El passat divendres, el Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Ciutadella van convocar els plens respectius per aprovar els plans d’ajust derivats del Decret-Llei 4/2012 de 24 de febrer. Davant la possibilitat que els horaris poguessin coincidir, i, atenent la meva doble condició de regidora i consellera, la portaveu del PSM més per Menorca a l’ajuntament de Ciutadella va advertir del fet l’equip del govern del PP. La seva resposta va ser que no hi havia cap problema perquè l’ajuntament convocaria el ple en horari de capvespre. Fins aquí, tot correcte.
Tanmateix, i sense previ avís, el ple de l’ajuntament de Ciutadella es va convocar només mitja hora després del ple del Consell Insular de Menorca (l’un, a les 13,00h; l’altre, a les 13,30h), fet que m’impedia poder exercir les meves responsabilitats en els dos llocs, com he vingut fent fins ara. Així, l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella va avançar el ple sense cap tipus de justificació. És més: la documentació a aprovar va arribar als portaveus només 50 minuts abans de començar la sessió! Resulta evident, per tant, que hauria estat més lògic retardar unes hores l’inici del ple per poder tenir la informació en un termini de temps raonable i per poder permetre, també, que jo pogués assistir als dos plens.
El pitjor de tot, però, va ser escoltar, dins el Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella, com el portaveu del PP, el senyor Ramon Sampol, davant les queixes del PSM més Menorca per aquesta actuació antidemocràtica sense precedents, es justificava dient: “Aquesta és la servitud que ha de pagar la senyora Maite Salord per haver anat a dues llistes”. He de confessar que mai, mai en la meva vida política m’he sentit tan humiliada. Tan dolguda per unes paraules indignes que pens que no em meresc perquè sempre he intentat fer la meva feina amb responsabilitat i dedicació. Perquè l’única servitud que em reconec és contribuir a la dignificació d’un sistema demòcratic en el qual crec profundament. Em sembla que no tothom pot dir el mateix.
Creuen vostès que el señor Tadeo –president del Consell i parlamentari– convocaria un ple coincidint amb una sessió parlamentària? O que ho farien el senyor Monerris i la senyora Sugranyes, que compaginen alcaldia i Parlament? O que l’alcaldessa de Maó convocaria un ple que impedís assistir-hi al senyor Gornés i al senyor Sanz, conseller del Govern Balear i parlamentari, respectivament, i també regidors de l’ajuntament de Maó? Esclar que no! Només la senyora Maite Salord ha de pagar la servitud d’haver tingut l’atreviment d’anar a dues llistes. Ells, els del PP, de cap manera. Per favor.
A la vista d’aquests fets, no puc evitar demanar-me: què pretenia l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella? No devia pensar que jo, forçada a haver de triar, assistiria al ple del Consell –on som l’única representant del PSM més per Menorca– i, així, al Saló Gòtic, es produiria un empat a 10 vots, que el vot de qualitat de l’alcalde tombaria del cantó del PP? Sincerament, només el fet de plantejar-me aquesta possibilitat m’esfereeix. Aquest és el concepte de democracia que té el PP? Aquest és el respecte que tenen a les persones que formam part de l’oposició? Quina vergonya i quina pena!
El resultat de tot plegat és que l’equip de govern de l’ajuntament de Ciutadella va perdre la votació i que jo no vaig poder assistir al ple del Consell. I va perdre la votació perquè no va ser capaç de consensuar el pla d’ajust amb l’oposició (des del PSM més per Menorca teníem la intenció, per poc que se’ns hagués escoltat, de fer un vot d’abstenció) i jo no vaig poder assistir al ple del Consell per la seva actitud d’absolut menyspreu a la meva feina i a la meva persona. On són les paraules, tantes vegades repetides per l’alcalde, de consens, de treballar conjuntament amb l’oposició? Si no ho record malament, va dir, en el discurs de sant Antoni, que, abans de no oferir la mà a l’oposició, “se la tallaria” (sic). Quines rialles em fa recordar-ho!
Divendres dia 30 de març, dins el Saló Gòtic de l’ajuntament de Ciutadella, el PP va crear un precedent lamentable. Un precedent que, personalment, veig com una amenaça clara al lliure exercici de les meves funcions, com a regidora i com a consellera. Una amenaça clara al meu compromís amb els electors. N’he pres bona nota i, evidentment, actuaré en conseqüència i responsabilitat.
