Fa unes setmanes, el diari Menorca publicava un article titulat La “fiebre de los planes en el Consell”, article que feia referència a l’elaboració de diferents instruments de planificació per part del govern insular. En aquest sentit, és interessant –i, fins i tot, m’atreviria a dir que imprescindible—que es clarifiquin una sèrie de qüestions que, sens dubte, ajudaran els ciutadans a situar molt millor la informació donada.
Així, poden estar tranquils que l’actual equip de govern del Consell no té una dèria planificadora injustificada. Ben al contrari, la majoria de plans que redactarem o revisarem durant el 2017 serà per mandat legal, o sigui, perquè la llei ens obliga: Pla territorial insular, Pla d’intervenció en àmbits turístics, Pla director sectorial de carreteres, Pla territorial d’emergències, Pla d’emergències del Museu, Pla de gestió del patrimoni històric, Pla director sectorial de residus, Pla insular de transport regular, Plans d’emergències i simulacres, Pla d’acció Menorca Reserva de Biosfera o Pla de pedreres. A més, la major part del pressupost que invertim en redacció de plans és, justament, per a aquests que s’han de fer obligatòriament per complir la llei, alguns dels quals, ja s’haurien d’haver revisat en el passat mandat.
També hi ha altres plans que corresponen, certament, a una clara voluntat política d’abordar una temàtica determinada i que responen a una demanda social existent: Pla de Vivenda Social, Pla d’usos del Llatzeret, Pla de millora de l’eficiència energètica, Pla de foment de les arts escèniques o Pla insular de suport a la família.
Així les coses, tant en aquells que venen determinats per la llei com en els voluntaris, es tracta de plans diversos perquè els àmbits d’actuació del Consell són molt diversos: social, territorial, econòmic, ambiental, turístic, etc. Aquesta diversitat, a més, és indicativa, precisament, del fet que l’equip de govern no es vol quedar aturat, sense abordar aquestes problemàtiques. El més fàcil seria l’anar fent, passar el dia a dia sense cap objectiu a mitjan i llarg termini, cosa que no és el cas, en absolut.
Estarem d’acord que l’administració, per actuar correctament, ha de planificar. Si no es planifica, s’actua per impulsos, conveniències del moment o interessos personals, quan el que cal és saber quines són les necessitats i com es gestionen de forma eficient els recursos per arribar a les solucions. A més, la qüestió clau és, per una banda, que aquests plans es facin amb la participació de la societat i dels sectors implicats; i, per altra banda, que aquests diferents plans siguin coherents entre si, que apuntin cap a un model social i territorial solidari, sostenible, al servei de la gent, i que n’asseguri el benestar.
Així les coses, planificar significa analitzar, debatre, organitzar, prioritzar, prendre decisions, concretar, ordenar, fomentar la participació… En definitiva, una feina conscient i responsable que serveix per posar les bases del futur, en aquest cas, de Menorca, amb rigor i convenciment.
(Article publicat al diari Menorca, dia 11 de febrer de 2017)
- Activitat política
- Sense comentaris