Maite Salord

Escriptora

Kressman Taylor, Adreça desconeguda

Kressman Taylor és el pseudònim d’una periodista,  professora universitària i escriptora nordamericana anomenada Katherine Kressmann Taylor (19o3-1997). Com tantes altres escriptores (recordau el cas de Víctor Català-Caterina Albert i Paradís),  va amagar la seva condició de dona -a suggeriment del seu marit i del seu editor- a causa de la duresa d’aquesta novel·la que avui comentam i que no semblava oportú que anàs signada per una dona.

Perquè Adreça desconeguda és, realment, una novel·la dura, intensa. La seva brevetat (poc més de setanta pàgines, mitja hora llarga de lectura) és inversament proporcional a la contundència del seu missatge. Publicada per primera vegada el 1938, és, sota la seva aparença amable i inofensiva, un autèntic atac al nazisme i una dramàtica premonició de l’Holocaust que, anys després, havia d’avergonyir Europa.

Així, a través de la correspondència entre dos amics, l’alemany Martin Schulse i el jueu nordamericà Max Eisenstein, els quals comparteixen una galeria d’art a Sant Francisco, assistim al naixement del feixisme a Alemanya, on s’ha traslladat a viure Martin, després d’anys de viure a Estats Units. La persona culta i sensible que, a les primeres cartes manifestava la seva por davant les mesures preses per Hitler, acaba dient: “La raça jueva és una llaga per a qualsevol nació que hagi d’acollir-la. Mai no he odiat el jueu individual; a tu sempre t’he apreciat com a amic, però entendràs que et parlo amb tota franquesa si et dic que no t’he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça.”

A partir d’aquí, la correspondència entre els dos “amics” esdevé una eina perversa per mostrar els budells del feixisme. Una espiral d’odi i de mort que acaba engolint tothom. Una teranyina que, amb el simple poder de les paraules, acaba atrapant qui l’ha teixida. “Adreça desconeguda” és l’eufemisme amb què el règim de Hitler indicava, en les cartes retornades, que en l’adreça hi havia hagut alguna “intervenció”. Indicava que la comunicació ja no era possible. Que tot s’havia acabat.

Vull agrair a la persona que va recomanar aquest llibre al grup de lectura “Plaça de Lletres” que ens oferís la possibilitat de llegir un text  colpidor a aquells a qui, en ser publicat, ens va passar desapercebut. És una lectura breu però que acompanya, que no es pot oblidar. Jo, avui, he tornar a llegir Adreça desconeguda per tercera vegada i encara m’ha fet reflexionar. Això és el que tenen els textos ben travats i intel·ligents.

4 comentaris a “Kressman Taylor, Adreça desconeguda”

  1. Nuria Escrit el 05 jul. 2011 a les 15:18

    Ostres sí, va ser una sort aquesta recomanació…

    A sa biblio d’Alaior l’ha llegit molta gent perquè a sa “jefa” i a jo ens va encantar i no ens cansam de recomanar-lo just el tornen!

    De fet, cada vegada que passa per ses meues mans record sa lectura. Açò és un dels privilegis de fer feina a una Biblioteca Pública! I també formar part des grup de lectura Plaça de lletres! Estic encantada.

  2. eugenia Escrit el 07 jul. 2011 a les 18:44

    A mi també em va “encantar” , no sé, però açò de la condició humana se m’en va presentar en aquest llibre d’una manera brutal. En castellá es diu “Paradero desconocido”, com el tenc jo ara, fa 3 anys que roda i ara no sé on és, però és igual, ara m’agradaría tornar-lo a llegir una vegada més.
    Vaig “obligar” a uns quants a llegir aquest llibret que desprès d’un mes d’haver-lo encomanat vaig sentir un poc de vergonya perquè costava 4 o 5 euros.
    Encara queden tants de testimonis per descubrir! i tantes histories per escriure!
    No sé si soc a temps. Quan i quin llibre per la pròxima trobada a la Plaça de lletres?

  3. Nuria Escrit el 07 jul. 2011 a les 18:51

    Hola Eugènia clar que encara hi ets a temps. En principi la propera trobada no està fixada però segurament serà cap allà a l’octubre, a l’estiu fem vacances.

    Per a la primera trobada va quedar pendent la lectura de Sunset Park de Paul Auster així que en principi serà aquesta, jo almenys així ho vaig entendre.

    Una altra lectura, encara que no sabem el mes era Nura de Ponç Pons. Aquest sí que l’he començat i m’ho estic passant d’allò més bé amb sa lectura i relectures vàries dels diferents poemes, és que és un poc complex i fins que més o menys o tinc un poc lligat…

  4. eugenia Escrit el 07 jul. 2011 a les 19:19

    Gràcies Núria, en Paul Auster és un vell amant meu i serà un plaer tenir un nou encontre perquè aquesta novel·la no la he llegit. No sé si tu vas veure un programa que feien a la TVE-2, Pàgina-2, era un programa molt interessant on li van fer una petita entrevista, sembla una tonteria però el tio no es va treure les ulleres de sol i em vaig sentir un poc ofessa com a lectora. Ara ja ho he superat (bojeries).
    Gràcies també per la segona recomanació!

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari