Maite Salord

Escriptora

Indignació

Diumenge dematí tranquil. Més tranquil que qualsevol altre. Cinquagesma: les filles, a fora. Maig: el petit té una comunió, com cada diumenge d’aquest mes. Des d’on escric, ni tan sols sent passar cap cotxe pel Camí Sant Nicolau. El cel és gris. Grisot, com diria l’imitador de l’home del temps. Tenc ganes d’escriure. A la fi, ja tenc uns personatges que comencen a ser com “de la família”. Uns personatges que m’acompanyen, encara tímidament, per allà on vaig. Pot semblar una bestiesa, però aquest fet és, justament, el que diferencia tenir quatre idees embrionàries, deslligades i amb poc futur, dins el cap, a tenir un projecte novel·lístic carregat de vida.

Embrions i vida. Abusos a criatures. Aquest diumenge gris i tranquil que convida a l’escriptura no em pot fer oblidar, tanmateix, la indignació que encara sent en recordar les paraules del cardenal Cañizares: és més greu l’avortament que la pederàstia. Perquè no em puc imaginar res pitjor que els abusos sexuals a una criatura. Res. Violència, oi, por, brutor i llàgrimes que l’acompanyaran tota la vida. Que li condicionaran, d’una manera o altra, la seva vida adulta. I, d’això, l’església en sap molt.

Ara bé, només m’hi faltava llegir que el senyor Mayor Oreja, del PP, candidat a representar-nos a Europa, ha beneït les paraules indecents del cardenal. Aquí, he de confessar que vaig blasfemar en tots els sentits que admet el diccionari. És cert que després va sortir el seu partit a matisar. Però aquí el tenim, a ell, tan passerell, com si res no hagués dit. Com el cardenal. Vomitius els dos. I, arribats a aquest punt, no puc deixar de pensar en com deuen haver encaixat aquestes paraules les víctimes d’abusos, no només per part de capellans, i les seves famílies. No m’ho vull ni imaginar.

En fi. Tornaré als meus personatges. A la meva omnisciència narrativa que em permet fer i desfer a plaer. Que no m’agrada un personatge? Fora. Que m’acaba enamorant? Idò, moltes més pàgines. Faré de deessa que mou els fils de la seva creació. Una creació que serà millor o pitjor però que, segur, no tindrà personatges que puguin ofendre la dignitat de ningú. Com a mínim sense que, de cop, jo els fulmini amb la tecla supr.

20 comentaris a “Indignació”

  1. Maria Escrit el 31 maig 2009 a les 15:13

    I aquest cardenal, que en deu pensar dels nadons morts que ben sovint es troben a les escombraries? I de les vides dels nens abandonats pels seus pares? I del patiment etern de les persones que han sofert abusos?

    Tenc una amiga que va ser violada quan era adolescent i una altra que va avortar, també en l’adolescència. Sincerament, la que s’ha vist més afectada i ha tingut més problemes ha estat la noia violada ( ella no havia escollit el que li va passar), mentre que la noia que va avortar sabia que era molt difícil poder portar una vida normal i atendre el seu fill de la millor manera. Va escollir no seguir endavant, una decisió realment difícil i que també comporta una gran problemàtica.

    L’ església s’està equivocant una vegada més. No veig per enlloc la humanitat que tant es predica; la igualtat entre les persones… Si tots som “germans”, perquè no es té el mateix tracte amb tothom? Tant amb gays, com amb persones separades… no sé, a jo tot això no m’acaba de convèncer.

  2. Joan Escrit el 31 maig 2009 a les 19:48

    Lo que passa és que l’esglèsia viu encara uns quans segles enrere. Així hi tot, el tema de l’avortament és molt complex i no basta en dir “estic a favor” o “estic en contra”.

    Des del punt de vista científic, hi ha sobrada evidencia científica de que la vida comença en el moment de la fecundació. La “genètica” senyala què la fecundació és el moment en què es constitueix la identitat genètica singular. La “Biologia celular” explica que els éssers pluricelulars se constitueixen a partir d’una única cèl·lula inicial.

    Així doncs, ni l’esglèsia ni la ciència s’equivoquen al afirmar que avortar és una interrupció de la vida humana.

    Ara bé, fins quin punt aquesta interrupció de la vida humana pot ser socialment acceptable?

  3. Nom Necesari Escrit el 31 maig 2009 a les 20:09

    Sempre acabam rallant de “creuetes”,
    .
    http://www.europalaica.com/asociacion/campanas/IRPF_2008/ca_090427_IRPF_2008.html

    .
    …Si alguns la poguessin posar, la creueta, pel FCB…

    .

  4. lucrecia de borgia Escrit el 31 maig 2009 a les 23:31

    No he llegit ni sentit les declaracions de Monsenyor Cañizares a les que et refereixes a la teva entrada. Si que n’he sentit rallar.
    He de reconèixer que així en fred el símil que s’ha establert és molt desafortunat. Tenc fills però sols pensar que poden ser víctimes d’abusos prefereix un “fill” no nats, avortat, no tenir fills en una paraula.
    Però que un partit polític faci de portaveu del que diu un bisbe…Que la resta dels partits entrin al drap i al final unes declaracions que sols haurien de jutjar els catòlics es converteixin en dabat polític, ho trob lamentable. És un bom termometre de com està el nivell a la nostra classe política: sota terra.
    Abans he fet una afirmació molt dura i que la mantec però a més vul afegir que personalment estic en contra de la nova llei d’avortament que el govern té en marxa. No vull ni pensar que una filla meva, menor, pugui entrar a un quiròfan sense el meu suport, sense les meves reflexions sobre la decisió que va prendre. I incomprensible em sembla que ella pugui avortar però no pugui comprar un paquet de tàbac, no pugui comprar al super un bòtil de vi, ni tan sols si jo com a mare li comamd que la compri però pot comprar la píndola de dia després tantes vegades com vulgui encara que sigui una bomba d’hormones. Però és que a més aquesta possibilitat de poder comprar aquesta píndola fomenta que els joves puguin deixar d’emprar el preservatiu i el preservatiu no sols és un anticonceptiu sinó que a més prevé les malalties de transmissió sexual.
    Bé Molta demagògia, poc sentit comú i el pitjor poc meditar la trancendència d’una arenga electoral.
    No sé, tot ho veig que surt de mare, que em resulta incompressible.
    Es diu que de cada bugada perdem un llançol.Jo ara tenc la impressió de què hem perdut la bugada sencera

  5. Maria Escrit el 01 juny 2009 a les 13:22

    A més, Lucrecia de borgia, la pastilla del dia després es pot prendre ( com a màxim) 3 vegades a la vida!!! Perquè no en parlen d’això!
    Jo tampoc crec que amb 16 anys tenguin el poder de decidir una cosa tant important i amb tanta trascendència.

  6. Maite Salord Escrit el 01 juny 2009 a les 19:23

    He de confessar que l’altre dia vaig agafar la meva filla gran -prest farà els 16- i li vaig demanar, després de parlar una bona estona sobre el tema, si, en cas de quedar embarassada, o de pensar que hi podria haver quedat, prendria cap decisió sense prèvia consulta al seu pare i a mi. La resposta em va deixar traquil·la: no. Rotund. El tema de l’avortament, quan rallam de menors, és, però, molt complex.

  7. gavineta Escrit el 01 juny 2009 a les 19:32

    Lucrecia, no acab d’entendre aquesta frase (o no la vull entendre).

    Tenc fills però sols pensar que poden ser víctimes d’abusos prefereix un “fill” no nats, avortat, no tenir fills en una paraula.

    M’ho podries explicar millor???

  8. Xavier Escrit el 01 juny 2009 a les 19:35

    La disbauxa mental que tenen els nostres politics es per començar a corra i no parar.
    Amb costa assimilar tota la mena de disbarats a la que ens esta portant el fet de voler gaudir sigui quin sigui el preu per mantindré el poder. Els uns, els altres, els que vingueren… tots. Sembla que tots es comportarien de forma irracional.
    El fet de que una persona amb 16 anys tingui la potestat d’avortar lliurament, tindria que ser dins d’una societat molt mes desenvolupada que no pas la nostra. Tal com dieu en anteriors comentaris com podem negar que comprin un paquet de tabac quan n’estén farts de veure fumar a tots els nanos a las portes del col•legis o dels instituts ?. ¿com es que hi ha tants problemes d’alcoholèmia entre la nostre gent jove?, quin grau de maduresa sexual tenen els nostres púbers.
    Si en aquest cas una filla gestant no te la confiança de parlar amb els seus pares, com podem considerar prou madura la decisió que prendrà ?.
    No els hi permetem fer-se un “tato”, ni tan sols un “piercing” per el qual precisen una autorització paterna i en canvi podran optar directament a avortar sense aquesta autorització i el que es pitjor sense el coneixement matern ó patern .
    Mai he antes de lleis, hi son, hi ha de ser i s’hauran de complir, però crec que hi ha masses incoherències i forats que donen peu a prendre resolucions diferents sobre casos amb els mateixos condicionats. Segur que no es fàcil acontentar a tothom, encara que te que averi sempre quelcom de lògica a l’hora de aplicar una llei.
    Les paraules del cardenal varen sense massa clares com per que ningú posteriorment vulgui suavitzar el que realment pensa aquest senyor i com ell altres dins de l’església. Voldria pensar que no son tots el que pensen d’aquesta manera, per que n’estic segur que si Deu existeix no pensa igual que aquet personatge que diu que es aquí en representació seva.

  9. lucrecia de borgia Escrit el 01 juny 2009 a les 20:11

    Bon capvespre,
    Gavineta no et prenguis al peu de la lletra la meva frase. El que volia dir és que de cap de les maneres es pot equiparar pedestaria i l’avortament. Volia posar un exemple i tens raó és massa fort.
    El que volia dir és que, en el suposat, impossible, d’estar embarassada i algú m’assegurés que aquest fill seria victima de abusos sexuals em plantearia seriament l’avortament. Crec que el meu exemple no ha estat massa afortunat. Però es que el tema dels abusos sexuals a menors em treu de punt, i aqui he tret els peus dels test.
    Ho sento

  10. gavineta Escrit el 01 juny 2009 a les 21:04

    D’acord Lucrecia. Jo crec que parlar d’avortament i abusos a menors en el mateix pla és com mesclar ous amb caragols. Són coses tannnn diferents, fins i tot quan la víctima-protagonista (em perdonareu l’etiqueta) pugui tenir la mateixa edat.

    No estic a favor de l’avortament però tampoc no crec que s’hagi de criminalitzar. Mentre a mi no m’obliguin a fer-ho… Aquestes lleis “sociosanitàries” tan progressistes em fan por… Arribarem prest a l’extrem que si ets menor d’edat, no tens parella ni feina i els teus pares no t’entenen només hi ha una via: AVORTAR. Idò, jo crec que no. S’han d’evitar els embarassos no desitjats (i el contagi de malalties) a través de la bona educació sexual, però si es produeix l’embaràs no desitjat… s’han de donar totes les possibilitats, tenguis 15 o 30 anys. No és cert que tenir un fill en edat adolescent et destrossi la vida. Te la fa viure diferent a com la viuries si no fossis mare; ni millor ni pitjor (i no ho dic per experiència).

    El tema dels abusos a menor… preferes no parlar-ne. I crec que les altes esferes de l’Església farien més bo callar, “por la cuenta que les trae”. Hipòcrites de m…

  11. eugenia Escrit el 01 juny 2009 a les 21:51

    No sé com s’ho fan, però un cardenal pot dir que l’avort és més “pecat” que els abusos a menors i aquí esteim jutjant una llei i no les fastigoses paraules de aquest senyor i després las del altre, el sr Mayor Oreja.
    A mi d’entrada aquesta llei no em pareix tan greu. D’entrada sí em pareix molt greu el que ha succeït aquests dies, o el que jo he llegit al diaris, 2 anys de presó a un abusador, a un malalt, a un pederasta… sí que m’agradaria que canviassin les lleis i que a aquests porcs els enviassin a treure aigüa d’un pou ben lluny, aigüa que moltes fietes tenen que anar a cercar.
    Jo també m’indign Lucrecia, com pot ser que defensen la vida d’una cel.lula o dues, i siguin cegs, muts, sords, davant una nena o un nen que és somet al seus abusos i es queda sense paraules, 1 dia, un mes, 1 any, 2, 3… quina força té aquest abusador! Estic segura, que una llei que permet avortar a una nena de 14 o 15 anys primer intentarà que parli amb els pares, perquè darrera les lleis hi han persones, darrera un pederasta, una bestia.

  12. lucrecia de borgia Escrit el 01 juny 2009 a les 23:28

    Estic d’acord amb tu Gavineta. I deu ser per açò que em va sortir aquella barbaritat.
    Respecte a les mares adolescents tens raó la seva vida serà diferent, però jo del que tenc serioses dubtes és de la seva capacitat per educar un fill. Segur que més d’una és capaç, però hi ha de moltes altres…
    Eugenia respecte a la llei de l’avortament és clara: no es necessita el permís dels pares, i açò és el que consider intolerable.
    Na Maite diu que el tema és complexe. Però com a mare responsable rapidament s’assegurat que la seva filla no avortarà sense parlar el tema amb ella. Però pot tenir ella i la resta de pares de menors la seguretat que així ho faran? Poden tenir els pares la seguretat de que les seves filles no abusaran de la píndola del dia després?

    I a més perquè les mesures contraceptives,sempre han de reacure sobre les les dones?
    Per últim li farien una vasectomia a un menor de 16 anys sense permís del seu pare?

  13. Mpons Escrit el 02 juny 2009 a les 0:06

    Estimada Maite, [email protected] [email protected],

    aquesta plaça de vegades em provoca una certa sensació de vertigen. Ahir es discutia de forma vehement de la diferència entre “tenda” i “botiga” o entre allò que fa un bon “brou” i allò que fa un bon “caldo” i avui es parla d’avortament i pederàstia. No és una crítica, només és una observació, un sentiment…

    Però aquest sentiment no és res comparat amb la sensació de mareig que em sobrevé quan es tracta el tema de la sexualitat, i explicaré per què. M’acuba el fet de pensar que la nostra civilització –perdoneu-me que sigui tan hiperbòlic- hagi desenvolupat tecnologies capaces d’inseminar artificialment i de clonar i en canvi encara sigui a les beceroles pel que fa a la sexualitat i a l’educació sexual.

    La sexualitat continua sent un tema tabú. En general no es tracta amb la serietat i l’objectivitat amb què s’hauria de fer. Supòs que no cal parlar de l’educació sexual que s’ha rebut de forma domèstica per part dels pares, no és cert? Gairebé tothom admetrà que brilla per la seva absència, o que més valdria que hi brillés… Segurament tampoc no es té res bo a dir respecte a l’educació que en aquest sentit s’ha rebut a l’escola, no és ver? La informació de què es disposa rau solament en la pròpia experiència i de vegades és tan rudimentària que no se sap ben bé com s’ha d’assimilar. Al segle XXI posseïm, per tant, ben poques eines a l’hora d’afrontar la qüestió.

    Però això no és el pitjor de tot, no. Na Maite i altres persones que es dediquen o s’han dedicat a l’ensenyament em podran corregir si m’equivoc en afirmar que en els plans d’estudis obligatoris i postobligatoris la sexualitat fins ara només s’ha tractat des del punt de vista reproductiu a les classes de biologia, on únicament s’explica com funcionen els òrgans reproductius dels éssers humans, com si fos la mecànica d’un cotxe. Però de moment no hi ha hagut cap altra assignatura que contempli la sexualitat des d’un punt de vista afectiu, social i no reproductiu. Com a molt les escoles acabaven contractant els serveis de persones que s’hi dedicaven de forma més o manco professional a través de tallers externs.

    Si qualcú es pensa que amb tota aquest xerrameca el que estic fent és eludir el tema, tindrà part de raó. Amb aquest bagatge formatiu exposat i amb tal desinformació no em crec del tot capacitat per pronunciar-me sobre el tema de l’avortament amb molta més precisió. De tota manera, com que aquí s’ha comparat el dret d’avortar amb el dret al consum d’alcohol per part de persones de setze anys, sí que m’agradaria fer una altra comparança: en la nostra societat es considera que als setze anys ja s’és una persona prou adulta per entrar a formar part del món del treball, per exemple. Diguem que una persona de setze anys pot guanyar-se el sou però no pot gastar-se’l en allò que vulgui i fins ara tampoc ha pogut decidir sobre la seva sexualitat.

    Torn a repetir que m’agradaria estar molt més ben format a l’hora de poder emetre la meva opinió. Així i tot, si bé fins ara mai no he renunciat a la vida que m’han regalat la meva mare i el meu pare, sempre he cregut en el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos, la qual cosa inclou si vol o no parir un fill. L’edat de setze anys a partir de la qual es pugui prendre aquesta decisió no m’espanta. Allò que sí que potser m’espanta es que es confongui el dret humà i legítim de satisfer el plaer sexual amb la prohibició legal de l’avortament.

    I aquí es torna a plantejar el mateix: la sexualitat no reproductiva com a font de desig i la sexualitat reproductiva. Potser s’hauria de començar a distingir-les amb claredat. No crec en absolut que a priori l’objectiu d’una adolescent a l’hora de tenir relacions sexuals sigui el de la reproducció i per tant seria bo que no es veiés obligada a reproduir si no ho desitja. En principi tampoc no consider que una edat tan primerenca sigui la més idònia per tenir un fill, a no ser és clar que l’al·lota afectada en qüestió finalment hagi pres la difícil decisió de tenir-lo.

    Crec que aquesta decisió a partir dels setze i fins als divuit anys s’hauria de prendre sempre tenint en compte no només els suggeriments dels pares i altres persones molt properes afectivament, sinó també a partir de les consideracions exposades amb tota claredat per part de professionals en el tema, tant metges com psicòlegs.

    (Perdoneu l’extensió: no és un tema senzill…)

  14. Silve Escrit el 02 juny 2009 a les 8:20

    Ahir, sense anar més lluny, en parlàvem amb una professional de la salut de Menorca i conveníem, ella i jo que: dret propi a decidir de cada dona, amb totes les responsabilitats, excepte les penals. És a dir: cada dona, al·lota o jove governa el seu cos i ha de tenir la suficient responsabilitat per dur endavant la decisió presa (també llibertat per decidir si vol tenir el fill); aquesta responsabilitat no li dona només l’entorn, sinó també l’educació, la pedagogia de la sexualitat que hauríen de rebre tots els adolescents. La única responsabilitat que no ha de tenir és la penal, ningú pot jutjar a qui pren una decisió sobre el seu propi cos, ni a ella, ni als pares ni al professional que hi col·labora. Ni judici penal ni judici moral (que són els pitjors).
    I ara una culleradeta de demagògia: com poden titllar d’assassinat un avortament aquells que envien els nostres joves a les guerres? aquells que subvencionen la fabricació d’armes? aquells que consenteixen el tràfic de drogues que acaben essent mortals pels nostres joves? aquells que no endureixen les lleis contra el maltractament? aquells que fan els ulls grossos davant la deforestació dels nostres boscos? aquells que prohibeixen l’ús del condó als països on la SIDA mata milers de fillets cada dia?…No fem reduccionisme d’un tema tan important i tan complex. No deixem que una frase o un eslogan tengui mé simportància que la reflexió sobre la salut. I recordem, sobretot que en un avoratment el mal físic desapareix en questió de dies, però les seqüeles psicològiques d’una adolescent que ha avortat a vegades permaneixen durant anys; per tot açò calen programes d’ajudes a mares fadrines, específics per mares adolescents, cases d’acollida…no és senzill, no és un eslogan, l’avortament és seriós i cal parlar-ne responsablement. Salut, sobretot, salut.

  15. susana Escrit el 02 juny 2009 a les 9:19

    Començaré dient que estic en contra de la venda de la pastilleta a menors i molt menys sense cap mena de recepta mèdica. Però he de dir també que tinc vint-i-un anys i no m’ha sorprès la mesura. Un país com Espanya, catalogat molt sovint d’endarrerit davant molts altres països europeus, ara demostra amb aquesta llei la seva internacionalitat (sí, d’aquesta manera tan penosa, sembla ser que es converteixi en internacional). No m’ha entranyat perquè es veia de lluny que Espanya es posaria a l’altura del Regne Unit, California, Washington, Mèxic, Alaska, Argentina, Xile (dels Estats Units, al cap i a la fi) i com no, a l’alçada de la seva veïna França. La mesura posa a prova l’educació sexual del nostre país i complica la tasca d’uns pares que es veuen de cada cop més incompetents. Ara, els nostres polítics, volen menys embarassos no desitjats i més malalts de VIH? Hi ha que dir que els serveis mèdics en donen moltes de pastilletes i ningú s’havia adonat de la xifra esfreïdora fins ara que ha sortit aquesta problemàtica. La mesura preveu l’estalvi de diners públics gastats en una cosa particular, fruit de la irresponsabilitat d’un individu (estic xerrant de casos de plaer, no casos particulars justificats), perquè no ens enganyem, darrera d’això també hi ha una qüestió de diners! (és penós, però és la realitat!). Pares, assegureu-vos si doneu doblers als fills en què es gastaran els 20 euros! El que està molt clar és que si actualment la informació és poca, un cop aplicada la llei, s’haurà d’augmentar la informació i, amb això vull dir que no basta amb el prospecte del medicament. “Es tracta d’un “mètode d’urgència”, no pas d’un mètode anticonceptiu més”, diu la ministra Jiménez. Això és ciència, sí, però què farà un farmacèutic davant una al•lota de 12, 13,14,15,16 anys quan li vagi a demanar? Em voleu dir que la venda del producte com aquest recaurà en una farmacèutic, si ja no et venen un antibiòtic? Un altra cosa és un cop n’hagin pres una, davant els efectes secundaris, en tindràn ganes de prendre’n alguna més? Pesarà més la càrrega d’un nadó o unes hores de malestar general i altres efectes? crec que en casos d’adolescents està molt clara la cosa. Mesures com aquestes, perdoneu que vos digui, fa que avui en dia, els joves no ens espantem de res. I clar, no tota la responsabilitat el té el Govern, sinó que també hi ha uns pares al darrera, una família, una escola, clar que sí, totalment d’acord. Però entre tu i jo, no totes les mares són com tu ni com la meva!!! El món està ben perdut! Ah, també comentàvem – ara per incloure una anècdota davant tanta teoria – que la consciència que tothom es coneix a Menorca i més si vas a la farmàcia del poble, serviria més d’anticonceptiu que no pas la pastilleta en sí perquè l’endemà ho sabria tothom!! Esperem que aquesta càrrega de consciència funcioni més que no pas la nova llei, a Menorca, tot sigui dit, no pas a les grans ciutats! Molt joves amb un dit de seny al cap hem mirat amb cara de resignació la implantació d’aquesta llei. I ens demanem: juntament amb les xeringues, què els hi vendran la droga a les farmàcies prest? Salut i gràcies!

  16. Kintet Escrit el 02 juny 2009 a les 19:21

    Justament fa uns dies vaig enviar un correu electrònic bastant dur a la senyora Trinidad Jiménez, ministra de Sanitat i Consum (fixau-vos en el nom, no és només ministra de Sanitat, sinó també de Consum). Al correu , entre altres coses, li expressava la meva preocupació seriosa pel futur de les que avui són adolescents (no fa falta que torni a dir els motius, ja els heu reflexat prou d’acord amb la meva opinió) i li presentava un dilema indignant: aquesta mesura de les pastilles d’ensoldemà a les farmàcies sense ni tan sols recepta, és una mesura per controlar la sobrepoblació en el futur (provocant l’esterilitat indirectament) o és simplement una resposta a una pressió externa d’alguna farmacèutica que vulgui guanyar uns quants milions d’euros més a l’any?
    Lògicament, ningú va contestar.
    A jo m’han decepcionat profundament. Totes aquelles bones intencions, aquella S de Socialista, aquella O d’Obrer… La gent no és tonta, i com segueixin menyspreant així el personal, en perdran molts, de votants…
    Un cas semblant està succeïnt amb la Santa Secta Catòlica. En el passat van tenir tant de poder que pensen que poden fer qualsevol cosa i el seguiran tenint. Cert que la societat s’està estupiditzant, cert que cada nou acomodat que pot pensar en un iPod és un més que ni s’informa -o, si ho fa, no entén res-, però hi ha un punt que no es pot sobrepassar, i aquest, com molt bé dius, Maite, és la dignitat.
    I ho han fet. Tant la Secta Catòlica com els dos principals partits espanyolistes s’han passat.
    I ara una idea que ben podrien agafar els espanyols: si no condemnar la violència “terrorista” és motiu d’il·legalitat d’un partit (sense que la comunitat internacional hagi pogut definir terrorisme), no condemnar la pederàstia, també? I facilitar l’esterilitat d’una generació?

  17. Maite Salord Escrit el 02 juny 2009 a les 21:12

    Absolutament d’acord amb el fet que les dones han de poder decidir si volen ser mares o no. Don gràcies, però, de no haver-me trobat mai en la situació d’haver de prendre una decisió tan dramàtica. I no cal dir que respect del tot qualsevol decisió que es prengui al respecte. En el cas de les menors, com ja he dit, em crea dubtes el fet que puguin avortar sense que els pares ho sàpiguen. Supòs que perquè em mir la situació com a mare d’adolescents i perquè voldria poder acompanyar les meves filles en un moment dur com aquest, sigui quina sigui la seva decisió.
    Ara bé, aquí el que em sembla més greu és el fet de treure importància als abusos. Que un senyor -per dir-li qualque cosa- pugui deixar anar la frase en qüestió i que no li passi res, és de jutjat de guàrdia.

  18. apunx Escrit el 03 juny 2009 a les 15:33

    salut,

    certament aquest home (com sa majoria de s’esglèsia) està enganxat a una època llunyana en que aquesta institució tenia molt més pes en sa societat. I dic molt més pes, perque avui encara en té. Jo respect que cada ú pugui tenir ses creences religioses que vulgui dins s’àmbit de lo privat. Però me sembla molt greu que encara a s’Estat Espanyol s’esglèsia tengui es pes que te (per sort cada vegada menys), s’esglèsia en si en un poc tema tabú amb es polítics , perquè no es fa alguna cosa per acabar amb ses processons, els símbols religiosos als carrers i a nes llocs públics? me sembla molt bé que hi haigi gent que li agradi tenir un Crist i resarli però crec que és una cosa que s’ha de fer en privat. Si en teoria a n’aquest Estat no s’ha de “defensar” cap religió , no entenc com no fa anys ja que s’ha tallat sa relació amb aquesta institució retrògrada (no dic tots els membres d’ella, a Ciutadella mateix hi ha algun exemple de sacerdot no-tradicional per dir-ho de qualque manera), que es gestioni tota sola que prou pasta treu i amb els diners de la comunitat cristiana.

    Jo si me vull reunir amb uns amics per xerrar o comentar llibres m’ho tenc que montar de sa meva butxaca no?

    Ho sent si m’ha quedat un poc incendiari es missatge, però es que aquesta institució (que no els creients) me posa un poc nirviós, (aquesta declaració de Cañizares es anecdòtica, hi ha que veure quines son ses opinions de s’eglèsia per exemple també amb s’homosexualitat…) son molts anys d’estar de banda dels poderosos i d’inculcarnos una manera de pensar bastant represiva en quant a sexualitat per exemple.

    Una salutació a tots/es

  19. lucrecia de borgia Escrit el 03 juny 2009 a les 21:54

    Bé començ a pensar que amb el tema de la sexualitat estem tots ben apanyat. He llegit barbaritats, (incloses les meves) i crec que tot plegat són conseqüencia d’un munt de prejudicis. Cap dels arguments
    li he trobat una argumentació que no sortís de les tripes. Tots, hem intetat amagar els nostres prejudicis i tabús. A uns ens han surtit barbaritats i aqls altres arguments un poc o un molt, depenent, facilons quasi bé rallant la demagogia.
    Peró a mi, al manvo m’ha servit per reflexionar sobre certs temes i veure que no els tenc resolts i que tal vegada mai els tengui. Però poder arribar a aquesta conclusió per mo és un èxit.
    Salut, sobretot

  20. eugenia Escrit el 04 juny 2009 a les 0:51

    Lucrecia, estic d’acord amb tu, a tots ens ha fet reflexionar, per a mi les paraules de na Maite son claus, li agradaria ser al costat de la seva filla sigui quina sigui la seva decisió en uns moments tan durs. Jo crec que cap dona necessita un consentiment per avortar o no, amb 14 o 30 anys, sembla una bojeria, però es un assumpte delicadíssim que sí necessita un assesorament i unes garanties sanitaries, i en el cas dels menors -per supossat- tenir al costat als pares i no anar a parar a segons quines clíniques privades.
    Un petit exemple i fent referència a allò que diu Susana de les xeringues, jo crec que per evitar un mal major es va “aconsseguir” un mal pitjor en molts de cassos: contagis i morts.
    Segurament la sexualitat és un del temes del que més s’en parla des de la llunyania, no tinc fills i reconec que parlar amb un fill/a de 14 anys de sexualitat deu ser molt difícil. Fa uns quants anys vaig treballar a urgències un dissabte de cinquagesma i el reclam dels anticonceptius del dia desprès va ser molt més elevat del que ens pensaven.
    La realitat sempre supera la ficció. La ficció la coneixem per les películes. La “realitat” si no ens toca de a prop ens permet opinar, jutjar, exigir les situacions ideals.
    Tampoc he tingut mai que decidir si avortar o no, però sí que he tingut algun “susto” amb 25 anys i apart del desequilibri que em provocava la decisió de tenir o no el fill, afegir la por que em donava tenir que viatjar al estranger (amb la meva parella) o anar a una clínica clandestina.
    Un viatje que ningù et pot recomanar però que una vegada s’ha pres una (difícil) decisió et porti a un lloc amb garanties i que econòmicament no et supossi un altre mal de cap.
    El que sí que crec és que la píldora del dia després deuria estar regularitzada. Ja que esteim tan controlats per la seguretat de tots, no estaria malament que al manco el metge de primaria, que és el que ha de fer prevenció, educació i seguiment dels medicaments, pogués tenir esa “informació”. Eh, que ho dic de debó.
    El cardenal Cañizares fa uns altres seguiments.
    Bona nit.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari