Maite Salord

Escriptora

Josep Cavaller Piris

Fa uns dies, concretament el 9 de juliol, la farmàcia Cavaller de Ciutadella va complir cent anys. És, sens dubte, una fita importantíssima per a un establiment que ha estat, és i, esperem que continuarà sent, molt més que un lloc on es dispensen medicaments. El seu fundador, Josep Cavaller Piris, el seu fill, Josep Cavaller Triay; i, avui, el seu nét, Josep Cavaller Cavaller, van fer i fan d’aquesta farmàcia un lloc de tertúlia social i cultural, un lloc on la gent ve a cercar, i se’n duu, molt més del que necessita per al seu mal. Enhorabona, idò, per tots aquests anys d’estar al nostre costat.

Tanmateix, el que  m’agradaria destacar és el paper clau que el fundador de la farmàcia Cavaller va tenir a nivell municipal. Perquè, si avui existeix l’Arxiu Històric Municipal de l’ajuntament de Ciutadella és, sens dubte, gràcies a ell. Perquè ell va ser qui, en saber que era a punt de perdre’s tot el nostre passat, fixat en uns documents únics i insubstituïbles, va córrer a comprar-los al pedacer que se’ls enduia, els va ordenar i classificar i, en tenir la feina llesta, els va retornar a l’ajuntament, o sigui, a tots. Aquest acte de doble generositat és el que la corporació municipal li ha volgut reconèixer amb un acte senzill però absolutament sentit.

El 18 d’abril de 1928, Josep Cavaller Piris va ser nomenat Cronista Honorari de Ciutadella i, poc després de la seva mort, Fill Il·lustre. Enguany, a la fi, els documents que ell restituí tindran la ubicació que es mereixen a Can Saura Morell. Uns documents que, no ho oblidem, són els custodis de la nostra memòria i els que ens permeten tenir un coneixement precís i crític de la nostra història. Sens dubte la vàlua del gest de Cavaller Piris és proporcional al valor incalculable dels centenars de papers manuscrits que avui omplen les prestatgeries de l’Arxiu Històric Municipal. Que omplen el nostre passat. La nostra memòria.

41 comentaris a “Josep Cavaller Piris”

  1. Maite Salord Escrit el 11 jul. 2009 a les 15:22

    Ni innocent, ni ingènua, em sembla. Senzillament, valor un gest -la recuperació dels documents de l’Arxiu Històric Municipal- que crec que és importantíssim. Que aquest senyor era franquista? Sí. Que per aquest motiu, a nivell municipal, hauríem d’obviar el que va fer? Rotundament, no.
    D’altra banda, Matada, em demana “valentia” per anar a cercar documents de cases particulars que, sincerament, desconec que tenguin i que esper que vostè pugui demostrar perquè llança una acusació molt forta sense donar la cara (i per això pens esborrar-la del seu comentari). També, fa poc, em van parlar d’uns quadres que havien desaparegut fa un munt d’anys. Jo he de ser valenta i anar a la recerca i captura de tot allò que fa anys i panys que ja no hi és i que hi ha un munt de “valents” que ho saben i que, fins ara, han callat com a tombes o, com a molt, t’ho diuen fluixet, o sota pseudònim.
    Pel que fa al tema de l’arxiver municipal, evidentment, tenc clar que hi ha d’haver un catàleg i fitxes. Primer, hem de fer el trasllat de l’Arxiu a Can Saura Morell i, després, vindrà la resta. Li record que no fa ni quatre mesos que som regidora de cultura. Un temps, però, pel que veig, més que suficient perquè vostè se senti decebut. Com pot ser tan innocent o tan ingenu de pensar-se que una servidora té la capacitat d’aclarir tots els mals culturals de Ciutadella, des de fa un munt d’anys, en uns pocs dies?
    Amb tot, si considera que té informacions que, com regidora de cultura jo hauria de saber, a través del “Contacta”, em pot enviar un correu a la meva adreça personal i en podem rallar.
    Salut.

  2. Menorquit Escrit el 11 jul. 2009 a les 16:53

    “No ploris per no veure el sol, que les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”. (trob que és de Tagore. Confirma-m’ho Matilde) És el que se li podia aplicar a matada (mà tallada?) Vol veure una persona en la seva ideologia o servitud a un règim passat i és incapaç de veure el ‘fet’, que és l’acte del que es fa reconeixement. A més, amb el tema de la farmàcia, són tres generacions les que l’han portada, i l’actual Josep Cavaller, és un bella persona.
    .
    En tost d’atacar na Maite Salord per honorar la memòria d’un ciutadà que féu una gesta lloable per la història de tots, caldria saber qui era el responsable de l’Ajuntament que va permetre que aquesta gran documentació històrica fos a punt de ser cremada o abocador al fems. Qualcú en devia ser el responsable. Tanmateix no és per cercar ara culpables i sí per congratular-nos de la recuperació.
    .
    No es va commemorar ahir la “liberación de Menorca’. sinó la recuperació d’una part de la memòria nostrada i açò és el que expressa na Maite, que, a més, no li cal afegir res més al que ha dit en la seva resposta.
    .
    Salut i memòria.

  3. Nom Necessari Escrit el 11 jul. 2009 a les 17:34

    Maite,
    Quan he llegit aquest comentari teu de J.C.P., tot d’una he pensat exactament el mateix que et diu “en matada”.
    …Els arxivers municipals… uff.
    Estic d’acord també amb “en matada” del que diu d’en Florenci , encara que crec ell no s’ha emportat res a ca seva contràriament, potser, als seus antecessors Joseps.
    .
    És curiós açò que diuen dels antics arxivers qui se’n portaven, amagaven o feien desaparèixer documents contraris a les seves tesis catòliques.
    .
    J.P.LL., p. e., va voler demostrar l’origen religiós de les festes de Sant Joan i, curiosament, -diuen també- documents publicats per ell en altres referències contraris a la seva tesi i que haurien de ser a l’Arxiu, no s’hi troben.
    …A ca seva sí, -casualment, segur- s’hi troba un gran arxiu de les festes de Sant Joan, …d’ on surt ??

    I açò que contes de J. Cavaller Piris, Maite, de què “va córrer a comprar-los al pedacer que se’ls enduia…”, va! Açò sempre m’ha sonat a faula, a mite!
    .
    El que de J.C.P. no és faula ni mite és que -al manco- té una publicació, la de les festes de Sant Joan (publicada el 1936) que és plagiada, calcada, a la de Josep Bosch i Anglada (publicada el 1932) i en la que s’hi troben fins i tot paràgrafs copiats textualment amb punts i comes (qualificatius i expressions literàries incloses)…
    .
    Potser tot es deu a que els pocs qui escrivien aquell temps es creien amb la impunitat que els donava, precisament, la ignorància imperant.
    .
    .
    Fills il.lustres… Val més no rallar-ne massa de les respectives “solemnitats” i “il.lustracions”.

    .

    “Jo vinc d’un silenci
    antic i molt llarg,
    de gent sense místics
    ni grans capitans,
    que viuen i moren
    en l’anonimat,
    que en frases solemnes
    no han cregut mai.”
    .

  4. xec Escrit el 11 jul. 2009 a les 19:24

    Sembla mentida.

    Els qui gossen escriure obres tant nefastes com “Menorca Liberada” no mereixen records ni homenatjes.

    Mereixen el despreci rotund i el desprestigi solemne de l’oblit i del silenci.

    Pero aqui. Ja se sap.

    Sempre han de callar i amagar-se els mateixos.

  5. jordi Escrit el 11 jul. 2009 a les 21:08

    I no xistis, que encara s’indignen…
    Supòs que forma part de la quota de decisió encoberta d’UPCM
    Gràcies a Déu que en Cavaller Piris va aturar es carretó ple de fulls i els va comprar i ens va salvar la memòria… Santa Innocència!

  6. Maite Salord Escrit el 11 jul. 2009 a les 21:20

    Xec, mai faria homenatges a obres com “Menorca Liberada” per raons òbvies. Ara bé, a la persona que va salvar l’Arxiu Municipal, sí. Mitja família meua va morir a mans del feixisme més repugnant. Per tant, no estic perquè ningú em vengui a donar lliçons de res. Ben al contrari.
    Veig que s’ha obert un debat ben interessant sobre si la ideologia d’una persona ha d’influir en la valoració de la seva tasca cultural. Pel que veig, ja sou uns quants que pensau que la ideologia de Cavaller Piris hauria hagut d’impedir que se li reconegués la feina de recuperació de documents insubstituïbles. Jo d’això, ja em perdonareu, en dic fer sectarisme. El mateix al que ens té acostumats la dreta més rància. Potser comença a ser hora de valorar les coses pel que són i no tant per qui les fa. A més, en aquest cas, esteim enmig d’un reconeixement a una família i no em sembla just ficar tothom dins el mateix sac. Ens equivocaríem.

  7. Menorquit Escrit el 11 jul. 2009 a les 22:09

    Igual que hi ha una dreta rància, també hi ha una esquerra rància, fins i tot dictatorial. Per a ells, la forma de combatre la dreta rància, és l’aplicació de les doctrines de l’esquerra rància. S’omplen la boca de democràcia per poder parlar en públic i dir allò que Franco els va fer callar, injustament, durant 4 dècades. I, llavors, la seva lluita era justa i valenta, i s’ha de reconéixer. Però encara ara apliquen fórmules desfasades i decapiten tota expressió, fet o reminiscència que els unesqui a un passat, que no cal oblidar, però si que cal superar en la convivència.
    .
    El feixisme és condemnable en tota la seva expressió i en totes les seves èpoques, però així també tots els fets inhumans. I a Menorca, la Guerra Civil en té exemples a betzef. També ‘l’esquerra rància’ en va fer de grosses, inhumanes i sense sentit. I potser és aquesta aplicació de polítiques ‘ràncies’ la que fa que alguns no sàpiguen destriar una gesta lloable d’un ciutadà a la ideologia, rebutjable sens dubte, de la que militava en altra època determinat ciutadà.
    .
    Aprofiten qualsevol iniciativa que facis, Maite, per descarregar el carro de ronya i de rencor que duen arrossegant des de fa massa temps. No els interessa la feina política, cerquen la crispació, l’enfrontament i tirar a terra tot allò que fa olor a la dreta rància, sense, en cap moment, haver fet res per construir una política millor, una ciutat millor, una illa millor…
    .
    No han canviat i la societat els fa fora lentament de totes les institucions.
    I aquí els tens, enrabiats per prendre foc a tot i copejar qualsevol moviment d’altri, especialment el del PSM. És xocant que s’enceguin amb vosaltres quan, des de sempre, callin per combatre la dreta, la que volen mantenir per alimentar-se d’aquesta vomitera de contraposició. Volen la dreta per tenir motius, però carreguen contra vosaltres perquè no feis el que ells voldrien. Però quan hi són no ho fan i ho fan quan no hi són.
    .
    “…salvar la memòria. Santa Innocència”.. diuen. “Un Poble sense memòria és un poble sense identitat”. Desmemoriats que no saben ni qui són.
    .
    Nom Necessari, el teu to és més acurat, tot i així em permetràs que opini del teu escrit més envant. que ara és tard.

  8. àlex Escrit el 11 jul. 2009 a les 22:21

    “veig que s’ha obert un debat ben interessant sobre si la ideologia d’una persona ha d’influir en la valoració de la seva tasca cultural”

    Villalonga, Pla, Manent.

    Tres noms per començar el debat sobre ideologia i qualitat literaria/cultural.

  9. Matilde de la Mole Escrit el 11 jul. 2009 a les 22:28

    Sí, Maite. Has pecat d’ingènua. Aquesta vegada has demostrat una certa innocència. Però no, precisament, per haver secundat la decisió de l’equip de govern progressista de Ciutadella de retre un reconeixement a un franquista confés i irredent per una actuació molt concreta.
    .
    Has pecat d’innocent, d’ingènua, per haver escrit aquesta entrada al bloc.
    Tinc al davant un exemplar del “Menorca Liberada”, editat el 1941. Sens dubtes és un llibre infecte – malgrat històricament la seva visió distorsionada, feixista i amb ferum de missa tingui el seu interès- que no té perdó de déu.
    .
    Però, això no és el problema, mai ha estat el problema. Ho deixes molt clar: “el que m’agradaria destacar és el paper clau que el fundador de la farmàcia Cavaller va tenir a nivell municipal. Perquè, si avui existeix l’Arxiu Històric Municipal de l’ajuntament de Ciutadella és, sens dubte, gràcies a ell. Perquè ell va ser qui, en saber que era a punt de perdre’s tot el nostre passat, fixat en uns documents únics i insubstituïbles, va córrer a comprar-los al pedacer que se’ls enduia, els va ordenar i classificar i, en tenir la feina llesta, els va retornar a l’ajuntament, o sigui, a tots.”.
    .
    Deia Richter que “la memòria és l’únic paradís del que no podem ser expulsats”. El reconeixement és a un fet que va possibilitar que els ciutadellencs no fóssim expulsats del paradís de la memòria. Res més.
    .
    Però, és clar, et tenen ganes, Maite. Et tenen ganes. Des de la dreta fins a una pretesa esquerra rancuniosa i sectària, tots et tenen ganes. I per això surten dels seus falansteris de silenci tronant com savoranolas flamígers tots aquells que, mentre la dreta governava, només actuaven des de l’etilisme de les tavernes. Assumir els reptes, gosar posar mans i peus al llot de la política activa té aquests peatges.
    .
    Bé, això és l’escenari. I no canviarà, anirà a més. Qualsevol actuació, qualsevol mesura et serà criticada. És la política. No ens ha de llevar la son, sobre tot si arriba des de les veus patètiques d’aquells que estan ja arraconats per la història i han convalidat, amb la seva pretesa puresa, règims tan execrables com el franquista. Per aquests gurús d’una pretesa esquerra que no és altra cosa que un residu de la història recordar-los la sentència justa i clara de R.W. Emerson: “Les coherències boges són l’obsessió de les ments roines”.
    .
    La realitat dels fets poc els importa. Del cafè se’n queden amb l’escuma. Les persones, per aquestes concepcions stalinitzadores, no existeixen. Només veuen, senten, creuen el “diktat” de la seva cultura política: tot val per aconseguir l’objectiu final. Són els mateixos que tenen interioritzada la frase del gran assassí del gülag: “No es pot acabar amb el capitalisme sense acabar amb la socialdemocràcia”. Ho podem actualitzar, aixì ho fan les seves ments mesquines, per quelcom que diria “no es pot acabar amb la nostra sequera de poder sense acabar amb el PSM”. Res de nou, les escorrialles de la història fan el seu darrer rebuf tal i com començaren: des de l’odi a allò que el PSM representa, una esquerra real, compromesa, no dogmàtica i amb èxit. Tots els dimonis del seu imaginari d’odi encarnats en unes sigles.
    .
    Però, sí, Maite, has pecat d’ingènua. Has pensat que la racionalitat venceria la ràbia. I quan la ràbia és per alguns l’aire que es respira no hi ha res que els pugui treure del seu opi que cada dia congrien: es creuen els elegits de la història i resulta que el poble ni sap que existeixen. Un càstig digne de Sísif per aquests pobres angelons del patetisme.
    .
    Ingènua, sí, però no oblidis –no oblidem cap dels passejants de la plaça- allò que magistralment predicava el poeta italo-argentí Porchia: “un poc d’ingenuïtat mai s’allunya de mi, això és el que em protegeix”.
    .
    Endavant, que els renecs dels políticament insolvents no et frenin la marxa.

  10. Davjo Escrit el 11 jul. 2009 a les 22:41

    Altra vegada a Menorca. Entr al bloc i torn trobar polèmica. Això va bé. Menorquit, Matilde..res que afegir a les vostres paraules. Totalment d’acord. Els comentaris escrits des del sectarisme que només intenten confondre les coses per fer mal al PSM, la veritat és que a mi només em fan sentir menyspreu. Més val deixar-los fer, si tan mateix no pinten ni pintaran res!.

    David Joan

  11. Nom Necessari Escrit el 12 jul. 2009 a les 0:15

    “…confondre les coses per fer mal al PSM”,
    Crec que hi ha qui veu fantasmes.
    Què te de mal pel PSM criticar aquí una entrada de l’amfitriona?
    .
    No ens contagiem de l’afany cec de na Matilde qui defensa la “bona gent del PSM” com si fossin infalibles (açò també té un nom).
    .
    Na Maite es pot equivocar com qualsevol.
    .
    I què quedi clar que jo no m’he ficat amb J.C.P. ni amb J.P.LL. com personatges polítics, ni m’importen com tals.
    Ni és tampoc la qüestió del debat la publicació del nefast llibre “Menorca liberada”; l’únic que jo he volgut dir és que, al meu parer, aquests arxivers municipals, no es mereixen cap reconeixement ni homenatge que no es mereixin milers i milers de ciutadans anònims.

    .
    Vull dir què El Saló Gòtic no bastaria per penjar tots els retrats.
    I més vull dir encara: algun quadre d’allà dalt podria caure, de vergonya.
    .

    Bona nit.

    Pdta.
    Per cert, Menorquít, esper que acabis el teu assenyat comentari.

  12. Pau Gener Escrit el 12 jul. 2009 a les 7:22

    D’arxius i d’arxivers.

    L’ajuntament de Ciutadella ha fet, per a mi un acte de responsabilitat i, vist els comentaris, també de valentia amb l’homenatge a qui es va preocupar per la recuperació del nostre arxiu: Personalment li tinc més simpaties a qui recupera llibres que a qui els hi fot foc.

    Una de les taques més fondes i males de treure de la administració ciutadellenca és, sens dubte, el vergonyós estat de l’arxiu. Sé d’alguns regidors de cultura que mai hi van entrar i de minses partides pressupostàries que, a més, es van volatilitzar. En aquest comentaris del bloc algú carrega, amb la comoditat del tapadet, a betzef contra l’arxiver i calla sobre l’arxiu; carrega contra l’autor d’un llibre i s’en oblida dels altres: El Alcaldes de Ciutadella, El Socors, etc…

    Crec que ens aniria millor, com a poble, si ens dedicam a no embrutar.

  13. JoanF Escrit el 12 jul. 2009 a les 7:34

    No, Nom Necessari, no tens raó. Una vegada més na Matilde ha fet diana. Ara ets tu qui demostra ingenuïtat. El que passa és que na Matilde, a la que és un plaer llegir, et dóna mil voltes i això et treu de polleguera. Jo també crec que els comentaris que ataquen la decisió de l’Ajuntament de Ciutadella, no sé si el teu, tenen un clara paternitat (la mateixa que ha detectat Menorquit i que tu no li retreus) que na Matilde denuncia amb brillantor i sense pèls a la llengua: “una esquerra rància” diu en Menorquit, “una pretesa esquerra rancuniosa i sectària” diu na Matilde.
    Coincideixen, però tu només et poses amb na Matilde perquè sembla que no pots consentir la teva evident inferioritat davant els seus torrencials i clarificadors arguments. Ho reconeixies fa uns dies: “li tinc unes ganes”, deies. No hi tens res a fer. A cada topada et deixa amb el cul discursiu en l’aire.
    .
    Respecte al tema en concret. Queda clar que tot és criticable però també es pot criticar els que critiquen, faltaria més. Estic d’acord en que la ideologia d’un personatge, d’aquest personatge en concret, no mereix cap reconeixement…però sí el fet que salvà l’arxiu. No mesclem ous amb caragols. A més estic convençut que les crítiques a na Maite per un fet que no és decisió seva, sinó de tot l’equip de govern, sí amaguen una clara intencionalitat de fer mal el PSM. Així ho crec i així ho dic. Ì el PSM no és infalible, és clar que no, però sí es molt més de fiar que altres. I si això que dic li pica a algú, idò que es rasqui.

  14. Bel Escrit el 12 jul. 2009 a les 7:43

    Trob ben curiós que es critiqui a la única regidora que té un espai obert per exposar les coses. Els qui fan i callen no els critiquen. Per això jo també crec que hi ha intencions partidistes rere les crítiques. Sort de na Matilde!. Amb quatre andanades ens deixa les coses clares i ens neteja els dubtes. Haurem de crear un club de fans de na Matilde de la Mole!. Per cert, Matilde, jo ni contestaria a en Nom Necessari…no val la pena. En Menorquit també ho deixà tot molt clar i trob definitiva i molt assenyada la reflexió d’en Pau Gener. Salvar un arxiu mereix un reconeixement, res més.

  15. Estribor Escrit el 12 jul. 2009 a les 7:51

    Qui és l’inquisidor que decidiria quins quadres han de caure del Salò Gòtic?. N’hi ha que neixen amb vocació de Torquemada!.
    .
    Em fa oi veure que un fet lloable (salvar un arxiu) és criticat per mor de la ideologia que tenia el qui el va dur a terme, mentre segur que molts dels que ho critiquen segueixen justifican atrocitats tant condemnables com el franquisme perquè els qui les feren són de la seva mateixa ideologia.

  16. Toni Moll Escrit el 12 jul. 2009 a les 8:08

    Per primera vegada escric un comentari a aquest blog. Seguesc molts de blogs cada dia, és interessant i informatiu, però gairebé mai hi escric res. Avui ho he de fer, m’hi sent obligat. No sé si és cert que hi ha intencionalitats polítiques darrera les crítiques a l’homenatge que va fer l’Ajuntament, no és això el que em preocupa. A l’àmbit de la política que hi hagi atacs i crítiques és lògic.
    El que és inacceptable és que hi hagi subjectes que aprofitin aquests espais per atacar, des de la covardia de l’anonimat, la feina d’unes persones que res tenen a veure amb la política. Comentaris com el de Matada o Nom Necessari són una ignomínia. Ataquen els arxivers. Qui són aquest parell per fer-ho?. Per a mi covards pocavergonyes.
    De la resta, si és just el reconeixement o no, ni en vull opinar. Tothom que pensi el que vulgui.

  17. Nom Necessari Escrit el 12 jul. 2009 a les 8:39

    A vam,
    Primer, -uns poden creure que es va salvar l’Arxiu, altres no creure-ho. Jo no m’ho crec.
    Segon, – si reconeixeu que l’Arxiu durant l’etapa que jo critic estava fatal (sense ordenar, sense treballar), justament açò en diu molt poc, precisament, dels qui havien de fer aquella feina (els arxivers).
    Què es mereixen un homenatge per açò? …voltros mateixos, jo crec que no.
    .
    He pecat molt per dir açò aquí? Idò ja faré penitència, però crec que tinc dret a dir el que pens. Perdoneu si algú s’ha ofès.
    .
    Si aquest bloc ha d’esser un lloc per llepar el cul al PSM, oblideu-me.
    El debat ens hauria d’ enriquir.
    .

  18. Bel Escrit el 12 jul. 2009 a les 8:49

    Nom Necessari, creu el que vulguis i escriu el que vulguis. Aquí ningú llepa res a ningú, però tenim tant dret com tú a dir el que pensem, i si el que pensam no coincideix amb el que tu escrius, idò, t’aguantes. Ara resultarà que si discrepam dels teus arguments atrotinats llepam el cul al PSM?. No, simplement no te’l volem llepar a tú.

  19. Estribor Escrit el 12 jul. 2009 a les 8:57

    Sempre passa el mateix. A cada polèmica surt el Nom Necessari, aprofitant el comentari d’algun altre, a fer-se el milhomes. Compareix llavors la Matilde, li toca la cresta, el deixa en rídícul i ja està…el Nom Necessari recula, demana mitges disculpes i se’n va amb una darreta potadeta de fillet malcriat…

  20. Nom Necessari Escrit el 12 jul. 2009 a les 9:16

    Estribor,
    Jo he dit,
    Primer, -uns poden creure que es va salvar l’Arxiu, altres no creure-ho. Jo no m’ho crec.
    Segon, – si reconeixeu que l’Arxiu durant l’etapa que jo critic estava fatal (sense ordenar, sense treballar), justament açò en diu molt poc, precisament, dels qui havien de fer aquella feina (els arxivers).
    Què em dius del d’aquest comentari?
    .
    Ja sé què tens raó en que recul, deman mitges disculpes i me’n vaig amb una darrera potadeta de fillet malcriat…, tal com tu dius; però què aconsegueixes dient açò? Només m’intentes ofendre saps. Llàstima que no ho aconsegueixis.
    Bon dia.

  21. Estribor Escrit el 12 jul. 2009 a les 9:29

    Nom Necessari, no sé la feina que han fet els arxivers. No era aquest el tema.
    .
    El que tu creguis sobre si es va salvar o no l’arxiu no és rellevant. Me’n fii més de l’equip de govern progressista de Ciutadella que d’allò que tu creguis. Aixó sí era el tema.
    .
    No pretenc ofendre ningú. Només deix constància d’un fet que tu mateixa acabes d’acceptar com a cert. Res més.

  22. Maite Salord Escrit el 12 jul. 2009 a les 9:38

    Al·lots, hi hagi pau! Totes les opinions són respectables i tothom és benvingut.
    La mare superiora dixit.

  23. Falciot Escrit el 12 jul. 2009 a les 10:51

    Je, je, je… molt bona Maite.

    Perdonau la meva ignorància.

    Algú em podria informar exactament del que va passar amb l’arxiu. Qui se l’enduia? Com va poder caure en les mans d’un pedacer? Quin interès podia tenir un feixista (com deis pel blog) amb uns documents que des del mateix feixisme, sembla, es volien destruir?

    Que algú m’ho expliqui, per favor, perquè m’estic fent una idea bastant espantosa de les intencions i motivacions d’un acte tan transcendent per a la nostra memòria històrica?

    Salut

  24. Nom Necessari Escrit el 12 jul. 2009 a les 11:24

    Sí sí, Estribor, sí què és el tema en qüestió l’homenatge al (“als”, en tot cas, he afegit jo) qui fou arxiver municipal.
    .
    Si vols -(i pot ser és açò el que podries fer tu amb les meves afirmacions)- et tallaré i copiaré una frase de na Maite en el tema inicial aquest i que per suposat sí ha d’esser la qüestió:
    “Perquè, si avui existeix l’Arxiu Històric Municipal de l’ajuntament de Ciutadella és, sens dubte, gràcies a ell.”
    .
    Hi ha moltes maneres d’escriure la Història (la història en general, no només aquest fet), així mateix hi hauria d’haver també moltes maneres d’interpretar-la.
    .
    Crec que dient que en la Historia el 50% són mentides, faríem curt.
    .
    Açò és només el que he volgut posar en qüestió, el punt bàsic, el fet que es reconeix com a mèrit de ser homenatjat, pot ser no és més que una faula.
    .
    I què quedi clar què jo puc anar errat, mai m’ha sabut greu reconèixer els meu errors, el que m’agrada és que me’l facin veure, no que em surtin descontextualitzant el tema o amb insults personal o si na Matilde em dona mil voltes…

  25. Bel Escrit el 12 jul. 2009 a les 11:26

    Faciot, no en sé els detalls, sé però que si no fos per la intervenció de l’apotecari els documents s’haguessin destruït. No per intencionalitat política, sinó per deixadesa i menyspreu de la cultura. El apotecari feixista era, però, era un home cult i els recuperà, els arrenjà i després els retornà a l’Ajuntament. Ja veus que n’hi que a això no s’ho creuen, pèrò està més que documentat amb fons orals i escrites i així ho ha reconegut l’Ajuntament de Ciutadella. La polèmica absurda neix perquè alguns creuen que com l’apotecari era un franquista declarat no es mereixia cap reconeixement per aquesta actuació tan important per a la nostra memòria com a poble. Això és tot.

  26. Estribor Escrit el 12 jul. 2009 a les 11:46

    D’acord amb la versió que dels fets en fa na Bel. Això és el motiu del reconeixement de l’Ajuntament de Ciutadella. A més dels 100 anys de la farmàcia…on el propietari actual, net del qui salvà els documents, no és cap feixista. Ho puc assegurar.
    .
    Sí, Nom Necessari, sense l’actuació d’en Cavaller no existiria l’Arxiu Municipal, al manco no amb els fons actuals. Creus que això del salvament dels documents és una faula?. En tens tot el dret de creure-ho. Però, ho posaràs en dubte si vols, jo puc donar fe que el meu avi en va ser testimoni. Vivia al carrer del bisbe, i no record els detalls però ho comptava per haver-ho viscut. A més estic convençut que l’Ajuntament haurà verificat els fets. En tot cas, cadascú que cregui el que vulgui.
    .
    Respecte als errors, tots en cometem. Pel que fa als insults, pot ser n’hi ha que parlen un poc gruixat…però hauries de reconèixer que precisament na Matilde no et sol nomenar, sinó que ets tu que constantment la retreus, a vegades quan ni tan sols és al debat, i a més arribes a atacar-la fins i tot quan li dones la raó. Llavors no t’estranyi que la gent descontextualitzi els teus comentaris.
    .
    Deixem-ho estar, Nom Necessari. El debat hauria d’enriquir, és cert, per a mi aquest ho ha fet.

  27. xec Escrit el 12 jul. 2009 a les 14:49

    Es sols per l’alusió personal; no insistiré més.

    Fa molts, molts d’anys a la Biblioteca Municipal -gracies a qui la tenim?- vaig trobar-me amb un exemplar d’aquesta obra “Menorca Liberada” i vaig llegir-ne per error algun capítol.Encara avui record l’impacte negatiu que va tenir en mi llegir aquestes págines.

    Han passat molts d’anys, se li han retut a aquest senyor molts d’homenatjes -o no?- i se li ha reconegut la seva labor -general- moltes vegades. Moltíssimes vaegades

    Ningú, acostumats al silenci al despreci i a la desmemoria, ha piulat mai davant aquests fets. Per respecte. O acas per por.

    Jo sols pretenia que es sapigués que aquest senyor tenia dins el seu bagatje intelectual l’autoria d’aquesta obra “Menorca Liberada”. Res mes.

    No he volgut donar lliçons de res. Per que, al contrari de l’excelsa concurrencia- no puc donar lliçons de res. Ni tan sols de victimisme.

    I molt menys era el meu ànim el d’ofendre personalment.

    A pesar de que tinc molt poques simpaties cap al PSM.

    Pel demés quasi mai -perque en tinc algunes més aprop- he entrat a aquesta farmacia. Ni ha d’altres també ateses per un personal excelent.

    Disculpau la meva intromissió.

    Oblidau-me

  28. Menorquit Escrit el 12 jul. 2009 a les 15:05

    Deu n’hi do!! L’apotecari Cavaller. I la polseguera que ha aixecat el comentari de na Maite Salord.
    .
    M’ha agradat, Pau el teu cometna ri: « li tinc més simpaties a qui recupera llibres que a qui els hi fot foc ». Segurament seria el que faria aquesta ‘esquerra rància’, cremar tot els que no els satisfà els seus ideals. Però açò no és la Història; açò és precisament voler destruir la Història.
    .
    Nom Necessari: dones a entendre que JCP i JPLL s’han apropiat de documents de l’arxiu. No creus que ho hauries de demostrar? No et creus que recuperàs una important paperassa històrica que anava a un abocador? El que tu no creus, és demostrable, el dius, encara no. Dius que “documents publicats per ell (joseph POns Lluch) en altres referències contraris a la seva tesi i que haurien de ser a l’Arxiu, no s’hi troben”. Quins documents haurien de ser a l’Arxiu i no hi són? En tens constància d’açò? Si és així també hauries de fer un lloable favor al Poble i a la Història local i denunciar-ho. No ho trobes?
    .
    Dius estar d’acord amb Falciot que Florenci Sastre amaga documents de la història per la seva condició catòlica. Sabem de la seva condició catòlica i de posicionaments conservadors dels Florenci Sastre. Tanmateix, no em dóna la impressió que Sastre traesqui ni amagui la Història, sí pot ser que la interpreti.
    .
    Florenci Sastre ha contradit a Pons Lluch, per exemple, en allò de les Festes de Sant Joan. Pons Lluch deixa escrits uns protocols que ara ni acompleixen els Caixers Senyors, al qui va atorgar la potestat d’elegir la Junta, un fet que Florenci Sastre ha rebatut amb claredat i amb documents. Qui amaga documetns ? L’Arxiu Municipal és públic, les altres no. Florenci Sastre diu quan va elaborar L’informe sobre «Les funcions de l’Ajuntament de Ciutadella en les Festes de Sant Joan » diu a la introducció : « La recollida de dades que hem seguit, obligats per la negativa a deixar consultar per aquesta Comissió el fons documental recopilat durant anys pel Sr. Pons Lluch, hagut d’esser per força laboriosa i complicada…” Qui amaga la Història? Pens que abans de fotre pedrada, ens hem d’assegurar una mica del que es diu.
    .
    També l’historiador Miquel Àngel Casasnovas va fer aportacions noves al saqueig turc de 1558, aportacions amb una interpretació diferent a les que ens havien contat. Si algú no està d’acord amb el que exposa un historiador, que ho contradigui amb arguments i documents.
    .
    Per acabar, Nom Necessari, dius: “si reconeixeu que l’Arxiu durant l’etapa que jo critic estava fatal (sense ordenar, sense treballar), justament açò en diu molt poc, precisament, dels qui havien de fer aquella feina (els arxivers)” I açò mateix és el que va fer Josep Cavaller Piris. I aquest és l’acte que se li reconeix. Si et contradius!!
    .
    Maite, els estius sempre són calents, lògic. Però també el bloc s’eslcalfa més fins i tot a vegades hi ha foc. Per què deu ser?
    .
    Que aquest foc no sigui per cremar llibres i que sigui un foc controlat.
    .
    Que passi l’oratge.

  29. Nom Necessari Escrit el 12 jul. 2009 a les 17:08

    Menorquit,
    Ens devem contradir tots dos idò. Quin flicot!
    .
    Del tema de “Cavaller” ja he dit el que pensava i no tinc res més a dir; però, per al.lusions, et vull contestar un parell de qüestions,
    .
    A veure si ens entenem,
    jo he dit que al Arxiu hi ha documents que no s’hi troben i què J.P.LL. nomena en altres seves publicacions,
    Vols un exemple??
    A la publicació “Estudis històrics menorquins”, a un tema de Josep Pons LLuch: “Extraordinàries festes celebrades a Ciutadella els dies 24, 25, i 26 de Juliol de l’any 1833” s’hi reprodueix tot aquest extens i interessantíssim document; què em consta que molts han cercat al Arxiu i no l’hi han trobat,
    però, com així el reprodueix J.P.LL?, d’on el treu??
    perquè, com tu mol bé ens expliques -(no sé si et contradius)- a ca seva no deixaven consultar el valuós fons documental.
    .
    I és què, en aquest mateix document del que et rall, Menorquit, hi ha una cita què bé podria fer dubtar de “L’origen religiós” de les festes de SJ. tan defensat per J.P.LL.
    .
    Aquesta cita diu: “Dióse pues principio á la tarde del primer dia, con coridas de caballos y potros en el Real coso, contiguo a las murallas, puesto sumamente capaz y que, dominada la isla por los sarracenos, solían ya hacerse las corridas de caballos, los juegos de cañas, y de sortija” (ensortilla).
    Uff, uff… “ya en tiempos de los Sarracenos…” aquí els cristians no hi pintaven res idò?? Açò és digne d’amagar!
    .
    .
    Jo també dic que me’n fio d’en Florenci S., però ell també sap què hi ha documents què hi haurien de ser i no hi són. I també sap com va trobar l’Arxiu de desordenat, mal endreçat, amuntegat amb humitat en caixes de cartó unes a sobre les altres, …herència tot això dels il.lustres i repetidament homenatjats antecessors seus.
    .
    No sé, Menorquit, jo ni soc jutge ni inquisidor de res …i sa veritat és que tan me fa ja si homenegen un o altre, què facin el que trobin.
    .
    L’únic que dic i mantinc és que jo no aplaudiré aquesta gent que ja en va carregada de medalles, homenatges, llepadetes i medalletes.
    .
    …Què els aprofiti! Però els meus aplaudiments aniran per una gent molt diferent. Perquè potser és que la història no ha canviat gaire de la del temps de l’avi en Siset.

    .
    Salut.

  30. Bel Escrit el 12 jul. 2009 a les 17:39

    D’allò que fan, han fet o han de fer els arxivers no hi entr. Respecte al comentari de Xec, només una cosa: faré cas als teus desitjos, ja t’he oblidat. És ben fàcil quan hi ha tan poca substància.

  31. memòria històrica Escrit el 12 jul. 2009 a les 18:34

    Quan veig aquest debat, me deman: que seria de la Cultura popular menorquina, folklore, història,etc., sense la intervenció de J. Cavaller Piris i altres que anomenau “feixistes” ( o simplement, de dretes, capellans, del Circulo catòlico, etc.)com J. Pons LLuch, Francesc d´Albranca, els capellans Bosch-Anglada i Fila-or (assesinats per l´esquerra rància intolerant), etc. (podria donar altres noms…). No trobau que per damunt ses seves idees politiques i/o creences, estimaven més sa Nostra Terra, que molts dels qui avui en dia fan bandera de “menorquitat”?

  32. silve Escrit el 12 jul. 2009 a les 18:36

    Vaig neixer el 1972 i he trepitjat l’arxiu municipal 2 0 3 vegades màxim, per tant no tenc autoritat per jutjar el que hi ha ni en quin estat es troba. M’han contat i m’han dit de delators i de traïdors i de giracamises i de llepaculs i de tot color. I és clar que n’hi havia i és clar que s’ha de saber qui eren; però cada cosa al seu lloc i com diria en Pujol (Jordi): “Això ara no toca”. Tenc una amiga que sempre em recorda que sa mare i la meva àvia eren molt amigues, veïnes, que s’estimaven molts i que les dues tenien el mateix nom. El que ella no m’ha explicat mai i sí em va explicar la meva àvia és que son pare és qui delatà al meu avi i altres veïns i molts d’ells foren afusellats per aquest fet. I creieu que jo, ara, el 2009 he de retreure a la meva amiga aquella realitat que a ella com a filleta no li van fer veure?, he de deixar d’assistir a les seves festes d’aniversari perquè son pare fou qui fou? I és clar que tenc present (i els meus fills i nets ho sabran) qui era aquella família i quin mal van fer a la meva, però ara, avui, consider que ni la meva amiga ni jo ens mereixem aquest renou. I no en defuig, però en parlarem quan calgui i en el context que en calgui. D’això se’n diu convivència. Hi ha moments i temps per tot i no ens convé mesclar ous amb caragols. És el meu humil parer de diumenge.

  33. Falciot Escrit el 12 jul. 2009 a les 21:21

    Menorquit, em sap greu ficar-me amb tu, però em gira per dedins quan algú posa en boca meva alguna cosa que jo no he dit.

    M’agradaria m’indiquessis a quina entrada he dit que en Florenci Sastre amaga documents de l’arxiu per la seva condició catòlica? Perquè la veritat és que no record que hagi sortit de boca meva, en aquest cas de les tecles meves, aquesta afirmació la qual cosa fa més difícil que algun membre de la plaça hi hagi pogut estar d’acord. Tan sols demanava aclariments.

    Moltes gràcies

  34. Menorquit Escrit el 13 jul. 2009 a les 0:57

    Falciot, t’he de demanar disculpes. M’he equivocat. Mirant els comentaris, i no sé per quina raó, he fet referència a tu, quan no ho eres. Em volia referir a ‘matada’. Repetesc, no sé per què t’he citat a tu. Esper que em disculpis. Ha estat una errada.

  35. Menorquit Escrit el 13 jul. 2009 a les 1:04

    Aaahh!! per cert, ben retrobat Davjo, et volia saludar i entre una cosa i altra se m’havia oblidat. Benvingut de nou. Ja ho veus la salordina plaça no atura!

  36. eugenia Escrit el 13 jul. 2009 a les 1:22

    “¡Eh, gritó Will-, la gente corre como si ya hubiera llegado la tormenta”, llegó -grito Jimmy- la tormenta somos nosotros. (Ray BradburY)
    No he llegit res d’aquest autor, però hi ha una web que es diu LA TORMENTA EN UN VASO, i de tant en tant faig una ullada.
    L’any que vé serà el centenari del naiximent d’en Miguel Hernandez, fa uns 9 o 10 anys que ho esper, tenc ganes de recuperar alguns llibres que ara están descatalogats.
    Els cents anys, els cinquanta, els dos-cents…
    1 farmàcia x 2000 habitants… 1 estanc x 5000… 1 bar per 10…
    des de temps cuasi immemoriables.
    I aquí estéim sobrevolant la plaça com aus mortes de fam, l’esquerra, nacionalista, no nacionalista, la verda, la blau, la negra o la blanca i la rància i rancuniosa estirp que habita en tots els partits.
    De tant en tant aquesta plaça es converteix en un punt de fuga, “en el defensor del pueblo, o del lector” i visto lo visto, a mi, que la teva entrada no m’ha fet “tilín” dir-te Maite que la majoria de la gent d’esquerres que conec, valora i agraeix el canvi a la regiduria de cultura.
    El que no m’agradaria és que si alguna vegada es fa un homenatge a la editorial Nura, el senyor Avelino, per molt fill que sigui, però que ha “descuidat” tant la cultura d’aquest poble, posès un peu en la celebració.
    Quin “traje” portaria? i quin “trajin” manegaria?
    Salut!

  37. Falciot Escrit el 13 jul. 2009 a les 15:18

    Menorquit, disculpes acceptades. Per sort en aquest món ningú no és infalible i tots ens equivocam, fins i tot alguns, segurament estaràs d’acord amb mi, esguerren els pensaments.

    Salut

  38. en matada Escrit el 29 jul. 2009 a les 18:15

    Sra. Salord, he estat molts dies fora sense conexió, i avui he observat com heu modificat el post que us vaig enviar dia 11/juliol/2009, a les 12:32, variant el significat inicial del meu escrit, així com ha quedat de sanat, només queden dues opcions: o tornau a transplantar el text inicial que us vaig trametre o bé procediu a la censura total, esborrant el text totalment. I no passa res. Tan amics com sempre. Que el blog és vostro i la responsabilitat jurídica, també. (Forever Young en versió dels The Band)

  39. Maite Salord Escrit el 29 jul. 2009 a les 18:42

    Senyor Matada, com que tornar el comentari al seu text inicial no és possible pels motius explicats més amunt, si vol, l’esborraré del tot. Tanmateix, cregui’m que n’he pres bona nota. Com també li vaig dir, estic convençuda que una conversa amb vostè (potser ja n’hem tinguda més d’una?) seria molt interessant. Estic a la seva disposició. Salut!

  40. Zinzano Escrit el 30 jul. 2009 a les 12:54

    Maite meua, on hi ha debat (o polèmica) hi ha vida o mentre hi ha vida, hi ha esperança… Vés a saber el fil torçut… Haurà estat enriquidor llegir el seguici d’aquests posts en aquesta plaça cibernètica. Em sembla que no s’hauria de deixar podrir el debat i que, una vegada, ubicat l’arxiu històric municipal al nou emplaçament, palau Saura Morell, s’hauria d’activar la catalogació sistemàtica del seu fons i procedir a la digitalització dels documents, (cony, que som al segle xxi) i els turcs no tornaran,
    perquè no vengui passant el que fins ara ha passat. Maite meua, el que ens falta són unes jornades per establir criteris i definir les oportunitats que el nostre arxiu històric es mereix. Aquí sí que tu, com a regidora de cultura i encarregada del cotarro, tens
    responsabilitats político-administratives i pots intervenir perquè el nostre arxiu tengui aquella eficiència que té, per exemple, l’arxiu municipal de Pollença que ens toca de prop i funciona que és una meravella. T’ho dic en coneixement de causa. Amb la gestió de l’actual arxiver només hem perdut vint-i-dos anys… Ja passarà comptes amb Déu Nostro Senyor!

  41. Sòcol Escrit el 31 jul. 2009 a les 10:00

    La proposta de Zinzano no és descabellada. Unes jornades d’arxivística, si més no, les podria dirigir ARLETTE FARGE (que vaig conèixer a un cinema de Lyon un caprvespre que plovia), deixeble de Michel Foucault: l’atracció de l’arxiu i la seducció del cos historiogràfic, en resum, la cossificació del document en el discurs. Venga, idò, que la frontera no s’acaba a cas Julios, per molt Mitoficats que estiguin…

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari