Maite Salord

Escriptora

Arxiu de juliol 2017

Deia Joseph Goebbels, el pare de la propaganda nazi, que si una mentida es repeteix mil vegades, s’acaba convertint en veritat. I sembla que el PP de Menorca, una vegada més,  s’ha proposat recuperar aquesta  idea com a única arma per fer oposició (?) al Consell Insular de Menorca, ara per proclamar als quatre vents que l’equip de govern, en general, i una servidora, en concret (en tant que consellera de Promoció Turística) estam en contra del turisme. Els darrers plens de maig i juny, en va ser un molt bon exemple.

Com que estic convençuda que la majoria de la gent té molt més sentit comú del que el PP es pensa, respondré amb arguments i realitats que desmunten un discurs d’una feblesa esfereïdora, tot i que ja sabem que la seva capacitat per fer demagògia és infinita.

El primer que vull deixar clar és que el PTI del 2003, en incloure el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT), ja va regular el creixement turístic, els límits que ara es reclamen a nivell d’Illes, la qual cosa ens permet afirmar que Menorca va ser capdavantera en aquest sentit: el 2003 ja vam veure que “sense límits no hi ha futur”.

Per tant, és evident qui tenia i té un model turístic per a Menorca. Les estratègies territorials proposades en el POOT (inclòs en el PTI) tenen com a objectius globals els principis següents:

  1. Sostenibilitat de la qualitat ambiental i l’entorn.
  2. Diversificació de l’oferta.
  3. Promoció de la qualitat.
  4. Desestacionalització de la demanda.
  5. Generació d’una imatge pròpia de Menorca.

Així, estam treballant amb la voluntat d’allargar la temporada, de mostrar els valors de Menorca més enllà dels mesos d’estiu, amb l’objectiu d’equilibrar el nombre de visitants durant més mesos i intentar treure pressió durant el juliol i l’agost. I la feina que s’està fent des de la Fundació Foment del Turisme de Menorca està donant els seus fruits, sense negar l’evidència que la difícil situació d’indrets competidors de la Mediterrània, per desgràcia, ens ajuda.

L’any passat es va reduir l’índex d’estacionalitat en 1,2 punts, passant del 64% al 62,8%, el que vol dir que un 37,2% dels turistes van arribar fora de la temporada alta. El nostre objectiu és continuar treballant per mantenir el nombre d’arribades (important per combatre el debat de la massificació) i consolidar una proporció entre temporada alta i mitja/baixa del 60% – 40% amb vistes a assolir, en un futur, una proporció òptima del 55%-45%. Aquest nou escenari suposaria la progressiva recuperació d’una temporada turística de sis mesos, amb el que això representaria en termes d’activitat econòmica i estabilitat laboral.

Aquestes són algunes de les actuacions que estam fent per aconseguir-ho:

  • Promoció encaminada a reforçar la imatge de Menorca com a destinació natural i cultural.
  • Més accions promocionals en mercats desestacionalitzadors.
  • Més accions promocionals adreçades a parelles joves i adultes que no depenen de calendari escolar.
  • Col·laboració amb el Govern i les patronals ASHOME i PIME en la campanya #BetterinWinter.
  • Presentació, a través de les xarxes socials, de l’illa com una destinació atractiva més enllà de l’estiu.
  • Més accions adreçades a mobilitzar el client final, aquell que planifica les vacances per lliure, sense les limitacions dels paquets turístics.
  • Feina amb les companyies aèries perquè allarguin l’operativa.
  • Treball per crear i estructurar productes turístics (Camí de Cavalls, Llatzeret o Coves de Cala Blanca).

Com podeu veure, per molt que es repeteixi una mentida, la realitat és la que és, encara que no encaixi amb el discurs del PP. És evident que tenim molta feina a fer encara, sobretot per equilibrar l’arribada de visitants a Menorca i evitar les concentracions dels mesos d’estiu que no satisfan a ningú i que tenen efectes ambientals molt negatius, sense arribar a la situació d’altres illes però ben conscients que hi estam a prop.

I, en aquest sentit, serà clau, entre altres mesures, la revisió que s’està fent del PTI (cal recordar que s’hauria hagut de fer el 2013) per marcar els límits del creixement turístic en un moment en què tenim una nova realitat creada pel boom del lloguer turístic. Però aquest tema, per la seva complexitat, es mereix una altra entrada.

Gràcies!

Ahir, vaig tancar una etapa important de la meva vida i ho vaig voler fer donant les gràcies a totes aquelles persones que m’han acompanyat durant aquests dos anys. Aquí ho teniu.

 

Autoritats, senyores i senyors, amics i amigues,

En virtut del pacte de govern signat fa dos anys, avui faig efectiva la meva renúncia al càrrec de presidenta del Consell Insular de Menorca que he tingut l’honor d’ocupar durant aquest temps.

No és ni el lloc ni el moment per fer balanç polític de la gestió d’aquests dos anys però no puc deixar el càrrec sense fer-lo de la part més humana per donar les gràcies a tantes persones que m’han acompanyat en aquest camí.

En primer lloc, als companys de l’oposició, amb qui, tot i la discrepància política, de vegades dura i intensa, sempre he intentat mantenir una relació fluïda i cordial. En aquest sentit, voldria destacar i agrair especialment el tracte sempre respectuós i constructiu d’en Santi Tadeo al qual esper haver correspost. Tanmateix, si, en algun moment, no ha estat així, deman disculpes.

En segon lloc, vull donar les gràcies als meus companys d’equip de govern, consellers i directors insulars, per la seva dedicació i compromís. Sabíem que no seria fàcil però hem demostrat que partits diferents poden governar junts amb lleialtat i voluntat de cooperació per donar resposta als compromisos amb els menorquins. Han estat dos anys de feina intensa que tindran continuïtat.

Gràcies, també, a totes les entitats i ciutadans per les seves propostes, suggeriments i crítiques plantejades en clau constructiva i amb la voluntat de millorar l’acció de govern. Per a tots ells, la meva porta ha estat sempre oberta, com hi continuaran estant a partir d’ara.

Als batles, al costat dels quals he intentat estar sempre, conscient, per la meva experiència com a regidora, de la seva complicada i imprescindible tasca com a administració més propera als ciutadans. Com a consellera de Cooperació Local, continuarem treballant junts.

Als membres del Govern Balear que durant aquests dos anys han fet un esforç per sumar les veus de totes les illes en un projecte comú que vol respectar les diferents realitats insulars.

Un agraïment, també, als càrrecs públics de tots els partits i a les autoritats de l’illa amb qui he tingut l’oportunitat de compartir actes i projectes. Als funcionaris i tècnics de la casa sense els quals res no seria possible. Als periodistes, imprescindibles per mantenir els ciutadans informats amb rigor i independència.

I, per acabar, capítol a part mereixen, en primer lloc, els meus assessors de capçalera (ells saben qui són) i companys de partit amb qui sempre, sempre, he pogut comptar per un consell o una injecció d’ànims en els moments complicats. I, sobretot, a la família tota, de qui sempre he rebut el suport més necessari i vital, especialment als meus fills i a en Biel, l’estaló imprescindible.

Moltíssimes gràcies a tots per acompanyar-me i ajudar-me en aquests dos anys de presidència.

Som ben conscient que tenim feina a fer encara, feina que continuaré tirant endavant, amb la mateixa il·lusió i ganes que el primer dia,  des del càrrec de vicepresidenta primera i consellera de Promoció Turística i Cooperació Local, i per la qual esper continuar comptant amb tots vosaltres.

Susana, enhorabona per aquest nou repte que estàs a punt de començar. Només vull desitjar-te sort i encerts i reiterar-te que aquí som per al que faci falta.

I, com que no seria jo si no acabàs un discurs, encara que sigui breu com aquest, amb uns versos, aquí en teniu uns de Kipling en els quals m’hi voldria veure reflectida:

“Si pots parlar amb les gents i ser virtuós, / o passejar amb Reis i tocar de peus a terra, / si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa; / si pots omplir el minut que no perdona / amb seixanta segons que valguin el camí recorregut, / teva és la Terra i tot el que ella té / i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.”

Moltes gràcies.