes a l’aire i vols justificar l’injustificable.
    Ens vas dir que no es cessava la gerent del geriàtric perquè això suposaria que la neboda de na Maite perdés el lloc de coordinadora i, amb les teves paraules, “un sou més elevat i unes millors condicions de feina”. Al manco no et desdiguis. No ens venguis ara amb organigrames i giragonses retòrics. Vas dir el que vas dir, i per activa i per passiva s’ha demostrat que és una absoluta mentida. La mentida em fastigueja…però més la covardia que com deia Montesquieu “és mare de la crueltat”.
    .
    Quin negoci el d’aquest etranger. Ha quedat en evidència com a mentider, ha reculat de les seves insidies demostrant el patetisme de la seva covardia i a sobre ha aconseguit precisament allò que no volia: posar altra volta els focus sobre l’afer de la seva regidora de governació. Tot un record. Si com deia Emerson l’èxit és aconseguir allò que es desitja, aquest Etranger és el paradigma del fracàs. Ha aconseguit el contrari del que pretenia.
    .
    Per cert, al darrer comentari d’Etranger una altra mentida. Mai el PSM ha dir que en dos anys no volia tocar res. No llegeixes, Etranger, el que aquí s’escriu o és el teu natural retorçut tergiversar qualsevol paraula. El PSM ha decidit mantenir, de moment, la directora del geriàtric. Si no funciona com cal, naturalment que la cessarà. S’ha dit abastament. Per salvar-te de la vergonya tornes caure en la manipulacíó i en la mentida. M’assembla que per a tu això ja és un vici i ,com afirmava Publi Siro, tots els vicis porten la seva excusa. Però a tu l’excusa t’ha sortit poc eixerida i se t’ha vist el llautó una i altra vegada.
    .
    Deixem’ho estar. Gaudeixo molt de la plaça quan parlem de literatura. Estic disposada a centrar-me en Pound, ens els amors que no gosen dir el seu nom, en qualsevol referència literària…no em plau baixar a les clavagueres de la política. Malauradament personatges d’opereta -maldestres però mal entranyats- m’hi obliguen.
    .
    Bona gent del PSM, els vostres regidors actuen honestament. Això és el que importa i no les difamacions d’alguns incubs de la mentida.

  51. Maite Salord Escrit el 30 març 2009 a les 20:56

    Matilde, una cita de Rousseau, que sé que t’agraden molt: “Les injúries són les raons dels qui tenen culpes”. Molt adequada al context, no ho trobes?
    Demà -que ja hauré acabat de corregir!!!- miraré de fer una entradeta literària. Trob que a tots ens anirà bé. Per cert, m’agrada molt la darrera frase que dediques a Joan Triay: la literatura venç -segur- totes les fronteres.

  52. Matilde de la Mole Escrit el 30 març 2009 a les 21:07

    Qui m’ho havia de dir! en Joan Triay i jo agermanats per n’Ezra Pound!!!.
    .
    Si, Maite, sisplau, parlem de literatura, per desembafar de tanta mesquinesa com avui ha omplert la plaça.

  53. eugenia Escrit el 30 març 2009 a les 21:54

    He de confessar, que en les últimes 24 hores he fet més de 20 entrades al bloc. M’en vaig anar al llit i el darrer comentari era del sr. Joan Triay, la veritat és que em va sorprendre. Però ara pens que la plaça és més heterogènia del que pareix.
    Estic segura que quan na Maite deia allò de “això promet” no s’en podia imaginar el que s’avecinava.
    Serà la hora que ens han robat? el fred altra vegada?
    Han hagut no poques malinterpretacions, na Xisca diu que el PSOE-PSM estan “condemnats” a governar junts, jo sincerament desitjo que ni el PP ni el PSOE tinguin mai la majoria absoluta (són els únics amb possibilitats).
    Més que una condemna es un destí.
    Dir també que esper que a més a més que la plaça no es tanqui, cada vegada passi més gent i si qualsevol té la intenció de boicotejar-la pensi que cada vegada tindrà més resistència.
    Salut i llibertat.

  54. jordi Escrit el 30 març 2009 a les 22:02

    Maite, una entrada literària, per favor. Açò ja cabildeja massa, i ja em perdonareu…

  55. Talaiòtic Escrit el 30 març 2009 a les 22:30

    Quina llàstima que amb falsedats, injúries i demostracions d’enveja com les que s’han vist aquí els colonialistes del PP$O€ aconsegueixin desviar l’atenció d’un exercici de democràcia com és una moció per l’autodeterminació de la que es parlava en l’article de na Maite.
    .
    Però ja se sap que pels franquistes sociològics del PPSOE la democràcia és cosa de radicals. Quin ensurt que es deuen haver enduit si resulta que en aquesta plaça es comencen a tocar temes democràtics sobre el dret a la sobirania que tenim com a poble i que tenim segrestada per l’Estat castellà.
    .
    Com vaig dir en un comentari recent en un altre bloc, ja és ben ver ja que la llibertat d’expressió els perjudica com la veritat als censors, com l’honestedat als corruptes, com la llum als vampirs!

  56. Xeroki Escrit el 30 març 2009 a les 22:34

    Primer de tot dir-te Maite que jo sempre m’apunto a fer l’amor i no la guerra. Veig que hi ha un poc de desgavell al bloc. Com tu be dius, quin interès hi ha darrera de tot això? On eren els mesos o setmanes anteriors totes aquestes persones. Jo reconec que vaig participar en una critica a la regidora de la policia, no he dit res més perquè sincerament esper que sigui una acte que corregiran, si no l’han corregit ja. Crec que la crítica política vos pot fer veure les coses des del punt de vista de simples ciutadans de carrer, de tal i com ho veiem. Però no crec que hi hagi que arribar a fer caramboles o filigranes per pensar malament i sospitar de tothom.
    He de dir que m’ha sorprès veure una entrada del Sr. Juan Triay, no serà que vigila el que pensen o diuen els seus enemics, enemics polítics i ideològics no literals. Ha entrat a fer una defensa estranya del cas de la regidora i del seu marit i de l’inspector, i crec que això ha provocat l’entrada que has hagut d’esborrar Maite, si be no l’he llegida ho dedueixo pel teu escrit.
    Be Maite, m’agraden molt les entrades polítiques i si hi ha un poc de polèmica encara més, però no cal que hi hagi sang, política es clar, que el gore no me va gens ni mica. Ànims i segueix amb el bloc obert i viu, moltes gràcies.

  57. L'etranger Escrit el 30 març 2009 a les 22:35

    “La capacidad de atención del hombre es limitada, debiendo ser constantemente espoleada por la provocación”
    À bientôt!

  58. Pilar Gonzalo Escrit el 30 març 2009 a les 22:37

    Un bon amic m’ha fet saber que avui hi era enmig de la Plaça de na Maite Salord, i que no era precisament per fer-me un homenatge. Així que he entrat i he llegit els comentaris. Mai, mai hagués pensat que el meu nom es pogués repetir tantes vegades en aquest “blog”! Entenc que els habituals estiguin embafats de tot aquest festival. Crec que el susdit ho ha fet amb tota la seva mala fe fent ús del nom i llinatges de persones concretes de les quals es dóna una informació sesgada. Estic segura que l’etranger sabia molt bé tots els aclariments que li han fet inclòs el que li faré jo mateixa però de manera intencionada ha amagat allò que li ha interessat, igual que amaga la seva identitat.
    Dir-li senyor meu, que quan em van nomenar gerent del Patronat ja feia quasi bé dos anys que jo no era coordinadora de Serveis Socials, i que les meves funcions eren les pròpies de mi lloc de feina: psicòloga.
    Esper senyor que li hagi quedat clar.
    Torn a demanar disculpar als assidus, i esper que pugueu gaudir amb tranquil•litat de les vostres tertúlies

  59. L'etranger Escrit el 30 març 2009 a les 23:15

    És palès que no hi ha forma de marxar avui d’ aquesta interessant Plaça, que jo també, Maite, espero no tanqui mai. Amb tot, no puc evitar acomiadar-me, de moment, fent referència a una frase de Miguel de Unamuno, que paradoxalment cita la Matilde de Mole , i que diu així: “El nacionalismo es la chifladura de exaltados echados a perder por indigestiones de mala historia”.

    Bonne nuite

  60. Camus Escrit el 30 març 2009 a les 23:21

    No esperes por el juicio final. Se lleva a cabo cada día

  61. Matilde de la Mole Escrit el 31 març 2009 a les 4:32

    Certament,això ja embafa. Descoberta i ben descoberta la mentida intencionada d’aquest Etranger que no ha tengut altre remei que reduir els seus arguments a un atac al nacionalisme, esper que la pau torni a la plaça.
    .
    Molts són els debats encesos -sobre moltes temàtiques- que s’han produït al llarg dels mesos. Se n’han dit de tots colors. He discutit, jo mateixa, amb Nom Necessari, amb Menorquit, fins i tot amb Joan Triay…però mai, mai s’havia produït que algú emprés noms i llinatges de persones alienes a la plaça per escampar verí.
    .
    No sé si Etranger és qui em pens, sé que ha intentat defensar una actuació del PSOE atacant -amb paraules insidioses i, com s’ha demostrat, falses- al PSM.
    Passem pàgina. Però hem de ser ben conscients que l’èxit d’aquest bloc- i tot el que representa- està generant odis, envejes, rancúnies i, com s’ha vist, maldats de personatges sense categoria moral que confonen la defensa aferrissada -i ben legítima de les seves idees- amb la més execrable de les mentides.
    .
    Però tot arriba a posar-se al seu lloc, i a la fi què ha aconseguit aquest .
    aprenent de Savoranola?. És evident, crear suspicàcies, revifar els dubtes sobre el cas de la regidora de governació i deixar clar que totes les seves insinuacions sobre el PSM eren vergonyoses mentides.
    .
    No en parlaré més, he promés abans a na Sisca que faria bonda. Sempre i quan personatges de terbola ètica, com Etranger, no pretenguin embrutar la plaça. Són precisament aquests qui, tot intentant defensar el PSOE, li fan mal ferint el pacte de govern. Un pacte que no m’encisa però que he deixat ben clar que accept i al que don suport. Ironies de les coses o pura maldat intencionada?.
    .
    Haureu notat, els qui seguiu el bloc, que, contra el que és la meva costum, no he fet cap cita literària. És intencionat. Ho deixava pel final. deia el meu admirat Goethe, al que cito com ho vaig fer amb Unamuno sense cap mena de paradoxa: La maldat no necessita raons, li basta un pretext.
    .
    Bon dia.

  62. Ratolí Escrit el 31 març 2009 a les 9:45

    Maite, aprofitant aquesta mitja horeta per berenar aprofitaré per fer una entradeta i puntualitzar un parell de cosetes del que soc responsable pel meu escrit.
    Principalment, demanar-te disculpes si em la meva entrada he embrutat aquesta plaça tan eleganta. Per altra banda dir-te que mai he posat en dubte la malaltia del marit de la Sra. Pons, simplement vaig dir “extranya enfermentat” perquè un servidor no té ni idea del que està malalt aquest Sr. També penso, que baix l’excusa d’una malaltia no es pot ser beneplàcits amb actuacions que no són correctes, i com bé sabem tots l’actuació de la Sra. Pons no a estat correcta, a partir d’aquí faré bonda i de moment no penso parlar més d’aquest matrimoni-regidoria, el temps i els fets diran.
    A l’Etranger li diré que de nerviosisme res de res, aquest ratolinet fa temps que tresca per aquesta plaça i fins ara amb molta tranquilitat, de la que penso seguir gaudint. Potser les rates haurien d’estar més nervioses…
    Si Etranger, soc votant del PSM, estic maleït per açò? ah si! no recordava, tots els nacionalistes som una colla d’exaltats que invoquem la violència i el separatisme radical… si, si, ho porto escrit a la cara, soc un violent i un separatista! (la meva companya de feina riu quan em veu la cara que poso) jo també ric, i molt!
    Per respecta a aquesta plaça i als seus blocaires no m’extendré més, fent incís de nou a na Maite amb les meves disculpes pel comentari d’ahir.
    .
    Estaré atent a la nova entrada literaria Maite…
    .
    Salut!

  63. L'etranger Escrit el 31 març 2009 a les 10:02

    Ho reconec. He descobert durant aquests dies personatges encisadors a la Plaça Nacionalista. Qui més, sens dubte, la Matilde de Mole. Ara no tinc massa temps. Llàstima. Ja arribarà l’hora de parlar de l’ Henri Beyle i els bohemis… no obstant, tornem per un moment al fang. S’han dit aquí, bàsicament dues coses de qui subscriu: que soc mentider i afiliat o pròxim al PSOE. Tot és opinable. Però per a qualsevol lector objectiu d’aquest bloc resta palès que, precisament, conec del tema que estic parlant. Per cert, altres han passat de la injuria per arribar a la calumnia. I és curiós. No he vist respecte als seus comentaris (tret la decisió de la Maite Salord de censurar una pixada fora de test de Ratolinet) la mateixa animadversió que han provocat les meves paraules. Fins i tot Matilde a amenaçant en ‘tirar de la manta’. Es veu que en sap moltes. Endavant doncs. Com diuen: Quants més siguem més riurem. Això em duu a la segona qüestió: la meva afinitat al PSOE. Batudell. La Maite Salord ho va veure més clar… que fàcil pot ser encendre espurnes entre els uns i els altres quan un pacte no és sòlid. Heu trigat poc a treure els ulls al veí? Admeto que tanta ximpleria al Govern de Ciutadella és divertit.

  64. Maria Escrit el 31 març 2009 a les 13:08

    Tot això ja comença a passar-se de la ratlla. Si no som capaços de mantenir la compostura aquí i tractar-nos amb respecte…
    Maite, necessitam una entrada literària, a veure si calmem el ànims.

    Mentre vos deixo una petita reflexió.

    Practica l’art de la pau amb sinceritat, i els actes i els pensaments més perversos desapareixeran de manera natural. L’únic desig que ha de persistir és la set per més i més preparació en el camí. (MORIHEI UESHIBA)

  65. Matilde de la Mole Escrit el 31 març 2009 a les 15:22

    En definitiva, de tot plegat què hi ha?. La presència a la plaça d’un provocador, res de nou. Un fet sense importància. No ha estat desagradable, m’ha divertit destapar les misèries d’aquest pobre personatge.
    Si encara es creurà que les seves mentides tenen tan de ressò com per demostrar res, quan la única cosa que ha quedat palès és la seva covardia?.
    No em sap cap greu dir-li que no has encès res, ni espurnes ni un trist llumí. Com deia el fabulista “només els insignificants desconeixen la seva insignificància”.

  66. Ignasi Escrit el 31 març 2009 a les 18:53

    Maria estic impressionat i emocionat de veure una cita del gran mestre Morehei Ueshiba. Som uns quants els practicants del seu art de la pau, no és un esport és una filosofia, una manera de viure i de veure la vida. “ Agraeix sempre, inclòs les derrotes, les penúries i les persones dolentes. Aprendre a moure’s amb aquests obstacles és una part essencial de l’entrenament de l’Art de la Pau.” (Del llibre l’Art de la Pau, Morihei Ueshiba)

  67. Albert Camus de Menorca Escrit el 31 març 2009 a les 19:04

    Estimat etranger,
    m’agradaria que féssis una visita a ca sa Millonària (si vols d’incògnit pel tema de la imatge) i demanis per la psicòloga que treballa actualment a serveis socials i li demanis també des de quan ocupa aquesta plaça i si en cap moment s’han solapat les seves funcions amb la també actual coordinadora o directora. Potser llavors aclariràs aquests dubtes que tens i expresses per escrit enverinant intencionadament fets que no tenen altra cara que la que tenen.
    També seria del tot interessant (tant per l’etranger com per totes les persones que diuen i opinen sols des de la subjectivitat d’alguns residents, familiars o treballadors que segurament volien tenir o mantenir uns privilegis o beneficis sobre la majoria dels altres residents, familiars o treballadors del geriàtric i no els han deixat) que féssin una simple visita a aquelles dependències geriàtriques i contrastàssin les opinions d’aquesta minoria amb la resta de familiars, residents o treballadors que segurament també tenen la seva opinió, segurament contrària a aquesta minoria mencionada, però com que no són confictives ni contestatàries ningú les sent o ningú les vol sentir que encara seria pitjor.

    Bona feina

  68. Maite Salord Escrit el 31 març 2009 a les 19:30

    L’etranger, és tot un plaer que t’hagis divertit en aquesta plaça. Això és, de fet, el que hi venim a fer. Pots tornar quan vulguis: si dius la veritat, te la reconeixerem; i si dius mentides, te les rebatrem com hem fet fins ara. El millor de tot, sens dubte, aquesta frase teva: “Però per a qualsevol lector objectiu d’aquest bloc resta palès que, precisament, conec del tema que estic parlant.” Em trec el barret davant el teu sentit de l’humor!

  69. Maite Salord Escrit el 31 març 2009 a les 19:33

    Ah, m’he oblidat d’agrair a Maria i Ignasi les referències a Ueshiba. Tenc ganes de llegir el llibre!
    I, Matilde, has d’afegir un admirador més a la teva llarga llista. Despertes passions, estimada!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari