La visió, irònica i lúcida, de Grouxo Marx sobre el Crack del 29 és tan actual que em fa pànic.
“Molt aviat, un negoci molt més lucratiu que el teatral va atraure la meva atenció i la de tot el país. Era un assumpte del mercat de valors. El vaig conèixer cap el 1926. Fou agradable per a mi descobrir (…) que tot el que comprava augmentava de valor. No teníem assessor financer: qui el necessitava?. Podies tancar els ulls, recolzar el dit a qualsevol punt de l’enorme taula mural, i l’acció que acabaves de comprar començava immediatament a pujar (…) Semblava absurd vendre una acció a 30 quan se sabia que al cap d’un any hauria duplicat o triplicat el seu valor.
El meu sou era d’uns dos mil, però això era xavalla en comparació amb el que guanyava teòricament a Wall Sreet (…).
El dimecres a la tarda, en Chico va trobar a Broadway un habitual de Wall Street que li digué:
-Chico, ara vinc de Wall Street i allí no es para d’altra cosa que del coure d’Anaconda. L’acció es ven a 138 dòlars i es rumoreja que s’arribarà fins als 500. Compra-les abans que sigui tard. Ho sé de molt bona tinta (…)
El mercat seguia pujant i pujant. Quan érem de gira Max Gordon (el productor teatral) ens trucava cada dia des de Nova York per informar-me només de la cotització del mercat i de les seves prediccions. (…) Sempre “amunt, amunt, amunt”. Fins llavors jo no m’havia imaginat que es podia ser ric sense treballar.
El més sorprenent del mercat, el 1929, era que ningú venia ni una sola acció. La gent comprava sense parar. Un dia, tímidament, vaig parlar al meu agent a Great Neck sobre aquest fenomen especulatiu (…) Per damunt del meu cap mirà una nova víctima que acabava d’entrar en el seu despatx i digué. “Senyor Marx, vostè té molt a aprendre del mercat de valors. El que vostè no sap d’accions serviria per omplir un llibre”.
MARX, Grouxo. Grouxo i jo (dècada de 1930)

