Maite Salord

Escriptora

On és la consellera Camps?

El passat mes de juliol, la consellera Joana Maria Camps va inaugurar l’exposició “Sediments”, organitzada per l’Institut d’Estudis Baleàrics, al Museu de Menorca.  Divendres, dia 25 d’octubre, a les 20,00h, es va inaugurar a la sala “El Roser” de Ciutadella. La consellera no hi va assistir, tot i que era qui convidava, juntament amb l’alcalde del municipi. L’esperava un grup nombrós de camisetes verdes. Un grup format per docents, per pares i mares, per alumnes. En silenci, de forma correcta i respectuosa, com s’ha fet sempre, es tractava de fer-li evident el malestar per la política educativa que duu a terme.

La consellera Joana Maria Camps no va assistir a l’acte que ella mateixa organitzava. Tampoc no va assistir, el passat cap de setmana, a l’inici del curs de l’Ateneu de Maó o al del Cercle Artístic de Ciutadella o al de l’IES Josep Maria Quadrado. La realitat és que no assisteix a cap acte públic a Menorca des de fa mesos. Per què? De què té por? Es veu que les camisetes verdes imposen. Imposen respecte i admiració arreu del món. A la consellera Camps, es veu que només temor. Un temor que neix, gairebé sempre, de les pròpies debilitats. Ha actuat de forma autoritària i opressiva però no ha convençut. I, ara, es troba tancada dins la seva pròpia trampa: una muralla de docents, sí, però també de famílies, d’alumnes, d’experts en educació, de músics, de pintors, de gent anònima que col·labora a omplir la caixa de resistència i que no té por de sortir al carrer a demanar seny i diàleg.

No voldria estar en la pell de Joana Maria Camps. Perquè no es podrà amagar sempre. Perquè, un dia, haurà d’exercir les responsabilitats del seu càrrec, entre les quals hi ha l’assistència a actes públics. Un dia, haurà de mirar als ulls de tots aquells a qui ha menyspreat negant-los el més fonamental en una democràcia: el diàleg. I, si no és capaç de fer-ho, hauria, per dignitat, si és que sap què vol dir aquesta paraula, dimitir. Anar-se’n a casa. A un d’aquests espais que, com a API que és, coneix tan bé. I, mentrestant, els docents intentarem fer la nostra feina. Com hem fet sempre. El millor que sabem, malgrat totes les dificultats. Sense amagar-nos mai. Amb la tranquil·litat que ens dóna saber que actuam des de convenciments profunds, sòlids, argumentats, compartits. Al costat de moltes famílies i alumnes. I de bona part de la societat. Aquesta és la nostra victòria. I aquesta és, senyora Joana Maria Camps, la seva gran derrota.



6 comentaris a “On és la consellera Camps?”

  1. Merxe Escrit el 27 oct. 2013 a les 18:35

    ENHORABONA Maite pel teu escrit. No es podría dir millor!

  2. Maite Salord Escrit el 27 oct. 2013 a les 20:59

    Gràcies, Merxe. Em sembla vergonyós que el diari no en digui res. En fi. Continuarem.

  3. 6k Barceló Escrit el 27 oct. 2013 a les 21:32

    Molt bé, Maite!

  4. Oriol Escrit el 27 oct. 2013 a les 22:28

    El mateix divendres, el CEPA Ciutadella, va inaugurar una exposició a l’espai d’exposicions Xec Coll. No hi havia cap representant ni de la Conselleria d’Educació ni de l’Ajuntament de Ciutadella. Ara, aquella mateixa tarda a la inauguració de la mostra de cotxes de segona mà hi havia el batlle i 4 regidors/es, i a la inauguració del Roser hi havia la Delegada d’Educació i tres regidores. Queda clar que l’educació és l’últim que els importa!

  5. maria Escrit el 28 oct. 2013 a les 8:51

    Un gran escrit, amb el respecte que mereixen les persones que saben dir les coses. Que saben contextualitzar-les, que saben posar seny on no n’hi ha, que saben expressar el malestar de tantes persones que cansades de mantenir-se en peu comencen a tenir dubtes i a defallir perquè açò és el que volen que ens cansem i ho deixem córrer. Però per sort nostra ens tenim uns als altres perquè si se’ns acudeix abandonar, algú ens doni una ma .
    Sra. Consellera la por és una de les emocions més terribles que pot sentir algú,s’apodera de tu fins al punt de dominar tot el teu esser. Fes cosa abans no sigui massa tard. Dimiteix i molta gent t’ho agrairà,però difícilment oblidarà el que esteu fent.
    Enhorabona Maite.

  6. Vela Escrit el 29 oct. 2013 a les 22:05

    Com sempre, Maite, una molt bona entrada.

    Penso que el fet que la consellera s’amagui és la demostració més clara que no tenen cap argument vàlid per defensar la seva política educativa, i, tant ella com tothom qui la fa possible, en són conscients: a qui creu tenir la raó, malgrat no sigui així, no li cal defugir el debat, ni estalviar-se les crítiques. El fet que no s’atreveixi a donar la cara, és el que demostra que tenim la raó.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari