Maite Salord

Escriptora

MÉS clar que mai

 

Ho tenc MÉS clar que mai. I, quan m’ho demanen, responc amb un somriure: de ver dubtau de qui voleu que us representi a Madrid? Jo, no.

Jo no vull viure en un país on partits que es diuen d’esquerra, per acció o per omissió, limiten la llibertat d’expressió i no deroguen la “llei mordassa” i en fan de noves per tancar webs i xarxes socials; que permeten que, braç alçat, el feixisme campi a les totes i que, fins i tot, facin passar botxins per víctimes. Jo no vull viure en un país on els partits que es diuen d’esquerra se’n riguin de la separació de poders o no siguin capaços de defensar-la amb dents i ungles; un país on les condemnes són més altes per posar urnes que per matar i violar i els que es diuen d’esquerra ho justifiquen o callen o ho denuncien amb la boca petita; on és més important defensar la unitat d’Espanya que el benestar de les persones. Un país on  les consignes de partit estan per damunt de les necessitats i els drets dels ciutadans de les Illes.

Només tenc un vot. Un. I serà per n’Eduard Riudavets al Senat (Més per Menorca) i per en Guillem Balboa i na Patrícia Font al Congrés (Més Esquerra). És poc i, fins ara, no ha estat suficient perquè els menorquins tinguem veu pròpia a Madrid. Ho sé. Però són els únics que vull que em representin. Perquè no hi ha res més inútil que trair-te a tu mateix. Inútil perquè, per molt que ens vulguin vendre que les diferències són poques i que els partits estatals tenen les eines necessàries  per capgirar la situació, ara ja no ens enganen. Les úniques eines útils són la radicalitat democràtica, la coherència i el compromís amb la terra. I l’únic vot útil és Més per Menorca i Més Esquerra.

 

En el primer plenari ordinari del nou mandat del Consell Insular de Menorca, es van debatre temes tan importants com la declaració d’emergència climàtica o la futura llei de Reserva de Biosfera. I, tanmateix, quasi queden eclipsades per una pregunta que, d’entrada, podia semblar inofensiva i que es va acabar convertint en una de les intervencions polítiques més lamentables que he sentit mai.

La pregunta que em va fer el conseller del PP, Carlos Salgado, feia referència a la meva participació en una manifestació de Kellys el passat mes d’agost a Ciutadella i em demanava, en la seva primera intervenció, què pensava fer per millorar la situació laboral de les cambreres de pisos. La meva resposta va ser clara: hi vaig assistir per donar suport a unes reclamacions que em semblen molt justes i que, com que les competències de Treball són del Govern Balear, Més per Menorca les ha reivindicades sempre des del Parlament. Vaig acabar la meva intervenció dient que no em semblava una pregunta pertinent perquè no fa referència a cap àrea que jo gestioni i perquè hi vaig assistit a títol personal.

Usted, a título personal, no puede ni ir al baño, em va deixar anar el conseller del PP, perquè, segons ell, vagi on vagi, som la vicepresidenta del Consell Insular de Menorca. Només per dir-me açò m’havia fet la pregunta.  Per deixar-me clar que no tenc vida privada i que tot el que faci fora de la meva agenda de consellera és susceptible, també, de ser denunciat públicament per l’oposició. Aquest és el nivell del debat polític a Menorca.

Així les coses, tindrà res a dir, el PP, del bar on he quedat per fer el cafè dissabte matí amb els meus amics? Podria ser que trobés que l’escriptor amb qui conversaré aquest cap de setmana en un acte literari no és adequat per a una vicepresidenta del Consell? I encara més important: què farien si aquesta vicepresidenta, i també escriptora, publiqués una nova novel·la, en l’hipotètic cas que donés per acabada la que té començada des de fa cinc anys? Segons les respostes, és possible que, a partir d’ara, als plens del Consell es parli de bars o de llibres. Aigua, energia, Reserva de Biosfera, Camí de Cavalls, residus…   es veu que no són prou importants.

Menorca, compromesa en la lluita contra el canvi climàtic

 

Un dels reptes més grans que té la humanitat és, sens dubte, la lluita contra el canvi climàtic. I ja no valen excuses: no és una fosca perspectiva de futur sinó una crua realitat. En aquest sentit, la setmana ha estat intensa. Dilluns, se celebrava la Cimera pel Clima a la seu de Nacions Unides a Nova York, amb la voluntat, d’una banda, d’aconseguir la implicació de la societat per revertir una situació dramàtica i, de l’altra banda, d’accelerar la implementació de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic. Avui, dia 27 de setembre, hi ha convocada la Vaga pel Clima en què està previst que milions de ciutadans d’arreu del món es mobilitzin perquè, com diu Greta Thunberg: “Cada persona compta: Igual que cadascuna de les emissions compta. Cada quilo. Tot compta. Per tant, sisplau, tracteu la crisi climàtica com la crisi greu que és i doneu-nos un futur als joves. Les nostres vides són a les nostres mans.”

Menorca va ser declarada el 1993 Reserva de Biosfera per la UNESCO i, com a tal, vol estar present en l’aliança global per a la mitigació del canvi climàtic, tot apostant per avançar de forma decidida cap a la sostenibilitat. Per açò, en la sessió plenària de dia 23 de setembre, vam declarar la situació d’emergència climàtica en què es troba el planeta, i vam assumir l’adopció de mesures de forma activa per fer-hi front, intentant contribuir a la necessitat de mitigació dels efectes del canvi climàtic, i als objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

És evident que el canvi climàtic no només es tradueix en un escalfament global, sinó també en un clima caracteritzat per una gran inestabilitat, amb esdeveniments climàtics extrems, tant en magnitud com freqüència, com s’està comprovant en els darrers anys amb sequeres, ones de calor, gelades extremes, inundacions, etc. A les Illes Balears, segons l’estudi publicat aquest any pel Laboratori interciplinari de Canvi Climàtic (LINCC) de la Universitat de les Illes Balears “El canvi climàtic a Menorca. Sobre els canvis observats i prevists, els impactes i la necessitat d’emprendre la transició energètica”[1], l’augment de temperatures ha estat superior a la mitjana mundial, amb un augment en 40 anys de 1,75ºC les màximes i 1,50ºC les mínimes. Segons el mateix estudi, la projecció de l’evolució del clima a les Illes Balears durant el segle XXI mostra que, sota un escenari pessimista en que no es reduïssin els nivells actuals d’emissions, la temperatura pujaria entre 3 i 5 ºC entre el 2010 i el 2100.

A Menorca, aquests impactes generalitzats es traduiran en una afectació a molts nivells: reducció d’alzinar; salinització de les zones humides; augment de l’erosió a platges i sistemes dunars; reducció del 10 al 20% de la pluja anual; augment del 3% en la mortalitat per onades de calor per cada grau que pugui la temperatura màxima; importants pèrdues pel sector agrícola a causa del menor rendiment dels cultius; una menor productivitat pesquera a causa de l’augment de la temperatura, etc, etc.

És per tot açò, i esperonats per una la societat civil cada cop més implicada en la lluita contra el canvi climàtic i més exigent amb els governs i institucions polítiques en la demanda d’accions concretes i efectives, que el Consell Insular de Menorca s’ha compromès a fer difusió i divulgació a la població de la problemàtica inherent a la crisi climàtica, així com de les mesures adoptables a nivell local per contribuir a la prevenció i mitigació dels seus impactes.

D’altra banda, prioritzarem l’adopció de les mesures necessàries contemplades en el Pla d’acció de la Reserva de Biosfera de Menorca (2018-2025) per assolir els objectius descrits en matèria de prevenció, mitigació i adaptació als impactes del canvi climàtic: millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua en tots els sectors, afavorint la reducció de consum, la seva reutilització i incrementant la qualitat de l’aigua; reduir substancialment la generació de residus i incrementar l’aprofitament de recursos mitjançant la prevenció, la reducció, la reutilització, la preparació per a la reutilització i el reciclatge; augmentar substancialment l’eficiència energètica i el percentatge
d’autoproveïment energètic procedent de fonts renovables…

Finalment, el Consell Insular de Menorca perseguirà els objectius de descarbonització i transició energètica establerts a l’Estratègia Menorca 2030, mitjançant les accions concretes que planteja, especialment amb aquelles amb un major impacte de reducció d’emissions: incrementar la penetració d’energies renovables en el sistema energètic de Menorca;  fomentar l’autoconsum en edificis, apropant la producció a la demanda i implicant a la població; promoure el transport públic i la mobilitat elèctrica mitjançant la creació d’una infraestructura de recàrrega eficient; crear l’oficina d’impuls Menorca 2030, en què s’assessorarà la població en matèria d’energies renovables i eficiència energètica…

És evident el compromís del Consell Insular de Menorca des de la plena consciència  que, si no s’actua ja, ben prest el canvi climàtic serà irreversible.

________________

[1] Us recomanam consultar el nostre web menorcabiosfera.org on tots els documents citats en aquest article, i molts d’altres, es troben disponibles en línia, i des d’on informam pràcticament a diari de tots els projectes que tenim en marxa a l’Agència Menorca Reserva de Biosfera.

 

Següent »