Maite Salord

Escriptora

Candidats i candidates

Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines, la paraula “candidat” prové del llatí candidatus, http://politicaweb.cicoa.com.ar/subidos/imagenes/noticias/candidato.jpg“dit així perquè els candidats a magistratures romans es vestien amb toga blanca”. Candidus vol dir blanc, sense malícia, derivat de candere, “ser blanc”, “posar-se incandescent, cremar”. Fullejant el diari d’aquests darrers dies, hom pot concloure que, a Menorca, el tema dels candidats crema, tot i que, a més d’un, el deixi blanc com la paret.

Així les coses, tot i que encara hi falten deu mesos per a les properes eleccions, hi ha candidats que ja han començat la campanya. Uns, s’autoproclamen per al càrrec, convençuts que són la millor opció per al seu partit. I, en el seu partit, n’hi ha que ho veuen bé i n’hi ha que no. Com ha de ser. D’altres, estan a punt de provocar un empatx amb la seva presència mediàtica constant i contínua. Fins i tot, una s’arriba a plantejar si no tenen el do de la ubiqüitat divina. I, encara, n’hi ha que, per tal d’acaparar protagonisme, tenen “oblits freudians” dignes d’estudi.

En fi. Queda clar que això de les candidatures no està fet per a ànimes càndides. La campanya, per si qualcú no ho havia notat, ja ha començat. Diuen que tanta parafernàlia electoral dóna pocs vots però que, de no fer-se, en pot fer perdre. No ho sé. Continuï pensant que la millor campanya electoral és la feina feta. I, per acabar com hem començat, diu Coromines que la incandescència és “l’estat d’un cos que emet llum perquè es troba a temperatura elevada”. Esperem que cap candidat o candidata lluminós no se’ns cremi pel camí.

6 comentaris a “Candidats i candidates”

  1. Àlmax Escrit el 24 jul. 2010 a les 10:29

    N’hi ha que treuen aquesta incandescència quan són candidats i se’ls apaga de cop quan passen les campanyes i realment s’ha de començar a fer feina. Candidats vocacionals. Candidats als que el que més els agrada i allò que millor saben fer és precisament fer de candidat. Però i després què? Molts d’ells després segueixen fent el paper de candidat durant tres anys més, fins que arriba una nova precampanya, una nova campanya i així anar fent. Candidats de fum.
    No són aquests els meus. Els meus són presents, són reals i caminen, i quan avancen deixen peuada.

  2. Guiem Escrit el 24 jul. 2010 a les 10:37

    S’altre dia llegia açò:

    http://web.mit.edu/newsoffice/2010/candidate-looks-0721.html

  3. Maite Salord Escrit el 24 jul. 2010 a les 12:15

    Àlmax, esper que la crisi servesqui, com a mínim, perquè els partits facin campanyes més lleugeretes. Crec que tots (segons quins candidats, inclosos) ho agrairíem. Dels candidats de fum, per desgràcia, no crec que ens en pugui alliberar!
    Pel que fa a l’enllaç d’en Guiem, pel que he entès, un estudi diu que els votants es basen, a l’hora de votar un candidat, en bona part, en la seva aparença física. Quina por! Vull creure que és perquè aquesta transmet seguretat, confiança, proximitat… De fet, crec que la forma com tractes les persones, la forma de parlar, d’explicar-te, d’escoltar, sí que és important a l’hora de fer una valoració d’una persona. I no només d’un candidat.

  4. Joan Riudavets Escrit el 24 jul. 2010 a les 18:11

    Sempre s’ha dit que a n’Adolfo Suarez, les dones el votaven perquè era guapo.
    Així que ja ho saps, com més sexi més vots…

  5. Xinet Escrit el 25 jul. 2010 a les 19:11

    Certament, les dones fan guanyar les eleccions i fan perdre les guerres.

  6. eugenia Escrit el 26 jul. 2010 a les 1:08

    Jo sí que esper que més d’un candidat o candidata se’ns cremi pel camí.
    Aquell batlle tan “candidus”, tan blanc, tan bona persona… ara està desaparegut del mapa. No s’ha cremat. Era i va deixar de ser. Ni la física quántica ho pot explicar.
    Com tampoc pot explicar que hi hagi tants d’incadescents: ELS MIXTOS, LA TONYI GENER, LA TUNNIG ALLES, ELS GOMILA, ELS VERBS?…
    ELS CLEOFS… L’ULTIM CHIP. EL PUNT I COVA, ELS SORPRENS I NO SORPRENS… QUIN AVORRIMENT!!!!

    Es cert, cal obrir els ulls i rompre el cercle, sortir de la lassitud i del silenci.
    Em va agradar molt LASSITUD.

    Sort i no començes a fer campanya que encara queden moltes de llums per encendre.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari