Maite Salord

Escriptora

KL Reich, de Joaquim Amat-Piniella

Avui, dia 27 de gener, es commemora el Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, en record de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, l’any 1945. L’objectiu és recuperar la memòria històrica del genocidi contra el poble jueu, el poble gitano, homosexuals i malalts mentals i la persecució i assassinat de republicans d’aquest país. Des d’aquest espai, volem retre el nostre homenatge als que van perdre la vida -encara que no li deixassin- en els camps de concentració nazi, reproduint un petit fragment de l’obra KL Reich. Els catalans als camps d’externini de Hitler, de Joaquim Amat-Piniella.

“Si els condemnats al gas eren nou-vinguts desconeixedors dels misteris del camp, els feien klreich350.jpgdespullar en una antesala rodejada de penja-robes i, en el moment d’entrar a la cambra, fins els donaven trossets de sabó i unes tovalloles. Aquestes expedicions, que no depenien del comandament del camp sinó de la Gestapo directament, eren fornades de famílies senceres, homes, dones i criatures, procedents dels països més diversos. Un cop tancada la porta de la cambra, aquells malaurats, nus i en completa promiscuïtat, esperaven en va que ragés l’aigua. De les peres, en comptes d’aigua, sortia gas que aviat saturava l’aire. L’agonia era esgarrifosa: embogits per la desesperació, molts s’estavellaven el cap contra les parets; altres es llançaven damunt dels seus companys i amb les ungles i les dents es prenien una revenja absurda; alguns es ficaven els dits fins al fons de la gorja com si així poguessin obrir pas a l’aire pur que no existia… A poc a poc anaven caient, els uns damunt dels altres, fins que entre tots no formaven sinó un pilot de cadàvers verdosos.

Mentrestant, amb els ulls lluents i els músculs tensos, especialistes en gasos, oficials de la SS i agents de la Gestapo contemplaven l’espectacle des de l’altra banda, a través del vidre del finestró.

Quan es tractava d’exterminar els malalts del camp, els refinaments del sabó i de la tovallola eren innecessaris. Els escollits sortien de la infermeria nus de pèl a pèl i eren menats al suplici com els moltons a l’escorxador, a bastonades.”

13 comentaris a “KL Reich, de Joaquim Amat-Piniella”

  1. Salvador Escrit el 27 gen. 2009 a les 10:32

    El fragment que has triat és impactant. Em recorda Primo Levi. prenc nota del llibre com a futura lectura. Fins aviat

  2. Maite Salord Escrit el 27 gen. 2009 a les 19:07

    Salvador, esper que t’agradi. És una novel·la dura però a mi m’agrada molt. Aquests dies l’he rellegida per seleccionar-ne un tros i m’ha tornat a sorprendre. Té moments molt durs (com el que he citat) però també hi ha descripcions d’una tendresa -enmig de l’horror- colpidora.

  3. j. podrit Escrit el 27 gen. 2009 a les 22:07

    Maite, una tonteria:

    el subtítol “Els catalans als camps d’extermini de Hitler” pertany a l’edició castellana publicada per C. Barral (quin un!), però desapareix en l’edició catalana d’en Joan Sales (quin altre!)

    I sigui dit que encara falten gairebé quatre mesos, concretament el 5 de maig, per celebrar l’alliberament de Maüthausen. No cal dir què passa durant aquest període final, cert?

  4. Maite Salord Escrit el 28 gen. 2009 a les 8:13

    Jordi, l’edició que jo tenc és de 62 i Orbis (una col·lecció de fa mil anys). Vaig dubtar de posar el subtítol -tot i que no sabia el que has explicat- però, al final, em vaig decidir perquè em semblava que ajudava a situar els lectors de l’entrada que no coneixien el llibre. I sí, cert, no cal explicar què passà fins a l’alliberament de Maüthausen.

  5. j. podrit Escrit el 28 gen. 2009 a les 10:22

    El subtítol fou una estratagema d’en Barral: n’Amat ja havia provat d’editar la novel·la (cal pensar que l’escriu d’una tirada en sortir de Maüthausen -un altre paral·lelisme amb P. Levi!- i que la revisarà durant 17 anys), però la censura no li ho permetia. El 1961, en canvi, amb l’aproximació del règim franquista a les forces aliades -“Americanos, os saludamos con alegría”- un subtítol com aquest va ajudar molt a distanciar-se d’antigues amistats -oi, Serrano Súñer? De fet, el mateix Amat se sorprenia que al 1961 no li haguessin modificat ni una coma.

  6. j. podrit Escrit el 28 gen. 2009 a les 10:29

    Ep! On diu 1961, és 1963! De fet, el 61 és quan signa el contracte amb en Barral.

  7. Matilde de la Mole Escrit el 28 gen. 2009 a les 11:00

    No coneixia aquest llibre d’Amat Piniella. M’ha fet venir al cap, però el de Montserrat Roig “Els catalans als camp nazis”.
    .
    “” La mare era una dona molt de casa seva, no havia sortit mai sola a Barcelona, perquè deia que s’hi perdia. Però quan els feren tornar a la força i es quedaren sense res, sense feina, sense casa, sense menjar, la mare baixava sola a la ciutat i es perdia pels carrers estrets del Barri Xino tot venent tabac, pa i oli d’estraperlo. I sempre guardava la fruita més bonica, les pomes lluents, les taronges grosses, fins que es feien malbé. La guardava per als seus fills, els qui s’havien quedat a Alemanya, perquè deia que tindrien gana, quan tornessin. Ja hem vist que no tornarien, que en Pepe i el seu pare moririen al camp de Gusen. ”
    .
    Que el record impedeixi que la Shoah es torni a donar.

  8. Maite Salord Escrit el 28 gen. 2009 a les 20:33

    Jordi, gràcies per les teves precisions. Matilde, esper que t’animis a llegir-lo. Segur que t’agrada. I cal recordar, recordar l’horror perquè no es torni a repetir.

  9. salvador Escrit el 28 gen. 2009 a les 22:55

    Sembla que un company de treball, casualment, el té, així que me’l deixarà. Merci per la recomanació.
    Fins aviat

  10. Ratolí Escrit el 29 gen. 2009 a les 12:26

    Maite, tens raó, cal recordar l’horror perquè no es torni a repetir… però que trist contemplar el que està passant a Palestina, on és la memòria del que van patir els propis jueus? per desgràcia tots els paisos del mal anomenat primer món, viuen impassius a tot l’hocaust que està patint Palestina`. Sentia xerrar un dirigent d’una comunitat juea i explicava el patiments que havien sofert durant l’holocaut “nazi”, però que està passant? la memòria tan sols els hi apunta en un sentit? Estic trist, tots heuriem d’estar trists, dels més de mil morts “oficials” del bombardeig israelià al poble palestí, més de 400 són infants! senyors meus, on és el sentit comú? quan mai es pot legitimar una atac a la població civil?
    .

    Hem de tenir molt clar el que va passar amb l’holocaut “nazi” i no oblidar-ho mai, la lluita contra les injusticies ens ajudarà a ser més bones persones, per tant conmemorem aquest aniversari i pensem amb tots els que van desapereixer, però no tanquem els ulls al que passa en aquest món on vivim! Palestina, Liberia, Uganda, Congo, Irak, Afganistà, Georgia, etc, etc… Prou patiments i prou guerres, lluitem per la pau i la dignitat humana!
    .
    Salut!

  11. sesese Escrit el 29 gen. 2009 a les 19:22

    ELS NETS DELS SUPERVIVENTS DE L’HOLOCAUST DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL ESTAN FENT AMB ELS PALESTINS EXACTAMENT ALLÒ QUE ELS NAZIS VAN FER AMB ELS SEUS AVIS…

  12. Maite Salord Escrit el 29 gen. 2009 a les 20:06

    Certament, les imatges que ens han arribat aquests darrers dies de Palestina són estremidores. Una lluita desigual que ha provocat la mort de centenars de criatures innocents. No podem tancar els ulls davant el drama de la guerra que assola el món. I, encara que de vegades sembli un gest inútil, cal continuar clamant per la pau.

  13. Matilde de la Mole Escrit el 01 febr. 2009 a les 11:35

    Hi ha una frase famosa, i infame, del poeta Paul Eluard: “Estic massa ocupat en salvar els innocents com per preocupar-me dels culpables que criden la seva culpabilitat”. La va pronunciar per justificar el seu silenci davant els anomenats processos de Moscou, on abans d’executar-los els acusats d’heterodoxos de la doctrina comunista eren forçats a declarar-se culpables. Era una manera de rentar-se les mans.
    Avui, certament, els néts dels qui patiren l’holocaust son responsables de greus atrocitats, però això no impedeix, no ha d’impedir, la més absoluta condemna de l’holocaust. Els avis no són culpables del que fan ara els seus descendents. Voler posar en un mateix sac l’avui i l’ahir en funció que ambdós pertanyen a una mateixa creença voreja l’antisemitisme. Denunciem els culpables, sempre. Ho siguin de la Shoa o dels fets de Gaza. Com deia l’economista decimonònic J.B. Say: “ La història ens és útil per allò que ens diu del passat però també perquè en ella podem llegir el futur”.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari