Maite Salord

Escriptora

El país de l’altra riba: ressons

Fa un mes que El país de l’altra riba va guanyar el III Premi Proa de Novel·la i no em resulta gens fàcil poder fer un balanç del que han estat aquests trenta dies tan intensos: les setmanes m’han passat com un alè però, a la vegada, tenc la sensació d’un temps infinit, segurament perquè he viscut i he fet tant en tan poc temps que em sembla impossible. He anat i vingut de Menorca a Barcelona i de Barcelona a Menorca tres vegades; he fet entrevistes i gravacions mentre explicava Ramon Llull als alumnes de 1r de batxillerat i llegíem La Ratera d’Agata Christie amb els de 1r d’ESO; dinars de feina, entrevistes i presentacions mentre corregia exàmens i entrava notes en el termini establert… En fi, que el ritme de feina ha estat considerable però no negaré que m’ho he passat bé, molt bé, malgrat nervis i corregudes.

Fa uns dies, un bon amic em va comentar que estaria bé emprar el blog per “guardar” les notícies que generava El país de l’altra riba -a més del més previsible que és explicar com visc el premi- i em va semblar una bona idea… fins que m’hi he posat! La veritat és que ara sé que serà infinitament més complicat revisar i triar els enllaços (sort d’en Biel que té la paciència d’anar-los guardant!) que no explicar les meves experiències literàries, però ho vull intentar, a veure si me’n surt.

Començarem pel que van dir alguns dels mitjans en fer-se públic que El país de l’altra riba havia guanyat el III Premi Proa de Novel·la: Diari Menorca; Setmari El Iris; Diari Ara Balears ; Diario de Mallorca;  Última Hora; Diari de BalearsDiari Ara.cat; La Vanguardia; El Punt Avui;  El Periòdico; El PaísDiario.esAl Dia; VilaWeb; El Nacional; Núvol; Catorze14; L’illa dels llibres; El Temps; EFE; COPE (Facebook),  TV3; BETEVÉ; IB3.

Com podeu veure, el ressò que dona a una novel·la el Premi Proa és molt important. Ja ho sabia però encara ha estat més del que m’imaginava. Si a tot aquest desplegament mediàtic hi afegim l’extraordinària resposta de públic que han tingut les presentacions fetes a Ciutadella, Maó i Ferreries -acompanyada del poeta Pere Gomila, l’historiador Martí Carbonell i el conseller de cultura i escriptor Miquel Maria- no cal que us digui que la satisfacció és màxima. Ho  he dit des del primer moment i no em cansaré de repetir-ho: aquest premi sense la reacció de la gent no seria el mateix. En aquest sentit, puc dir que em sent doblement premiada.

El país de l’altra riba continua el viatge i ja us puc anunciar que el recull d’entrevistes, crítiques, programes de televisió… també serà considerable. Aquí us esper per anar-ho descobrint.

 

5 comentaris a “El país de l’altra riba: ressons”

  1. jose miguel hernandez lopez Escrit el 28 maig 2022 a les 17:12

    Bona tarda!
    Estic acabant de llegir la seva darrera novel.la
    Em sembla una història molt bonica i molt bé escrita.
    Li felicito i la recomanaré als meus amics i amigues. He de dir que el començament de la página 193 m’ha arribat al cor

    Gràcies!!
    José Miguel Hernández López

  2. Maite Salord Escrit el 31 des. 2022 a les 10:27

    Moltes gràcies pel comentari, José Miguel. Estic contenta que la novel·la t’hagi agradat. Bon any!

  3. Anna Escrit el 06 febr. 2023 a les 8:57

    Hola Maite,
    Acabo d’acabar el llibre el País de l’altra riba. M’ha agradat molt. El vaig agafar de la bibliotega el dimecres passat i l’he llegit quasi de tirada. Encara que m’ha quedat alguna coseta per entendre… però deu ser cosa de la meva comprensió lectora…
    Et volia comentar que hi ha una incongruència en la història.
    T’explico.
    Quan neix el fill del Daniel, es comenta que li posaran Miquel, i que fa uns mesos que va morir el Michael. I quan el Daniel està parlant amb la Marta, al cap d’anys, li parla que va conèixer una persona que es deia Michael i que va morir el mateix any que ella va néixer.
    Això no quadra, per que en un altra indret posa que el Miquel va ser tiet als 18 anys. És fàcil d’arreglar, només treure la frase del Daniel quan parla amb la Marta ja quedaria solucionat, per que no aporta res a la novel.la i no la fa canviar.
    Perdona… però sempre que llegeixo miro que les dates quadrin!!!
    Bona feina!
    Salut!
    Anna

  4. Maite Salord Escrit el 11 febr. 2023 a les 19:17

    Anna, tens tota la raó. És una errada que a la segona edició ja es va corregir. Bona i atenta lectora! Gràcies!

  5. Marga Salas Huguet Escrit el 22 maig 2023 a les 13:13

    Hola Maite,

    He llegit es llibre en dos dies: em va enganxar des des primer full.

    Som filla, néta i besneta de maonesos. Nascuda i amb sa vida muntada a Barcelona, però amb el meu cor a Menorca des de sempre (es meu primer viatge a s’illa el vaig fer amb 20 dies de vida).

    Ses històries de menorquins que han anat a viure fora de s’illa m’omplen de melangia i em fan voler saber més i més: com ho han viscut, com s’han sentit lluny de ses seves arrels…

    Moltes gràcies per aquesta novel·la: ara tenc moltes ganes d’anar a Alger i conèixer aquell poblet que fa molt de temps es va dir Fort de l’Eau.

    Marga

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari