Maite Salord

Escriptora

Enyor

 gat-negre-lluna-plena.pngEl moix dorm a l’ampit de la finestra. De tant en tant, obre un ull i mira la lluna blanca, quasi rodona, que travessa la foscor. Enyor un fillet que no dorm a l’ampit de la finestra, però a qui li agrada molt mirar la lluna i fer-me preguntes, sovint estranyes, que no sé respondre. Segur que, allà on és, també deu veure la lluna i, potser, es demana si jo també la veig. I què deuen fer les seves germanes i el pare. I el moix.

Jo també em deman si el pare i la mare deuen veure la lluna com la veig jo. Però no ho sé. No ho sap ningú. I també els enyor. I m’adormiria a l’ampit de la finestra si sabés que, així, els havia de tornar a veure, encara que només fos un instant. I els faria preguntes, preguntes estranyes, que segurament no em sabrien respondre. I li demanaria a ella que em cantàs un tango per adormir-me i, a ell, una ranxera per despertar-me. I seria feliç, feliç com el moix que mira la lluna blanca a l’ampit de la finestra. Al meu costat.

12 comentaris a “Enyor”

  1. Dan Escrit el 05 ag. 2009 a les 19:36

    Es veu que la ressaca de l’anterior entrada ha deixat tothom sense paraules! Particularment, m’ha agradat molt aquesta. Fa pocs dies, en un altre bloc, hi havien penjat una fotografia de Cortázar amb un moix entre els braços, un moix retxat i d’ulls molt oberts que, he descobert, és sembla molt a la meua moixa, que també mira per la finestra.

  2. Nom Necessari Escrit el 05 ag. 2009 a les 21:53

    La literatura no dona respostes però manté vives les preguntes. Martín Garzo

  3. Moixet Escrit el 06 ag. 2009 a les 9:02

    La màscara forma part de la identitat (Marta Segarra dixit).

  4. mixa Escrit el 06 ag. 2009 a les 12:44

    sa tia Nena, a la cuina del casalot, mos cantava:

    Moixet si vas a noces
    faràs mèu-mèu-mèu.
    Quantes rates t’has menjades?
    Diràs vuit-nou-deu…

  5. eugenia Escrit el 06 ag. 2009 a les 22:27

    El hombre tiene dos medios para refugiarse de las miserias de la vida: La música y los gatos. Albert Schweitzer.

  6. Maria Escrit el 07 ag. 2009 a les 0:16

    Un text preciós. No em cans de llegir-lo.
    L’enyor dels pares i dels fills és un sentiment que perdura al llarg de la nostra existència.
    Que l’enyor sigui record i el record, vida.
    Bona nit.

  7. Gazpatxo Escrit el 07 ag. 2009 a les 10:18

    Com canta Pablo Milanés, en una cançó que no és seua:

    Ausencia quiere decir olvido,
    decir tinieblas,
    decir verdad.
    Las aves que dejan el nido
    no vuelven más.
    .
    Per cert, dia onze, què aniràs al concert de Leonard Cohen a Palma de Mallorques… No t’ho perdis… Jo hi vaig amb unes entrades que em va regalar en Bep Portella… Ja us faré la crònica…

  8. Enllac Escrit el 07 ag. 2009 a les 11:29

    Discrep amb en Gazpatxo, o amb en Pablo Milanés, o amb qui sigui que ha escrit la lletra d’aquesta cançó. No vull creure que absència signifiqui oblit. A vegades obliga a una presència més constant que mai, una presència a vegades desitjada i a vegades imposada. A vegades és impossible oblidar qui no hi és però voldries que hi fos, i no has sigut tu qui has triat que no hi sigui. L’absència desitjada, en canvi, se sol oblidar.

  9. Enllac Escrit el 07 ag. 2009 a les 11:30

    Discrep amb en Gazpatxo, o amb en Pablo Milanes, o amb qui sigui que ha escrit la lletra d’aquesta canco. No vull creure que absencia signifiqui oblit. A vegades obliga a una presencia mes constant que mai, una presencia a vegades desitjada i a vegades imposada. A vegades es impossible oblidar qui no hi es pero voldries que hi fos, i no has sigut tu qui has triat que no hi sigui. L’absencia desitjada, en canvi, se sol oblidar.

    He tornat a penjar el post sense accents ni ces trencades, perquè es veu que el meu ordinador s’ha tornat espanyolista!

  10. Vela Escrit el 07 ag. 2009 a les 13:06

    Enllac, totalment d’acord amb tu: hi ha absències que , per aquest mateix fet, es fan més presents i inoblidables que quan eren presents: massa sobint no ens adonem de l’important que és algú per a nosaltres fins que ja no hi és i només ens en queda el record.

  11. Silve Escrit el 07 ag. 2009 a les 22:10

    Precisament per açò, per no quedar-nos amb les ganes d’haver dit el que pensem i per guardar un record hermós, hem d’aprofitar el moment present i dir a la persona que tenim al costat que l’estimem, dir a la nostra mare que prest no hi serà que l’estimem, dir als nostres amics que prest es casaran i marxaran que els estimem, i dir-nos, de tant en quant, que ens estimem. Així, quan estiguem enfora o ens manqui algú podrem recordar sense deutes els moments amables que vam compartir…tanmateix no costa res dir ara mateix: t’estim! CARPE DIEM en deien…Hi ha molta diferència de mirar una foto amb el deute de no haver dit tot el que pensàvem i mirar-ne una altra havent dit el que pensàvem. Els records, les grans distàncies, les grans absències,(“Memories” en diu n’Streisand) poden ser el millor o el pitjor; ara, en el moment present, mentre la lluna és encara quasi plena és quan hem de fer possible que els nostres records futurs siguin el millor. Qui no ha regat una foto de llàgrimes?…que siguin d’alegria! salut, futur i optimisme!

  12. VVV Escrit el 12 ag. 2009 a les 8:13

    Gazpatxo, he estat cercant la cançó den Milanés i fa així:
    .
    Ausencia quiere decir olvido,
    decir tinieblas, decir jamás,
    las aves pueden volver al nido
    pero las almas que se han querido
    cuando se alejan no vuelven más.
    .
    No te lo dice la luz que expira,
    sombra es la ausencia, desolación,
    si tantos sueños fueron mentira
    por qué te quejas cuando suspira
    tan hondamente mi corazón.
    .
    No cal dir que és una bella cançó. Una cançó d’aquell temps com ens agrada de dir per concretar la seva qualitat…

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari