Maite Salord

Escriptora

Ja tenim Llei de camins a Menorca

 

 

Fa uns dies, el Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei de camins impulsada pel Consell Insular de Mallorca i a la qual, durant la seva tramitació, s’hi va afegir el Consell Insular de Menorca. Es tracta, sens dubte, d’una excel·lent notícia que culmina mesos i mesos de feina. Aquesta és la cronologia dels fets.

L’abril de 2017, el Consell Insular de Mallorca va impulsar una iniciativa legislativa referent als camins rurals, Llei de camins públics i rutes d’interès excursionista de Mallorca que volrealçar el valor de l’extensa xarxa de camins públics de Mallorca, regulant les diferents realitats que els afecten i establint els mitjans adequats per defensar-los i garantir-ne la protecció”, iniciativa similar a la que, en el seu moment, va dur a terme el Consell Insular de Menorca amb la Llei del Camí de Cavalls.

El Consell Insular de Menorca va valorar de forma positiva aquesta iniciativa perquè va completament en la línia de la política sobre camins que s’està impulsant a Menorca durant aquesta legislatura. Així, en la sessió plenària del Consell Insular de Menorca de dia 18 de juny de 2017 es va aprovar, amb els vots favorables de PSIB, Més per Menorca i Podem, i l’abstenció del PP, la següent proposta d’acord:

PRIMER. El Consell Insular de Menorca valora de forma positiva la proposta de Llei de camins públics i rutes d’interès excursionista de Mallorca, impulsada pel Consell Insular de Mallorca i considera és important que es generalitzi la llei a tot Balears.

SEGON. El Consell Insular de Menorca emplaça els grups parlamentaris a tenir en compte l’acordat en el punt 1 perquè la llei tengui abast balear.

TERCER. El Consell Insular de Menorca redactarà unes al·legacions a la Llei perquè puguin ser tramitades durant el procediment parlamentari. És per això que emplaçam els grups parlamentaris a defensar, si així ho creuen convenient, les al·legacions que ha preparat l’equip de govern del Consell Insular de Menorca.

A partir d’aquí, aquesta llei de camins es debat i s’estudia en el marc de la “Comissió de camins”, creada pel Consell Insular de Menorca el setembre de 2015, i que es reuneix periòdicament per, d’una banda, treballar en l’elaboració del Catàleg de camins de Menorca, i, també, en els casos de camins tancats, amb l’objectiu de garantir-ne el lliure pas, com és el cas del Camí d’en Kane en el tram de Binimoti a Ferreries o el camí de Binigaus des Migjorn. Cal recordar que aquesta Comissió compta amb representació de tots els ajuntaments i de les entitats “Coordinadora de camins de Menorca” i “Amics des Camí d’en Kane”.

Durant el procés de debat i estudi de la llei, es preparen una sèrie d’al·legacions, entre les quals hi ha les proposades per la Coordinadora de camins que han passat el filtre jurídic, al·legacions que, segons el tràmit parlamentari corresponent, només poden ser defensades pels grups polítics, amb la certesa, ben lògica, que així ho farien els partits que integren l’equip de govern del Consell Insular de Menorca i que, en sessió plenària, van expressar, amb el seu vot, que així ho farien.

Finalment, els grups parlamentaris de PSIB, Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca van acordar que la proposta final no seria aprovar una llei extensiva a totes les illes sinó només a les dues que volien impulsar-la, Mallorca i Menorca, tal i com s’ha aprovat finalment.

No podem amagar que el camí -mai més ben dit- per arribar fins on som avui no ha estat fàcil i que, fins i tot, en algun moment, el vam veure ben barrat. I, tanmateix, tot va bé si acaba bé, diuen. I ha acabat molt bé. Així que els menorquins estam d’enhorabona.

 

He de confessar que, darrerament, tenia por que aquestes cròniques dels plens del Consell Insular de Menorca es fessin un poc avorrides perquè les intervencions del PP en els del darrer mig any sempre han tingut un tema repetitiu que m’afecta directament: la temporada turística que, segons ells, havia de ser catastròfica.

Així que, pràctica com som, he decidit tancar el tema resumint la meva compareixença voluntària, en el passat plenari de novembre, per fer-ne una valoració rigorosa amb dades objectives, extretes de l’Institut Balear d’Estadística, l’Institut Nacional d’Estadística, AENA, l’Observatori del Turisme de les Illes Balears i l’Observatori del Treball de les Illes Balears.

Comencem pel principi. Sens dubte, enguany, la temporada turística ha tingut un comportament atípic amb un inici irregular i un final dinàmic, i amb indicadors fluctuants com el d’arribades i ocupació hotelera i d’altres més sòlids com el de despesa, estada o els relatius al mercat laboral. Aquestes són les dades:

• S’han comptabilitzat 1.505.840 passatgers entre els mesos d’abril i octubre, el que suposa un -0,9% anual i un +28,6% si ens remuntam cinc anys enrere;
• El volum d’arribades fora de temporada alta ha estat del 39,2%, un registre idèntic al de l’any passat i que supera en 3,5 punts el de 2014;
• El turisme nacional ha crescut fins a situar-se en les 654.466 arribades (+10,3%), mentre que el turisme estranger n’ha sumat 851.374 (-8,1%).
• Després d’un creixement de més del 30% de 2014 a 2017, l’afluència de britànics s’ha ressentit i ha caigut un 11%. Aquesta dada contrasta amb el comportament d’altres mercats, com el suís (+24%), l’holandès (+10,3%), l’austríac (+5,8%) o el francès, que manté l’interès tot i perdre connexions (+5,2%, segons Frontur);
• La despesa ha marcat un màxim i s’ha situat en 1.270 milions d’euros fins al setembre (+3,2%) i 128,9 euros per persona i dia (+5,8%).
• Els negocis de l’oferta complementària han augmentat els ingressos, especialment els dedicats a serveis de manutenció i activitats (+5%).
• La baixada de l’ocupació hotelera, que ha registrat una mitjana del 70,4%, contrasta amb l’increment de la tarifa mitjana diària (+13,8%) i dels ingressos per habitació disponible (+5,8%).
• El nombre d’empreses del sector serveis s’ha mantingut d’un any per l’altre i la confiança empresarial ha superat en 5 punts la mitjana nacional.
• El mercat laboral ha registrat dades positives amb un +2,2% d’afiliats i un -7,3% d’aturats en temporada.

Per tant, i si partim del fet acceptat per tothom, que la temporada del 2017 va ser de rècord, haurem de concloure que la del 2018 ha estat prou positiva: el nombre d’arribades ha estat pràctiment similar (-0,9); s’ha mantingut el volum d’arribades fora de temporada alta; els turistes han gastat més; ha crescut el nombre de contractes i ha davallat la xifra d’aturats en temporada respecte a l’any passat. I, amb tot, som ben conscients que les estadístiques no contemplen tots els casos particulars en què els resultats no han estat tan positius, cosa que ens obliga a estudiar els motius per poder revertir la situació.

Per tant, hem de fer feina per millorar els nostres objectius: 1) rompre amb l’estacionalitat i allargar la temporada; 2) augmentar en qualitat; i 3) millorar la connectivitat fora de l’estiu, seguin l’exemple del que s’ha aconseguit amb la ruta Menorca-Londres que s’ha pogut recuperar durant tot l’hivern, amb dues freqüències setmanals. Lògicament, partint sempre del fet que aquesta millora de la rendibilitat econòmica del sector turístic s’ha de transformar, també, en una millora de la rendibilitat social.

Així les coses, queda clar que totes les declaracions i els titulars apocalíptics dels darrers mesos han evidenciat, primer, que n’hi ha que no es guanyarien la vida predint el futur; i, segon, que, segurament, els nombres que més han condicionat les valoracions -d’alguns- de la temporada turística del 2018 són 26/5/2019, la data de les properes eleccions. I una reflexió per acabar: la confiança és un element essencial en economia i dinamitar-la amb lectures catastrofistes és una greu irresponsabilitat. Queda dit.

 

Fa quatre anys, quan vaig encapçalar la llista al Consell Insular de Menorca, ho vaig fer  amb un projecte nou, plural, aglutinador i participatiu, una suma de sensibilitats l’eix vertebrador de les quals és –i no és poc!- la defensa dels drets dels menorquins.  Avui, Més per Menorca és tot açò i molt més: és un partit que ha demostrat que sap assumir les més altes responsabilitats de gestió amb eficàcia i rigor; amb capacitat de feina i honradesa.

Han estat quatre anys intensos, de treballar dia a dia per donar resposta als nostres compromisos amb la gent. Perquè sabem que som gràcies al suport de tantes i tantes persones que vau fer confiança a Més per Menorca. I, tanmateix, el mandat ha passat ràpid i hi ha projectes que encara han de créixer molt més i projectes nous que volem transformar en realitats. I és per ajudar a fer-ho possible que he decidit presentar-me a les primàries per encapçalar la llista del Consell Insular de Menorca.

Haver assumit, en aquest mandat, la presidència de la màxima institució de l’illa ha estat un honor i una responsabilitat immensa. I, sens dubte, també, una oportunitat única de conèixer, de primera mà, la realitat global de Menorca, amb les seves fortaleses i les seves debilitats; amb dificultats i reptes engrescadors. Una experiència enriquidora que he anat assolint gràcies a persones amb qui he compartit anàlisis i visions però, també, amb moltes que, des de la més constructiva discrepància, m’han ajudat a reafirmar-me en el que sempre he cregut i defensat: només construirem la Menorca del futur des de la confrontació d’idees i la col·laboració lleial i mai des de l’enfrontament.

És per tot açò que us deman el vostre suport per tornar a liderar un projecte que és present i és futur. Que és experiència i és convenciment perquè, com vaig dir fa quatre anys -i així s’ha demostrat- el projecte de Més per Menorca és l’únic que pensa l’illa com un subjecte polític que s’ha de fer créixer sense traves per defensar, de forma decidida i valenta, els drets dels menorquins.

Moltes gràcies!

Següent »