Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'El pensament ordenat/Opinió'

Gràcies!

Ahir, vaig tancar una etapa important de la meva vida i ho vaig voler fer donant les gràcies a totes aquelles persones que m’han acompanyat durant aquests dos anys. Aquí ho teniu.

 

Autoritats, senyores i senyors, amics i amigues,

En virtut del pacte de govern signat fa dos anys, avui faig efectiva la meva renúncia al càrrec de presidenta del Consell Insular de Menorca que he tingut l’honor d’ocupar durant aquest temps.

No és ni el lloc ni el moment per fer balanç polític de la gestió d’aquests dos anys però no puc deixar el càrrec sense fer-lo de la part més humana per donar les gràcies a tantes persones que m’han acompanyat en aquest camí.

En primer lloc, als companys de l’oposició, amb qui, tot i la discrepància política, de vegades dura i intensa, sempre he intentat mantenir una relació fluïda i cordial. En aquest sentit, voldria destacar i agrair especialment el tracte sempre respectuós i constructiu d’en Santi Tadeo al qual esper haver correspost. Tanmateix, si, en algun moment, no ha estat així, deman disculpes.

En segon lloc, vull donar les gràcies als meus companys d’equip de govern, consellers i directors insulars, per la seva dedicació i compromís. Sabíem que no seria fàcil però hem demostrat que partits diferents poden governar junts amb lleialtat i voluntat de cooperació per donar resposta als compromisos amb els menorquins. Han estat dos anys de feina intensa que tindran continuïtat.

Gràcies, també, a totes les entitats i ciutadans per les seves propostes, suggeriments i crítiques plantejades en clau constructiva i amb la voluntat de millorar l’acció de govern. Per a tots ells, la meva porta ha estat sempre oberta, com hi continuaran estant a partir d’ara.

Als batles, al costat dels quals he intentat estar sempre, conscient, per la meva experiència com a regidora, de la seva complicada i imprescindible tasca com a administració més propera als ciutadans. Com a consellera de Cooperació Local, continuarem treballant junts.

Als membres del Govern Balear que durant aquests dos anys han fet un esforç per sumar les veus de totes les illes en un projecte comú que vol respectar les diferents realitats insulars.

Un agraïment, també, als càrrecs públics de tots els partits i a les autoritats de l’illa amb qui he tingut l’oportunitat de compartir actes i projectes. Als funcionaris i tècnics de la casa sense els quals res no seria possible. Als periodistes, imprescindibles per mantenir els ciutadans informats amb rigor i independència.

I, per acabar, capítol a part mereixen, en primer lloc, els meus assessors de capçalera (ells saben qui són) i companys de partit amb qui sempre, sempre, he pogut comptar per un consell o una injecció d’ànims en els moments complicats. I, sobretot, a la família tota, de qui sempre he rebut el suport més necessari i vital, especialment als meus fills i a en Biel, l’estaló imprescindible.

Moltíssimes gràcies a tots per acompanyar-me i ajudar-me en aquests dos anys de presidència.

Som ben conscient que tenim feina a fer encara, feina que continuaré tirant endavant, amb la mateixa il·lusió i ganes que el primer dia,  des del càrrec de vicepresidenta primera i consellera de Promoció Turística i Cooperació Local, i per la qual esper continuar comptant amb tots vosaltres.

Susana, enhorabona per aquest nou repte que estàs a punt de començar. Només vull desitjar-te sort i encerts i reiterar-te que aquí som per al que faci falta.

I, com que no seria jo si no acabàs un discurs, encara que sigui breu com aquest, amb uns versos, aquí en teniu uns de Kipling en els quals m’hi voldria veure reflectida:

“Si pots parlar amb les gents i ser virtuós, / o passejar amb Reis i tocar de peus a terra, / si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa; / si pots omplir el minut que no perdona / amb seixanta segons que valguin el camí recorregut, / teva és la Terra i tot el que ella té / i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.”

Moltes gràcies.

 

 

Mitjans de comunicació i capacitat d’influència

 

Poc després que Pedro Sánchez dimitís com a secretari general del PSOE, el novembre de 2016, en una entrevista que li va fer Jordi Évole, va carregar durament contra el diari El País, acusant-lo d’haver boicotejat el seu pacte amb Podem. La resposta del diari, òbviament, no es va fer esperar, amb una encesa defensa del paper dels mitjans de comunicació en una democràcia i recriminant a Sánchez una actitud pròpia de “règims totalitaris”.

El tema ha tornat a ser notícia –mai més ben dit- arran de les primàries del PSOE en què, de manera descarada, El País (però no només), va fer campanya per Susana Díaz o, potser seria més correcte dir, en contra de Sánchez. El resultat de les votacions ja és conegut per tothom: els militant del PSOE es van expressar de manera clara i van donar l’esquena a la candidata Díaz. I, de retop, també a tota la premsa que li havia donat suport incondicional.

Poc després, un editorial de El País en contra del guanyador va encendre els ànims dels seus lectors. La resposta del diari va ser clara: l’editorial és l’opinió del diari, agradi o no. Res a dir. Tanmateix, a partir d’aquí, la meva pregunta és: fins a quin punt tenen capacitat d’influència els mitjans de comunicació? Poden condicionar l’opinió de la gent, en un moment en què les xarxes socials poden desmuntar, fàcilment, els “discursos oficials”? Quina credibilitat els atorguen els ciutadans? La defensa d’un model bipartidista és el que la societat reclama?

Ningú no discuteix que el paper dels mitjans és clau. Ja ho vaig dir el 2016, durant el sopar de Sant Antoni organitzat pel diari Menorca:  “En els últims anys no hem deixat d’escoltar allò que ‘sense periodisme no hi ha democràcia’. I és cert, però jo hi afegiria més. Aquesta illa, aquest món, necessita uns mitjans informatius que estenguin la llavor de l’esperit crític. La ciutadania demana uns mitjans que respectin la pluralitat de la societat, un periodisme equànime, capaç de cercar el rerefons de les noticies. Només així és possible ser un referent informatiu, creïble i veraç.” Aquest és el repte, em sembla.

Crònica d’un Ple XXIV: Debat de política general

Iniciam aquest Debat de política general amb la voluntat de fer un discurs constructiu sobre la gestió d’aquest equip de govern des del juliol del 2015, discurs que, a més, donades les circumstàncies, pugui servir per fer un balanç del que han estat -i encara han de ser- aquests dos primers anys de govern que he tingut l’honor de presidir.

Així, em permetran que intenti dibuixar, amb paraules, la Menorca del futur que  l’equip de govern format per PSOE, PODEM i MÉS PER MENORCA ha començat a fer realitat en aquests primers mesos de recorregut. I ho vull fer, abans de res, parlant d’un fet que em sembla cabdal i sense el qual, segurament, res del que ara explicaré hauria estat possible: la responsabilitat de tots els integrants de l’equip de govern per, més enllà de la diversitat de punts de vista i opinions, prioritzar el diàleg i arribar a acords, amb la voluntat de complir els nostres compromisos amb els ciutadans.

Així, la Menorca d’aquest equip de govern és aquella en què les persones són el primer i el més important i, per això, hem obert els canals de comunicació necessaris per compartir la gestió amb la gent. Avui, els menorquins poden accedir, a través del web institucional, a un portal de transparència i consultar el pla d’acció de l’equip de govern, les seves declaracions de béns, els contractes… A més, a través de xarxes socials, com facebook i twitter, reben informació diària sobre què fa el Consell Insular de Menorca, a la vegada que poden interactuar per demanar dubtes o fer suggeriments i reclamacions. Avui, els menorquins que consideren que aquesta administració no els ha atès com els corresponia, poden anar a fer les seves queixes a la Comissió de Greuges, formada per tres persones independents que tenen com a missió vetlar pels drets dels ciutadans. Així mateix, s’ha constituït un Consell d’Illa, que vol ser un  punt de trobada de totes les entitats de Menorca que, ben prest, serà l’òrgan més ampli de participació i debat d’aquells temes prioritaris que afecten a tota l’illa. I, lògicament, dins aquest context de proximitat entre la institució i els ciutadans, no tindria sentit que no ens esforçàssim per sumar els companys de l’oposició –i, no ho oblidem, representants d’un gran nombre de menorquins- en la construcció de la Menorca que volem, des de la confrontació serena d’idees, la cooperació i el respecte mutu. I ho hem fet amb actuacions concretes, oferint espais a l’oposició que abans estaven reservats a l’equip de govern, com la pàgina web institucional, la participació al Consell Executiu o a la Fundació Foment del Turisme de Menorca.

Així, ja tenim la primera pinzellada de la Menorca que anam dibuixant, aquella que ens mostra un Consell de Menorca que vol compartir la gestió diària amb les persones, la nostra prioritat. I què hem fet per la gent que viu a Menorca, especialment, per aquella més desfavorida? Per primera vegada, s’han abordat polítiques d’habitatge, un dels temes més complexos quan parlam d’exclusió social, amb un ambiciós Pla d’Habitatge Social de Menorca que s’anirà desplegant en els propers mesos. D’altra banda, des del Departament de Benestar Social i Família, es continua millorant les ajudes i serveis dirigits als col·lectius més vulnerables: han augmentat les ajudes d’emergència social; tenim un programa de menjadors escolars d’estiu; hi ha nous ajuts a gent gran i a persones amb discapacitat; s’ha augmentat el pressupost del Consorci Sociosanitari de Santa Rita per millorar les condicions del funcionament del centre i dels seus treballadors; es recupera, a Ciutadella, un centre de promoció de l’autonomia per donar resposta a les necessitats d’aquelles persones que pateixen deteriorament cognitiu i altres demències, etc. A més, tenim pressupost per millorar tots els centres residencials: a la Casa de la Infància es farà un espai de preparació per la vida adulta als joves a partir de 14 anys i s’instal·larà aire condicionat a tot l’edifici; a la residència de gent gran també hi posarem climatització i millorarem els equipaments del centre; i a Trepucó es farà un espai destinat a persones amb discapacitat i problemes de salut mental i/o conducta associats. D’altra banda, des del Departament d’Educació, hem posat especial esment en la recuperació del suport a les famílies amb infants de 0 a 3 anys, conscient que es tracta d’una etapa importantíssima en la vida de les persones, amb mesures de progressivitat de cost segons la realitat econòmica de les famílies i amb mesures i recursos especials d’intervenció en casos de famílies en risc d’exclusió social. I, també, hem pensat en els joves, en tota una sèrie de propostes adreçades a canalitzar les seves inquietuds i demandes, amb l’aprovació del I Pla Menorca Jove; retornant a Injove el protagonisme i accessibilitat per als i les joves que mai havia d’haver perdut; recuperant el Consell de la Joventut de Menorca, espai de diàleg i participació imprescindible; o millorant les instal·lacions juvenils, com la de Biniparratx. També hem prioritzat l’impuls a l’activitat física amb valors i hem facilitat, a través de beques, que tots els infants i joves amb necessitats econòmiques i/o en risc d’exclusió social puguin participar de les activitats esportives del seu poble.

Dins la Menorca per a les persones que anam dibuixant, la cultura hi té un paper clau perquè volem ciutadans que siguin crítics, que siguin lliures. I això només és possible apostant per la cultura. Hem recuperat recursos per donar suport a les arts visuals, a la producció audiovisual, a les arts escèniques, als autors literaris de Menorca, i en l’àmbit musical l’aposta és convertir l’OCIM en l’orquestra professional de referència a Menorca. I, evidentment, els treballs de la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, lligats a un clar augment de la inversió en patrimoni històric i cultural i a l’impuls del Museu de Menorca, amb obres de millora i un nou projecte museogràfic ambiciós.

Arribats a aquest punt, és evident el compromís d’aquest equip de govern amb les persones, amb el seu benestar i el seu creixement personal. Però aquestes persones viuen i es mouen dins un territori, Menorca, i, per tant, el model territorial de l’illa serà clau en el dia a dia de qui l’habita. Quins són els contorns de la Menorca que volem dibuixar? Sens dubte, una Menorca que té clar que els seus valors naturals són  el seu principal actiu, allò que aporta benestar i qualitat de vida als ciutadans i allò que ens diferencia de la resta de territoris propers i, per tant, ens fa ser competitius. Avui, ningú posa en dubte que haver sabut preservar Menorca ha estat la millor inversió de futur que s’ha fet mai i, per tant, aquest és el camí a continuar, iniciant la revisió del Pla Territorial Insular (PTI), que ha estat l’instrument que ha permès fer un ús sostenible i ordenat del territori que dóna valor diferencial a la nostra illa i derogant una Norma Territorial Transitòria (NTT), que posava en perill el nostre model territorial. I, tot això, fent compatible el manteniment del territori amb el creixement econòmic: es poden continuar fent agroturismes; es permeten les superfícies per a la venda directa en sòl rústic; o els allotjaments rurals, poden ser objecte d’ampliació, amb els límits que fixa la Llei del sòl rústic.

Aquest equip de govern té molt clar que Menorca és una illa Reserva de Biosfera i que la nostra gestió política ha de ser coherent amb aquest fet cabdal, a través del Pla d’Acció de la Reserva de Biosfera, que fins ara no s’havia fet i en el qual, també per primera vegada, s’ha implicat el Govern Balear; a la vegada que hem insistit en l’educació ambiental i la participació activa de la societat en tot el que aquesta figura representa o hem integrat l’àmbit d’acció de la Reserva de Biosfera a tots els departaments del Consell. Ara, sens dubte, un dels grans repte que té Menorca com a Reserva de Biosfera és la implantació d’energies renovables. Hem començat per implantar-ne a edificis públics del CIM en règim d’autoconsum (seguint la línia iniciada pel govern anterior) i treballam en millorar i reformar edificis del CIM vetllant per la seva eficiència energètica. Sense oblidar, també, projectes encaminats cap a la sostenibilitat: mobilitat elèctrica, protecció del cel nocturn, ús eficient de l’aigua, etc.

Així, en aquesta Menorca que no vol malmetre l’esforç de moltes generacions de menorquins que ha permès conservar l’illa i garantir-ne els recursos naturals, mantenint les seves platges, el camp, els camins o un paisatge ben característic, serà clau definir com ens hi hem de moure. Així, entenem la mobilitat com un tot, que inclou tant el transport públic com el model de xarxa viària. En aquest sentit, sens dubte, reconduir l’obra de la ME-1 ha estat prioritari, amb l’objectiu d’aconseguir una xarxa de carreteres segura, fluïda, eficient i dimensionada a la realitat social, econòmica i del trànsit de Menorca. En aquests moments, som a punt de reiniciar les obres de l’enllaç d’Alaior i començar les del tram Ciutadella-Ferreries. D’altra banda, la feina conjunta amb els ajuntaments per millorar els accessos a platges i els camins municipals ha estat intensa i una dada ens ho confirma: només el 2016, s’hi ha invertit 1,5M€, després d’anys de paràlisi. La gestió del Camí de Cavalls i l’elaboració d’un catàleg que recull la informació més rellevant de camins rurals i per determinar-ne la titularitat, i seguir amb les tasques de recuperació del camí d’en Kane, són altres compromisos amb la ciutadania que estam desenvolupant.

I, si tenir carreteres i camins en condicions és una prioritat, aquesta va del tot lligada a una millora del transport públic de Menorca:  s’ha recuperat el Bus Exprés entre Maó i Ciutadella, amb 4 freqüències diàries per cada sentit; s’han ampliat serveis de línies entre els municipis i les urbanitzacions; s’han instal·lat noves marquesines a Ferreries i s’està col·laborant amb diversos ajuntaments de l’illa amb el pla de millora de les infraestructures de transport (noves marquesines a Es Mercadal, Es Migjorn Gran, Alaior, Es Castell, Maó, millora parades via perimetral de Ciutadella); a l’estació d’autobusos de Maó s’estan duent a terme actuacions de millora i reparacions, etc. I s’ha de dir que la resposta dels ciutadans ha estat molt positiva: el 2016, el nombre d’usuaris de transport públic va augment un 5’4%.

Arribats a aquest punt, és evident que s’han fet passes fermes –no suficients encara, ho sabem- per tenir uns ciutadans informats, atesos en les seves necessitats bàsiques, amb una àmplia oferta cultural i esportiva, que viuen en un territori que és Reserva de Biosfera i que, per això, té especial cura a mantenir els seus valors naturals quant a gestió del territori, mobilitat, energia o recursos naturals. Uns ciutadans, però, per a qui és prioritària la seva feina perquè d’ella depèn el seu benestar. I, aquí, és fonamental parlar del model econòmic que volem per a Menorca, model que respon a una voluntat clara de diversificar l’economia, ben conscients que el Turisme representa, avui, el motor de la nostra economia però que hem de continuar donat suport als altres sectors productius. En aquest sentit, l’aposta per la innovació i la tecnologia serà un dels eixos estratègics per al desenvolupament socioeconòmic de Menorca, amb el Centre Bit Menorca com a centre de referència.

Fa poc, a la Fira del Camp d’Alaior, els menorquins vam poder veure l’esforç que el sector agrari fa per renovar-se, per millorar dia a dia, sense perdre de vista mai la tradició. I el Consell Insular de Menorca està fent un esforç important per ajudar al camp de Menorca, amb el retorn anual de la convocatòria del Contracte Agrari Reserva de la Biosfera; o amb l’increment de pressupost en promoció dels productes agraris que es fa des del Departament de Projecció econòmica, amb la posada en marxa del projecte de promoció Made in Menorca, concepte que engloba la promoció del producte local produït i elaborat a Menorca i a través del que es fomenta el consum de proximitat i la introducció en nous canals de comercialització. Una línia que també ajuda a potenciar el sector pesquer, el comerç de proximitat i la petita i mitjana empresa de Menorca, clau, tradicionalment, en el model econòmic de la nostra illa i que és garantia d’una economia sòlida, equilibrada i arrelada a Menorca. I, en aquest context, no podem oblidar un aspecte clau com és la formació, amb un augment important del nombre de cursos, prioritzant els col·lectius que més ho necessiten, com són els joves i els majors de 45 anys.

Tanmateix, no podem obviar que una gran part dels menorquins viu, directament o indirectament, del turisme i és per això que hem dedicat tots els nostres esforços a aconseguir allargar la temporada turística, potenciant les campanyes de promoció en aquelles destinacions que se senten més atretes per la nostra illa fora dels mesos d’estiu i que valoren, sobretot, la cultura, el patrimoni, la natura i la gastronomia. Les xifres ens diuen que anam pel camí correcte: l’any passat, van arribar a Menorca fora dels mesos d’estiu, més de mig milió de turistes, el que representa un 37,2% del total. Aquesta xifra, que suposa un increment interanual d’1,2 punts, marca un punt d’inflexió i mostra el camí a seguir. Projectes com el de Llatzeret o les Coves de Cala Blanca, o, sobretot, tenir les competències en promoció turística, ens han d’ajudar, també, a millorar encara més aquesta dinàmica. Es tracta d’una competència en la qual hem treballat des del primer moment, amb unes negociacions que van a bon ritme i que esperam que ben prest donin el seu fruit, amb una dotació suficient que ens permeti fer la promoció turística diferenciada que es demana. D’altra banda, no podem oblidar que gràcies al nou Impost de Turisme Sostenible a Menorca es podran executar projectes de millora del Camí de Cavalls, de rehabilitació de patrimoni o de gestió de l’aigua.

A poc a poc, els nombres ens diuen que anam sortint de la crisi però encara s’ha de fer més feina, des de les administracions, perquè aquesta millora arribi, de manera clara, a les cases, a les economies familiars. Aquest és el gran repte que avui tenim.

No puc acabar sense deixar constància d’un aspecte que és primordial dins aquest dibuix que he anat esbossant de la Menorca que volem i és el fet que el Consell Insular de Menorca treballa sempre de la mà, d’una banda, dels ajuntaments de l’illa; i, de l’altra, del Govern Balear. Tenim vocació d’ajuntament d’ajuntaments, d’ens coordinador i de suport a les administracions més properes a la gent, com per  exemple, a través del Pla Insular de Cooperació, que ajuda els ajuntaments a dur a terme inversions molt necessàries per al municipi i, de l’altra, dóna feina a petites i mitjanes empreses de Menorca. També hem de fer –i hem fet- de pont entre els ajuntaments i el Govern en temes tan sensibles com els fangs de Ferreries, l´ús del Verge del Toro, el Conservatori o la gestió de l’aigua. Des del Consell Insular, sumam esforços, també, amb el Govern per resoldre, d’una vegada el problema de connectivitat que tenim a Menorca i que exigeix un gran «pacte d’estat», reivindicant, entre d’altres, la implantació de la tarifa plana universal de 30 euros per al transport aeri entre illes. També hem treballat conjuntament per anar millorant l’atenció dels nostres malalts quan s’han de desplaçar o un finançament just que ens permetria poder invertir més en sanitat i educació, els pilars bàsics de l’estat del benestar, d’entre moltes altres qüestions.

Aquesta és la imatge de la Menorca d’avui. S’han fet passes fermes per millorar el benestar de les persones de dins i fora de Menorca, perquè també estam al costat els refugiats; hem fet passes fermes per impulsar l’economia i conservar el paisatge. I, tanmateix, som ben conscients que encara tenim molta feina a fer. El balanç d’aquests gairebé dos anys de govern posa evidencia que la maquinària institucional avança a bon ritme i així ha de continuar per donar compliment al nostre compromís amb la ciutadania. Gràcies als treballadors de la casa i a totes les persones que cada dia ens ajudau a fer-ho un poc més fàcil.

Següent »