Maite Salord

Escriptora

Docència

El meu retorn a les aules, després de dos anys d’excedència per càrrec públic, ha arribat acompanyat d’una campanya -una més- de desprestigi del professorat. En aquest cas, se’ns acusa de fer, només, 18 hores lectives. Per tant, de fer poca feina.

Justament aquests dies, entre reunions i feina de programar el pròxim curs, m’admirava recuperar aquelles discussions sobre si aquesta lectura agradarà més que aquesta altra o com ho podem fer per donar una atenció més individualitzada a l’alumnat. Paraules carregades d’il·lusió i de responsabilitat. Cada hora de classe -vint setmanals, deu en el meu cas per fer mitja jornada- representa una feina prèvia de preparació. Representa, a més, que has de conèixer les més de trenta cares adolescents que et miren per saber a qui li pots fer una broma i qui vol que t’hi adrecis  en privat. A qui has d’esperonar perquè treballi i qui espera una paraula de reconeixement per tirar endavant.  Qui passa un moment personal complicat que s’ha de tenir en compte o qui està enamorat i encalça papallons. Tot això, sense comptar les hores de coordinació entre el professorat o les d’atenció a les famílies. Trenta-set hores i mitja setmanals, en total. A les quals hem d’afegir, evidentment, les hores infinites de corregir treballs i exàmens a casa (entre dues i quatre hores diàries en el cas de professorat, per exemple, de llengua i literatura).

Reconec que, com en totes les professions, hi ha de tot. La majoria, però, responen al que us acab d’explicar. És una llàstima, quan estimes la teva feina i la fas a consciència, llegir que ets un privilegiat que treballa més poc que els altres. Que em duguin un paper que digui que treballaré, només, 40 hores setmanals (20, en el meu cas) i el sign ara mateix. Però sí, és cert, ho admet, som una privilegiada. M’agrada la feina que faig. Moltíssim. I això no té preu.

10 comentaris a “Docència”

  1. maria Escrit el 07 set. 2011 a les 22:01

    Jo només et puc dir que gràcies per les teves classes i mil gràcies per l’ajuda que em vas saber donar quan em feia falta.

    Que tenguis un bon inici de curs!

  2. Menorquit Escrit el 07 set. 2011 a les 22:41

    El tema és interessant i amb prou debat. Estic d’acord amb moltes coses de les que exposes, amb altres tenc dubtes (dubtes, perquè no hi estic ficat, tot i conèixer algunes coses). El problema, com a moltes altres bandes, és que per uns ho paguen els altres. Ja ho has dit bé: “com en totes les professions, hi ha de tot” i molts professors que s’engronxen i eviten el compromís de ser ‘mestre’ o professor per simplement acomplir l’expedient que li correspon sense cap esforç, l’horari mínim exigit i partir cap a casa. I d’aquests i aquestes n’hi ha, i no pocs. No només cal parlar de les hores lectives (poques o moltes) sinó també del conjunt del treball fet durant tot l’any.
    I no ho dic per tu, Maite, sino per als que tu saps perfectament que fan i que no fan.
    .
    Una altra de les situacions complicades i conflictives que teniu els professors és manejar els alumnes, molts d’ells insoportables i de difícil tracte i educació, als que heu d’aguantar, i que en moltes ocasions esteis desprotegits per actuar. La picaresca de molts d’ells quan saben que els professors no els podeu actuar i corregir com voldríeu.
    .
    Pens que teniu una professió privilegiada (guanyada i merescuda també). Si cadascú dels que llegim aquí haguéssim d’explicar les situacions laborals que hem patit o patim vora les que pateixen els professors, les diferències serien molts notables amb les que teniu, tot i que entenc, alhora, la responsabilitat que té un mestre pel fet de treballar amb al·lots i joves en formació, que no és igual ni comparable amb el qui fa sabates, bijuteria, etc, tot i que vull deixar clar que són tan dignes com les de professor.
    D’aquí els meus dubtes.

  3. eugenia Escrit el 08 set. 2011 a les 1:54

    Menorquit, jo he conegut a metges que després de 11 anys estudiant (5-6 anys de llicenciatura i cuatre de Mir) són uns privilegiats perquè cobren 2500 euros, però tenen un cap de servei que els fa la vida impossible. He conegut mestres amb una depresió de cavall perquè un 80% dels alumnes estàn comdenats al fracàs. Una neboda meva, mestra, va ser “retinguda” a la classe per un grupet d’alumnes que volien donar-li una lliçó.
    He conegut a mots de treballadors de la construcció que duplicaven el meu sou.-però la privilegiada era jo- perquè treball “per l’administració”
    També he conegut i he vist com a molts de treballadors s’els ha desprestigiat sense motiu.
    La diferència notable, és que un diputat amb 7 anys de “feina” al congrés, ya tingui assegurada un 80% de la pensió de jubilació.
    Y els “jubilats” del IBEX? aquests sí són uns bons mestres!
    Ho tenc molt clar.

  4. Nom Necessari Escrit el 08 set. 2011 a les 12:02

    Qui propaga i orienta el desprestigi, no només als mestres sinó a tots els servidors públics (funcionaris)?
    -Voleu que us ho digui?:
    -la dreta, els liberals, el PP.
    -I perquè ho fan açò de menysprear tot el que és públic?:
    -per promocionar la iniciativa privada, l’empresa capitalista, el guany de més i més doblers pel rics qui de cada dia estan esclafant més als pobres.
    .
    ..Però el més paradoxal del cas és que qui més haurien de defensar els serveis públics (la classe mitja/baixa) són qui voten a qui els hi volen treure aquests “seus” serveis bàsics i elementals.
    .
    Els Governs “populars” saben molt bé com desprestigiar els serveis públic; que fàcil és no subvencionar perquè vagi malament.
    .
    La gent es queixa, per exemple, de les “llistes d’espera” vergonyoses a la sanitat pública o de si ha de fer massa cua a Correus… Sembla que volen un bon servei públic, però a l’hora de votar qui realment el defensen el servei públic voten a qui fa que aquest vagi encara pitjor.
    Qui ho entengui que m’ho expliqui.
    .

  5. dani prats Escrit el 08 set. 2011 a les 23:40

    crec que, com a mestre, hauries de donar classes de comportament i de català, en es ple, per que hi ha regidors que li sobren la prepotencia i….

    pots dur l´ordenador també, ja que a n´en Joan triay li agrada molt xerrar..
    i tindràs temps de sobra per escriure un article per el teu blog.

  6. josep maria Escrit el 09 set. 2011 a les 19:59

    Maite, ben d’acord amb el que dius; però al centre, entre classes, reunions, coordinacions, guàrdies etc. en fem 27 i no trenta-set i mitja. Se suposa que fins a 37 són les que fem corregint, preparant, reciclant-nos etc Les coses com són…

  7. susana Escrit el 10 set. 2011 a les 13:09

    que tinguis una bona retrobada amb les competències bàsiques!

  8. Maite Salord Escrit el 10 set. 2011 a les 19:15

    No estic molt segura, Josep Maria, però em sembla que l’horari inclou hores lectives, més coordinacions, guàrdies, tutories, etc, fins a 32 hores i mijta, a les quan hem de sumar 5 hores més de claustres, reunions d’avaluació, etc.

  9. A Dani el graciós Escrit el 10 set. 2011 a les 23:11

    I hi ha altres regidors als quals en comptes de parlar i raonar els agrada massa fugir de la veritat, com a alguns dels teus nous amics del PP Dani i per a prepotents els teus vells amics de UPyD. Cal veure el graciós que pot arribar a ser que alguns no tinguin res que dir excepte mentides i que ara apareguis per aquí amb nom i cognoms per fer el bavós. Però de que poden parlar els teus si no s’assabenten de res?

  10. dani prats Escrit el 11 set. 2011 a les 20:37

    es comentari d´abans era en broma, i només anava dirigit a na maite, supòs que ella, intel.ligentment, ho ha agafat.

    Ahh!! per cert, a mi no m´agrada xerrar malament, si tenc que digue.li algú a qualcú li dic a la cara, no a través d´un blog. Els blogs són per fer reflexions no per insultar.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari