Maite Salord

Escriptora

De bunyols i castanyes

És temps de bunyols i castanyes. De bunyols amb mel o arrop i de castanyes torrades. Tanmateix, em sembla que arribaré a Tots Sants embafada i no, justament, de fruits del castanyer ni de masses rodonenques fregides amb oli.

Sens dubte, el bunyol de la setmana ha estat l’anunci de la consulta popular, anunciada pel PP de Maó, per decidir el nom de la ciutat. Perquè no em negareu que no hi pot haver res més mal fet que anunciar una consulta plantejada en termes il·legals, des del moment que exclou la forma l’escrita en la llengua pròpia de la nostra illa que, agradi o no, llei en mà, és l’única possible en aquests moments.

Ara bé, de castanyes sortides de la boca de dirigents del PP de les nostres Illes, una darrera l’altra:  modificar el Pla Territorial Insular crearà llocs de feina; el president Bauzà no ha tingut res a veure amb la legalització del seu pis (1,5 milions €) de Palma; l’alcalde de Deià no haurà de pagar de la seva butxaca un dinar de regidors del PP ( 518,70 €), amb dones i fills, perquè va ser un “acte protocol·lari que sempre s’ha fet així” (!), incomplint aquell tan anunciat “contracte d’ètica i transparència”  d’en Bauzà, etc, etc.

Ara bé, per fer bona la dita “n’hi ha que són més closos que una castanya” , només cal llegir la declaració de la Conferència Episcopal sobre les eleccions generals en la qual demanen, clarament,  no votar partits que recolzin el divorci, l’avortament o el matrimoni gai. Per cert, molt encertada, en aquest sentit,  la carta de Miquel Ensenyat, candidat al Congrés del PSM-IniciativaVerd-Entesa-Equo.

En fi, esper que no haguem d’arribar a dir a ningú “ets un bunyol de carreró”, un insult, segons l’estimat Alcover-Moll, molt adequat a l’època. De l’any i de les castanyes -verbals- que alguns ens regalen.

4 comentaris a “De bunyols i castanyes”

  1. potser Escrit el 29 oct. 2011 a les 20:14

    Molt bona aquesta entrada Maite, en aquests temps d’incerteses (no saps si votar als que han gestionat malament la crisi o als que estan gestionant pèsimament les comunitats autònomes) seguir el que feu al PSM pels vostres facebooks i blocs és un alè. Acab de llegir la carta de Miquel Ensenyat i hi estic ben d’acord. Em sembla que sou valents en presentar candidats joves i que les vostres opinions sempre són equilibrades i mesurades. El maig us vaig votar per primera vegada i ara ja em teniu enganxat. No afluixeu. i tu ves amb compte amb els bunyols i prepara l’omeoprazol.

  2. Menorquit Escrit el 30 oct. 2011 a les 10:35

    Hi ha una ‘Església’, també nombrosa a Menorca, en plena concordança en la línia que explica Miquel Ensenyat i que mai es posiciona o manifesta públicament. I ho hauria de fer a pesar de pertanyer a una Institució que no es democràtica i dóna lliçons de democràcia a la societat; que té monges per pelar patates i servir (només) malalts als hospitals (no ho dic perquè sigui cap deshonra; feines, tanmateix, ben lloables) i que la jerarquia a la que pertanyen els impedeix d’exercir càrrecs de decisió i responsabilitat dins l’Església amb igualtat amb els prelats.

  3. Ricard Escrit el 30 oct. 2011 a les 10:36

    El tema del canvi de nom es una hipoteca que té el PP amb el seu cos de xoc,que és Ia tropa de ICM,on hi ha simpatitzants que no s’atreveixen a mostrar en públic,però que els fan feina i ara els demanen la paga.
    Personalment em produeix cansament, és com haver de tornar a explicar que la terra és rodona i és mou ,una veritat que casi li va costar el cap a Galileu perquè la infal.lible església,mantenia que s’ estava quieta.
    I si ara venen tortes,a nivell econòmic que demanen la nostra atenció no hem d’oblidar que modestament potser nosaltres a més, hem de treballar per “salvar els mots”.
    És més preocupant que darrera del canvi de nom s’arrossega una reivindicació d’un suposat idioma menorquí que no té normes ni gramàtiques ni ortogràfiques,a respectar que cadascú empra com li sembla de manera que el fan inútil com llengua culta i l’arraconen a les cases,que és el que li va de meravella al PP.

  4. Menorquit Escrit el 02 nov. 2011 a les 23:33

    Qunata raó, Ricard.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari