Maite Salord

Escriptora

Lliçó d’economia

Som de lletres i, a més, com em va deixar anar una regidora d’hisenda prou coneguda a Ciutadella, exhibesc un baix, baixíssim nivell, a l’hora de parlar de pressuposts. No m’hauria d’estranyar:  al economia.jpgcostat d’una  economista (ella diu que ho és), poca cosa hi pot fer una humil filòloga. Tanmateix, no em don per vençuda i, com que a casa,  en els temes econòmics, me’n surt prou bé, m’atreviré a donar-vos, avui, una lliçó pràctica del tema, basada en el principi que em regeix la butxaca i que consisteix en allò tan nostrat i tan assenyat de “no estirar més es braç que sa màniga”.  Amb tot, i com que la part de lletres em pesa -no ho puc evitar-, ho faré tipus historieta didàctica -la part de professora també es resisteix a abandonar-me, em sap greu-. Aquí va.

Hi havia una vegada una família que era molt, molt feliç, convençuts com estaven que els doblers donen la felicitat. Pare i mare tenien uns ingressos alts i, a més, van heretar una sèrie de propietats ben valuoses. Per si tot això era poc, els negocis familiars van tenir uns guanys molt superiors als habituals. I, esclar, van començar a gastar i gastar sense mesura: dinars, viatges, joies, cotxes de luxe, obres d’art de preus astronòmics, inversions immobiliàries més que dubtoses… Mentrestant, però, no només van oblidar-se d’amortitzar la hipoteca de la casa, sinó que encara van demanar al banc més crèdits per fer front a nous capricis entre els quals no hi entrava, ves per on, pagar les classes de música dels fills o adobar les goteres i esquerdes que tenien dalt del terrat. I va arribar la crisi i, amb la crisi, haver de fer front a tots els crèdits i, amb el pare a l’atur, a la davallada brutal d’ingressos. Al final, la família es troba, ara, sense un euro a la caixa, amb els bancs reclamant els interessos que havien demorat pagar quan tenien doblers i amb un munt d’andròmines sense cap utilitat que ningú no els vol, ni pot, comprar. Pobra família! Qualque economista amb sentit comú els hauria hagut d’explicar que, quan s’ingressa molt, s’aprofita per pagar deutes i no per endeutar-se més i, sobretot, si és per gastar en coses innecessàries, supèrflues i inútils. No van tenir aquesta sort, però, i ara ho paguen.

Fins aquí la lliçó pràctica. Qualsevol semblança amb l’ajuntament de Ciutadella és, òbviament, pura casualitat.

16 comentaris a “Lliçó d’economia”

  1. Nom (necessari) Escrit el 05 gen. 2010 a les 18:15

    De la semblança no havies d’haver dit res, has donat massa pistes,
    …qui som “d’efecte retardat” ens agrada meditar les historietes didàctiques.

  2. Maite Salord Escrit el 05 gen. 2010 a les 19:09

    Saps què passa, Nom Necessari, que aquest bloc també el llegeixen fora de Menorca i m’han fet arribar comentaris en el sentit que, moltes vegades, don moltes coses per suposades, quan rall de la vida municipal de Ciutadella i, esclar, no s’acaba d’entendre prou.
    Que els Reis es portin bé amb tothom!

  3. Wenç Escrit el 05 gen. 2010 a les 19:26

    Òbviament res a veure amb el que passa a Ciutadella XD. Avui llegint la nostra santa i també humil Ultima Hora no podia més de riure, per una banda una sabata gegant d’una de les rotondes que el Govern anterior va posar i no van pagar, per altra banda el senyor Camps dient que els pressupostos ciutadellencs demostren que aneu de puta mare (perdó per l’expressió) i que tot el que deis de crisis i de forats milionaris és comèdia (igual que el para de la història no deu anar a pensar que hi ha deutes i interessos a pagar) i per acabar de rematar-ho el senyor Matas que demanarà asil polític als EUA per evitar ser jutjat a les Illes. Material n’hi ha de sobres per fer un programa a IB3 a l’estil del Polonia de TV3.

  4. Cercles Escrit el 06 gen. 2010 a les 16:51

    Genial, Maite!

    Val a dir que si no fos perquè per aquí dalt comenten sa semblança amb s’Ajuntament de Ciutadella, no hi haguera anat a caure mai.

    Avam si es fillets comencen a poder estudiar Música en una escola en condicions.

    Ànims i imaginació per aquest 2010. Ai, si haguéssim d’esperar que els “economistes” ens traiessin de l’enfanga!

  5. Cau-i-net Escrit el 07 gen. 2010 a les 8:58

    Només un dubte: el deute municipal que és de 36 milions d’euros o de 24? El pressupost municipal no il·lumina gaire en aquest aspecte… Na Joana Gomila hauria de ser més didàctica i hauria de sortir a explicar a la opinió pública aquests pressupostos de 2010 acabats d’aprovar…

  6. josep maria Escrit el 07 gen. 2010 a les 22:02

    Sembla que els reis mags (o macs, en el seu cas) li han duit una calculadora de la senyorita pepis a l’antiga regidora de sumes i restes. A veure si ara acaba la carrera amb més bon peu… Salut.

  7. Un ciutadà preocupat Escrit el 07 gen. 2010 a les 22:52

    Quan a una família no hi entra doblers, el que sol fer és gastar menys, pagar deutes, les que pugui, i no endeutar-se més. Una empresa, també sol fer le mateix, gasta menys, acomoda la plantilla a la realitat dels seus ingressos, i intenta, com molt bé diu na Maite, no estirar més sa màniga que es braç.
    Però curiosament, l’Ajuntament fa el contrari, s’endeuta més, contracta més personal, gasta més i ho fa amb uns ingressos irreals.

  8. Matilde de la Mole Escrit el 08 gen. 2010 a les 12:16

    Benvolguts tots i totes, habitants de la plaça, i que l’any que ha començat ens porti somriures i treballs perquè cal ambdues coses per assaborir la vida !!!.
    .
    Estimada Maite. Un parell mallorquí de comentaris:
    .
    Respecte a la titulació en economia de la rateta presumida em ve al cap una cita de, ni menys ni manco, Schopenhauer que ens ve a dir que “viure de falses aparences és senyal d’una insuficiència en la vida”.
    .
    Respecte als mèrits de gestió de l’economista schopenhariana ja ho deia el fa poc traspassat Francisco Ayala: “La incompetència és més damnosa quan més gran és el poder del incompetent”. I aquesta “economista” durant anys ha tengut molt poder a Ciutadella…i ves llavors els resultats.
    .
    Respecte a la tribuna on, des de la seva ignorància manifesta, es vol col·locar per tenir la poca vergonya d’alliçonar, em ve al cap Ciceró: “No preocupar-se de l’opinió dels altres és més desvergonya que arrogància”. Jo hi afegiria que la buidor, la frivolitat, la manca de substància, la pura aparença…fan que ni el mínim pudor freni el rídícul i la barra d’aquella que havent cavat un rosari de pous ara es queixa de qualque clot.
    .
    En definitiva, estimada Maite, que la barbie economista digui el que vulgui. Tot fent broma deia MarK Twain que “la credibilitat és com la virginitat, una vegada perduda no es recupera”. Perdoneu el to masclista de la cita però és que la senyoreta crack, economista de només tres cursets ràpids, fa temps que va perdre la credibilitat i la vergonya.

  9. Joana Gomila Escrit el 08 gen. 2010 a les 22:16

    Bona nit:

    Habitualment em passejo per la plaça, però mai hi havia deixat cap comentari. Avui crec que és necessari fer-lo per resoldre els dubtes de “cau-i-net” i “d’un ciutadà preocupat”.

    El pressupost de l’any 2009 pujava un total de 35.579.729,76€ i el del 2010 puja un total de 37.514.810,37€, és a dir, 1.935.080,61€ més. Per què?

    Respecte als ingressos:
    – Augment d’ingressos per la revisió catastral (IBI)
    – Augment de les taxes d’aigua i clavegueram (tarifa per blocs per potenciar el consum responsable de l’aigua)
    – Augment de la taxa de recollida i tractament de residus (cobrir el cost del servei )
    – Disminució d’ingressos per ICIO (impost de construccions)
    – Augment de transferències d’altres administracions (CAIB i CIME) per a realitzar inversions (Barri Dalt Sa Quintana, Carrer Gustau Mas i asfalt d’altres carrers). Passem d’uns 300.000€ l’any 2009 a 1.300.000€ al 2010, això vol dir que ens preocupam per les necessitats d’inversions del poble fent que altres administracions inverteixin a Ciutadella , jo a això li dic fer una bona gestió.

    Repecte a les despeses:
    -Augment en amortitzacions de préstecs i interessos bancaris.(Només una dada curiosa : el 2006 amortitzavem 0€, el 2007 uns 390.000€ i al 2010 n’amortitzarem 2.200.000€, tot i que el 2006-2007 , va ser una època de bonança econòmica i de més de 2.000.0000€ extres d’ingressos ordinaris)
    – Augment despeseses en inversions subvencionades per altres administracions (CAIB i CIME) a les que abans he fet referència.
    – Agument de la despesa social.
    – Augment en despeses per socorrisme, abalisament de platges, neteja zones verdes i urbanitzacions (poden dir alguns que no apostem pel turisme? ).

    Respecte el personal, l’augment real que s’ha fet és de 3 persones envers les 11 a les que ens tenia habituat el govern del PP i a més aquest capítol de personal no ha augmentat en quan a despesa ).

    Per tant, està clar que en èpoques de crisi esteim racionalitzant la despesa i la majoria d’ inversions estan subvencionades.Gestionem els diners de tots els ciutadans igual que les famílies amb seny i les empreses i no com la família que na Maite ens ha presentat.

    Per cert, del préstec de 3.499.000€ que farem, 1.800.000€ és per pagar l’amortització dels préstecs fets a través dels consorcis (dependències policia, piscina descoberta, Saura- Morell, etc) i 450.000€ per pagar inversions heredades (escultura plaça Federico Pareja,Biblioteca Montobbio, Passatge de la Pau, etc).

    Espero haver-vos aclarit alguns dubtes.Si en teniu algun més no dubteu en demanar-m’ho, estic a la vostra disposició. Sereu sempre ben rebuts a l’ajuntament.

  10. Un ciutadà preocupat Escrit el 08 gen. 2010 a les 22:58

    M’imagin que el famós Pla Econòmic Financer aprovat, devia preveure el pagament dels consorcis i altres coses que surten per aquí. I preveia, a més, reduir el IBI.
    Jo només tenc unes preguntes:
    Haurem de pagar més tots els ciutadellencs en taxes i imposts? Sí o no.
    Estarem més endeutats que fa un any o que fa dos? Sí o no.
    Hi haurà més gent treballant a l’Ajuntament que quan governava el PP? Sí o no.
    Quin percentatge del conjunt d’inversions es farà a les zones turístiques?
    M’agradaria que la senyora Joana Gomila, que passeja de tant en tant per aquesta plaça em pugui respondre.
    Gràcies.

  11. Maite Salord Escrit el 09 gen. 2010 a les 9:22

    Al ciutadà preocupat: no passi pena que, ben prest, vostè i tots els ciutadans, preocupats o no, tindran informació molt precisa de la situació econòmica de l’Ajuntament. No és, però, aquest espai, com comprendrà, el més adequat per donar-la.
    Només li diré una cosa: el famós Pla Econòmic Financer diria que té més de literatura que d’economia. Del gènere de la ciència-ficció, perquè m’entengui.
    Veig que Matilde de la Mole ha començat l’any amb l’espasa esmolada. Bé, de fet trob que també li va acabar!
    En fi, el que us puc ben assegurar és que feim feina amb el cinturó ben, però que ben, estretet.

  12. Un citadà preocupat Escrit el 09 gen. 2010 a les 12:00

    Ja veig que no volen contestar les preguntes, molt simples, que he fet.
    Que, en el fons, és el que ens interessa als ciutadans. Si ahurem de pagar més taxes i imposts, si l’ajuntament estarà més endeutat o no, si s’ampliarà la plantilla de personal o no, etc.
    Esperaré aquesta informació tant precisa de la situació econòmica de l’Ajuntament.
    Atentament

  13. Bel Escrit el 09 gen. 2010 a les 12:15

    M’assembla que n’hi ha que confonen el bloc, un lloc per opinar, amb un consultori, un lloc per demanar explicacions. En tot cas crec que per molt preocupat que estigui aquest ciutadà no podrà dir que no li han contestat. L’explicació de na Joana Gomila és molt més del que vam sentir mai de n’Antònia Gener quan ella portava hisenda i només ens venia fum.

  14. Matilde de la Mole Escrit el 09 gen. 2010 a les 12:23

    Sobre espases esmolades:
    .
    “És fulla brillant
    on es troben els camins dels astres
    malgrat sobre ella ningú,
    des de que existeix, ha caminat.
    La palla purificà el seu fulgor
    i ara és aigua
    en la que crema la flama”.
    .
    Ibn Sara As-Santarini (1043-1123)

  15. Nom Necessari Escrit el 09 gen. 2010 a les 13:25

    Joana, què puc contestar jo al ciutadà preocupat?
    .
    Gràcies, ho faré amb permís o sense:
    Les contestes deuen ser: Sí, sí i sí.
    .
    Açò és el què volia que li contestessis.
    Ala idò, Joana, digui’l que sí i que quedi tranquil.
    Només recordar-li que aquests tres “sí” que el poden semblar perjudicials ho serien molt més si els gestors fossin els que ell “indirectament” defensa.
    .
    Quina gràcia, eh, veure “ciutadans preocupants” ara, i no quan ho havien d’estar més.
    .
    …Ara, quan s’intenta arranjar el desgavell que van deixar els que foren “des-preocupats”, trobam “pre-ocupats” que els intenten defensar sense arguments.
    .
    Tranquil.la, Joana, que segueixin pre-ocupats, votros millor si seguiu ocupats.

    Gracies.

  16. Cau-i-net Escrit el 09 gen. 2010 a les 16:09

    Sra. Gomila, abans de tot, merçi per les explicacions donades en aquesta plaça. Així m’agrada: que els polítics no s’emmirallin en torres d’ivori i baixin a l’arena, i si cal enfangar-se qualque vegada, s’enfanga i ja està, no passa res… Hom, per tenir una edat avançada més que per res, ja ha vist algunes cosetes en la gestió de la hisenda municipal que l’han fet badocar, més enllà de sospitar, conveniències i prioritats. El pressupost municipal vindria a ser el document més ideològic d’una gestió pública i és, en aquest document, on cal marcar territori i ressenyar les diferències amb d’altres aptituds polítiques. Apa, seguesqui així, donant la cara i amb fil argumental, i si des de l’altra banda, són vingudes idees aceptables, idò, no dubti en assumir-les, per l’exemple: la supressió de la plaça d’una gerència de turisme…

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari