“En Matas és passat”, ha dit el president en funcions del PP de les Illes, i candidat a la reelecció, José Ramón Bauzá. Passat?- m’he demanat confusa. Jo diria que, de moment, és present i, sobretot, futur: o no ha de venir a declarar, davant del jutge, d’aquí a uns dies, per l’escàndol del Palma Arena? La confusió, tanmateix, m’ha durat un segon. L’estratègia del PP balear és claríssima: es tracta de repetir, fins al cansament, que la corrupció que ha campat, des de sempre, pel partit ja forma part del passat, d’allò, per tant, que ja no existeix.

Hem de reconèixer que els escàndols d’UM han donat oxigen al PP. Ara bé, d’aquí a tenir la barra de presentar-se com un partit immaculat, que no ha romput un plat en sa vida, hi ha un abisme. Sentir-los donar lliçons de transparència, legitimitat i democràcia, quan, molts d’ells, per acció o omissió, s’ho han passat tot pel forro, és patètic. I convé que recordem. Convé que recordem qui és el PP que ha governat les Illes durant tants d’anys. Aquesta és la llista de la seva corrupció, aquella que ara intenten amagar davall l’estora:

- Jaume Massot, ex director general d’Ordenació del Territori del Govern de Matas (2003-2006). Dues condemnes per corrupció urbanística (vuit anys i mig) pel cas Andratx. Empresonat.

- José Juan Cardona, diputat balear, ex conseller d’Indústria, ex presidente del PP d’Eivissa, imputat por malversació i delicte electoral en el cas Scala.

- Antonio Serra, diputat balear, ex director general del Govern de Matas i del Consell de Mallorca. Imputat en el cas Palma Arena per prevaricació i malversació.

- Jaume Font, diputat balear i portaveu del Consell de Mallorca, ex conseller de Medi Ambient, imputat por tráfic d’influències.

- Jaume Matas, ex president de Balears (PP) en 1996-1999 y 2003-2007; ex ministre de Medi Ambient (2000-2003). Imputat pel Palma Arena.

- Juan Martorell, cap de Prensa del PP balear, ex director general de Comunicació del Govern de Matas. Imputat pel cas Palma Arena.

- Dulce Linares. Ex directora general de Gabinet de Matas. Imputada pel Palma Arena.

- Jane King, ex secretària general tècnica de Presidència. Imputada pel Palma Arena.

- Pepote Ballester, ex director general d’Esports. Imputat pel cas Palma Arena.

- Raimundo Alabern, ex director gerent de l’Institut de Turisme. Imputat pel Palma Arena.

- Bartolomé Reus, antic conseller del Gover balear. Imputat pel Palma Arena.

- Antònia Ordinas, ex gerente del Consorci, empresonada durant dos meses pel cas Scala. Expulsada del PP.

- Kurt J. Viaene, ex director general de Promoció Industrial, imputat i empresonat pel cas Scala. Expulsat del PP.

- José Manuel Alcaraz, elegit president del PP de Formentera després de ser imputat pel cas Scala. Ex cap de Gabinet del conseller Cardona.

- Jaume Gil Cuenca, ex director general del Govern. Imputat pel cas Scala.

- Francisco Gálvez, ex director general de la Joventut. Imputat per malversació en el cas turisme jove.

- Juanfran Gosálvez, ex administrador de Turisme Jove.

- Gabriel Cañellas, ex presidente balear (1983-1995). Imputat en el cas Sant Elm.

Shakespeare va dir que “El passat és un pròleg”. Si és així, tremol només de pensar les pàgines que, d’aquesta història sòrdida, encara haurem de llegir.

• El pensament ordenat/Opinió
• 21 comentaris

Quan encara no hem paït les conseqüències devastadors del terratrèmol a Haití -les darreres, esperpèntiques i terribles, de grups de persones remenant entre muntanyes de fems per trobar menjar-, es repeteix la història a Xile, amb prop d’un miler de morts i imatges, una altra vegada, de dolor, destrucció i impotència.

A les Illes, patim, també, un terratrèmol, en aquest cas polític -i, per tant, no comparable al drama humà dels reals-, les conseqüències del qual, tanmateix, poden ser devastadores. Els casos de corrupció que s’han anat destapant, i que no repetiré perquè crec que tothom, en aquestes alçades, ja se’ls sap de memòria, han culminat amb la dimissió de la presidenta del Parlament Balear, la fins ara intocable M. Antònia Munar, acusada per un company del seu propi partit. A més, no podem oblidar que, en unes setmanes, esperam (?) l’arribada de l’ex-president Matas perquè declari en el cas del Palma Arena.

Així les coses, tenim un govern PSOE-BLOC que governa en minoria i amb l’amenaça constant de la unió PP-UM de fer-los fora. Tanmateix,  no veig clar cap dels escenaris possibles. Es pot permetre el PP -tapat de casos de corrupció- tornar al govern de la mà d’UM?  Es pot permetre UM donar suport a una moció de censura per convocar eleccions anticipades així com té el “partit”? Serà capaç de resistir el govern fins al maig del 2011? Hi ha, em direu, la solució de convocar eleccions anticipades. Ara bé, els agents socials, vista la situació de crisi econòmica que patim, no en són partidaris perquè la convocatòria implicaria una paràlisi institucional d’uns quants mesos. Això, sense comptar el que representa convocar unes eleccions al Parlament, separades de les municipals i insulars.

No sé què pot passar a les institucions balears en els pròxims mesos. L’únic que voldria és que, com diuen que passa en èpoques de crisi salvatge, la crisi política que aquí patim, des de fa anys, en forma de corrupció generalitzada, servís als ciutadans per obrir els ulls. Per fer neteja i començar a apostar per polítics i partits que funcionen de forma transparent i honrada. Som, en aquest sentit, escèptica, ja ho sabeu. Ara, com que més avall, ja no hi podem caure, cal que, com ja ha deixat escrit en aquest bloc més d’un visitant, la veu de la indignació i de la denúncia es faci sentir. Que no permetem que ens fiquin a tots dins el mateix sac. Perquè, per ràbia que els faci a molts, hi ha partits i polítics que poden anar pel món amb el cap ben alt. Això sí, mentre la terra tremola als seus peus. Què hi farem.

• El pensament ordenat/Opinió
• 13 comentaris

No m’ho puc creure: som més rica que en Francisco Camps, l’ínclit president de la Generalitat Valenciana. Avui, quan he llegit al diari que el seu patrimoni es redueix a 2.290€, mitja casa i un cotxe de quinze anys he entès, de cop, perquè li havien de pagar els “trajes”, pobre home. No era pagament de suborns, no, de cap manera: era obra social!

Així les coses, i tot i ser ben conscient que aquest bloc no té la categoria d’un butlletí oficial, m’he decidit a fer la passa: avui sortiré de la caixa fort i declararé, públicament, els meus béns. La transparència davant de tot. Aquí va el llistat:

1- Una casa a “tritges” amb el meu respectiu i el banc. És grosseta, ho admet, i té bones vistes. L’habitam cinc humans i un moix. Per tant, els metres per càpita ens permeten viure en companyia però amb possibilitats d’evitar-nos quan la salut mental ho requereix.

2- Un utilitari de vuit anys carregat d’andròmines vàries, restes de berenetes, pipes, etc. Hi acostuma a haver tot allò que cerques i no trobes: ulleres de sol, paraigües, jerseis…

3-  Una velo “Bolero” de quatre anys que, fins que la meva filla mitjana no me l’okupava, estava en prou bones condicions. Ara, el timbre no funciona, té el seient romput i la panereta torta.

4- Centenars de llibres que he anat arreplegant des que era una filleta. Sé, a més, que, si tenc una vida llarga, heretaré la biblioteca de la meva padrina i qualque llibret més d’uns amics que m’estimen molt. No és l’herència d’en Balada però… què hi farem! (Jo tampoc som na Leti…)

5-  Una cinquena part d’un hort (herència familiar), amb una casa (absolutament legal!) i un motocultor que potser hauria de deixar als hortolans i hortolanes del FarmVille. Jo, com molts ja sabeu, som una urbanita total i ni tan sols em deix enredar pels horts virtuals.

6- De doblers en efectiu, després de la darrera adquisició de dues rodes del meu respectiu i de pagar unes quantes cosetes, i tenint en compte que som a final de mes, no m’atrevesc a dir què tenc al banc. Em sembla que no em creuríeu.

Bé. Aquest és el resultat de vint anys de feina de professora i un de política a jornada completa. Així que podeu estar ben tranquils: els meus modelets (més o manco sofisticats) me’ls pag de la meva butxaca. Com també els caramels que trobau al despatx municipal que ocup. Ara, sobretot, el que voldria que quedàs ben clar és que, tot allò que valor realment i el que estim més en el món, no surt a la llista. Com ja haureu pogut endevinar (si no sou malpensats) , tampoc ho podreu trobar a cap paradís fiscal.

• El pensament ordenat/Opinió
• 13 comentaris