Maite Salord

Escriptora

Mai més. Per sempre més

 

Fa exactament mitja vida vaig entendre el significat real de mai més. Vint-i-set anys. La fredor d’un nou  hivern, fins al moll de l’os. Mai més tantes coses petites i imprescindibles. Una mirada, una paraula, un gest, una carícia, una rialla. L’absència absoluta de qui ho omplia tot. La incredulitat. La desesperació. La buidor. L’alè aturat entre els batecs del cor. La vida que continuava malgrat tot. Encara que  mai seria igual. He estat feliç i he tornat a plorar. I t’he enyorat en cada moment de tristesa i d’alegria. A partir d’avui, hauré viscut més dies sense tu que amb tu. I els viuré com he intentat fer sempre. Com hauries volgut, mare. Intensament i sense renunciar a res. Amb dignitat i serenor davant les adversitats. Indiferent a la mesquinesa. Generosa amb els generosos. Sempre al costat d’aquells que eren la teva vida. D’aquells que serien la teva vida. Fa vint-i-set anys vaig saber què volia dir mai més. L’aprenentatge més dolorós. Ara, mitja vida després, tenc la certesa que hi has estat sempre. D’una manera o altra. I que hi seràs per sempre més. Perpètuament. En aquells que t’estimam.

MÉS clar que mai

 

Ho tenc MÉS clar que mai. I, quan m’ho demanen, responc amb un somriure: de ver dubtau de qui voleu que us representi a Madrid? Jo, no.

Jo no vull viure en un país on partits que es diuen d’esquerra, per acció o per omissió, limiten la llibertat d’expressió i no deroguen la “llei mordassa” i en fan de noves per tancar webs i xarxes socials; que permeten que, braç alçat, el feixisme campi a les totes i que, fins i tot, facin passar botxins per víctimes. Jo no vull viure en un país on els partits que es diuen d’esquerra se’n riguin de la separació de poders o no siguin capaços de defensar-la amb dents i ungles; un país on les condemnes són més altes per posar urnes que per matar i violar i els que es diuen d’esquerra ho justifiquen o callen o ho denuncien amb la boca petita; on és més important defensar la unitat d’Espanya que el benestar de les persones. Un país on  les consignes de partit estan per damunt de les necessitats i els drets dels ciutadans de les Illes.

Només tenc un vot. Un. I serà per n’Eduard Riudavets al Senat (Més per Menorca) i per en Guillem Balboa i na Patrícia Font al Congrés (Més Esquerra). És poc i, fins ara, no ha estat suficient perquè els menorquins tinguem veu pròpia a Madrid. Ho sé. Però són els únics que vull que em representin. Perquè no hi ha res més inútil que trair-te a tu mateix. Inútil perquè, per molt que ens vulguin vendre que les diferències són poques i que els partits estatals tenen les eines necessàries  per capgirar la situació, ara ja no ens enganen. Les úniques eines útils són la radicalitat democràtica, la coherència i el compromís amb la terra. I l’únic vot útil és Més per Menorca i Més Esquerra.

 

En el primer plenari ordinari del nou mandat del Consell Insular de Menorca, es van debatre temes tan importants com la declaració d’emergència climàtica o la futura llei de Reserva de Biosfera. I, tanmateix, quasi queden eclipsades per una pregunta que, d’entrada, podia semblar inofensiva i que es va acabar convertint en una de les intervencions polítiques més lamentables que he sentit mai.

La pregunta que em va fer el conseller del PP, Carlos Salgado, feia referència a la meva participació en una manifestació de Kellys el passat mes d’agost a Ciutadella i em demanava, en la seva primera intervenció, què pensava fer per millorar la situació laboral de les cambreres de pisos. La meva resposta va ser clara: hi vaig assistir per donar suport a unes reclamacions que em semblen molt justes i que, com que les competències de Treball són del Govern Balear, Més per Menorca les ha reivindicades sempre des del Parlament. Vaig acabar la meva intervenció dient que no em semblava una pregunta pertinent perquè no fa referència a cap àrea que jo gestioni i perquè hi vaig assistit a títol personal.

Usted, a título personal, no puede ni ir al baño, em va deixar anar el conseller del PP, perquè, segons ell, vagi on vagi, som la vicepresidenta del Consell Insular de Menorca. Només per dir-me açò m’havia fet la pregunta.  Per deixar-me clar que no tenc vida privada i que tot el que faci fora de la meva agenda de consellera és susceptible, també, de ser denunciat públicament per l’oposició. Aquest és el nivell del debat polític a Menorca.

Així les coses, tindrà res a dir, el PP, del bar on he quedat per fer el cafè dissabte matí amb els meus amics? Podria ser que trobés que l’escriptor amb qui conversaré aquest cap de setmana en un acte literari no és adequat per a una vicepresidenta del Consell? I encara més important: què farien si aquesta vicepresidenta, i també escriptora, publiqués una nova novel·la, en l’hipotètic cas que donés per acabada la que té començada des de fa cinc anys? Segons les respostes, és possible que, a partir d’ara, als plens del Consell es parli de bars o de llibres. Aigua, energia, Reserva de Biosfera, Camí de Cavalls, residus…   es veu que no són prou importants.

Següent »