Maite Salord

Escriptora

Arxiu de febrer 2012

L’il·lustre declarador

En aquests moment, l’il·lustre declarador deu -intentar- defensar el seu honor. No voldria estar a la seva pell. No em fa cap pena, però. Sent qui és, resulta evident que, si les proves no fossin aclaparadores, no li farien passar aquest tràngol. Se l’acusa, ni més ni manco, dels següents delictes: malversació de fons, falsedat documental, frau i prevaricació. Amb totes aquestes pràctiques, diuen que va guanyar 16 milions d’euros. No està gens malament.

Tanmateix, de tot el cas, el que més mal em fa és que 2,3 milions d’aquests guanys van ser un “regalet” del nostre Govern Balear -del senyor Matas, per ser més exactes-  per organitzar dos congressos que, tot en gros, costaven la coa: 300.000€. I ja em perdonareu, però, cada vegada que sent el llepat (“extremadament tibat de roba, de dibuix, de presentació en general”, segons l’Alcover-Moll) d’en Bauzá parlar de l’herència de l’anterior govern, el d’esquerres, m’agafa un atac.

L’Herència, és la que ens va llegar Jaume Matas. Una herència enverinada que, no només ha deixat les Illes sota mínims sinó que, mira per on, ha fet trontollar la monarquia d’aquell rei tan “campetxano”. Qui ho havia de dir. Només un parell de dades: durant el període Matas (2003-2007), amb un nivell d’ingressos alt, el deute va augmentar un 324,51% (!). El govern Antich, amb una baixada important d’ingressos, el va augmentar (2007-2009) un 57%. Em sembla que les xifres són prou reveladores.

Així, que no em venguin amb històries. En aquests moments, a les Illes, pagam la gestió del govern del PP del senyor Matas. I no parlam d’una gestió poc eficaç o no prou austera: parlam d’una gestió -presumptament?- corrupta. Una gestió que, partint del fet que, com es va atrevir a dir a la tele, els ciutadans no som tots iguals, avui ha portat un il·lustre al jutjat. Certament, per una vegada estic d’acord amb Jaume Matas: els ciutadans no som tots iguals. N’hi ha de corruptes i d’honrats. I la justícia, que sí que ha de ser igual per a tots, s’ha d’encarregar de posar-nos al lloc que correspon.

Crònica d’un ple VI. En defensa de la sanitat pública.

Avui, dedicaré la crònica del ple del Consell de Menorca d’ahir a un únic tema, a la sanitat pública. Em sembla que és prou important i prou greu la situació perquè així sigui. De fet, la proposta d’acord que vam presentar neix de la preocupació que professionals del món sanitari o dels serveis socials, així com usuaris, em van fer arribar.  Aquí teniu la meva intervenció:

Cada dia, s’anuncia una nova retallada en la Sanitat Pública de les Illes. Unes retallades que, de forma directa o indirecta, fan disminuir la qualitat assistencial que fins ara havia caracteritzat el nostre sistema sanitari. Es tracta de retallades salarials, de recursos humans, de material i organitzatives que representen un autèntic atemptat a l’estat de benestar. A un servei, el sanitari, que tots estarem d’acord que és un dret bàsic i fonamental de les persones perquè afecta allò que tenim de més preuat: la salut.

Així, només cal fer un breu repàs a les retallades que el Govern Balear ha fet a la sanitat pública per adonar-nos que aquest servei públic està amenaçat per les polítiques del PP:

1-    Han tret molt de personal interí a tota l’àrea sanitària la qual cosa suposarà augment de les llistes d’espera i augment de la pressió als professionals tant a nivell sanitari com administratiu. El darrer exemple: retallar 40 infermers/eres dels serveis de salut de Menorca. Una autèntica irresposabilitat perquè, hem de recordar que els/les infermers/eres són els professionals que executen les decisions mèdiques preses pel titular del servei i que per tant tenen una vinculació directa amb la capacitat i la qualitat de l’atenció sanitària.

2-    En la mateixa línia, no hi haurà substituts per vacances ni per baixes laborals, la qual cosa suposarà repartir la feina, amb augments de càrregues de treball a tots els nivells, més estrès laboral, més errades pel poc temps per fer les feines, augment del temps d’espera a atenció primària i especialitzada, etc.

3-    S’ha de pagar 10€ per la targeta sanitària, però això no és el pitjor: les persones que están a l’atur i ja han esgotat tots els ajuts, no tenen dret a tarjeta sanitària i, als ajuntaments, ja es comencen a arribar casos de famílies que imploren que els seus fills menors tenguin dret a una pediatra. Ara, només els queda el recurs d’anar a urgències, amb tot el que això suposa de falta de seguiment mèdic dels pacients i col•lapse a les urgències.

4-    Igualment, s’estan posant traves als immigrants per poder ser atesos a la sanitat pública perquè se’ls demana un certificat del seu país d’origen que, en la majoria de casos, és complicadíssim de poder aconseguir. Aquest col•lectiu, també acaba als Serveis Socials dels diferents municipis.

5-    S’estan reduint hores d’intervenció quirúrgica la qual cosa implica un augment de les llistes d’espera.

6-    Els metges especialistes han de pasar consulta sense infermeres o auxiliars i molts d’ells ja s’han negat a fer-ho.

7-    S’han de pagar els bolquers per part dels menors amb discapacitat física i el dinar per part dels pares i mares dels menors ingressats a la UCI.

8-    Al Mateu Orfila, els caps de setmana, hi ha la bugaderia tancada, fet que provoca qui hi hagi manca de material.

9-    S’ha tancat un dia a la setmana la Unitat Bàsica d’Es Mercadal.

10-    No es podran emprar aparells de làser per fer operacions sense seqüeles perquè ja no queden fibres per usar i els malalts, per tant, només tindran l’opció de la medecina privada, que costa 6000€, etc, etc.

Ningú no pot creure que aquestes actuacions no afectaran a l’assistència sanitària, i més si es continua amb aquesta política. Una cosa és retallar el que sobra, racionalitzar la despesa, i una altra de molt diferent és retallar allò que és necessari. A més, qualsevol mesura que hagi de prendre el Govern per a racionalitzar la despesa s’ha de fer sempre amb el consens dels professionals i amb el coneixement de les associacions d’usuaris, cosa que ara no es fa en absolut.

Un dels metges amb qui he parlat aquests dies m’ho explicava d’una manera molt gràfica: la sanitat pública és com una ceba i el PP en van traient, ara una capa, ara una altra, sense que els ciutadans ens adonem del que està passant. Quan en siguem conscients, ja ho hi quedarà, pràcticament, sanitat pública de qualitat.

Per tot això, vam presentar dues propostes d’acord. La primera era instar el Govern Balear a mantenir  i millorar el servei públic de salut, preservant el seu caràcter públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d’equitat garantida, així com defensar els recursos de la sanitat pública local. El PP hi va votar a favor.

La segona proposta deia: El ple del Consell Insular de Menorca acorda reclamar al Govern de les Illes Balears la paralització de qualsevol altra retallada que afecti el sistema de la sanitat pública i la reconsideració de les realitzades fins aleshores. El PP hi va votar en contra. I, és més, sabeu qui són, segons ells,  els culpables de la situació actual de la sanitat pública: els usuaris, que en fan un mal ús, i la llengua catalana, que impedeix que venguin especialistes! A més, òbviament, de l’herència econòmica que els va deixar l’anterior govern.

L’autèntica herència, però, és la dels Palma Arena, Palau de Congressos i metro de Palma, del senyor Matas. Per pagar aquests disbarats sí que té doblers el senyor Bauzá.

Manifestació contra la Reforma Laboral

Demà  diumenge, dia 19 de febrer, a les 12h a la plaça Esplanada de Maó, els sindicats UGT i CCOO han convocat una manifestació contra la Reforma Laboral. Des d’aquí, us anim a participar-hi per expressar el rebuig a una iniciativa que no generarà ocupació, sinó que servirà per fer fàcil l’acomiadament.

Avui, en un món canviant, a diferència del model econòmic i empresarial del segle XX,  són necessàries noves formes d’organització empresarial on no només és fonamental la recerca de major productivitat, qualitat de producte o servei o millora de la rendibilitat , sinó que és important, també, per assolir aquests objectius,  per exemple, la qualitat de vida, la motivació, l’adhesió a la cultura de l’empresa,  l’autorealització i la conciliació entre la vida familiar i laboral. Així, és important que la cultura empresarial sigui flexible i permeti una adaptació de l’empresa al canvi constant i ràpid del seu entorn.

Resulta evident  que el sectors productius i les empreses només avançaran des d’una concepció global i sumant l’esforç de totes les parts implicades en la mateixa direcció: emprenedors, treballadors, administracions i agents econòmics i del món laboral i no des de la imposició,  la manca de diàleg i  la retallada de drets. I la Reforma no en fa menció, ni de passada. Els estímuls i incentius d’aquesta reforma laboral sembla, més bé, que van en la direcció de “l’enfrontament” d’uns i altres.

El Govern del PP presenta aquesta nova reforma com el camí imprescindible i segur per solucionar el problema de l’atur, segons es desprèn del text i els documents en què es va presentar a la societat. En ells es  diu,  textualment, que gràcies a ella hi haurà més ocupació, més ocupació estable, més flexibilitat interna en l’empresa, més eficàcia del mercat de treball, més control i lluita contra el frau. Tanmateix, tant el president del Govern com el ministre d’Economia ja s’han afanyat a dir que “per si sola” no crearà ocupació i que, d’entrada, no hi haurà efectes a curt termini.

Així, tenim la sensació que aquesta és una reforma pensada per tancar empreses i no per crear-ne, per facilitar l’acomiadament i no la contractació. Es tracta d’unes mesures d’urgència més que d’una reforma estructural pensada a llarg termini, en contradicció, una vegada més, amb les paraules i promeses de Rajoy en la campanya electoral en què, per exemple, va dir  que no abaratirien l’acomiadament, sinó que abaratirien la contractació.

Amb retallades socials i econòmiques i facilitant l’acomiadament, no només s’incrementarà l’atur, sinó que encara aprofundirem més en la crisi. Hi ha alternatives per crear ocupació i benestar social. Ho diu un economista com Vicenç Navarro:  “alternatives diferents, però, a les proposades per la patronal, els banquers, els directius dels bancs centrals i els polítics que comparteixen amb ells la ideologia neoliberal”. I cal avançar per aquest camí. Comencen demà, mostrant el nostre rebuig a una reforma laboral imposada i injusta.

Següent »