Maite Salord

Escriptora

Edgar Allan Poe

Tal dia com avui, un 19 de gener de 1809, naixia a Boston l’escriptor Edgar Allan Poe.  Vet aquí el petit homenatge que aquest bloc li vol retre, tot servint-me d’un mots -com sempre, perfectes- de poe.gifCarles Riba:

“Aquesta delicada i rara presència d’Edgar Allan Poe s’oblidarà, si voleu, moltes vegades: però tantes vegades la vostra sensibilitat us durà per tal camí descurosament, i l’encontrareu allí de bell nou. Aquest és el fat dels autors que han desvelat tot d’una un gran secret: el secret dura, i puny, i abriva a la recerca (…).

“Entraren per una mar de tenebres, per si res hi havia d’explorador.” La més característica -almenys la més famosa- part de l’obra d’Edgar Allan Poe pot explicar-se per aquesta cita, tan cara a aquest singular analista de les sensacions marginals -illes estranyament fèrtils enmig d’una eixorca mar de tenebres.

I, no obstant, digui’s el que es vulgui ell no és, en si, tenebrós. Ho és el viatge: però ell porta una viva llum. Ell, en un mot, és un clàssic. Classicisme no vol dir precisament una restricció de temes, sinó una particular relació entre l’obra i l’artista (…).

Vet aquí el procediment habitual d’Edgar Poe, aquella rigorosa lògica dins la fantasia que l’allibera de caure mai en l’estravagància, això és, en l'”errar fora” del camí; aquella sensació de seguretat, més, de serenitat que en endinsar-se pels freus obacs, o per les dilatades marors de de l'”excepció dins l’ordre moral”, l’acompanya com una intuïció incombatible de camí cert. (…)

Dominador i no dominat de la inspiració, insubornablement lògic, serè, plàsic, sobri i estructurat en el joc dels seus recursos: aquest fill de romàntics té per ventura algun dret d’ésser sospitat de ben clàssic, en rigor.

(Publicat a “La Veu de Catalunya”, 19-VII-1918)

9 comentaris a “Edgar Allan Poe”

  1. Matilde de la Mole Escrit el 19 gen. 2009 a les 16:05

    Una aportació a l’aniversari. El meu poema preferit del Poe.

    ALONE
    From childhood’s hour I have not been
    As others were; I have not seen
    As others saw; I could not bring
    My passions from a common spring.
    From the same source I have not taken
    My sorrow; I could not awaken
    My heart to joy at the same tone;
    And all I loved, I loved alone.
    Then- in my childhood, in the dawn
    Of a most stormy life- was drawn
    From every depth of good and ill
    The mystery which binds me still:
    From the torrent, or the fountain,
    From the red cliff of the mountain,
    From the sun that round me rolled
    In its autumn tint of gold,
    From the lightning in the sky
    As it passed me flying by,
    From the thunder and the storm,
    And the cloud that took the form
    (When the rest of Heaven was blue)
    Of a demon in my view.
    .
    TOT SOL
    Ja d’infant, jo no em comportava
    Com els altres; jo no mirava
    Com tots; les meues passions
    No eren les d’un qualsevol.
    No venia del mateix doll
    La meua pena; el cor al goig
    No el vaig poder despertar;
    Tot, tot sol, ho vaig estimar.
    Llavors —d’infant, en llostrejar
    El meu dol— fou desarrelat
    Des del fons d’allò bo i dolent
    El misteri que em manté pres:
    Des de la riera, o la fontana,
    Des del roig balç de la muntanya,
    Des del sol que m’embolcallà
    Amb un autumne d’or tintat;
    Des de les llampades del cel,
    Que em passaven volant a frec,
    Des del tro i des de la tempesta,
    I el núvol vist en l’aparença
    (Quan al Cel regnava l’atzur)
    D’un dimoni als meus ulls.

  2. gavineta Escrit el 19 gen. 2009 a les 21:32

    Maite, jo de tu estaria gelosa de na Matilde… Crec que et vol fer ombra. Tant de bo que entri en política; seria una bona peça.

  3. Maite Salord Escrit el 20 gen. 2009 a les 8:10

    Gavineta, no estic gens gelosa de na Matilde; al contrari, estic encantada que participi en aquest bloc. Moltes vegades he dit que, tot i considerar-me una bona lectora, la mademoiselle no deixa de sorprendre’m. I, pel que fa als seus comentaris polítics, tot i que jo som molt més prudent, he de dir que mai no acostuma a anar desencaminada. Respecte a la seva entrada en política, deixarem que sigui ella que contesti.

  4. Matilde de la Mole Escrit el 20 gen. 2009 a les 8:31

    Gràcies.
    Tothom és dins la política, ningú hi entra o surt. Però sens dubtes alguns la mirem des de la vorera, d’altres són enmig del riu. És una elecció i jo admir qui neda contra la corrent, però la vida no sempre permet capbussar-te. Seguint sempre Poe…
    .
    “I stand amid the roar
    Of a surf-tormented shore,
    And I hold within my hand
    Grains of the golden sand –”
    .
    “Jo romanc en el rugit
    D’una riibera tormentada per les ones
    I estrenc a la mà
    grans de sorra daurada–”

    (Fragment de “A dream within a dream”)

  5. miquel Escrit el 20 gen. 2009 a les 13:38

    Matilde, el “Menorca, diario insular” diu que et jubiles… Esper que no et jubilis del bloc de na Maite… Besadotes, guapa!

  6. Matilde de la Mole Escrit el 20 gen. 2009 a les 14:12

    Et confons, Miquel. Per tres vegades. De mi el diari no en parla. No sóc com Annabel Lee, “una verge que us evoco”, però tampoc estic per jubilar-me. I respecte al bloc, com El Corb, responc: mai!.
    .
    Maite, faig el possible per cenyir-me a Poe, però ja ho veus:
    .
    “Van seguint-me, seguint-me
    com dues estrelles càndides;
    com dues estrelles dobles
    en el cel emparellades,
    a la nit solitària”
    .
    (Fragment de A Helena)

  7. Maite Salord Escrit el 20 gen. 2009 a les 16:10

    Matilde, em sembla que t’ho hauràs de fer mirar: fa uns dies, insinuaven que eres un ex-regidor de cultura del PP que ven tabac i avui que ets un ex-regidor de cultura del PP que ven assegurances. Cerquen de provocar-te, sens dubte. Estic segura que n’hi ha molts que pagarien -i molt!- per saber qui ets. Jo també, ho reconec. En el meu cas, però, és pura curiositat. En molts altres, diria que és qualque cosa més… lletja?

  8. Bep Joan Escrit el 20 gen. 2009 a les 16:28

    Edgar Alan Poe té un poema que es titula “La vall intranquil·la”. Aquest bloc és, per alguns, quelcom similara aquest títol, tot i que no té res a veure amb el contingut del poema de Poe i que en el darrer tram diu:
    (…)
    “Onegen: i en els seus pètals més tendres
    s’ajunten gotes de rosada eternes.
    Ploren: i per les seves tiges claudicants
    baixen perennes llàgrimes com a diamants”.

    Maite, les seves llàgrimes fan que les paraules en aquesta plaça es tornin diamants. La fermesa, el coratge i la saviesa de Matilde de la Mole n’és un exemple. I des de la meua fília a la paraula pulcre i des de la modèstia creativa deixa’m fer-li arribar el meu suport a la Madame:
    .
    Amb suaus romances
    cantes sinceritats
    com do de literats
    en espai de mancances.

    Coratge a vils embats,
    fermesa a malfiances;
    venç la por a potentats
    com escut a les llances.

    Vetustes lliçons d’aules
    són dogmes sens fiances;
    si ferme tens les anses
    lliure seran les faules.

    Canta, Matilde, canta;
    gaudeix de les paraules,
    viu el plaer que espanta
    tirans i desfà baules.
    .
    Però del Boston de Edgar A. Poe, m’arribaré fins l’entrenyable Fornells de Gumersind Riera:

    “Que hi fa que sigui mentida,
    si la mentida és poètica”.

    Molt ànims!

  9. Matilde de la Mole Escrit el 20 gen. 2009 a les 17:11

    Gràcies, Bep Joan, pel poema.
    .
    “Poetes, com l’arquer que es dreça d’entre els morts
    i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
    en el combat obscur per la nostra remença
    tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.”
    (Màrius Torres)
    .
    Bep Joan, ets un gran arquer.
    .
    Maite, no pateixis. La confusíó dels enzes els hi dificulta la conxorxa.
    .
    “Vers: sigues igual a mi.
    Jo em veig en tu si em veus.
    Som una o dues veus?
    Quina, però, és de qui?”
    (Josep Palau i Fabre)
    .
    I acabem amb Poe, sant patró d’aquesta entrada, que, amb tota raó va gosar dir: “Perquè la tortuga té els peus segurs, és aquesta una raó per a tallar les ales a l’àguila?”.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari