Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un ple XIX: propostes de resolució

Aquí teniu la meva intervenció en el -decebedor- ple d’ahir del Consell de Menorca. Només us diré que, de les propostes que vaig presentar, el PP només va aprovar la primera i amb una esmena: “continuar treballant” en comptes de “treballar”. Sense comentaris.

Fa una setmana, en el debat de política general, exposava que, davant l’excepcional situació econòmica i social que vivim, es fa necessari -imprescindible, m’atreviria a dir- trobar noves formes de fer política que ens permetin abordar els grans temes que tenim damunt la taula amb garanties, amb transparència, d’una forma propera al ciutadà.

En aquests sentit, i de forma absolutament premeditada i coherent amb les meves paraules, vaig evitar caure en retrets i desqualificacions, que la gent ja està cansada d’escoltar, i em vaig centrar a destacar els dos aspectes que, des del PSM Més per Menorca, consideram que són, a dia d’avui, de vital importància per afermar les bases del nostre sistema democràtic: la participació ciutadana i els canals de comunicació i debat entre govern i oposició.

1- Participació ciutadana.

Com ja vaig dir fa una setmana, si no sabem implicar els ciutadans en la vida política de Menorca; si no entenem que Menorca l’hem de construir des de la col·lectivitat, ens equivocam. I, en aquest sentit, em sembla que és important precisar que la participació ciutadana no és que els ciutadans vagin al polític de torn a demanar per temes particulars sinó que es tracta de crear i/o aprofitar espais que permetin als ciutadans participar de la vida política insular, aportant idees, propostes i reflexions sobre aquells temes que els preocupen. Els moviments ciutadans que hi ha actualment al voltant del tema tan dramàtic dels desnonaments o de la proposta d’aquest equip de govern de millora de la carretera general o del tema lingüístic, són un bon exemple que, per sort, tenim una ciutadania activa, reivindicativa, que té ganes d’aportar idees i de discutir diferents punts de vista.

Evidentment, i ho dic perquè potser encara hi ha qui no ho té clar, en cap cas es discuteix la capacitat de decisió que tenen els òrgans representatius i, per tant, aquest president i tot el seu govern, elegits democràticament. Ara bé, hauran d’admetre que un ciutadà que ha estat escoltat, a qui s’ha donat l’oportunitat d’expressar-se, a qui han pogut explicar, de primera mà, les seves decisions, serà un ciutadà que segurament no acabarà compartint els punt de vista d’aquest govern, o sí!, si l’han sabut convèncer, però, en qualsevol cas, el que és indubtable és que no se sentirà un ciutadà ignorat de qui només es recorden els polítics cada quatre anys. La democràcia es construeix dia a dia, no cada quatre anys.

2-     Canals de comunicació i debat entre govern i oposició.

És necessari obrir –o reobrir- aquells espais on el debat i el diàleg entre govern i oposició era possible. I, a partir d’aquí, juntament amb el teixit associatiu de Menorca, intentem trobar solucions. Ja ho he dit en altres ocasions: és important tenir un govern fort que els ajudi a sortir de la difícil situació que vivim però la fortalesa d’un govern em sembla que no rau tant en la quantitat de vots que ha rebut sinó en les formes amb què administra aquest suport. I m’ha de permetre, president, que les formes amb què vostès han administrat l’extraordinari suport rebut a les urnes no són de les més satisfactòries:

a)     Han votat en contra d’una sèrie de propostes positives i gens “ideològiques” que hem presentat des del PSM Més per Menorca, contradient el seu propi programa electoral (un compromís amb la ciutadania?), pel que fa a voluntat de consens, oferint una imatge de prepotència que no beneficia a ningú (impulsar un acord entre el Govern de les Illes Balears, els Ajuntaments de Menorca i el Consell Insular, amb l’objectiu de redactar, aprovar i finançar un Pla Integral de Sanejament de la Costa a l’Illa de Menorca, que permeti planificar de manera progressiva la dotació de serveis de clavegueram i depuració d’aigües residuals de totes i cadascuna de les zones turístiques de l’Illa; crear d’una comissió específica que s’encarregui d’elaborar els criteris que han de regir l’elaboració dels plans de gestió per a cada lloc d’especial conservació de l’illa, Llocs d’importància comunitària (LICS) i Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS), per tal de definir els usos permesos dins els seus àmbits respectius, etc, etc,)

b)     D’altra banda, és innegable que han exclòs l’oposició del debat sobre el full de ruta turístic i només, després de rebutjar les nostres peticions per poder-hi ser, ens van convidar a la presentació de les rutes turístiques, cosa que evidentment agraïm. A més, el que és més greu, ens han tret de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric (on el PP hi va poder participar sempre) i, fins i tot, van rebutjar incloure-hi dos vocals tècnics (arquitectes, aparelladors, historiadors, etc), en la seva representació per tal de poder estar informats dels temes que s’hi tracten; han liquidat, dins l’àmbit de la Comissió Tècnica Assessora d’Urbanisme, la informació sobre la Norma Transitòria; o han eliminat la Comissió de Seguiment del Reglament de les llengües catalana i castellana.

Així, les nostres propostes de resolució que presentam van en el sentit del que hem exposat fins ara:

1-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda treballar per promoure una ciutadania activa, crítica, responsable i oberta a la diversitat, tot assegurant l’existència d’espais i mecanismes d’expressió i decisió; i, d’altra banda, fomentar-ne la participació perquè la ciutadania ha de ser escoltada i ha de poder participar de la vida política insular, aportant idees, propostes i reflexions, des del respecte, sempre, a la capacitat de decisió que tenen els òrgans representatius. Per açò, s’impulsaran els òrgans de participació existents, i tots aquells que es puguin crear, especialment en els àmbits de l’educació i el benestar social, per tal que siguin autèntics espais de debat d’idees i de consulta, tot aprofitant, també, les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.

2-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda, davant l’estat d’excepció econòmica i social que vivim, potenciar el Consell Econòmic i Social perquè sigui una mesa permanent, àgil i eficaç per reaccionar amb iniciatives i actuacions dirigides a protegir i impulsar els nostres sectors productius., partint del fet que és imprescindible que el Consell jugui un paper actiu, aglutinador i dinamitzador en uns moments tan difícils.

3-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda incloure, en el debat sobre la definició del full de ruta turístic, els sindicats, entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles, així com representants dels partits polítics de l’oposició, per tal de dur a terme un autèntic debat social entorn del model turístic que volem per a la nostra illa, si realment volem que vagi més enllà dels quatre anys de mandat actual, i, sobretot, per ajuntar esforços de cara a aconseguir la promoció turística de Menorca des de Menorca.

4-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda recuperar les reunions, en el si de la Comissió Tècnica Assessora en matèria d’Urbanisme, per debatre la redacció de la Norma transitòria que modifica el Pla Territorial Insular, ja que es tracta d’una reforma que tindrà un fort impacte en l’ordenació del territori de l’illa de Menorca.

5-     El ple del Consell Insular de Menorca acorda obrir un debat públic i participat sobre el projecte de millora del traçat de la carretera Me1 en el qual hi tenguin un paper important els diferents ajuntament de l’illa i la societat civil, per tal de poder debatre i ajustar el projecte a les autèntiques necessitats de Menorca.

6-     El ple del Consell de Menorca acorda modificar la composició de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni, acordada en el ple de dia 19 de setembre, per tal d’incloure-hi dos vocals més en representació dels partits polítics de l’oposició. Els representants dels partits polítics de l’oposició seran tècnics relacionats amb les matèries d’estudi de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric (arquitectes, aparelladors, arqueòlegs, llicenciats en història, etc).

Finalment, també ja ho he dit en altres ocasions, voldria deixar molt clar que qui governa té la capacitat de decidir i executar, de la mateixa manera que qui està a l’oposició ha de saber fer un seguiment rigorós de l’acció de govern i no li ha de tremolar la veu quan es tracti de denunciar actuacions que creu equivocades. Aquesta és la base del nostre sistema democràtic. Evidentment, no som tan ingènua de pensar-me que ens podrem posar d’acord en tot. Esclar que no. El model territorial, lingüístic o econòmic no el compartim en absolut. Tanmateix, hi ha temes, molts, que van més enllà d’ideologies i que responen, senzillament, a una voluntat de planificació, de diàleg, d’informació i de participació i que s’haurien de poder tirar endavant més enllà de les sigles del partit que les presenti.

En aquest sentit, segur que el govern anterior podria haver fet coses molt millor però és innegable que el seu partit va poder participar en la discussió del Pla Director Sectorial de Carreteres, del Pla Especial del Camí de Cavalls, del Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials… No es va arribar a un acord. Cert. Però hi eren. Molt més del que, ara, des de l’oposició, podem dir.

Un comentari a “Crònica d’un ple XIX: propostes de resolució”

  1. capitanito llumeta Escrit el 15 març 2013 a les 15:04

    …..Com ja vaig dir fa una setmana, si no sabem implicar els ciutadans en la vida política de Menorca; si no entenem que Menorca l’hem de construir des de la col·lectivitat, ens equivocam. I, en aquest sentit, em sembla que és important precisar que la participació ciutadana no és que els ciutadans vagin al polític de torn a demanar per temes particulars sinó que es tracta de crear i/o aprofitar espais que permetin als ciutadans participar de la vida política insular, aportant idees, propostes i reflexions sobre aquells temes que els preocupen.
    ——————-

    Predicar con el ejemplo, se me antoja poco menos que obligatorio, para [email protected] que llevan las riendas de un país. Y saber escuchar a los detractores de sus propuestas, imprescindible, para crear complicidad y cercanía, entre gobierno y ciudadano.
    Algo que se queda en una simple “anécdota”, para el groso de [email protected] polí[email protected], puesto que por pequeña que sea la comunidad o ciudad a gobernar, no se da el hecho de la cercanía y mucho menos, si es un ciudadano que pretende rebatir el discurso del político de “turno”.
    Entonces se produce el efecto sordera (por parte del político) y el silencio por respuesta. Aun que da un aire cercano y abierto a las propuestas, esta especie de “cuña publicitaria”(tan caducada, como falsa),……permetin als ciutadans participar de la vida política insular, aportant idees, propostes i reflexions sobre aquells temes que els preocupen.
    Bla, bla, bla…..O fum de formatgades…..
    Aquí como en la mayoría de sitios, se alaba a quien corrobora las propuestas del político y se hace caso omiso a quien las pone en duda.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari