Maite Salord

Escriptora

Terratrèmols

Quan encara no hem paït les conseqüències devastadors del terratrèmol a Haití -les darreres, terratremols.pngesperpèntiques i terribles, de grups de persones remenant entre muntanyes de fems per trobar menjar-, es repeteix la història a Xile, amb prop d’un miler de morts i imatges, una altra vegada, de dolor, destrucció i impotència.

A les Illes, patim, també, un terratrèmol, en aquest cas polític -i, per tant, no comparable al drama humà dels reals-, les conseqüències del qual, tanmateix, poden ser devastadores. Els casos de corrupció que s’han anat destapant, i que no repetiré perquè crec que tothom, en aquestes alçades, ja se’ls sap de memòria, han culminat amb la dimissió de la presidenta del Parlament Balear, la fins ara intocable M. Antònia Munar, acusada per un company del seu propi partit. A més, no podem oblidar que, en unes setmanes, esperam (?) l’arribada de l’ex-president Matas perquè declari en el cas del Palma Arena.

Així les coses, tenim un govern PSOE-BLOC que governa en minoria i amb l’amenaça constant de la unió PP-UM de fer-los fora. Tanmateix,  no veig clar cap dels escenaris possibles. Es pot permetre el PP -tapat de casos de corrupció- tornar al govern de la mà d’UM?  Es pot permetre UM donar suport a una moció de censura per convocar eleccions anticipades així com té el “partit”? Serà capaç de resistir el govern fins al maig del 2011? Hi ha, em direu, la solució de convocar eleccions anticipades. Ara bé, els agents socials, vista la situació de crisi econòmica que patim, no en són partidaris perquè la convocatòria implicaria una paràlisi institucional d’uns quants mesos. Això, sense comptar el que representa convocar unes eleccions al Parlament, separades de les municipals i insulars.

No sé què pot passar a les institucions balears en els pròxims mesos. L’únic que voldria és que, com diuen que passa en èpoques de crisi salvatge, la crisi política que aquí patim, des de fa anys, en forma de corrupció generalitzada, servís als ciutadans per obrir els ulls. Per fer neteja i començar a apostar per polítics i partits que funcionen de forma transparent i honrada. Som, en aquest sentit, escèptica, ja ho sabeu. Ara, com que més avall, ja no hi podem caure, cal que, com ja ha deixat escrit en aquest bloc més d’un visitant, la veu de la indignació i de la denúncia es faci sentir. Que no permetem que ens fiquin a tots dins el mateix sac. Perquè, per ràbia que els faci a molts, hi ha partits i polítics que poden anar pel món amb el cap ben alt. Això sí, mentre la terra tremola als seus peus. Què hi farem.

13 comentaris a “Terratrèmols”

  1. Vou veri-vou Escrit el 01 març 2010 a les 10:41

    Potser sí que una opció és optar per altres partits però, ho sento per la part que et toca, és molt desmoralitzant veure com funciona el món polític en general (per descomptat segur que sou molts els que feu una gran feina), entre altres elements del sistema que ens envolta. Després hi ha qui s’estranya que hi hagi un alt percentatge que no vagi a votar… però la desmotivació és important. Definitivament cada cop som més escèptica amb tot plegat i em sap greu ja que pensava ser una persona més positiva però com més d’aprop ho veig més em desanim… Potser aquests dies no estic gaire inspirada al temps que força decepcionada…

  2. Nom Necessai Escrit el 01 març 2010 a les 12:11

    “…per ràbia que els faci a molts, hi ha partits i polítics que poden anar pel món amb el cap ben alt”; diu na Maite. Vaja força moral, idò, la d’aquests.
    .
    Forçosament i llastimosament molts hem de pensar com “Vou veri-vou”,
    perquè el problema de la gestió del afers públics -la seva dignificació- no és justament constatar i alegrar-nos-en perquè entre els seu gestors hi resten encara alguns “nets de mans”, no, el vertader problema és la pèrdua de confiança de la ciutadania en el propi sistema democràtic.
    Panorama aquest què sí fa anar “amb el cap baix” a més d’un. I açò és molt fort, Maite. Açò és molt trist.

  3. Vela Escrit el 01 març 2010 a les 12:25

    Vou veri-vou, has dit, amb altres paraules el que jo ja fa força temps que sento: desmoralització, manca de confiança en tots els partits (també dic sempre que hi ha persones en les quals s’hi pot confiar perquè fan bé i es creuen realment la seva feina). És cert que hi ha partits com el PSM que funcionen de manera transparent i, dins els quals, no es coneix cap cas de corrupció, però la meva decepció va més enllà d’això: ens governen les restes d’un pacte, parlo a nivell autonòmic, que ha incomplert de manera sistemàtica tot el que s’havia promès: la construcció de l’hospital a Son Espases n’és l’exemple més sonat i no en posaré cap més per no allargar-me. JO vaig creure en el pacte, vaig creure en la possibilitat de fer una política diferent en tots els àmbits, vaig creure, innocent de mi, que s’obria una nova etapa… Què ha canviat, des del 2007, tret de les cares que ocupen els llocs de govern? Em costarà molt, moltíssim tornar a creure en cap partit.

    Una altra cosa: tenia entès que en Matas havia de venir a declarar aquest dimecres: ho vaig entendre malament?

  4. Quico Escrit el 02 març 2010 a les 19:15

    Tot arribarà..

    Ara paguen justos per pecadors, però quan un s’ajunta amb un coix, al cap d’un temps ho són tots dos!

    Es pot confiar amb segons quines persones, però com bé dius, no es pot ficar a tothom dins el mateix sac.

    Així està es panorama..

  5. ametlla Escrit el 03 març 2010 a les 20:30

    El que serà preocupant és quan moltes de les teves entrades finalitzin amb un “què hi farem”. Record que ja no és la primera… Quan això passi molt sovint i es converteixi en un simptoma…serà ve que anirem molt malament! Perquè ben mirat, davant tanta corrupció, sa gent de peu ja no sap què ha de fer…i sense fer el res el món no rota.

  6. Schorske Escrit el 04 març 2010 a les 13:16

    El gremi dels polítics no és ni més ni menys corrupte que la societat a la que pertany. Quantes empreses no han cedit al xantatge, formen part per tant de la xarxa corrupta? Quants professionals no fan factures de totes els serveis que presten? Quants no declaren que paguen menys als seus treballadors del que en realitat paguen? Quants no han pagat part de les seves adquisicions immobiliàries en negre? Quants no han cobrat subsidis que no els pertocaven?
    La corrupció no és un problema polític, és un problema cultural. El capitalisme i la democràcia liberal només han desplegat totes les seves possibilitats, transformant-se en socialdemocràcies estables, en els països protestants. I és que Luter es va rebel.lar precisament contra la possibilitat que Déu, jutge suprem, acceptàs suborns!
    Fa anys, a Berlin, una senyora em va cridar l´atenció per posar el peu sobre un banc públic a l´aturada d´un tramvia. Potser va ésser exagerat, però no crec que aquesta senyora voti a cap corrupte. Mentrestant, aquí, n´hi ha que encara els costa entendre per què no es pot pixar a les cantonades.

  7. pqs Escrit el 04 març 2010 a les 16:06

    El drama es que acabaran pagant justs per pecadors. Darrerament, quantes vegades hem sentit frases que comencen amb el clàssic “aquest polítics són tots uns …”?

    La pregunta que us heu de fer els polítics honrats, és què podeu fer per canviar aquesta percepció. Com podem reformar el sistema? Cap a quina direcció?

  8. Maite Salord Escrit el 04 març 2010 a les 17:28

    Veig que tots coincidim bastant a l’hora de fixar el problema de fons: la corrupció ens arrossega a tots, corruptes i no corruptes. El darrer comentari, a més, fica el dit directament a la nafra: què podem fer per canviar aquesta percepció? Resposta difícil. Ametlla em diu que és preocupant que moltes de les meves entrades acaben: Què hi farem? No me n’havia adonat, però és cert. Resignació, pessimisme… No m’agradaria haver-ho de reconèixer. Una anèctoda: quan vaig entrar de regidora, una persona em va dir: em pensava que eres honrada! Primer, vaig quedar morta. Després, li vaig contestar: era, som i esper continuar sent honrada.
    Pens que hem de ser capaços de trobar la manera d’acabar amb la percepció que tots els polítics són iguals. De moment, treballant molt i gestionant els doblers públics amb absoluta transparència, sense perdre l’ànim i la il·lusió. Malgrat tot. S’accepten idees.

  9. Maite Salord Escrit el 04 març 2010 a les 18:02

    Un article de Jaume Font a l’Avui:

    “PERÒ HI HA UNA ALTRA REACCIÓ possible davant de la corrupció, inversa a aquesta deriva abissal. Fa així: “No podran amb nosaltres! M’allistaré ara mateix per fer la guerra contra l’antipolítica, contra la corrupció de la política”. Perquè només la política ens fa lliures, només la política pot fer un món més just, només la política pot salvar el planeta. Cal preservar la política, el territori del comú. I la millor manera de fer-ho és ocupant-lo, lliurant-hi la batalla, no abandonant-lo mai. Joan Manuel del Pozo ho deia l’altre dia amb precisió: “Contra la corrupció política, només hi ha una solució: més política, més democràcia”. En altres paraules, hem de passar del “ciutadà emprenyat” al “ciutadà emprenyador”, perquè “el primer deure de tot ciutadà és emprenyar” (Günter Grass).”

  10. Menorquit Escrit el 04 març 2010 a les 20:32

    Schorske, l’has clavada. Molt encertada la teva visió de fons de l’ésser humà (el polític i el civil). Qualsevol empresa que ho facturi tot en blanc “és ben ase…”. En canvi si un govern esquerrà ho fa……! uuufffff, aquests mateixos empresaris el que mourien….
    El problema de tot plegat és el de la democràcia coixa que tenim i el fet de que després de obtenir la democràcia que tenim, el destí de l’Estat espanyol s’ha seguit marcant amb els plànols del franquisme. La llibertat és per a uns, en funció del que estava establert, politicamente i moralment. Tota novetat que surti una mica dels patrons de la moral i la doctrina franquista, és una iniciativa estrambòtica de quatre eixelebrats.
    .
    Fixau-vos emperò: La dreta es resisteix sempre al que proposa l’esquerra. notable. Ho fa per dogma al què resta obligat. Tanmateix al cap dels anys (dècades) accepta i es fa seu allò que l’esquerra va tirar endavant fa molts anys:
    – La llei de l’abortament no la va tocar ni n’Aznar; ara foten una escandalera.
    – La llei del matrimoni homosexuals la van despotricar, d’aquí uns anys serà un dret que recollirà el seu programa electoral, fins i tot hi ha regidors del PP que casen o volen casar.
    – La defensa del territori fa 30 anys era una moguda hippy, ara és una raó important per vendre una Menorca de qualitat.
    – La dreta mai anava a una manifestació social, ara hi van fins i tot amb els bisbes.
    – Els sindicalistes eren quatre comunistes descamisats, ara són gent raonable, coherent, que protesta contra el ‘pensionazo’ i les injustícies del Govern ZP.
    El Camí de Cavalls serà una joia que lluirà al seu programa electoral i als catàlegs d’oferta turístisca. I els qui s’hi oposaven, el posaren a primera pàgina. Fins i tot els Ducs l’empraran muntats a cavall… i orgollosos parlaran de la bellesa de la ‘seva illa’ a les tertúlies de sobretaula dels ‘cortijos’ sevillans…
    .
    Es questió de temps, el que passa és que cal tenir paciència amb les visceralititats actuals de la dreta reaccionària i sense rumb… Han de cridar per fer-se notar que hi són, però no tenen ni il·lusió ni cap futur establert.
    .
    “El futur és un lloc còmode per col·locar-hi els somnis”. (Anatole France)
    .
    Salut i visió

  11. Nom Necessari Escrit el 04 març 2010 a les 22:32

    M’ha agradat aquesta: “el primer deure de tot ciutadà és emprenyar” (Günter Grass).
    Gràcies per recordar-m’ho, Maite.
    .
    Modèstia a part -complidor què es un, ja ja- crec que açò és just el que jo acostum a fer: emprenyar!
    .
    Reconec que a mi els qui diuen que la política és una merda són els qui més me puden.
    .
    Avui me n’ aniré a dormir més orgullós i gelós del meu empreny.
    .
    Bona nit.

  12. Baldritxa Escrit el 04 març 2010 a les 22:39

    Jo en vull d’anticipades ja que sa situació és cataclismàtica i poder estrenar vot 😉

  13. Nom Necessari Escrit el 04 març 2010 a les 22:40

    Heu vist les imatges dels qui voltaven el Parlament Balear tot protestant per la corrupció?
    …Simplement era gent “emprenyada”, gent com tu i com jo, gent amb ràbia, gent que,

    http://www.youtube.com/watch?v=nf9Jt4gz_Sk

    .

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari