Maite Salord

Escriptora

Consell Insular de Menorca: nova etapa

 

Aquí teniu la intervenció que, com a portaveu del Grup Més per Menorca al Consell Insular, vaig fer ahir a l’acte de presa de possessió dels nous consellers i conselleres i de la nova presidència. La  fotografia que l’acompanya és d’algunes de les persones que integren el projecte de Més per Menorca i que ahir ens van voler -i van poder!- acompanyar. Moltes gràcies!

“En primer lloc, voldria felicitar tots els consellers i conselleres per la seva elecció i, especialment, a Susana Mora, per haver reunit els suports necessaris per ser elegida per presidir aquest Consell Insular de Menorca durant els pròxims quatre anys, suports entre els quals ha comptat amb els tres vots imprescindible dels consellers de Més per Menorca.

I açò és així perquè l’acord de governabilitat al qual s’ha arribat dibuixa un govern de futur, plural, progressista i menorquinista, dins l’estructura del qual Més per Menorca podrà continuar amb la feina iniciada els darrers quatre anys i consolidar projectes beneficiosos per l’illa, desenvolupant els compromisos més importants del nostre programa electoral.

La nova etapa que avui començam és només un punt i a part a la feina feta fins ara. Potser, fins i tot, ni açò: un punt i coma –una pausa breu- només per agafar l’alè necessari per reprendre, amb il·lusió i responsabilitat, els reptes que tenim damunt la taula i que es podrien resumir en una frase: Menorca serà sostenible o no serà, i açò implica economia diversificada; protecció del territori i transició energètica; cohesió social i equitat;  i educació i cultura a l’abast de tots els ciutadans.  Perquè ens hi jugam el futur.

Menorca, idò, necessita d’un govern fort que, des de la suma dels partits que l’integren, pugui donar resposta a allò que els ciutadans han demanat i no defalleixi en l’exercici del paper que ha de tenir el Consell Insular com l’autèntic govern de l’illa, i, per tant, com a primer defensor dels drets i els interessos de tots els menorquins i menorquines, especialment davant les altres administracions d’àmbit autonòmic, estatal i europeu.

En aquest sentit, com a presidenta, pot estar segura que comptarà amb el suport lleial dels càrrecs de Més per Menorca per tirar endavant l’acord programàtic subscrit, ambiciós i de futur, per a la nostra illa.

Moltes gràcies.”

El fill de l’italià, Rafel Nadal

 

(Presentació de la novel·la a la Biblioteca pública de Ciutadella, dia 5 de juny de 2019)

Rafel Nadal és periodista i escriptor. Col·labora a diversos mitjans de comunicació i del 2006 al 2010 va ser director de El Periódico de Catalunya, període durant el qual el diari va rebre, entre d’altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008) i diversos premis internacionals.

Com a escriptor, va guanyar el XLIV Premi Josep Pla de narrativa del 2012 i el Premi Joaquim Amat-Piniella del 2013 amb la novel·la Quan érem feliços (Edicions Destino). El 2013 va publicar el llibre Quan en dèiem xampany (Columna edicions), Premi Anglada 2014. La seva tercera novel·la, La maledicció dels Palmisano (2015), ha estat traduïda a més de 20 llengües. L’any 2017 publica La senyora Stendhal i el 2019 guanya el Premi Ramon Llull amb El fill de l’italià de la qual parlarem avui.

El mateix Rafel Nadal ha explicat que la trama de la novel·la li va sortir a camí a Caldes de Malavella, durant la presentació del seu anterior llibre. Un lector assistent a la presentació li va proposar explicar-li la història dels mariners italians que van sobreviure al bombardeig, el 1943, per part dels nazis, del cuirassat italià “Roma”, com a represàlia per l’armistici signat entre Itàlia i els aliats. Una història que va dur els mariners italians a Maó i a Caldes de Malavella. Aquest lector és el que li ha inspirat el personatge d’en Mateu. Per tant, com ha dit el mateix autor, és un llibre “basat en fets reals” i que “tot està documentat”. Ara bé, aquí m’agradaria fer un incís perquè quedés molt clar que no és un llibre d’història sinó una novel·la en què l’estructura, la construcció dels personatges, l’estil… és el que li dona tota la seva força.

Feta aquesta puntualització, m’agradaria comentar una sèrie d’aspectes. En primer lloc, l’estructura. La novel·la està dividida en quatre parts: A la primera, l’autor sorprèn el lector apareixent a la primera pàgina escoltant com en Mateu li explica el dia de l’enterrament de la mare i com va ser en aquell precís moment que va sentir la necessitat de conèixer els seus orígens. Ell ja sabia que era “el fill de l’italià”, d’un d’aquells mariner que havia arribat a Caldes i que xiulava cançons napolitanes. Un tema –un secret- que mai va ser capaç de parlar amb sa mare, perquè “abans aquestes coses no es parlaves, sobretot entre mare i fill”. La segona part se centra en la història de l’enfonsament del “Roma” i en la vida dels supervivents a Maó i l’arribada a Caldes. A partir d’aquí, la novel.la s’endinsa en la vida dels italians a Caldes i en la relació entre la mare del protagonista i un soldat italià fins que ell torna al seu país. Finalment, la quarta part tanca el cercle i torna a l’actualitat, amb l’escriptor recreant i sent protagonista, també, dels intents d’en Mateu per trobar el seu pare, amb un desenllaç prou sorprenent, que evidentment no explicaré.

Hi ha, per tant, dos fils narratius: un de més històric, que parla de la història dels supervivents del cuirassat Roma, situat el 1943; i un altre d’actual, que parla de la recerca de la identitat per part del protagonista, després de la mort de la seva mare. Dos fils que un escriptor d’ofici com en Rafel Nadal sap combinar i creuar de manera brillant per mantenir sempre el lector atent i per dur-lo, a bon ritme, fins a la darrera pàgina.

Quan vaig acabar la novel·la, em vaig sentir acompanyada pels personatges de la novel·la -en Mateu, en Ciro, na Joana- i vaig sentir la necessitat d’explicar-me’ls, d’agafar les pinzellades que d’ells n’havia fet l’autor i re-construir-me’ls. Perquè estan fets de detalls, de gestos, de paraules, de costums, de silencis… que, més que mai, em sembla que fan bona una idea –crec recordar que de Sartre- que deia que l’escriptor comença la novel·la i el lector l’acaba.

I en aquest context, em qued amb dos aspectes que em semblen claus en el dibuix de la parella protagonista: els clavells de poeta que na Joana feia créixer en l’ambient miserable i sòrdid de la casa on vivien, com un contrapunt a la vida fosca que duia; i les cançons napolitanes que cantava i xiulava sempre en Ciro, un altre contrapunt al fred, a la  vida dura que aquells joves soldats italians duien enfora de la seva terra. Música i flors que donen color i harmonia a uns anys grisos de postguerra a Espanya i de guerra a Europa. Música i flors lligades a l’amor, l’únic refugi possible en moments de desfeta.

I el darrer aspecte que voldria comentar és, com no pot ser d’altra manera, Menorca, el port de Maó, un dels escenaris per on transcorre una història. I no se m’acut millor manera que fer-ho citant  fragment de la novel·la:

“Quan van entrar al port de Maó, desenes de figures negres es movien com espectres als penya-segats i observaven de lluny les evolucions dels vaixells. La notícia de l’arribada de les quatre naus de guerra italianes s’havia escampat com la pólvora des de la bocana fins al cul de la badia i havia trastocat l’ensopiment habitual de la petita ciutat, assentada a la punta oriental de les Balears. Van atracar en un moll en dessús, situat entre dues cales allunyades de les cases, que els locals anomenaven el Fonduco i cala Figuerasses. Mentre tiraven les amarres a terra i les lligaven als norais, els curiosos no paraven d’arribar. Un estol d’ocells negres, que a en Ciro li van semblar corbs o milans, sobrevolava les naus. També els espectres del penya-segat li semblaven aus de rapinya a punt d’atacar-los: encara no sabia com els rebrien en aquell port estranger i les figures negres li resultaven inquietants.”

No sé si a Menorca, en general, és prou coneguda la història del cuirassat “Roma” però, sens dubte, és ben viva entre els que la van viure de prop. Tanmateix, tant en un cas com en l’altre, val la pena navegar per les pàgines d’aquesta novel·la en què la memòria, el record és matèria literària perquè és matèria humana de primer ordre. Una memòria complexa i, tantes vegades, tapada per oblits (auto)imposats.

 

L’educació base d’una societat pròspera i justa

 

Tenir un sistema educatiu excel·lent a l’abast de tothom és un dels eixos principals del projecte de Més per Menorca, conscients que els països més pròspers del món donen una importància cabdal a l’educació.

En aquests moments, els menorquins podem triar dos camins: el del retorn al passat, a les polítiques de conflicte amb la comunitat educativa, de menyspreu cap als docents, de precarietat, de criminalització i denigració de la llengua pròpia…; o agafar el camí que permeti avançar decididament cap a un model educatiu excel·lent perquè la societat sigui més pròspera i justa, cosa que implica igualtat d’oportunitats des de la primera etapa, reducció de ràtios, més possibilitats educatives, més i millor suport a les necessitats especials o impuls clar a la formació professional.

Durant aquest mandat, Més per Menorca ha estat al costat de la comunitat educativa contínuament: entre d’altres iniciatives, ha defensat satisfactòriament el model menorquí d’escoletes i ha impulsat la Comissió 0-3; ha defensat el Pacte Educatiu; ha reivindicat la necessitat de fer una llei educativa pròpia; ha impulsat el Col·legi de docents; ha exigit l’increment del pressupost educatiu per arribar als 1000 milions actuals; a través dels Acords per Menorca, entre Més per Menorca i el Govern de les Illes Balears, hem impulsat el nou centre integrat de formació professional d’hosteleria a Ciutadella, a l’antiga estació marítima del port vell; hem impulsat una profunda democratització del Consell Escolar de les Illes Balears, a través de la modificació de la Llei de consells escolars; els menorquins que estudien a Mallorca són tractats com a residents i no com a turistes en el transport a Palma, gràcies a la nova targeta ciutadana proposada per Més per Menorca, etc, etc.

Però tot açò no és suficient i, durant els pròxims quatre anys hem de continuar millorant el sistema educatiu de les Illes. En aquest sentit, defensarem un augment anual del 10% d’Educació, fet que permetrà, entre d’altres, reduir les ràtios a partir de les propostes dels centres i de les noves formes d’organització recollides en els seus projectes educatius. D’altra banda, continuant amb la feina que hem fet, des del Consell Insular de Menorca, d’impuls d’un model d’escoletes de qualitat, assumim com a pròpies les recomanacions del sector 0-3 i ens comprometem a posar-les en marxa durant els propers anys.

Finalment, proposam més places i més diverses de Formació Professional per millorar les expectatives professionals dels joves i perquè les empreses disposin de personal qualificat que els permeti ser més competitives. A més a més, per preveure i avançar-nos al futur, defensarem l’elaboració del Mapa de la formació professional de les Illes Balears que, amb la col·laboració de patronals, sindicats, associacions professionals i la Universitat, ha d’establir les necessitats formatives per als propers anys en aquest camp.

Com va dir Mandela, “l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món” i, convençuts com estam que és així, tenim molt clar que l’educació ha de ser una prioritat perquè és la millor garantia del nostre benestar. No hi ha millor inversió que l’educació.

 

 

Següent »